Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Categoria: General

Rajoy no ens deixa fer l’Estatut...

Darrera oportunitat demà dimarts. Darrer acte, tot i que podria ser el penúltim. Llegesc aquests dies opinions dels opinadors per tots els gusts. Que si el PP vol però no vol, o el PP no vol i no vol, o el PSOE i el PP no volen, que si els d’aquí i els d’allà. Des del meu punt de vista, relativament privilegiat pel coneixement que en tenc d’una part, no n’encerten ni mitja. L’actitud del president Zapatero és tan clara com ho sol ser ell sempre, en els seus plantejaments, i en la seva acció política, que sol respondre a la paraula que ha donat. és evident també que a en Rajoy no li convé tenir un Estatut balear similar al català en aquests moments. També crec que és nítida l’estratègia intentada, que no aconseguida, pel PP d’aquí: intentar que siguin els altres els que diguin que no. Cada dia, després de sortir ells (els PePés) amb una proposta nova per rompre, fan una roda de premsa per acusar el contrari i els opinadors de pago fan de ressò de la consigna oficial. No sé si en sortirà res després de tot aquest camí, ara bé, anim a tothom a fer un repàs per les hemeroteques i comprovar les moltes i diferents cares de Matas, des d’aquell que al Club Siglo XXI anunciava una cosa semblan a la unitat indisoluble d’Espanya i anatemitzava tota idea de reforma estatutària, al Matas pro-Estatut català “i un ou dur”, al Matas de les propostes imaginatives i inverosímils dels darrers temps. Insistesc, com ho he fet reiteradament en aquest blog: una oportunitat històrica... a punt de perdre’s.

Homenatge a Alexandre Jaume.

El proper dia 16 de juny, a les 19.30, a la Casa de Cultura de Palma, la Federació Socialista de Mallorca organitza un Homenatge a qui fóra Diputat socialista a les Corts Constituents de la República el 1931, i afusellat pels feixistes el 1937. De moment un petit extracte de la seva biografia, copiada del Diccionari Vermell d'en Llorenç Capellà: Alexandre Jaume i Rosselló (1881-1937), advocat I pertanyia al Partit Socialista. Tenia 56 anys. Casat. L’anys trenta-u va ser elegit diputat a Corts i sempre va ser partidari d’un socialisme moderat i pactista, cosa que el convertí en un veritable percurssor de la socialdemocràcia europea. Bona part dels seus treballs periodístics i el llibre “La Insurrección de Octubre” insisteixen en la necessitat que té la classe obrera de millorar le seves condiacions socials per mitjà del pacte i de la negoació. No obstant això, Alexandre Jaume va ser un dels acusats d’organitzar el Pla de Lenin que, cas de portar-se a terme, havia de suposar el degollament de tota la gent ben pensant de Mallorca i la implantació de la Dictadura del Proletariat. El dia tretzede febrer del trenta-set va comparèixer amb Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, davant d’un Consell de Guerra instal·lat a l’Audiència Territorial, acusats d’infringir el Ban signat pel General Goded el 19 de juliol del trenta-sis. Les acusacions que portaren Alexandre Jaume a la mort, suposen una interpretació de la moral i de la justícia, per part dels acusadors, força original. A Jaume l’acusaren de ser un propagandista perillós, a causa dels articles que amb certa periodicitat havia publicat a “Última Hora”, “La Almudaina” i “El Obrero Balear”. Una de les frases terribles que havia escrit, era la següent: “Cuando se vaya resueltamente al triunfo, aplaudiremos”. A més, Alexandre Jaume havia fet mítings, en temps, naturalment, que estava permès de fer-ne. De fet, en contra seva, únicament hi havia una acusació mínimament raonable: des de l’enclaustrament del Castell de Bellver, havia escrit alguns articles, algunes impressions sobre el caos que l’envolta, però degut al fet que havia estat detingut el mateix denou de juliol, a les deu i mitja del matí, era improbable que hagués tingut temps de llegir el Ban dictat per Goded. Tota defensa era inútil, tanmateix, Alexandre Jaume fou condemnat a mort. Això succeïa el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.

El cas Son Espases... sospites i desconfiances.

El dilluns d’aquesta setmana vàrem ser testimonis d’un episodi que serà fonamental per entendre, en el futur, el que ha succeït durant aquesta legislatura a les Illes Balears. En Toni Alemany, en nom del PSIB-PSOE, va intervenir al punt referent a la modificació del PGOU de Palma que permetrà la construcció de l’hospital de Son Espases. Un hospital que, val la pena recordar-ho, ja estaria mig fet si el PP no s’hagués entestat en canviar-lo de lloc. En una intervenció clarivident en Toni Alemany va recordar que s’ha estat parlant als mitjans de comunicació d’un sopar a un restaurant madrileny, a on vàren participar influents empresaris a més d’un llavors aspirant a president d’aquesta comunitat autònoma. (Segueix)

Estarà el PP a l’altura de les circumstàncies?

Es deia que el Palau de La Moncloa aillava els seus habitants del món real, els convertia en una mena d’éssers que es consideraven per damunt del comú dels mortals, per ventura una percepció lògica atenent les greus responsabilitats que recauen sobre els que han de viure i treballar a l’esmentat Palau. Deu ser per això que ens ha de resultar nou i sorprenent que un President del Govern, l’home de La Moncloa, ordeni al seu Partit “demanar disculpes” per intentar recomposar allò que uns altres han espenyat. Així el PSOE s’ha disculpat de l’entrevista entre el PSE i Batasuna, davant el PP. A algú li passa pel cap que el PP “aznarista” es pogués disculpar per res? Es va disculpar per la Guerra, la mala gestió del Prestige...? La modestia de qui regeix els destins d’Espanya ha estat capaç de donar una passa, front a una oposició que, com els crancs, sembla que només sap donar passes enrera. La pilota torna a estar a la teulada del PP, en les seves mans està la possibilitat de mantenir el consens i l’esperança en un futur en pau. Estarà ara el PP a l’altura de les circumstàncies històriques? O seguiran torpedejant el procés? En bé de tots els ciutadans i ciutadanes esper que per una vegada deixin de banda la rancúnia i facin allò que ells mateixos demanàven de l’oposició el 1998: comprensió, discreció.

El PP no està a l'altura de les circumstàncies (III).

Tampoc hi està a les Illes Balears. El president Matas ho està demostrant, sap que Rajoy no li dona suport ni al nou REB ni a la reforma de l’Estatut. Fa estona que ho deim que el PP no es pren seriosament la reforma de l’Estatut. En Matas i companyia van calcular que el Govern Zapatero no s’atreviria a avançar en les reformes territorials, i es varen equivocar. Varen calcular que l’Estatut de Catalunya seria el límit, és a dir, que només es reformaria aquest Estatut, i que la resta serien molt més limitats. Es varen tornar a equivocar. A partir d’aquí estaven atrapats, Matas i el PP balear, en la seva pròpia trampa. Anunciaven una reforma de l’Estatut ambiciosa, però Rajoy, Acebes i la resta de genets de l’apocalipsi, mai permetrien que això es fes perque el seu discurs era contrari. A més durant els debats dins la ponència els socialistes i la resta de l’oposició vàren acceptar i intentar pactar tots els envits que es feien des del Govern. Val la pena recordar que es varen arribar a acords sobre el model de finançament (el PP no en tenia de propi i va copiar el model socialista), varen arribar a un acord sobre el Consell de Formentera (hi varen arribar dos cops, a pesar del que varen comentar alguns mitjans de comunicació), vàren arribar a un acord sobre els 3000 milions, i les inversions de l’estat. Cada vegada el PP ha incomplit o canviat l’acord després de pres, en el súmmum de la barra. El PP balear ha jugat de farol, i ara hi torna a jugar, aquest suposat “nou REB” (que és el mateix que el propi PP no va voler el 1998, i que en Matas ja ha anunciat 2 o 3 cops aquesta legislatura sense concretar-lo mai) no tendrà mai el suport de Rajoy i de la seva cort celestial, per tant el PP s’exposa un cop més al ridícul més infame amb aquesta proposta. Poc seriosa, poc concreta... com déiem abans, un farol, una prova més de que el PP balear tampoc està a l’altura de les circumstàncies que la història ens ha portat. El que podria ser la millor reforma de l’Estatut des de 1983 es quedarà en un nou “farol” del tafur Matas.

El PP no està a l'altura de les circumstàncies (II).

La incontinència verbal del Sr. Acebes està arribant a uns nivells d'extraordinària exageració, la poca credibilitat que ja li quedava a aquest ex-ministre s'està perdent a gran velocitat. Com pot dir tot un ex-ministre que "el projecte del govern és el projecte d'ETA"? Per ventura estan jugant a veure qui la diu més grossa? Més bé deu ser que estan jugant la darrera carta per impedir que segueixi el procés de pau a Euskadi. O això és el que em fan pensar a mi, i a molta més gent. Sembla que s'hagin posat "histèrics" davant les petites i tímides passes donades fins ara. Si feim un poc de memòria veurem bastant clarament una estratègia, per ventura improvisada, però amb un criteri únic, el de boicotejar deslleialment el procés. De tots ells per ventura se'n salva en Rajoy, que encara és el que ha demostrat una mica més de seny, en alguns moments, d'entre tots els distints portaveus del PP. Ja quan es va anunciar l'alto el foc, pocs dies després, des del PP vàren intentar girar l'opinió pública contra aquest alto el foc, i contra el govern... quan va passsar aquesta tempesta, i vist que no donava cap resultat, han passat a l'atac directe al president del govern. Estam davant un procés que, si surt bé, serà històric. Convendria que tots estiguessim a l'altura de les circumstàncies.

El PP no està a l'altura de les circumstàncies (I).

El PP no vol la PAU, el PP vol un estat permanent de guerra. O això és el que es desprèn de les paraules del seu secretari general Acebes. Els basta la mínima notícia per aparéixer denunciant el suposat "entreguisme" del Govern a una ETA ferida, que fa 3 anys que no mata i ha decretat un "alto el foc" que, fins al moment, està complint escrupulosament. La decisió del jutge Grande Marlaska, l'anunci de que el Partit Socialista d'Euskadi parlarà amb els representants d'una mesa de partits nacionalistes a on hi ha l'il·legal Batasuna els basta per botar i anunciar l'apocalipsi, el dia del Judici Final, portat pel Govern Zapatero. M'agradaria recordar-los que l'únic final que ha portat Zapatero fins ara és el final del neoimperialisme (o carca-imperialisme, més ben dit) de l'aznarisme i dels deus deixebles Rajoy, Acebes, Zaplana, Matas... L'imperialisme i les seves actitud bel·licistes han passat a la història, ja no hi ha ni Azores, ni Perejils. Ara les tropes retornen de les Guerres il·legals (és a dir Iraq), i si han d'anar a algun altre país es demana permís al poder legislatiu, no com abans, els temps de l'aznarisme, quan tot era "mando y ordeno". Idò senyor Acebes... ara ni "manda" ni "ordena", i més valdria, pel bé de tots els espanyols, que es deixassin l'estratègia partidista i la rancúnia a ca seva i treballassin seriosament, amb sentit d'estat i de govern, per la Pau a Euskadi i a tot l'estat.

Nou REB? Una nova fantasmada del president Matas?

Demanen consens, demanen que no es posin traves als tràmits de l’Estatut, fins i tot na Rosa Estaràs deia l’altre dia a una televisió una cosa així que “com pot ser que cada vegada que proposem consens l’oposició surti amb un tema diferent per desmarcar-se”. Per favor! Una mica de serietat, està clar que el PP NO VOL QUE S’APROVI LA REFORMA DE L’ESTATUT. Varen intentar rompre amb el Consell de Formentera, es va arribar a un acord inicial dins la pròpia ponència; varen intentar rompre demanant un model de finançament, i varen trobar el suport i fins i tot el model ja redactat per part dels socialistes; varen tornar a intentar rompre amb el Consell de Formentera, i novament es varen arribar a acords; varen intentar rompre proposant una quantitat concreta de milions d’euros fixats a l’Estatut i hi va haver acord; després varen modificar aquesta proposta perquè es comprometessin a pressupostar-los en 10 anys, i també hi va haver acord; varen tornar a treure el tema del Consell de Formentera... en fi, cada vegada l’oposició, significativament el Grup Socialista que té la pell pel mànec a Madrid, els ha facilitat l’acord. A pesar del que opinin els opinants oficials del règim. Si fins i tot li vàren signar la proposta perquè els tràmits s’acceleràssin... Una cosa mai vista, claríssima demostració de la voluntat de consens que tenen els grups de l’oposició, i insistesc, el Grup Socialista en concret. I avui, minuts abans de començar les reunions amb els portaveus treu el nou REB... sí aquella cosa sense concretar i que ningú sap que vol dir que va anunciar fa dos anys i que des de llavors ha cormit “el sueño de los justos”... idò allò que ningú sap que és es transforma ara per art de màgia en una esmena innegociable del PP per poder reformar l’estatut. Per favor, senyors del PP, senyor Matas, no ens facin perdre el temps i diguin-ho clarament: el PP de Balears no vol aprovar la reforma de l’Estatut. Post Scriptum: No vos perdeu aquest titular de EL PAÍS : ‘El Gobierno balear defiende un Estatuto que rebasa el modelo financiero catalán . El texto del PP obliga al Estado a dedicar a Baleares el 2,5% de la inversión total hasta 2016.’ No deu ser aquest el problema real del PP... la contradicció flagrant entre el discurs ultra de Rajoy i la yenka que ens balla el sr. Matas des del primer dia amb el nostre Estatut d’Autonomia? (Segueix)

PP: el partit del NO.

Vejam, siguem sincers, l'estratègia del PP en aquests moments ja és claríssima: dir No a tot, de principi i després ja cercarem els arguments. És clar, que com més fort parlem i més exagerem els vaticinis apocalíptics més raó tendrem. (Segueix)

Insistesc: una oportunitat històrica.

He llegit a algun lloc que la reforma de l'Estatut de les Illes Balears no ha aixecat passions, i que la premsa ha passat per damunt l'admissió a tràmit d'aquest dimarts com a mínim fent-li poc cas, és cert. Tenc la sensació que hi ha un interés de considerar la reforma que s'està tramitant en aquests moments com menys important del que és, com si no resolgués cap dels problemes dels ciutadans de les illes, com si el Parlament de les Illes Balears es conformàs amb una reforma de mínims. Crec que aquest punt de vista és un posat, una actitud que "queda bé" però falta a la veritat. (Segueix)

Quan no hi ha arguments l'espectacle i el ridícul: Martínez Pujalte i l'Assemblea de Madrid.

Hi ha dies en que ens hem de demanar molt seriosament quin servei fa a la democràcia els trists espectacles com el que ha protagonitzat el sr. Martínez Pujalte al Congrés dels Diputats avui, o els diputats autonòmics del PP a l'Assemblea de Madrid. Per a qui no hagi sentit la notícia en el primer cas el diputat Martínez Pujalte, possiblement el més histriònic cappare popular d'aquesta legislatura, s'ha dedicat a increpar a crits i insultar el ministre de defensa durant la sessió parlamentària d'avui dijous. El president del Congrés l'ha hagut de cridar a l'ordre tres vegades, com a un estudiant maleducat, advertint-lo que a la tercera l'expulsaria de l'hemicicle. En Pujalte ha seguit, imagin que per forçar la situació i l'expulsió, cosa que finalment ha succeït. Llavors no volia sortir, en fí... ha resultat penós veure tan trista actuació d'un representant dels ciutadans, ha fet empegueïr. Per altra banda a l'Assemblea de Madrid els diputats del PP s'han dedicat a cridar i exhibir esposes quan el portaveu de l'oposició socialista intentava parlar. No li volien deixar emprar la paraula... trist exemple de "democràcia" aquest de voler tapar la boca a l'adversari. Són dos exemples en un sol dia d'una forma patètica i ridícula d'entendre la feina d'un polític, d'un parlamentari. Han substituït les paraules, la raó, els arguments, pels crits, l'exhibició de gestos, la teatralitat i la comèdia. Gestos buits de continguts, de qui mai han sabut tenir un gest de dignitat. Aquests dies que el PP demana tantes dimissions convé recordar-lis que ni pel cas del Yak-42, ni pel Prestige, ni per la Guerra d'Irak, ni pel cas Fabra, ni per cap altra durant el seu govern, va dimitir un sol polític del PP. Està clar que el gest, buit de contingut, buit d'arguments, és el que pareix: pura comèdia, pur "esperpento.

S’estrena la Televisió de Mallorca.

Per circumstàncies que no venen al cas m’ha tocat viure d’aprop, de molt aprop, el naixement de les dues televisions públiques que actualment tenim a Mallorca, IB3 i la recentment estrenada Televisió de Mallorca. Ambdues són televisions públiques, nascudes a iniciativa una del Govern de les Illes Balears, en base a una llei de 1983, i l’altra a iniciativa del Consell de Mallorca com a cúmul de tot un seguit de circumstàncies, a destacar la inclusió de les illes com espai digital a la llei estatal de televisió digital terrestre i a un intent, molt lloable, del Consell de “salvar” les televisions locals de Mallorca d’una desaparició anunciada. (Segueix)

El Consell "ven ses cases per anar a lloguer".

La dita popular així ho diu:"Que hem de fer? Vendre ses cases i anar a lloguer". I es veu que el Consell de Mallorca se l'ha presa al peu de la lletra. La venda de Ca'n Domenge, és a dir, el concurs fet amb un límit màxim d'aportació econòmica (el negoci de na peix-frit), la polèmica que l'ha envoltat des del primer moment, l'esperpèntica presentació com una empresa més del Govern balear i l'Ajuntament de Palma al concurs, quan PP (Govern i Ajuntament) i UM (Consell) tenen signat un pacte de governabilitat... tot plegat han fet d'aquest assumpte un dels més escandalosos de la legislatura. I això no acabarà aquí. (Segueix)

Recordau França.

La decisió d’ERC de votar “No” al nou Estatut d’Autonomia català segurament té una lògica interna aplastant per als militants d’aquesta formació política, però, possiblement, és difícilment comprensible per a la resta de la ciutadania.Tan dolent i allunyat dels seus plantejaments inicials és la proposta que s’ha de votar en referèndum que es prefereix l’Estatut actual sense canvis? No som el primer en deixar constància de que la resposta a aquesta mateixa pregunta feta al PP és també NO. (Segueix)

Una oportunitat històrica.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears representa per la nostra Comunitat Autònoma una oportunitat històrica, sense cap tipus de dubte. Sols per al comparació amb el procés d'elaboració de l'Estatut entre 1978 i 1983, amb el procés actual, podem comprovar com existeixen tota una sèrie de fets objectius que avalen aquesta tesi. En aquell moment el partit majoritari, UCD, defensava la "via lenta" d'accés a l'autonomia, recordem que els constituents no pensaven que el procés de descentralització seria tan ràpid i ampli, i el govern centrista en aquells moments sembla ser que preferia anar a poc a poc. (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 18 19 20 21 22 23 24 25  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS