Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Categoria: General

La política... com una ploma al vent.

Alguns aconteixements polítics recents m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la volatilitat de les coses que es fan o es diuen en política, dels girs inesperats que dóna el món real, com si imitàs un "culebrón" o una comèdia d'embulls, digna d'en Xesc Forteza.

 

 (Segueix)

Dia d'Internet.

El PSOE publica un manifest amb motiu del dia d'internet. Una relfexió prou interessant que vos convid a llegir i signar si compartiu.

La meva aportació ve en forma de reflexió personal: el 1995 (crec) estava acabant la carrera i vaig tenir el privlegi (llavors era privilegi) de tenir una clau d'accés i un compte d'email a la sala d'ordinadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al fet de presidir un associació universitària. Després dels emails, les pàgines de comentaris, els cercadors, els chats, els primers correus (hotmail, yahoo...) personals... vaig atrevir-me a fer una web pròpia, aquest blog... ara estam amb les "xarxes socials". Resulta impresionant girar l'ullada cap enrere i comprovarcom han canviat les coses. Un detall més de collita personal: el 1997, quan vaig assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes, ens arribà un ordinador regalat per la Comissió Executiva Federal, i un módem! Primer tenguérem connexió a internet a les JSI que al PSIB. I al Parlament, només es podia accedir a internet a un únic ordinador situat a un reconet de la impressionant biblioteca de l'antic "Círculo Mallorquín".Fa poc més de deu anys... i mirau com estam ara. No s'entén la política sense les TIC.

I estic segur que d'aquí a 10 anys més encara ens sorprendrà més recordar com estam ara. Feliç dia d'internet!

Una bona notícia: adéu a les 65 hores!

Simplement public un article aparegut al Diari de Balears, el triomf del seny, de l'esquerra, i la demostració de la sensibiltiat social que té el Parlament Europeu: s'ha derrotat, després de llarga batalla, la proposta de la jornada setmanal de 65 hores. Un triomf de l'Europa social, un argument a favor de participar a les eleccions europees el proper 7 de juny:

 

Derrotada la norma de les 65 hores laborals.

 

Després de 5 anys de debat s'esgota l'allargament de la jornada laboral setmanal per la falta d'acord entre l'Eurocambra i els Vint-i-set.

 

 (Segueix)

Visca la incoherència!

Llegesc amb certa sorpresa que Antònia Estarellas, portaveu adjunta del PP, va ademetre que ja els aniria bé el vot del diputat Bartomeu Vicens per plantejar la moció de censura contra el govern del Pacte... i això mentre la direcció del seu partit clama que el govern del pacte és "ilegítim" per tenir el suport del senyor Vicens. "Visca la coherència", he pensat. Però em diuen que no... (Segueix)

La moderna simonia.

A més de donar-nos alguns disgusts (grossos) de tant en tant, el cert és que l'Església Catòlica Apostòlica Romana acumula uns quants mil·lenis de saviesa, que en massa ocasions no demostra.

Ho dic perquè en aquests temps en que ens trobam dia sí i dia també amb males notícies sobre corrupció lligada a la política o l'abús dels alts executius de segons quines empreses, si ens aturam a reflexionar no només resulta que la cosa no és nova sinó que és molt molt antiga. Resulta que l'Església no només ho ha patit, sinó que fins i tot ho ha convertit en Pecat Capital. La corrupció sòl anar lligada a aquest tan conegut pecat que és l'AVARíCIA, la COBDÍCIA. El "pecat" que ens ha conduït a la crisi financera... basta llegir la definició de cobdícia per adonar-nos de la molta relació que té, per exemple, amb la fallida hipotecària.
 (Segueix)

LA LLIÇÓ DE GALÍCIA I EUSKADI. Crisi i inestabilitat.

Els resultats a Galícia i a Euskadi del passat 1 de març han convidat a més d'un a reflexionar-hi, extreient-ne lectures a nivell estatal, i fins i tot extrapolant la situació política de cada comunitat autònoma a la nostra. Algunes conclusions les puc compartir com el fet que Rajoy en surti reforçat internament o que els governs (tant un com altra) paguin en part l'efecte de la crisi econòmica.

 

 (Segueix)

Debat de política general al Consell de Mallorca.

En la seva intervenció inicial la presidenta Armengol va centrar el debat en la crisi econòmica que vivim, tot i que també va combinar la reflexió sobre la crisi i la capacitat de reacció del Consell amb un repàs, no exhaustiu però si abarcant totes les àrees, de la gestió del Consell de Mallorca durant aquest darrer any.

 

 (Segueix)

Confiança.

El PP va protagonitzar ahir un capítol més de la seva erràtica política d'oposició, simptomàtica de la desorientació que viu la formació política que presideix Rosa Estaràs. (Segueix)

Temporal a ca'l PP

Curiós el punt de vista de la secretaria general del PP, sra. Cospedal, no és escandalós el cas de corrupció que s'ha conegut aquests dies, i que implica a varis municipis governats pel PP. Segons ella l'escàndol és que es conegui el tema, no la corrupció en si. Resulta alarmant la manca d'autocrítica d'un PP enmig d'un "temporal" intern sense precedents: espies, corrupció, divisió interna... i mentrestant en Rajoy a Berna a demanar la dimissió del vicepresident Solbes. Ahir va demanar aquesta dimissió posant com exemple el ministre alemany d'economia Michael Glos, però avui ja no ha citat aquest exemple. Sembla ser que Glos dimiteix no només per la crisi econòmica sinó per la crisi del seu partit, el dretà CSU bavarès:"La CSU sufrió grandes pérdidas en las elecciones de septiembre de 2008. Muchos altos cargos de la CSU consideran a Glos responsable en parte de aquel desastre. Las relaciones entre y Glos y Seehofer han sido tensas en las últimas semanas. El ministro de Economía parecía además descontento por el papel secundario al que parecían haberle relegado Merkel y el ministro de Finanzas, Peer Steinbrück." (El País).

Seguint l'exemple de Glos (a qui no han acceptat la dimissió de moment), sembla perillós per Rajoy seguir per aquest camí, no fos cosa que a qualcú del seu partit se li acudís esmentar Glos peró per l'altra crisi, no precisament l'econòmica.

Rajoy, el Pisuerga, Nadal i la crisi.

En castellà tenen una dita: "Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid", un refrany que Rajoy aplica com ningú. La darrera: Rajoy echa mano de Nadal para acusar a Zapatero de no hacer nada contra la crisis.

Segons Rajoy el govern hauria de lluitar en pla èpic contra la crisi... no deixà clar en la seva paràbola si la Crisi vendria a ser Nadal (número 1 del món) o Verdasco. Per ventura el subsconcient el va traïr i es va veure a si mateix lluitant épicament contra Zapatero, o per ventura contra Aguirre. No sé qui li deu llevar més la son. Està clar que no li lleva la crisi, que ara ha passat a ocupar el lloc del terrorisme en la retòrica "rajoyiana", tot és crisi. Ell tampoc té cap solució. No fa costat al Govern en cap de les iniciatives, i només empra la crisi com a element per enardir les masses peperes. En fí, al seu nivell.

Per aquells que vulguin sebre algunes de les mesures del Govern central contra la crisi els recoman accedir a la web "¿Qué es el Plan E?", és sumament interessant. Per altra banda existeix el Fons d'Inversió Local per a l'Ocupació amb 8.000 milions d'euros, ja repartit entre els Ajuntaments i que ben segur també és una mesura activa. Està clar que Rajoy tampoc s'ho ha mirat, en fí. Aquestes són algunes de les mesures del Govern central.

De moment seguim sense notícies del PP.

Memòria, senyors, memòria.

No em referesc avui a la Memòria històrica, al deute que tenim amb el nostre passat, amb aquells que patiren per les seves idees durant la Guerra Civil i el franquisme. No, avui em referiré a la memòria viva de la nostra història recent, de la nostra història tan propera que els protagonistes encara estan en actiu.

 

 (Segueix)

Festes... "de bon rotllo"

Les festes de Nadal són propícies per tenir tots una certa actitud de "bon rotllo", més postissa o més sincera, però en general fins i tot en l'agre enfrontament polític que vivim de vegades es produeix una certa "treva".

Supòs que per això que me sap més greu encara que el portaveu del PP de Capdepera hagi esperat a damunt festes per amenaçar de posar denúncies i intentar aprofitar demagògicament el sinistre laboral de Cala Rajada per treure'n "tallada política". Aquest portaveu és el mateix Ferrer que es va posar del costat de Delgado en les lluites fraticides del PP balear, i sembla que ara vol seguir les mateixes estratègies que el seu mentor (també un aspirant a president del PP derrotat), recordem que Delgado va fer de les denúncies judicials "polititzades" tota uan estratagema per vèncer a Nàjera. Recordemque la Fiscalia no el va seguir en cap cas (a diferència d'altres casos), i recordem que en totes i cadascuna d'aquestes denúncies tan polititzades els jutjats li han entaferrrat per la cara al PP una decisió d'arxivar la causa, avui surt als diaris, precisament, la darrera: La Audiencia archiva también el caso Estrategia Local de Nájera.

Si Ferrer vol fer de Delgado ha pres el pitjor camí, un "rookie" com era Delgado en el seu moment es pot permetre algunes llicències, però un que no comença del no-res, sinó que ha estat 4 anys de batle, i va perdre les darreres eleccions, té una història al darrera, i per ventura no massa exemplar com per anar exigint en pla "Torquemada" el cap "polític" dels seus adversaris, aprofitant-se demagògicament, insistesc, d'un sinistre laboral amb víctimes mortals.

 

En fí, en dies com els de Nadal en que les festes són tan familiars, encara te sap més greu i et sents més soldiari amb aquelles famílies que no podran passar-les amb l'alegria d'altres anys. Per això precisament els polítics també hauríem de ser una mica sensibles i esperar a tornar a la "normalitat" per seguir amb les nostres dèries.

Sincerament, a tothom: molts d'anys i bones festes.

La Ministra d'Igualtat a Mallorca.

La Ministra més jove en la història recent d'Espanya, Bibiana Aído, va visitar ahir la nostra illa, una Ministra jove i blogaire, val a dir. Va venir a inaugurar una Fira sobre empreses gestionades per dones, no debades és la ministra que s'ocupa de la igualtat, així com també de la joventut. (Segueix)

SIDA: la visió de Pep Bonet, a la Misericòrdia.

Els Dies Mundials o internacionals serveixen per conscienciar la societat d'un problema existent, avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, crec que la millor manera de promoure el coneixement de la malaltia, els seus efectes, la seva incidència social, de parlar-ne en definitiva, és recomanar-vos visitar l'exposició del fotògraf Pep Bonet a La Misericòrdia.

La presentàrem dissabte passat i, sens dubte, resulta corprenidora per la cruesa com ens mostra la realitat del SIDA a zones marginals d'Hondures, i com ho tracta el fotògraf Pep Bonet, qui no és el primer cop que en fa un magnífic treball. Si podeu, visitau-la.

No vos perdeu els enllaços, valen la pena:

http://www.pepbonet.com/

 

http://www.fonart.com/net/posithiv/esp/index.htm

 

 

El Washington Post troba similituds entre Obama i Zapatero.

No només l'oposició a la Guerra d'Irak fa properes les figures del president electe nord-americà i el "primer ministre" espanyol, la data de naixament, les circumstàncies familiars o l'afició al bàsquet, sempre segons el columnista Jim Hoagland, del Washington Post, ens conta EL PAíS(Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 23 24 25  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS