Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Més còmic, aquest cop per reflexionar sobre el futur de les nostres illes.

cosmeb | 31 Agost, 2006 08:15

Un gènere que és en la seva pròpia definició una permanent reflexió sobre el futur és la denominada "ciència ficció", d'entre aquesta destaca la sèrie Star Trek, que ha donat peu à vàries sèries de televisió fisn a l'actualitat (cinc!), deu pel·lícules (diuen que en preparació ja està l'onzena), llibres, còmics, clubs de fans arreu del món, etc... Doncs bé, en la reedició magnífica que fa l'editorial manacorina "Recerca" dles antics còmics d'Star Trek he pensat trobar un hipotètic futur per a les nostres illes, un motiu més de reflexió en forma de còmic.

Llegiu amb atenció les dues vinyetes i mirau si també vos fan pensar en les nostres Illes en un futur... llunyà? Com m'han fet pensar a mi.

Star Trek, episodis titulars "La invasión de los constructores de ciudades" i "El puente a la catástrofe", de guió desconegut, dibuix d'A. Giolitti, publicat originalment el Desembre de 1968, reeditat dins la col·lecció Star Trek, Clasic, tomo 2, Ed. Recerca, Manacor.

Una nova bandera per a les Illes Balears.

cosmeb | 30 Agost, 2006 08:05

De vegades la millor crítica social i política es fa en forma de còmic, de vinyeta, les que es reprodueixen provenen de la coneguda i divertidíssima revista "El Jueves", l'edició corresponent a la setmana de 9 a 15 agost 2006, núm. 1524 (s'han de citar bé les fonts), i són dels autors Juan Álvarez i Jorge G.

Sobren més paraules, sobretot la bandera, parla per si sola:

Esperant Aznar...

cosmeb | 29 Agost, 2006 13:08

A n'Aznar encara l'esperen al Congrés dels Diputats per demanar autorització per entrar a la Guerra il·legal d'Iraq, encara l'esperen a Galícia per la catàstrofe del Pretige, encara l'esperen a Andalusia perque doni la cara amb la inmigració il·legal, encara l'esperam perque ens expliqui les converses amb ETA de 1998... Aznar no solia donar la cara, Zapatero sí que ho fa, i Rajoy segueix tan buit de contingut, de projecte i de futur com sempre. Ara ja no li basta que els Ministres compareguin a explicar les seves gestions, segons en Rajoy tot ho ha d'explicar el president. Ara els Ministres passen davant l'oposició, abans que el PP es doni compte els Ministres ja han demanat a la Mesa del Congrés comparéixer per explicar el que han fet o el que fan comptes fer... i el PP, que ha perdut reflexos, reacciona apuntant per amunt. La seva oposició es demostra ineficaç, absurda, inútil per als espanyols, només els queda el refugi de la radicalització.

Contaminar el mar.

cosmeb | 26 Agost, 2006 13:38

L'ecologisme de les nostres illes tendrà un nou camp de batalla, bé, per ventura no és tan nou, però la mort de taurons a les aigües andritxoles, la brutícia que inunda les nostres platges, els nombrosos fondejos il·legals a entorns naturals que haurien d'estar més protegits i vigilats, l'abús, en defintiva, que esteim fent els mallorquins i molts dels que ens visiten, dels nostres recursos naturals i paisatgístics, fa imprescindible obrir aquest nou front: la mar.

 (Segueix)

Fer-se la víctima.

cosmeb | 25 Agost, 2006 14:09

Sembla ser que una de les estratègies predilectes de la dreta els darrers temps és "fer-se la víctima". Sentint Acebes i Zaplana semblaria que ells mateixos han estat les víctimes vertaderes de l'11-M, o més ben dit, del 14-M, una estratègia en la qual també seria important fer oblidar a una associació de vertaderes víctimes de l'11-M que no combrega amb les seves inverosímils teories.

Però tornant al tema, a l'estratègia de "fer-se la víctima", semblaria que el PP va ser víctima dels ciutadans que es manifestaren contra la Guerra il·legal d'Iraq, o dels que es manifestaren darrera les pancartes de "Nunca Máis". Obliden, els srs. del PP, que les vertaderes víctimes de la Guerra d'Iraq foren els "danys col·laterals" civils i els soldats que hi moriren, i encara hi moren. Obliden que les vertaderes víctimes del Prestige foren els pescadors, les seves famílies, l'entorn natural, afectat pel desastre ecològic.

A Mallorca es veu que el PP també ha decidit emprar l'estratègia de "fer-se al víctima". Per una banda tornen al tradicional "Madrid me mata", intentant fer veure que és el Govern central i no la seva incompetència manifesta, la responsable de, per exemple, la manca de inversió en recerca, o la no signatura del covneni de carreteres.

Però és que a més recentment n'hem viscut d'altres exemples...

 (Segueix)

Les "normes de confidencialitat" d'UM.

cosmeb | 19 Agost, 2006 10:00

Veig que des d'UM es critica que la resta de partits (inclosos els seus socis del PP) hagin "violat" unes suposades "normes de confidencialitat" sobre els Premis i les Medalles d'Honor i Gratitut del Consell de Mallorca. Me perdonin però ja duc algun temps dins aquesta institució però és la primera vegada que he sentit a parlar d'aquestes "normes". Fa pocs dies ja apareixia a una galeria d'aquestes que tenen tots els diaris un avanç d'un nom que proposava Antoni Alorda, i ahir o abans d'ahir els professionals de la comunicació ja anaven demanant a tots els grups polítics quines eren les eves propostes. Per ventura si UM hagués explicat a algú que existien aquestes "normes de confidencialitat", s'haguessin pogut complir. Per ventura si a UM no volguessin fer el seu particular partidisme amb els Premis, Medalles i Fills Predilectes del Consell de Mallorca no tendriem polèmica cada any sobre aquesta qüestió.

Crec que és convenient recordar que el Consell de Mallorca feia molts anys que no nomenava cap Fill Predilecte, ni donava Medalles d'Honor i Gratitud, conec el tema perque em va tocar l'honor de ser l'instructor del primer Fill Adoptiu de Mallorca que es nomenava a la democràcia el desembre de 2002: D. Francesc de Borja Moll. I per aconseguir tal honor per tan il·lustre persona varem haver de cercar amb els Serveis de Secretaria del Consell un Reglament que feia anys que no s'emprava. A partir de l'any següent es varen recuperar les distincions. Sembla ser que UM ha tengut el desig des del principi de que fóssin unes distincions otorgades únicament per l'equip de govern, imitant el Govern de les Illes Balears, que concedeix Premis i Medalles a través d'acord del Consell de Govern (el PP totsol per entendre'ns). obviant que el funcionament del Consell de Mallorca és en Corporació, és a dir, més semblant al de l'Ajuntament de Palma, i per tant s'ha de sotmetre a votació de tot el Ple, s'ha d'aconseguir el vot de tots els Grups Polítics amb representació a Mallorca. Sincerament em sembla que això és més honor per a qualsevol persona que el fet que els concedeixi un únic partit polític. Mirau per on, això que podria ser tan bò al Consell es converteix cada any en un embull. Fins i tot han arribat a crear els Premis Jaume II per el·ludir l'acord del Ple, és a dir, els Premis Jaume II els concedeix el Consell Executiu sense passar pel Ple de la Corporació, per entendre'ns: UM com a partit únic dins el Consell Executiu és qui decidirà els Premis Jaume II. L'oposició vam aconseguir que almenys s'escoltàs als demés grups. Però així i tot seguim amb les desconfiances d'anys passats. Qui governa és qui té "la pella pel mànec", i aquest és un cas en que si l'oposició i el soci han parlat demés per ventura és perque dins la institució es parla massa poc.

Panorama 2007. Més sobre el PP (III).

cosmeb | 19 Agost, 2006 09:05

Al decliu del PP a nivell estatal hi hem de sumar les conseqüències d'una manera de governar prepotent del PP, que és la que ha conduït a casos de corrupció flagrant, o pressumpta corrupció, com hem hagut de viure durant aquests mesos. No són casualitats, sinó conseqüències de l'eufòria que haviem analitzat en un article anterior. L'eufòria sense matisos, alimentada per la premsa adicta i per la desmobilització no només dels partits de l'esquerra sinó també per la desmobilització de tot l'aparell social progressista, després de la victòria del PP el 2003, han conduït a una situació en la que molts dirigents del PP (no tots, òbviament, i possiblement no la majoria) han cregut, com es sol dir, "que todo el campo es orégano".

Als despatxos del PP imagin que es fan els mateixos anàlisis preocupants que es feien als despatxos del Pacte: l'adversari no ha perdut força. A això sumau-li que l'esforç electoral del 2003 fet pel PP no és repetible a tots els municipis, de fet als municipis grans, analitzats un a un, el PP està més tocat, i, sense pràcticament excepció, més desgastat que el 2003. Pensau en la figura de Catalina Cirer a Palma, que el 2003 va substituir a darrera hora un Fageda que no donava la talla i que no garantia la victòria a Ciutat. Pensau en les polèmiques que han desgastat figures municipals destacades del PP com Carlos Delgado a Calvià, Pere Rotger a Inca, Catalina Soler a Felanitx, Eugenio Hidalgo a Andratx, o Antoni del Olmo a Santa Margalida. En alguns casos crisis internes del PP, en altres suposades "corrupteles", en altres polèmiques amb els socis de pacte, arribant fins a algun cas de transfuguisme.

No està clar que tots aquests elements tenguin una conseqüència directa pel resultat electoral del PP. En tot cas s'ha de considerar que tampoc els afavoreix, sinó que creen un element de dubte sobre la credibilitat del PP a nivell municipal.

A nivell autonòmic les grans promeses del PP es resumien en dues: eliminar l'ecotaxa i fer carreteres. Clar que darrera aquests simples missatges n'hi havia un altra, que era l'important: amb el PP l'economia anirà millor. Aniria millor, sempre segons ells, perque l'ecotaxa era la culpable d'una certa crisi turística, i perque amb les carreteres també donarien feina. "És l'economia, estúpid".

Acabades les carreteres aquest argument perd tota la seva força, fa que el ciutadà es demani:"i ara?"

Eliminada l'ecotaxa, i comprovat que el sector turístic segueix igual amb la seva imparable evolució, amb noves formes de comercialització que perjudiquen la classe mitja de la zona costanera, i amb reconversions que perjudicaran als treballadors de l'hosteleria, el panorama és bastant menys afalagador del que prometia el PP, menys del que vol fer creure la premsa adicta al règim, i electoralment menys rentable del que el PP podia esperar. Perque la gent, al final, creu menys el que diuen els polítics al diari que la carta que reb del banc.

Però com hem dit i repetim, si bé ro està clar que tots aquests elements tenguin una conseqüència directa en el resultat electoral del PP, s'ha de tenir en compte que tampoc els afavoreix, i ens dibuixa un panorama ben diferent del que es proclamava l'estiu del 2003: el PP no té guanyades les eleccions del 2007, el resultat està molt obert. Les claus seran el canvi de cicle estatal, i com ho dugui el PSIB-PSOE, i la resistència de les "terceres opcions" entre els dos grans partits.

Panorama 2007. Les eleccions generals del 2004 i el decliu del PP. (II)

cosmeb | 18 Agost, 2006 08:05

Havíem dit que el 2000 el PP conservava intacta la seva base electoral. Però al 2004 es va demostrar que tot i conservar intacte el número de votants a les Balears quan el centre-esquerra es mobilitzava el PSOE a Balears era capaç de fer-li front, com ho havia fet el 1983, 1987, 1989... El resultat 4 a 4 entre PP i PSOE a les Illes va desmuntar la majoria d'anàlisis fets durant la campanya electoral, en que es va parlar de resultats tipus 5-3, 5-2-1, o 4-2-2 fins i tot.

Les Illes Balears han demostrat des del 1977 que el seu comportament electoral segueix exactament el mateix que a la resta de l'estat, les clivelles polítiques principals són les estatals, i els cicles polítics han estat iguals als cicles estatals. Els matisos són dos, el primer és la força sociològica de la dreta, les Balears són una comunitat sociològicament de centre-dreta, i quan aquesta es presenta unida (és a dir des de 1989 i 1991) guanyen clarament totes les eleccions, tot i que no obtinguin majories absolutes.

El segon matís és la força i diversitat de les "terceres opcions": UM, PSM, EU i Verds. Aquestes majoritàriament resten vots a l'esquerra del PSIB-PSOE, amb els arguments del nacionalisme i l'ecologisme. I s'aprofiten de l'abstenció que també perjudica al centre-esquerra. En el cas d'UM un anàlisi acurat requereix un anàlisi municipi a municipi, ja que d'aquí realment treu la seva força electoral, més que d'un projecte global a nivell de Mallorca.

El que ens importa de l'anàlisi de les eleccions generals del 2004 és el fet que el PP va demostrar un cop més la seva capacitat de mobilització, però al mateix temps que la seva victòria del 2003 no era tan absoluta com pretenien, ni tan sòlida com s'havia dit fins llavors. El motiu de preocupació per al PP, i d'esperança per a la resta, és que el canvi de cicle estatal també acabarà tenint conseqüències a les Balears. Ara bé, això no vol dir un canvi de govern, necessàriament, sinó que podria passar com el 1983 o 1987, cicles estatals de victòries socialistes i governs del PP a les Illes, o del 1999, en el marc de la majoria absoluta del PP a les Illes governava un pacte de centre-esquerra. Però el cert és que del canvi de cicle a nivell estatal cap esperar conseqüències aquí (sempre relatives, insistim).

Panorama 2007. Situació general. (I)

cosmeb | 17 Agost, 2006 09:08

Aquests dies un es pot permete no estar inmers dins el dia a dia, uns breus 15 dies d'agost, això si amagues el mòbil, el qual no permet tenir ni un sol dia de veritable descans mental, però bé, trobant unes hores per a la reflexió tranquila permet també observar amb prudent distància, i sana no-lectura d'opinions d'altres, per conformar més objectivament una opinió pròpia, que aquí vull compartir.

El 2007 serà un any crucial. Val la pena recordar d'on partim. I la veritat és que partim d'un resultat electoral, el 2003, que al mateix temps va sorprendre i no. La premsa havia parlat durant 4 anys de consolidació del vot del pacte, i havia alimentat la idea que es podrien fer jocs nous d'aliances. Com sempre una sèrie d'idees tan repetides durant una sèrie d'anys arriben a semblar una veritat, una conclusió inevitable.

En canvi, dins els despatxos, a on es parlen les coses que no es poden contar, s'analitzava amb preocupació una dada que l'opinó pública (o publicada) solia passar per alt: el PP no reculava. El 2000 les eleccions generals, amb una elevada abstenció, varen consolidar el millor resultat de la història del PP a Balears. Però el fet de que el Pacte governàs va fer oblidar, o almenys va esborrar de les pàgines del dia a dia, aquesta dada fonamental: el PP conservava intacte la seva base electoral.

Així doncs, era relativament previsible que el 2003 es produís, almenys, una repetició dels resultats del 1999. El PP no va recuperar terreny ni a Mallorca ni a Menorca, només ho va fer a les Pitiüses, un escenari electoral que no conec de primera mà, que no vull entrar a analitzar. El que m'interessa recalcar és que el joc d'aliances a Mallorca estava exactament igual el 2003 que ho havia estat el 1995 i 1999: UM decidia a quin costat de la balança s'inclinava el poder. I com en un joc de dominó va caure la fitxa de Calvià, la del Consell Insular i a darrera nombrosos ajuntaments, que donaren peu a pactes municipals de dretes, els quals, provocaren divisió dins Unió Mallorquina, fractures a pobles importants com Sa Pobla, ferides que no s'han acabat de guarir bé, i que presenten una UM més dèbil el 2007 del que ho era el 1999 o el 2003.

A partir de llavors comença a introduïr-se una nova idea: el PP ha recuperat el poder amb molta força (fals, amb la mateixa que el 2003, almenys a Mallorca i Menorca), Matas ha tornat triomfant i això el reforçarà per fer carrera a Madrid (hipòtesi certa o no però truncada el 2004) i ara ens esperen almenys dues legislatures de PP amb majoria absoluta (també es deia això del Pacte de Progrés el 1999).

Les eleccions del 2004 varen demostrar que s'han de relativitzar tots aquests anàlisis.

Bomarzo.

cosmeb | 16 Agost, 2006 17:11

Lectures d'estiu. El plaer sublim de la lectura és diferent per a cada lector. A mi m'agrada submergir-me en un nou llibre com qui fa un viatge, preferentment a través de la història. Aquests dies he tengut el plaer de viatjar a la Itàlia del Renaixament, envoltant-me de l'aura misteriosa i sensual de Bomarzo, del seu castell, compartint amb el sempre ambigu Pier Francesc Orsini, duc de Bomarzo, les anècdotes més terribles, compartint dies de glòria i de tragèdia amb els grans protagonistes d'un passat històric i mític a l'hora. Mujica Láinez va aconseguir amb aquesta novel·la traslladar una atmòsfera que t'envolta, que t'absorbeix, mentre passes àvidament les pàgines d'una novel·la de sis-centes pàgines que es fa curta.  (Segueix)

Aníbal, una llegenda del migjorn.

cosmeb | 14 Agost, 2006 18:32

Fa aprop d’un mes un periodista titulava el seu article :“el migjorn recupera les seves llegendes”. Parlava dels gegants que s’havien presentat a Felanitx, a Santanyí, a Campos. En alguns casos les figures de rondalla del “Gegant des macolí” o “Na Maria Enganxa”, que dilluns passat participaven a la Trobada de Gegants a Alaró.

 

Cert és que gràcies a la feina ingent de Mossèn Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines podem descobrir que hi havia un Gegant que vivia a Cabrera, sempre vinculada al migjorn de Mallorca. Però en aquest cas, voldria recordar una llegenda també pròpia del migjorn de Mallorca, de Cabrera, però que té per protagonista no un personatge fantàstic, mític, sinò una personalitat que brilla com poques en la Història Universal, i que no és altra que Aníbal, el gran general cartaginès, fill d’Amílcar Barca, cunyat d’Asdrúbal, que va amenaçar una Roma que començava a construir el seu imperi, un dels més grans estrategues, capaç de travessar els Alps amb els seus elefants, i derrotar un cop i un altre les invencibles legions romanes. Aquest cabdill de memòria eterna, idò, segons la llegenda, va néixer a les costes del migjorn de Mallorca.

 

No descubriré cap novetat si vos cont aquí que la relació entre la ciutat de Cartago i les Illes Balears ve d’antic. A partir del 800 A.C. els fenicis començaren a navegar cap a occident. el 654 A.C. fundaren Ebussus, l’actual Eivissa, que arribà a ser un dels nuclis púnics més importants.

A Mallorca cal destacar dos indrets, la necròpoli de Son Real i l’illot de Na Guardis, a la Colònia de Sant Jordi, que sembla ser va ser ocupat de forma permanent entre el segle IV A.C. i l’ocupació romana de Mallorca.

Sobre Na Guardis es diu a la Història de Mallorca de l’Ed. Moll:”L’extraordinària quantitat de ceràmica trobada a l’Illot de Na Guardis així com les restes d’habitacions ja esmentades han fet pensar que l’illa molt bé pogué esser una zona d’aprovisionament i suport de l’exèrcit púnic i que el domini cartaginès sobre les comunitats indígenes probablement fou real i efectiva”.

La relació entre Balears i Cartago té la seva expressió també en la presència dels llegendaris “foners balears” entre les hosts dels exèrcits cartaginesos que van participar a les diferents guerres que tengueren lloc a la Mediterrània occidental, les guerres greco-púniques i les posteriors 3 Guerres Púniques entre Cartago i Roma.

L’estreta relació entre les Balears i Cartago, segons un antic llibre titulat “Historia de Mallorca”, de Joan Capó Valls de Padrinas, va ser deguda “principalmente al general Amílcar Barca, el fundador de Barcelona, el cual tuvo sabiduría y discreción para tratar con cariño a los mallorquines.”

La part que ens interessa aquí és el que segueix:”En uno de los viajes que dicho general realizó a nuestras islas nació su hijo Aníbal el más valiente de los cartagineses. Se supone con mucha razón que este nacimiento ocurrió en el islote llamado Tricuadra que es uno de los que rodean la isla de Cabrera”.

I afegeix encara: “Aníbal era hijo de Amílcar y de madre española. Nacido y criado entre los baleares, demostró a éstos un gran aprecio que halló su pago en los buenos servicios que le prestaron en las guerras que dirigió.”

La llegenda de l’origen mallorquí d’Aníbal va ser popular en el seu moment, el seu retrat figura entre els fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma.

A l’hora de recordar llegendes del migjorn de Mallorca, que no se’ns oblidi la del naixament d’Aníbal, que si bé és possible que no es criàs entre mallorquins del migjorn, si que és segur que es va fer acompanyar de foners balears en totes les seves batalles importants.

AníbalAníbal als frescos del capitoli romà 


Entra en vigor l'alto el foc.... entre Israel i Hezbolá.

cosmeb | 14 Agost, 2006 09:05

Són moments d'esperances, com tot alto el foc, sembla simple però vol dir que abans hi havia una situació de combat, amb víctimes, amb morts innocents. Alto el foc vol dir que per uns moments es deixa de matar. Pot voler dir un parèntesi, pot voler dir alguna cosa més. Dexant de matar i donant l'oportunitat a les paraules s'obrin finestres a un paisatge diferent, de pau, de convivència. Els libanesos no podran oblidar els més de mil morts que han deixat els bombardejos indiscriminats dels israelians. Els civils del nord d'Israel difícilment oblidaran les morts causades pels antiquats però mortífers Katiushas dels de Hezbolà. Però donar una oportunitat a la pau significa guardar les rancúnies i intentar matisar els odis, tot i que les bombes hagin servit més que res d'abono per aquests odis. L'alto el foc és l'oportunitat de la pau, des d'aquest bloc tornam a desitjar que un cop més un "alto el foc" no sigui només un parèntesi sinó l'inici d'un nou temps, a on les paraules substitueixin a les bombes.

Matas vol el traspàs inmediat del Parc de Cabrera per....

cosmeb | 10 Agost, 2006 08:43

... col·locar a tots aquells que va prometre un lloc del feina al Centre d’Interpretació que s’està fent a la Colònia de Sant Jordi, o això és el que es diu pel poble. A algú extranyaria que fos així? També s’ha sentit a dir que en Matas anava dient que ell mateix inauguraria el centre pel mes de maig. Davant el panorama crec que seria molt més sensat per tothom, i és el que dicta la lògica, pens, que es traspassi el Parc Nacional de Cabrera complet, amb les obres inaugurades, i una convocatòria pública de llocs de feina ja resolta, a l’hora de tallar la cinta no tenc cap dubte que la Ministra de Medi Ambient deixarà les tisores al President de la comunitat autònoma.

De totes formes resulta curiós que Matas reclami l’aplicació d’una sentència que precisament va contra el seu criteri quan era Ministre de Medi Ambient, i jo me deman: quan tenia aquest altre paper devia fer comptes reternir el Parc i el Centre en les seves mans fins haver complit amb els compromisos de “col·locació” que es diuen pel poble?

IB3, la tele del PP....

cosmeb | 08 Agost, 2006 08:21

El president del govern es reuneix amb la cúpula de la televisió "suposadament pública", IB3, per marcar estratègies... Per si algú en tenia dubtes aquesta és la confirmació que IB3 no té res de pública, és la televisió de partit, la televisió del PP, a major glòria de qui la va concebre. Davant la notable manca d'indepenència d'aquest mitjà l'opinió pública (i la publicada) hauria de clamar per la destitució inmediata de la Directora General i la substitució per una persona independent, que garantís una televisió plural i de qualitat. En aquesta espècie de república bananera el president no només no s'avergonyeix sinó que amb tota la barra del món diu que n'hi haurà més... clar, si per això la varen crear! Per ser la "prensa del Movimiento" del segle XXI, faltaria més! Han perdut tota la mesura i tota la decència que els quedava, srs. del PP.  No sé a on arribarem.... o sí (visita aquest enllaç i veuràs).

Francina Armengol.

cosmeb | 07 Agost, 2006 13:38

Llegia ahir un d’aquests comentaris breus al que tant ens han aficionat els periodistes, que parlava d’una persona a la que denominava la “portaveu del no”. Curiosament es referia a na Francina Armengol. Dic curiosament perque si quan deia la “portaveu del no” s’hagués referit al no a l’urbanisme corrupte que veim aquests dies a tants d’ajuntaments governats per la dreta hagués pensat que tenia raó, na Francina podria ser la “portaveu de no a la corrupció urbanística.”

Si per contra s’hagués referit al no a les autopistes desmesurades consumidores del paisatge d’Eivissa i de Mallorca, també li hagués pogut donar la raó, o haver complementat el joc i haver-li suggerit que l’anomenàs “portaveu del si a les infrastructures sostenibles”.

Però tampoc es referia a això.  (Segueix)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS