Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
Alguns aconteixements polítics recents m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la volatilitat de les coses que es fan o es diuen en política, dels girs inesperats que dóna el món real, com si imitàs un "culebrón" o una comèdia d'embulls, digna d'en Xesc Forteza.
(Segueix)
El PSOE publica un manifest amb motiu del dia d'internet. Una relfexió prou interessant que vos convid a llegir i signar si compartiu.
La meva aportació ve en forma de reflexió personal: el 1995 (crec) estava acabant la carrera i vaig tenir el privlegi (llavors era privilegi) de tenir una clau d'accés i un compte d'email a la sala d'ordinadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al fet de presidir un associació universitària. Després dels emails, les pàgines de comentaris, els cercadors, els chats, els primers correus (hotmail, yahoo...) personals... vaig atrevir-me a fer una web pròpia, aquest blog... ara estam amb les "xarxes socials". Resulta impresionant girar l'ullada cap enrere i comprovarcom han canviat les coses. Un detall més de collita personal: el 1997, quan vaig assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes, ens arribà un ordinador regalat per la Comissió Executiva Federal, i un módem! Primer tenguérem connexió a internet a les JSI que al PSIB. I al Parlament, només es podia accedir a internet a un únic ordinador situat a un reconet de la impressionant biblioteca de l'antic "Círculo Mallorquín".Fa poc més de deu anys... i mirau com estam ara. No s'entén la política sense les TIC.
I estic segur que d'aquí a 10 anys més encara ens sorprendrà més recordar com estam ara. Feliç dia d'internet!
Simplement public un article aparegut al Diari de Balears, el triomf del seny, de l'esquerra, i la demostració de la sensibiltiat social que té el Parlament Europeu: s'ha derrotat, després de llarga batalla, la proposta de la jornada setmanal de 65 hores. Un triomf de l'Europa social, un argument a favor de participar a les eleccions europees el proper 7 de juny:
(Segueix)
Els resultats a Galícia i a Euskadi del passat 1 de març han convidat a més d'un a reflexionar-hi, extreient-ne lectures a nivell estatal, i fins i tot extrapolant la situació política de cada comunitat autònoma a la nostra. Algunes conclusions les puc compartir com el fet que Rajoy en surti reforçat internament o que els governs (tant un com altra) paguin en part l'efecte de la crisi econòmica.
(Segueix)
En la seva intervenció inicial la presidenta Armengol va centrar el debat en la crisi econòmica que vivim, tot i que també va combinar la reflexió sobre la crisi i la capacitat de reacció del Consell amb un repàs, no exhaustiu però si abarcant totes les àrees, de la gestió del Consell de Mallorca durant aquest darrer any.
(Segueix)
Curiós el punt de vista de la secretaria general del PP, sra. Cospedal, no és escandalós el cas de corrupció que s'ha conegut aquests dies, i que implica a varis municipis governats pel PP. Segons ella l'escàndol és que es conegui el tema, no la corrupció en si. Resulta alarmant la manca d'autocrítica d'un PP enmig d'un "temporal" intern sense precedents: espies, corrupció, divisió interna... i mentrestant en Rajoy a Berna a demanar la dimissió del vicepresident Solbes. Ahir va demanar aquesta dimissió posant com exemple el ministre alemany d'economia Michael Glos, però avui ja no ha citat aquest exemple. Sembla ser que Glos dimiteix no només per la crisi econòmica sinó per la crisi del seu partit, el dretà CSU bavarès:"La CSU sufrió grandes pérdidas en las elecciones de septiembre de 2008. Muchos altos cargos de la CSU consideran a Glos responsable en parte de aquel desastre. Las relaciones entre y Glos y Seehofer han sido tensas en las últimas semanas. El ministro de Economía parecía además descontento por el papel secundario al que parecían haberle relegado Merkel y el ministro de Finanzas, Peer Steinbrück." (El País).
Seguint l'exemple de Glos (a qui no han acceptat la dimissió de moment), sembla perillós per Rajoy seguir per aquest camí, no fos cosa que a qualcú del seu partit se li acudís esmentar Glos peró per l'altra crisi, no precisament l'econòmica.
En castellà tenen una dita: "Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid", un refrany que Rajoy aplica com ningú. La darrera: Rajoy echa mano de Nadal para acusar a Zapatero de no hacer nada contra la crisis.
Segons Rajoy el govern hauria de lluitar en pla èpic contra la crisi... no deixà clar en la seva paràbola si la Crisi vendria a ser Nadal (número 1 del món) o Verdasco. Per ventura el subsconcient el va traïr i es va veure a si mateix lluitant épicament contra Zapatero, o per ventura contra Aguirre. No sé qui li deu llevar més la son. Està clar que no li lleva la crisi, que ara ha passat a ocupar el lloc del terrorisme en la retòrica "rajoyiana", tot és crisi. Ell tampoc té cap solució. No fa costat al Govern en cap de les iniciatives, i només empra la crisi com a element per enardir les masses peperes. En fí, al seu nivell.
Per aquells que vulguin sebre algunes de les mesures del Govern central contra la crisi els recoman accedir a la web "¿Qué es el Plan E?", és sumament interessant. Per altra banda existeix el Fons d'Inversió Local per a l'Ocupació amb 8.000 milions d'euros, ja repartit entre els Ajuntaments i que ben segur també és una mesura activa. Està clar que Rajoy tampoc s'ho ha mirat, en fí. Aquestes són algunes de les mesures del Govern central.
De moment seguim sense notícies del PP.
No em referesc avui a la Memòria històrica, al deute que tenim amb el nostre passat, amb aquells que patiren per les seves idees durant la Guerra Civil i el franquisme. No, avui em referiré a la memòria viva de la nostra història recent, de la nostra història tan propera que els protagonistes encara estan en actiu.
(Segueix)
Les festes de Nadal són propícies per tenir tots una certa actitud de "bon rotllo", més postissa o més sincera, però en general fins i tot en l'agre enfrontament polític que vivim de vegades es produeix una certa "treva".
Supòs que per això que me sap més greu encara que el portaveu del PP de Capdepera hagi esperat a damunt festes per amenaçar de posar denúncies i intentar aprofitar demagògicament el sinistre laboral de Cala Rajada per treure'n "tallada política". Aquest portaveu és el mateix Ferrer que es va posar del costat de Delgado en les lluites fraticides del PP balear, i sembla que ara vol seguir les mateixes estratègies que el seu mentor (també un aspirant a president del PP derrotat), recordem que Delgado va fer de les denúncies judicials "polititzades" tota uan estratagema per vèncer a Nàjera. Recordemque la Fiscalia no el va seguir en cap cas (a diferència d'altres casos), i recordem que en totes i cadascuna d'aquestes denúncies tan polititzades els jutjats li han entaferrrat per la cara al PP una decisió d'arxivar la causa, avui surt als diaris, precisament, la darrera: La Audiencia archiva también el caso Estrategia Local de Nájera.
Si Ferrer vol fer de Delgado ha pres el pitjor camí, un "rookie" com era Delgado en el seu moment es pot permetre algunes llicències, però un que no comença del no-res, sinó que ha estat 4 anys de batle, i va perdre les darreres eleccions, té una història al darrera, i per ventura no massa exemplar com per anar exigint en pla "Torquemada" el cap "polític" dels seus adversaris, aprofitant-se demagògicament, insistesc, d'un sinistre laboral amb víctimes mortals.
En fí, en dies com els de Nadal en que les festes són tan familiars, encara te sap més greu i et sents més soldiari amb aquelles famílies que no podran passar-les amb l'alegria d'altres anys. Per això precisament els polítics també hauríem de ser una mica sensibles i esperar a tornar a la "normalitat" per seguir amb les nostres dèries.
Sincerament, a tothom: molts d'anys i bones festes.
Els Dies Mundials o internacionals serveixen per conscienciar la societat d'un problema existent, avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, crec que la millor manera de promoure el coneixement de la malaltia, els seus efectes, la seva incidència social, de parlar-ne en definitiva, és recomanar-vos visitar l'exposició del fotògraf Pep Bonet a La Misericòrdia.
La presentàrem dissabte passat i, sens dubte, resulta corprenidora per la cruesa com ens mostra la realitat del SIDA a zones marginals d'Hondures, i com ho tracta el fotògraf Pep Bonet, qui no és el primer cop que en fa un magnífic treball. Si podeu, visitau-la.
No vos perdeu els enllaços, valen la pena:
http://www.fonart.com/net/posithiv/esp/index.htm
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |