Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Categoria: General

EL TREN DE LLEVANT: DEBAT PARLAMENTARI

Dimarts passat el conseller Company va haver de comparéixer al Ple per explicar la liquidació del tren Manacor-Artà, a petició del PSIB-PSOE. El debat tengué poca repercussió mediàtica, al coincidir amb altres temes molt greus també tractats en aquell Ple de dimarts, com fou la mort del jove senegalès per una incorrecta atenció sanitària.

Per això vos reproduesc el debat, extret del Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears, per si és del vostre interès:

II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.EL SR. BONET I BONET:Bé, idò gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats.Sr. Conseller, ha dit vostè avui precisament que el tren deLlevant mai no s’hauria d’haver començat i a la fi, a la fi hemparlat clar. No li vengui de nou que avui parlem del tren deLlevant, bàsicament. (Segueix)

Infants i joves, entre els oblidats pels governs del PP.

Aquesta setmana al Parlament hem pogut parlar de temes que afecten a la nostra gent jove, problemes com la manca d'ocupació, la necesistat de soritr a cercar feina a l'estranger... qüestions importants, que l'oposició duu a debat a al seu del poder legislatiu autonòmic, tot preocupats perquè percebem una notable passivitat del Govern, particularment pel que fa a la joventut illenca.

 

 (Segueix)

Els imposts de Bauzá i els economistes de saló.

 

Es necessari tenir mes ingressos, no sols retallar serveis que afecten els drets de les persones, s'han de crear nous imposts, la dreta fins ara ho estava negant. Quan el PP s'ha decidit a crear imposts nous , per tant decideix no fer pagar als que més tenen sinó penalitzar el consum.
Penalitzen els consumidors amb els impostst d'envasos i a les grans superfícies que hauran de repercutir el cost sobre els consumidors.
Novament el PP fa pagar la crisi a tots per igual, sense exigir un mínim de solidaritat a les rendes més altes. 
Hi ha altenatives: des de l'oposició hem presentat iniciatives i fins i tot projectes complets d'imposts que són més progressius o que afectarien a grans empreses contaminants. En cada cas el PP de les illes Balears ens ho han tirar abaix.
A més, el Govern Bauzá tramita aquests imposts sense acord amb el sector, empresaris que es senten perjudicats per uns imposts injusts.
El comerç o els rent-a-car especialment perjudicats són part essencial del teixit empresarial del nostre principal teixit econòmic: el turisme.
Que passarà? Segurament no recaptaran tant com anuncien perque es reduirà el consum, i el qe pot ser és pitjor, aconseguiran que tanquin més empreses, més atur.
Aquesta llei, per tant, pot ser catastròfica per l'economia real de les Illes Balears. I per defensar-la ahir només vam sentir arguments teòrics que no toquen de peus a terra, arguments d'economista de saló, per boca del Vicepresident econòmic, un polític perdut pel Cosmos en definició del diputat socialista Toni Diéguez.
Sentia avui matí a la ràdio que els economistes de saló són precisament els responsables del caos en la política econòmica europea, el pitjor exemple el recent cas de Xipre. Avui en tenim a les Illes Balears el nostre propi exemple dels estralls que provoquen en aquesta crisi els economistes de saló.

 

De la visita de Carlos Floriano al viatge a Rússia.

Ha vengut el vice-secretari d'organització del PP estatal per afirmar que "el PP és el partit més transparent d'Espanya", el mateix dia en que se sabia que el PP no troba els papers de la seva comptabilitat dels anys de 1990 a 1995. No ens sorprèn tal afirmació venint de la persona que va dir que no es podia acomiadar a Sepúlveda (ex de Mato, investigat per Gurtel) perquè era "funcionari" del partit, i que efectivament va ser acomiadat poques setmanes després, o que va afirmar que hi havia d'haver limitacions a la llibertat de premsa... en fí. Algú hauria de recordar-li que tanta transparència és una autèntica novetat al PP de les Illes Balears, que tot ha estat part d'una operació per ocultar els embulls de la incompatibilitat, diguem-ne suposada, de l'oficina de farmàcia del President amb l'exercici de la presidència del Govern de les Illes Balears. Fa més d'un any que el PP es nega a mostrar les declaracions de béns i activitats del President al Parlament, i només les ha fetes públiques quan s'hi ha vist abocat per les circumstàncies. Ve Floriano precisament quan creixen els rumors de la desconfiança del PP estatal cap al PP balear.

I mentrestant, seguim sense sebre si l'incompliment del dèficit implicarà, com va amenaçar Montoro, una nova destralada als serveis públics i als drets socials dels illencs. Això és el que ens importa, és el que demanam setmana rera setmana al Parlament, de fet és la pregunta que la Portaveu socialista, Francina Armengol, hagués dirigit al President Bauzá aquest dimarts si no fos de viatge a Rússia... amb Delgado, precisament a Rússia. Tots recordam Rasputín. I precisament Delgado. Basta llegir els diaris d'aquest cap de setmana. 

Abdicació i una reflexió sobre la figura del cap de l’estat.

Beatriu d’Holanda abdica, renuncia, dimiteix del seu càrrec, la més alta magistratura en qualsevol república, la figura del cap de l’estat. La reina Beatriu fa com la seva mare Juliana o la seva padrina Guillermina, i aquest fet, que s’inscriu dins el que ja podríem considerar una manera de fer de la Corona dels Països Baixos, provoca un debat a Espanya, a la única monarquia supervivent del sud d’Europa, descomptant per suposat el Principat de Mònaco.

 

 (Segueix)

La tercera generació.

El 2 de desembre es commemoren els 30 ays de l’arribada de Felipe González a la presidència del Govern espanyol, si no tenim en compte les presidències de Largo Caballero i Negrín assumides enmig de la Guerra Civil, es pot dir que en una situació de normalitat democràtica va ser el primer cop que un socialista assumia la direcció del poder executiu a la història d’Espanya, “Felipe” hi arribava, el 1982, amb 40 anys. Havia assumit la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol a Suresnes, el 1974, amb tan sols 32 anys. Havia pres lse regnes d’un Partit que s’estava modernitzant, rejovenint després dels anys grisos de la Dictadura, assumí el Govern amb una majoria parlamentària crec que irrepetible, en ambdós casos moments històrics a on Espanya estava marcada per la dictadura (amb Franco viu i a l’exili el 1974, i amb un cop d’estat molt recent el 1981) i un país pel subdesenvolupament de l’estat espanyol. Quan deixà la presidència del Govern i la secretaria general del PSOE, el 1996, deixava un país a on s’havia implantat un estat democràtic, un estat del benestar, homologable a la resta de repúbliques europees, amb les que compartíem la construcció del que avui és la Unió Europea, a la que havíem entrat el 1986, de la mà del Govern de Felipe González, culminant una aspiració de modernització i europeïtzació d’Espanya que només era un anhel des de 1898, per posar-hi una data significativa.

  (Segueix)

Vaga general 14N .

La pregunta que s'han de fer no és: cal fer vaga general? Sinó: havia estat tan necessària mai una vaga general a Espanya? En un contexte de crisi econòmica d'abast mundial a on cap Govern d'Europa és capaç de trobar la política econòmica adequada, fent entrega del poder de decisió política sobre els temes més importants als lobbies i grups de pressió propers a les grans corporacions i la gran banca, atrapats per un Euro dirigit amb els criteris més tancats possibles, en mans d'especuladors que s'enriqueixen provocant la desconfiança en la deuta pública espanyola, portuguesa, grega, italiana... i en el nostre cas, patint un Govern que ha vist en la Crisi Econòmica l'excusa perfecta per demonitzar l'adversari de veres (el socialisme democràtic) i destruir tot l'estat del benestar construit sobre els fonaments de la definició de l'estat social i de dret que estableix la Constitució Espanyola de 1978... hi ha motius més que sobrats.
 
 (Segueix)

El liberalisme econòmic, existeix?

Conegut l’avanç (ja que no el detall) dels Pressuposts de les Illes Balears per al 2013, una cosa podem concloure, l’ortodoxia de que feia gala el vicepresident econòmic des de fa gairebé any i mig, i que era la recepta mágica per recuperar la confiança i sortir de la crisi, ha fracassat, i ha sigut enterrat pel mateix Govern que presumia del seu suposat liberalisme econòmic i denunciava el fracàs de l’intervencionisme. Idò ara ens torbam amb uns pressuposts que decideixen augmentar els imposts, anant contra un dels dogmes o dels manaments d’aquest liberalisme econòmic.

A IB3 fa pocs dies encara es titulava: "el grup socialista ha criticat que no apliqui l’impost de patrimoni, que suposaria recaptar 30 milions d’euros. Josep Ignasi Aguiló ha afirmat que les mesures que aplica el Govern ja donen resultats." Això fa menys d’una setmana, o recordar que després d’aplicar el cèntim sanitari a la benzina afirmaven que no pujarien impostos. I a tot això, els nous imposts arriben després de constatar que els retalls ni aturen el dèficit de la Comunitat, ni recuperen la confiança dels mercats.

Un pensa, que haurien d’haver aplicat la pujada d’imposts a grans patrimonis, per exemple, abans d’aprofundir en la recessió amb les retallades indiscriminades.

A tot això, si a més pensam que en aquest sistema capitalista en que vivim els economistes i polítics que suposadament defensen el liberalisme econòmic ens pretenen convèncer de que un gran banc (o una gran concessionària pública) no pot tenir pèrdues, sinó que l’estat ha d’acudir al seu rescat... alguna cosa no funciona en aquesta teoria del liberalisme econòmic, una de les característiques del capitalisme no és precisament assumir les pèrdues del risc?

Vivim temps estranys, un temps en que els liberals econòmics defensen la intervenció de l’estat i la pujada d’imposts, mentre ens atrapen en el seu discurs sobre la reducció del dèficit, en el fons el que trobarem serà la gran diferència real entre la dreta i l’esquerra, la dreta desmantetlla l’estat del benestar, dient-nos que és inassumible, però on queda la justícia social? Aquest çes el sentit de l'estat del benestar que hem de defensar des de l'esquerra, des del socialisme.

Una visió europea, necessària per sortir de la crisi.

El recent article a El País de Habermas, Bofinger i  Nida-Rümelin, convida a la reflexió sobre la necessitat de major integració europea com a remei per a la crisi econòmica de la qual sembla que no se'n veu la llum al final del túnel.

Des del meu modest punt de vista un dels problemes més greus que té l'Eurozona és precisament la manca d'una "visió europea" a l'hora de prendre les grans decisions econòmiques, a l'hora de definir la política econòmica. Els anàlisis i per tant les decisions es fan pensant en clau estatal, però sembla que no pensem que vivim a un espai econòmic comú, sinó que la clau política estatal és la única que compta. No hem sentit darrerament parlar de que Alemanya no canviarà la seva pressió sobre Espanya i l'exigència de "reformes", és a dir retallades de drets i serveis? I això, segons ens arriba, és perquè l'opinió pública alemanya no vol "pagar la festa" del sud d'Europa ( El Plural de 8 d'agost *: en la opinión pública alemana está muy extendida la idea de que dan más de lo que reciben de la Eurozona y hasta Angela Merkel es acusada en ocasiones de 'blanda'.).

Precisament aquest punt de vista ens demostra la manca de visió europea. Fet que es veu reforçat pel sistema institucional que te la Unió Europea, les decisions més importants són preses pel Consell, és a dir la representació dels Governs dels estats membres.És a dir, per ministres o presidents del govern que no són responsables davant el Parlament europeu ni han estat elegits en una elecció directa pels ciutadans europeus. Responen davant els parlaments dels estats, no davant la ciutadania. De vegades s'ha comentat que el Consell de Ministres és l'embrió del que seria un Senat en una República federal europea, i pot ser aquesta seria la solució que cal, que el màxim organisme de presa de decisions europees prengués aquestes amb una visió europea i no només amb una suma de voluntats estatals difícilment encaixable.

Només és una reflexió, però seria bò que a més de parlar de que necessitam Europa o més Europa, sentissim i  veiessim avanços concrets en aquest sentit, avui mateix sentim com Alemanya té un petit creixement del 0'3 en el trimestre passat i França no està en recessió però no creix. No està clar que cal un canvi de rumb europeu?

* http://www.elplural.com/2012/08/08/merkel-encuentra-oposicion-que-aboga-por-la-solidaridad-esto-no-va-a-funcionar-sin-riesgos-para-alemania/ 

La Conselleria d'Agricultura fa de Ponç Pilat.

Era el mes de maig, un cop anunciat el tancament de Carn Illa, com a Diputat del Grup Socialista deman a la Conselleria d'Agricultura com pensen garantir el servei d'escorxador a Palma un cop anunciat el tancament de Carn Illa, i me contesten amb un informe jurídic per dir que la Conselleria d'Agricultura se'n renta les mans (en pla Ponç Pilat), que la competència és de l'administració local, apuntant cap a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, i sense donar cap solució, només apuntant que s'ha de donar "a la iniciativa privada, en el menor espai de temps possible"... i això des de maig i Palma sense Escorxador.


L'Ajuntament de Palma va cercar el suport del primer pacte de progrés per gestionar l'escorxador, ara la Conselleria se'n desdiu, es desfà de la solució de Fageda, deixa sense escorxadors els ramaders mallorquins. I ningú piula. Idò bé, haurem de demanar a l'Ajuntament i al Consell que passa amb aquest tema..

(Versió corregida seguint consell d'amables comentaris, gràcies. Cosme)

Preguntes adreçades al Govern sobre els acomiadaments a IBABSA.

En un dia en que parlam de les retallades que ha fet el Govern central, a les nostres Illes segueixen les retallades autonòmiques, per una de les àrees que ocupa el meu treball al Parlament, Agricultura, la notícia es coneixia fa pocs dies: s'acomiada al voltant de la meitat de la plantilla de l'empresa pública IBABSA:Enllaç a la informació facilitada per FSP-UGT.  ENLLAÇ A LA NOTÍCIA EN RELACIÓ A MENORCA.

Hem de recordar que IBABSA és l'empresa que fa els controls sanitaris animals, i que ja fa mesos des del PSIB-PSOE vàrem denunciar les retallades en la contractació de menescals.

 (Segueix)

Ifigènia o "el Alcázar no se rinde".

Ifigènia, etimològicament "dona de raça forta", filla d'Agamèmnon i de Clitemnestra, segons el mite havia de ser sacrificada per apaivagar la deesa Artèmis. D'una forma semblant els dirigents conservadors espanyols i de les illes ens prediquen que han de fer sacrificis per apaivagar els mercats, dolguts, en el paper d'Agamèmnon, la presidenta d'Aragó fa pocs dies deia taxativament : " los sacrificios que se están dando son por el interés general".El president valencià, Fabra, assegurava que la societat està disposada a assumir sacrificis, Feijóo també parlà de "sacrificis" per ajustar els comptes públics gallecs.

 

 (Segueix)

IB3: es destapen els plans del PP.

Finalment sabem cap a on anava el PP amb la presa de control polític de la radiotelevisió pública de les Illes Balears des del primer moment: la privatització de les televisions autonòmiques. Ha estat una sospita que hem tengut des de fa mesos, i així ho hem denunciat al Parlament, el Govern no havia acceptat ni deixat d'acceptar que pretenia la privatització de la radiotelevisió pública, havia negat en ocasions la intenció, i en altres havia dit que permetria l'entrada de capital privat, el mes de gener encara trobam un titular que deia: "El Govern descarta privatizar IB3". (Segueix)

Pregunta al conseller Bosch sobre els llaços. Dimarts 27 de març.

Pregunta RGE núm. 1971/12, de l'Hble. Diputat Sr.Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,relativa a prioritats de la Conselleria d'Educació

EL SR. PRESIDENT:Tercera pregunta, RGE núm. 1971/12, relativa a prioritats dela Conselleria d’Educació, que formula el diputat Sr. CosmeBonet i Bonet del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET:Gràcies, Sr. President. Sr. Bosch, el teníem pel més moderat,però resultarà ser tan radical com els seus companys de Govern,vistes les circulars que permet enviar als seus directors generals.Volen obligar a retirar un símbol, com és la senyeraquadribarrada, de les façanes dels centres educatius, i nosaltresvolem saber si aquesta limitació de la llibertat d’expressió ésuna prioritat per a vostè i sota quins arguments.Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Bon dia, president. Bon dia, Sr. Diputat. Respecte de laprimera part de la seva afirmació lògicament no hi entraré, què s’entén per moderat o què s’entén per exaltat, lògicament el que no volem és que hi hagi banderes d’una altra comunitat autònoma dins els nostres centres educatius.

Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET: Sr. Conseller, diuen que la senyera no és cap de les banderesreconegudes per l’Estatut, però hauria de reconèixer que, si bé no és una bandera oficial, sí és un símbol, un símbol de culturaque engalana els carrers de ciutats i de pobles els dies de festa,que vesteix taules carregades de llibres el Dia de Sant Jordi oque els seus regidors passegen solemnement durant la festa del’Estendard.

És un símbol de cultura, d’història i d’identitatd’un poble.

És per tot això que ara és una prioritat eliminar-hodels centres educatius?

Ara resultarà que desequilibra dretsconstitucionals?

Ara resultarà que altera les relacions en el si de la comunitat educativa?

La Constitució no preveu cap limitació a la lliure expressiói difusió d’idees i opinions per mor d’un suposat, suposat,rerafons polític.

Vostè és igual d’exigent amb la llibertat deculte?

Ha prohibit igualment expressions d’una determinada religió?

Jo crec que qui desequilibra els drets constitucionals ésvostè amb la seva circular que pens que vulnera la Constituciói és antidemocràtica. Qui incompleix l’Estatut també és el seugovern amb l’atac sistemàtic a la llengua pròpia.

És lògic que la comunitat educativa reaccioni quan lesdecisions del Govern suposen una involució en el procés denormalització, perquè mai cap govern no havia protagonitzatuna bateria de mesures com les que vostès impulsen per eradicarla llengua catalana.

Fer llevar els llaços no acabarà amb lacontestació massiva de la ciutadania que diumenge va donar unnou exemple de protesta pacífica i democràtica, 50.000 nous arguments perquè rectifiquin.

No acabaran amb la contestació sinó que amb actuacions com aquestes seguiran atiant el foc dela confrontació sols pensant en un rèdit electoral.

No ignorin els que pensen diferent perquè entre d’ells hi ha dels seus. No ignorin la massiva manifestació de diumenge. No actuïn des dela supèrbia.

Vostès van de liberals, però devia ser per fer-se la foto amb La Pepa, perquè han oblidats les llibertats civils, les llibertats personals, les llibertats que són a l’origen de la democràcia.

Els hem recordar, com deia Orwell, que la llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir, la llibertat d’expressió és la capacitat de tot ciutadà de dir als poderosos que no hi estan d’acord.

I com que estam en una democràcia ho haurand’acceptar. No els en queda d’altra que respectar les llibertats consagrades en la Constitució i per tant -acab- escoltin i rectifiquin.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Gràcies, Sr. Diputat. Sr. Conseller.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA IUNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Estic gairebé d’acord amb quasi tot el que ha dit manco que es faci dins l’escola, que és el que a vostès els preocupa, que l’escola en lloc de ser un espai on hi càpiguen tots els que creuen en la defensa d’una determinada manera d’ensenyar lallengua i els que creuen en una determinada manera de fer-hodiferent es puguin trobar igual de bé; que a les escoles esdesenvolupin els currículums i no siguin caus on determinats col·lectius creuen que poden ser capses de ressonàncies d’allòq ue la ciutadania no els ha donat amb els seus vots, d’allò que no els ha donat amb els seus vots.

(Petit aldarull)

Vostès volen utilitzar l’escola per a una cosa que jo pretenc que no s’utilitzi, que sigui un espai comú on tots els que pensam igual i diferents, ens hi trobem. Vostès volen que uns determinats col·lectius, i els puc cercar tota una sèrie de correus firmats, signats per qui els posava en marxa, volien que l’escola es convertís en allò que no és. Jo el que pretenc és tot el contrari, que al carrer, a la premsa, aquí, aquí hem de fer el debat polític, dins l’escola pública, no.Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

 (Segueix)

Primera intervenció a la Interpel·lació sobre IB3. 20 de març de 2012.

Ens veiem obligats a interpel.lar novament el Govern sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears, sobre com garantiran independència i pluralisme del mitjà, obligats després d’haver arribat a un carreró sense sortida al qual ens ha abocat la nefasta gestió política feta des del mes d’agost ençà. Ha culminat l’ocupació del principal càrrec
directiu d’IB3 per part de personal afí o afiliat al Partit Popular amb l’elecció de l’exsenador i regidor de Calvià Sr. Ruiz i un Consell de Direcció totalment monocolor, tots els membres d’un consell de direcció d’un mitjà de comunicació públic que deuen obediència al Partit Popular, íntimament relacionats o implicats en la seva estructura política, tot i que s’ha volgut vestir de professionalitat.
La professionalitat o la manca d’ella l’han emprada durant els darrers sis mesos segons conveniència, sempre amb
l’objectiu de fer callar la boca a l’oposició quan demanàvem diàleg. El Sr. Gómez ha estat especialment aficionat a treure el nom del Sr. Martorell i a esmentar que tenía un determinado carnet político, argument curiós quan l’emprava un director general que creim que encara ara té carnet d’un determinat partit polític, el Partit Popular, i que encara ara ha passat el testimoni a un altre director general que tiene un determinado carne político. Ens negaven l’opció de tornar a parlar de consensuar IB3 argumentant el carnet polític del Sr. Martorell i afirmant que si volíem consens havíem de votar el Sr. Palazón.

 

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 23 24 25  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS