Res Publica segons Cosme Bonet

Sembla ser que una de les estratègies predilectes de la dreta els darrers temps és "fer-se la víctima". Sentint Acebes i Zaplana semblaria que ells mateixos han estat les víctimes vertaderes de l'11-M, o més ben dit, del 14-M, una estratègia en la qual també seria important fer oblidar a una associació de vertaderes víctimes de l'11-M que no combrega amb les seves inverosímils teories.

Però tornant al tema, a l'estratègia de "fer-se la víctima", semblaria que el PP va ser víctima dels ciutadans que es manifestaren contra la Guerra il·legal d'Iraq, o dels que es manifestaren darrera les pancartes de "Nunca Máis". Obliden, els srs. del PP, que les vertaderes víctimes de la Guerra d'Iraq foren els "danys col·laterals" civils i els soldats que hi moriren, i encara hi moren. Obliden que les vertaderes víctimes del Prestige foren els pescadors, les seves famílies, l'entorn natural, afectat pel desastre ecològic.

A Mallorca es veu que el PP també ha decidit emprar l'estratègia de "fer-se al víctima". Per una banda tornen al tradicional "Madrid me mata", intentant fer veure que és el Govern central i no la seva incompetència manifesta, la responsable de, per exemple, la manca de inversió en recerca, o la no signatura del covneni de carreteres.

Però és que a més recentment n'hem viscut d'altres exemples...