Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

La tercera generació.

cosmeb | 29 Novembre, 2012 14:31

El 2 de desembre es commemoren els 30 ays de l’arribada de Felipe González a la presidència del Govern espanyol, si no tenim en compte les presidències de Largo Caballero i Negrín assumides enmig de la Guerra Civil, es pot dir que en una situació de normalitat democràtica va ser el primer cop que un socialista assumia la direcció del poder executiu a la història d’Espanya, “Felipe” hi arribava, el 1982, amb 40 anys. Havia assumit la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol a Suresnes, el 1974, amb tan sols 32 anys. Havia pres lse regnes d’un Partit que s’estava modernitzant, rejovenint després dels anys grisos de la Dictadura, assumí el Govern amb una majoria parlamentària crec que irrepetible, en ambdós casos moments històrics a on Espanya estava marcada per la dictadura (amb Franco viu i a l’exili el 1974, i amb un cop d’estat molt recent el 1981) i un país pel subdesenvolupament de l’estat espanyol. Quan deixà la presidència del Govern i la secretaria general del PSOE, el 1996, deixava un país a on s’havia implantat un estat democràtic, un estat del benestar, homologable a la resta de repúbliques europees, amb les que compartíem la construcció del que avui és la Unió Europea, a la que havíem entrat el 1986, de la mà del Govern de Felipe González, culminant una aspiració de modernització i europeïtzació d’Espanya que només era un anhel des de 1898, per posar-hi una data significativa.

  (Segueix)

Vaga general 14N .

cosmeb | 13 Novembre, 2012 22:43

La pregunta que s'han de fer no és: cal fer vaga general? Sinó: havia estat tan necessària mai una vaga general a Espanya? En un contexte de crisi econòmica d'abast mundial a on cap Govern d'Europa és capaç de trobar la política econòmica adequada, fent entrega del poder de decisió política sobre els temes més importants als lobbies i grups de pressió propers a les grans corporacions i la gran banca, atrapats per un Euro dirigit amb els criteris més tancats possibles, en mans d'especuladors que s'enriqueixen provocant la desconfiança en la deuta pública espanyola, portuguesa, grega, italiana... i en el nostre cas, patint un Govern que ha vist en la Crisi Econòmica l'excusa perfecta per demonitzar l'adversari de veres (el socialisme democràtic) i destruir tot l'estat del benestar construit sobre els fonaments de la definició de l'estat social i de dret que estableix la Constitució Espanyola de 1978... hi ha motius més que sobrats.
 
 (Segueix)

El liberalisme econòmic, existeix?

cosmeb | 04 Novembre, 2012 18:28

Conegut l’avanç (ja que no el detall) dels Pressuposts de les Illes Balears per al 2013, una cosa podem concloure, l’ortodoxia de que feia gala el vicepresident econòmic des de fa gairebé any i mig, i que era la recepta mágica per recuperar la confiança i sortir de la crisi, ha fracassat, i ha sigut enterrat pel mateix Govern que presumia del seu suposat liberalisme econòmic i denunciava el fracàs de l’intervencionisme. Idò ara ens torbam amb uns pressuposts que decideixen augmentar els imposts, anant contra un dels dogmes o dels manaments d’aquest liberalisme econòmic.

A IB3 fa pocs dies encara es titulava: "el grup socialista ha criticat que no apliqui l’impost de patrimoni, que suposaria recaptar 30 milions d’euros. Josep Ignasi Aguiló ha afirmat que les mesures que aplica el Govern ja donen resultats." Això fa menys d’una setmana, o recordar que després d’aplicar el cèntim sanitari a la benzina afirmaven que no pujarien impostos. I a tot això, els nous imposts arriben després de constatar que els retalls ni aturen el dèficit de la Comunitat, ni recuperen la confiança dels mercats.

Un pensa, que haurien d’haver aplicat la pujada d’imposts a grans patrimonis, per exemple, abans d’aprofundir en la recessió amb les retallades indiscriminades.

A tot això, si a més pensam que en aquest sistema capitalista en que vivim els economistes i polítics que suposadament defensen el liberalisme econòmic ens pretenen convèncer de que un gran banc (o una gran concessionària pública) no pot tenir pèrdues, sinó que l’estat ha d’acudir al seu rescat... alguna cosa no funciona en aquesta teoria del liberalisme econòmic, una de les característiques del capitalisme no és precisament assumir les pèrdues del risc?

Vivim temps estranys, un temps en que els liberals econòmics defensen la intervenció de l’estat i la pujada d’imposts, mentre ens atrapen en el seu discurs sobre la reducció del dèficit, en el fons el que trobarem serà la gran diferència real entre la dreta i l’esquerra, la dreta desmantetlla l’estat del benestar, dient-nos que és inassumible, però on queda la justícia social? Aquest çes el sentit de l'estat del benestar que hem de defensar des de l'esquerra, des del socialisme.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS