Res Publica segons Cosme Bonet

Francina Armengol, la dama d'adamantium de la política balear. Afirmació sorprenent, atractiva per un afeccionat al còmic com jo mateix. Curiosament la comparança és d'una persona tan ideològicament diferent de mi com Romàn Piña. De totes formes, coincidesc amb ell. Curiosament avui començ el dia amb la lectura d'El Mundo-El Dia de Baleares, lectura obligada després que la candidata assistís al FORO d'aquest diari.

Román Piña diu: "Francina Armengol es la dama de hierro. Qué digo. El hierro es una antigualla. Francina Armengol es la dama de adamante, ese material imposible fraguado con diamantes que inventó la imaginación de los griegos para adornar las armas de Crono y Hefesto, y que llegó hasta los cómics Marvel para recubrir el esqueleto de Lobezno, la estrella de X-Men."

Ahir va ser un dia intens, avui no ho deixa de ser, la candidata, després de veure la premsa breument amb l'equip de campanya,  ha de visitar la Casa de la Família, diversos mitjans de comunicació, i anar a una trobada amb assocacions i col·lectius ciutadans a Binissalem, en un acte polític innovador, en el que la idea és que al candidata respongui a les preguntes dels representants de la societat civil. Anomenam aquestes trobades "Francina Respon". I els puc assegurar que respòn molt bé. 

Breu descans abans d'anar a inaugurar una Exposició a Manacor, 18", amb la directora de l'Instituto de la Mujer i la candidata manacorina del PSIB-PSOE, Júlia Román. Acabarà la jornada presentant la candidatura socialista de Capdepera, encapçalada per Tomeu Alzina. 

La Part Forana ocupa molt de temps a la candidata, és un referent cada dia més destacat pels socialistes forans, i la reclamen. Alguns em recriminen que no li donem més espai, em diuen que hi ha pogues tanques. Les campanyes no es guanyen amb fotos, i menys amb photoshops. No anam de campanyes faraòniques, anam a respondre als ciutadans, a respondre la necessitat de canvi que es respira a Mallorca. I els assegur, com he dit abans, que a pesar de la manca de fotos o de mitjans, i de l'intent del PP de tapar-nos a doblers, Francina Respon.

Inici de campanya. Acte simbòlic dels socialistes amb penjada de pancartes, un centenar de persones de les candidatures i de les Joventuts Socialistes, brindis amb cava, i missatges amb vídeo per bluetooth. Aquest sí que funciona, el del PP de la Pça. Espanya es veu que no.

Però l'inici real el tenguerem el 8 de maig. Felipe González va omplir fins a vessar l'Auditori de La Salle. "Perquè no l'heu duit a un lloc més gran?" em demanàven. No sempre pots triar. En tot cas les més de 1500 persones assistents escoltarem amb atenció les paraules de l'expresident, de l'estadista, que ha guanyat amb els anys.

Inici de campanya? Oficial. Dilluns presentàvem les propostes de Cultura de Palma i Mallorca, Aina Calvo i Francina Armengol, "mano a mano", davant un auditori qualificat. Paraules engrescadores, ambient optimista. D'un optimisme soterrat que els milions d'euros del PP en publicitat no poden tapar. No ho dubteu.

Ahir també parlàrem de política social, després de visitar el Foro d'El Mundo. "Territorio Comanche" pensarà algú, però Francina Armengol té taules, i moltes. Ho saben bé als escons del PP, i així ho afirmà Eduardo Inda "in person".

Amparo Valcarce, la Secretària d'Estat que ha creat el quart pilar de l'estat de benestar, la Llei de Dependència, acompanyava na Francina en aquesta presentació. Roda de premsa, conferència a la UIB. Els socialistes SÍ que creim en la Llei de Dependència, el PP ni tan sols ha informat als col·lectius afavorits per la Llei de com han de fer per començar a gaudir d'aquest nou Dret creat per llei del Govern socialista.

El PP, com sempre, buit de contingut i de realitats. Façana. Com a la Plaça d'Espanya: molta façana, però no funciona.

Arriba a les meves mans un fulletó de Rosa Estaràs i Jaume Matas. La proposta més potent és l'Òpera de Matas, només li falta prometre una Piràmide o dues, i aspirar a una de les Set Meravelles del món.

M'admira la capacitat de vendre fum del PP. M'admira encara més que siguin capaços de pensar en una obra de Calatrava que pugui rivalitzar amb les nostres Seu i Almudaina. Ho dic perque anit passava en cotxe per Antoni Maura, i m'ha corprès, un cop més, la monumentalitat de l'acròpolis palmesana. Eren les 23:00 h., anava cap a la seu del PSIB-PSOE, començava la campanya electoral del 2007. Per ventura 15 dies que passaran a la història.