Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 31 Agost, 2006 08:15
Un gènere que és en la seva pròpia definició una permanent reflexió sobre el futur és la denominada "ciència ficció", d'entre aquesta destaca la sèrie Star Trek, que ha donat peu à vàries sèries de televisió fisn a l'actualitat (cinc!), deu pel·lícules (diuen que en preparació ja està l'onzena), llibres, còmics, clubs de fans arreu del món, etc... Doncs bé, en la reedició magnífica que fa l'editorial manacorina "Recerca" dles antics còmics d'Star Trek he pensat trobar un hipotètic futur per a les nostres illes, un motiu més de reflexió en forma de còmic.
Llegiu amb atenció les dues vinyetes i mirau si també vos fan pensar en les nostres Illes en un futur... llunyà? Com m'han fet pensar a mi.
Star Trek, episodis titulars "La invasión de los constructores de ciudades" i "El puente a la catástrofe", de guió desconegut, dibuix d'A. Giolitti, publicat originalment el Desembre de 1968, reeditat dins la col·lecció Star Trek, Clasic, tomo 2, Ed. Recerca, Manacor.
cosmeb | 30 Agost, 2006 08:05
De vegades la millor crítica social i política es fa en forma de còmic, de vinyeta, les que es reprodueixen provenen de la coneguda i divertidíssima revista "El Jueves", l'edició corresponent a la setmana de 9 a 15 agost 2006, núm. 1524 (s'han de citar bé les fonts), i són dels autors Juan Álvarez i Jorge G.
Sobren més paraules, sobretot la bandera, parla per si sola:
cosmeb | 29 Agost, 2006 13:08
cosmeb | 26 Agost, 2006 13:38
L'ecologisme de les nostres illes tendrà un nou camp de batalla, bé, per ventura no és tan nou, però la mort de taurons a les aigües andritxoles, la brutícia que inunda les nostres platges, els nombrosos fondejos il·legals a entorns naturals que haurien d'estar més protegits i vigilats, l'abús, en defintiva, que esteim fent els mallorquins i molts dels que ens visiten, dels nostres recursos naturals i paisatgístics, fa imprescindible obrir aquest nou front: la mar.
(Segueix)cosmeb | 25 Agost, 2006 14:09
Sembla ser que una de les estratègies predilectes de la dreta els darrers temps és "fer-se la víctima". Sentint Acebes i Zaplana semblaria que ells mateixos han estat les víctimes vertaderes de l'11-M, o més ben dit, del 14-M, una estratègia en la qual també seria important fer oblidar a una associació de vertaderes víctimes de l'11-M que no combrega amb les seves inverosímils teories.
Però tornant al tema, a l'estratègia de "fer-se la víctima", semblaria que el PP va ser víctima dels ciutadans que es manifestaren contra la Guerra il·legal d'Iraq, o dels que es manifestaren darrera les pancartes de "Nunca Máis". Obliden, els srs. del PP, que les vertaderes víctimes de la Guerra d'Iraq foren els "danys col·laterals" civils i els soldats que hi moriren, i encara hi moren. Obliden que les vertaderes víctimes del Prestige foren els pescadors, les seves famílies, l'entorn natural, afectat pel desastre ecològic.
A Mallorca es veu que el PP també ha decidit emprar l'estratègia de "fer-se al víctima". Per una banda tornen al tradicional "Madrid me mata", intentant fer veure que és el Govern central i no la seva incompetència manifesta, la responsable de, per exemple, la manca de inversió en recerca, o la no signatura del covneni de carreteres.
Però és que a més recentment n'hem viscut d'altres exemples...
(Segueix)cosmeb | 19 Agost, 2006 10:00
Veig que des d'UM es critica que la resta de partits (inclosos els seus socis del PP) hagin "violat" unes suposades "normes de confidencialitat" sobre els Premis i les Medalles d'Honor i Gratitut del Consell de Mallorca. Me perdonin però ja duc algun temps dins aquesta institució però és la primera vegada que he sentit a parlar d'aquestes "normes". Fa pocs dies ja apareixia a una galeria d'aquestes que tenen tots els diaris un avanç d'un nom que proposava Antoni Alorda, i ahir o abans d'ahir els professionals de la comunicació ja anaven demanant a tots els grups polítics quines eren les eves propostes. Per ventura si UM hagués explicat a algú que existien aquestes "normes de confidencialitat", s'haguessin pogut complir. Per ventura si a UM no volguessin fer el seu particular partidisme amb els Premis, Medalles i Fills Predilectes del Consell de Mallorca no tendriem polèmica cada any sobre aquesta qüestió.
Crec que és convenient recordar que el Consell de Mallorca feia molts anys que no nomenava cap Fill Predilecte, ni donava Medalles d'Honor i Gratitud, conec el tema perque em va tocar l'honor de ser l'instructor del primer Fill Adoptiu de Mallorca que es nomenava a la democràcia el desembre de 2002: D. Francesc de Borja Moll. I per aconseguir tal honor per tan il·lustre persona varem haver de cercar amb els Serveis de Secretaria del Consell un Reglament que feia anys que no s'emprava. A partir de l'any següent es varen recuperar les distincions. Sembla ser que UM ha tengut el desig des del principi de que fóssin unes distincions otorgades únicament per l'equip de govern, imitant el Govern de les Illes Balears, que concedeix Premis i Medalles a través d'acord del Consell de Govern (el PP totsol per entendre'ns). obviant que el funcionament del Consell de Mallorca és en Corporació, és a dir, més semblant al de l'Ajuntament de Palma, i per tant s'ha de sotmetre a votació de tot el Ple, s'ha d'aconseguir el vot de tots els Grups Polítics amb representació a Mallorca. Sincerament em sembla que això és més honor per a qualsevol persona que el fet que els concedeixi un únic partit polític. Mirau per on, això que podria ser tan bò al Consell es converteix cada any en un embull. Fins i tot han arribat a crear els Premis Jaume II per el·ludir l'acord del Ple, és a dir, els Premis Jaume II els concedeix el Consell Executiu sense passar pel Ple de la Corporació, per entendre'ns: UM com a partit únic dins el Consell Executiu és qui decidirà els Premis Jaume II. L'oposició vam aconseguir que almenys s'escoltàs als demés grups. Però així i tot seguim amb les desconfiances d'anys passats. Qui governa és qui té "la pella pel mànec", i aquest és un cas en que si l'oposició i el soci han parlat demés per ventura és perque dins la institució es parla massa poc.
cosmeb | 19 Agost, 2006 09:05
cosmeb | 18 Agost, 2006 08:05
cosmeb | 17 Agost, 2006 09:08
cosmeb | 16 Agost, 2006 17:11
cosmeb | 14 Agost, 2006 18:32
Fa aprop d’un mes un periodista titulava el seu article :“el migjorn recupera les seves llegendes”. Parlava dels gegants que s’havien presentat a Felanitx, a Santanyí, a Campos. En alguns casos les figures de rondalla del “Gegant des macolí” o “Na Maria Enganxa”, que dilluns passat participaven a la Trobada de Gegants a Alaró.
Cert és que gràcies a la feina ingent de Mossèn Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines podem descobrir que hi havia un Gegant que vivia a Cabrera, sempre vinculada al migjorn de Mallorca. Però en aquest cas, voldria recordar una llegenda també pròpia del migjorn de Mallorca, de Cabrera, però que té per protagonista no un personatge fantàstic, mític, sinò una personalitat que brilla com poques en la Història Universal, i que no és altra que Aníbal, el gran general cartaginès, fill d’Amílcar Barca, cunyat d’Asdrúbal, que va amenaçar una Roma que començava a construir el seu imperi, un dels més grans estrategues, capaç de travessar els Alps amb els seus elefants, i derrotar un cop i un altre les invencibles legions romanes. Aquest cabdill de memòria eterna, idò, segons la llegenda, va néixer a les costes del migjorn de Mallorca.
No descubriré cap novetat si vos cont aquí que la relació entre la ciutat de Cartago i les Illes Balears ve d’antic. A partir del 800 A.C. els fenicis començaren a navegar cap a occident. el 654 A.C. fundaren Ebussus, l’actual Eivissa, que arribà a ser un dels nuclis púnics més importants.
A Mallorca cal destacar dos indrets, la necròpoli de Son Real i l’illot de Na Guardis, a la Colònia de Sant Jordi, que sembla ser va ser ocupat de forma permanent entre el segle IV A.C. i l’ocupació romana de Mallorca.
Sobre Na Guardis es diu a la Història de Mallorca de l’Ed. Moll:”L’extraordinària quantitat de ceràmica trobada a l’Illot de Na Guardis així com les restes d’habitacions ja esmentades han fet pensar que l’illa molt bé pogué esser una zona d’aprovisionament i suport de l’exèrcit púnic i que el domini cartaginès sobre les comunitats indígenes probablement fou real i efectiva”.
La relació entre Balears i Cartago té la seva expressió també en la presència dels llegendaris “foners balears” entre les hosts dels exèrcits cartaginesos que van participar a les diferents guerres que tengueren lloc a la Mediterrània occidental, les guerres greco-púniques i les posteriors 3 Guerres Púniques entre Cartago i Roma.
L’estreta relació entre les Balears i Cartago, segons un antic llibre titulat “Historia de Mallorca”, de Joan Capó Valls de Padrinas, va ser deguda “principalmente al general Amílcar Barca, el fundador de Barcelona, el cual tuvo sabiduría y discreción para tratar con cariño a los mallorquines.”
La part que ens interessa aquí és el que segueix:”En uno de los viajes que dicho general realizó a nuestras islas nació su hijo Aníbal el más valiente de los cartagineses. Se supone con mucha razón que este nacimiento ocurrió en el islote llamado Tricuadra que es uno de los que rodean la isla de Cabrera”.
I afegeix encara: “Aníbal era hijo de Amílcar y de madre española. Nacido y criado entre los baleares, demostró a éstos un gran aprecio que halló su pago en los buenos servicios que le prestaron en las guerras que dirigió.”
La llegenda de l’origen mallorquí d’Aníbal va ser popular en el seu moment, el seu retrat figura entre els fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma.
A l’hora de recordar llegendes del migjorn de Mallorca, que no se’ns oblidi la del naixament d’Aníbal, que si bé és possible que no es criàs entre mallorquins del migjorn, si que és segur que es va fer acompanyar de foners balears en totes les seves batalles importants.
cosmeb | 14 Agost, 2006 09:05
cosmeb | 10 Agost, 2006 08:43
... col·locar a tots aquells que va prometre un lloc del feina al Centre d’Interpretació que s’està fent a la Colònia de Sant Jordi, o això és el que es diu pel poble. A algú extranyaria que fos així? També s’ha sentit a dir que en Matas anava dient que ell mateix inauguraria el centre pel mes de maig. Davant el panorama crec que seria molt més sensat per tothom, i és el que dicta la lògica, pens, que es traspassi el Parc Nacional de Cabrera complet, amb les obres inaugurades, i una convocatòria pública de llocs de feina ja resolta, a l’hora de tallar la cinta no tenc cap dubte que la Ministra de Medi Ambient deixarà les tisores al President de la comunitat autònoma.
De totes formes resulta curiós que Matas reclami l’aplicació d’una sentència que precisament va contra el seu criteri quan era Ministre de Medi Ambient, i jo me deman: quan tenia aquest altre paper devia fer comptes reternir el Parc i el Centre en les seves mans fins haver complit amb els compromisos de “col·locació” que es diuen pel poble?cosmeb | 08 Agost, 2006 08:21
cosmeb | 07 Agost, 2006 13:38
Llegia ahir un d’aquests comentaris breus al que tant ens han aficionat els periodistes, que parlava d’una persona a la que denominava la “portaveu del no”. Curiosament es referia a na Francina Armengol. Dic curiosament perque si quan deia la “portaveu del no” s’hagués referit al no a l’urbanisme corrupte que veim aquests dies a tants d’ajuntaments governats per la dreta hagués pensat que tenia raó, na Francina podria ser la “portaveu de no a la corrupció urbanística.”
Si per contra s’hagués referit al no a les autopistes desmesurades consumidores del paisatge d’Eivissa i de Mallorca, també li hagués pogut donar la raó, o haver complementat el joc i haver-li suggerit que l’anomenàs “portaveu del si a les infrastructures sostenibles”.
Però tampoc es referia a això. (Segueix)Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Agost 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |