Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Categoria: Activitat parlamentària

Intervenció a la proposició no de llei de rebuig a la violència feixista.

El passat 27 de febrer vaig defensar una proposat del PSIB-PSOE de rebuig a la violència feixista, referida a la condemna dels fet ocorreguts l'11 de setembre passat a la Llibreria Blanquerna de Madrid, on un grup de violents d'ultradreta assaltaren la delegació de la Generalitat de Catalunya. Aquí vos deix la meva intervenció inicial i rèplica, per si és del vostre interès. Val a dir que la Proposició va ser aprovada per assentiment amb un petit afegitó proposat pel PP.

 

Proposició no de llei RGE núm. 9683/13, presentadapel Grup Parlamentari Socialista, relativa a rebuig a la

violència feixista.

 

EL SR. BONET I BONET:

 Gràcies, Sra. Presidenta. Aquesta iniciativa ve motivada pelsfets ocorreguts al centre cultural Blanquerna, de la Generalitatde Catalunya a Madrid, el passat 11 de setembre, quan un grupde violents que exhibien simbologia de caràcter ultradretana ifeixista van irrompre en aquest acte amb motiu de la diada deCatalunya i van agredir físicament i verbalment els assistents aaquest acte, entre ells, representants electes com diputats isenadors.No es pot considerar aquest fet, com deim a l’exposició demotius, un fet aïllat. Els agressors, després d’haver estatdetinguts i en manifestacions a la premsa, varen anunciar quecontinuarien amb actes com aquests contra símbols democràticsde Catalunya. Com deim també en aquesta exposició de motiusno consideram que siguin fets aïllats quan a Espanya hi hapersones que encara defensen la legitimitat del cop d’Estat delsmilitars de 1936, i quan també en el context de la crisieconòmica hi ha grups d’ideologia ultradretana que prediquenpolítiques racistes intolerants i que han anant augmentant ensuport electoral, com ha succeït a diferents països europeus comGrècia o Hongria. Pensam que no es pot demostrar cap tipus detolerància amb les ideologies que inciten a l’odi com aquestesque hem esmentat i que protagonitzaren aquests lamentablesfets a Madrid el passat 11 de setembre. (Segueix)

Intervenció al debat sobre la Llei de Símbols, 19 de desembre de 2013.

Avui, 19 de desembre del 2013, fa gairebé dos anys des de la formació del Govern CONTRARREFORMISTA de Mariano Rajoy, el Govern que està protagonitzant el pitjor retrocés en drets i llibertats a la democràcia espanyola.

Avui, 19 de desembre de 2013, serà recordat com un dia de la infàmia per les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Avui el PP perpetrarà el pitjor atac a les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en la nostra història recent.

Perquè aquest debat d’avui, Senyores i Senyors Diputats, aquest debat d’avui és un debat sobre la LLIBERTAT.

És un debat sobre la llibertat, provocat per un Govern que pretén limitar-la.

 

 (Segueix)

Debat sobre memòria històrica al Parlament (extracte, intervenció).

El passat 24 d'octubre vàrem debatre sobre Memòria Històrica al Parlament, per una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Més, aquí adjunt la meva intervenció, per si és del vostre interès, el debat complet el podeu trobar aquí: Diari de Sessions. De 24 d'octubre.

Com no pot ser d’una altra manera, anunciam el suport que tendrà aquesta proposició no de llei perquè amb aquesta proposició no de llei, com en l’anterior, continuam parlant de drets humans. Per tant, és de justícia donar suport a aquestes mesures de reparació a diverses iniciatives, com ja hem debatut en altres ocasions en aquesta comissió, relacionades amb la memòria històrica i és de justícia, com deia, donar-hi suport com argumentarem ara.  És cert, s’ha dit ara fa un moment, que cobra nova actualitat aquesta proposició no de llei, tot i haver estat presentada el 30 d’abril, per la notícia que llegíem dia 30 de setembre amb relació al grup de treball de Nacions Unides sobre desaparicions forçoses, que és un grup que actua de canal de comunicació entre famílies de desapareguts i els governs i que elabora un informe definitiu que el 2014 es presentarà davant el Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides. El titular era clar, Nacions Unides reclama a Espanya jutjar les desaparicions del franquisme.En aquest informe, que ja s’ha comunicat a les autoritats espanyoles, es diu que  l’executiu espanyol, el Govern, ha d’assumir la seva responsabilitat elaborant un pla nacional de recerca dels desapareguts, però també incorpora temes que van més enllà del que es proposa avui com és la derogació de la Llei d’amnistia i el judici a Espanya de les desaparicions forçades.

 

 (Segueix)

Pregunta al Parlament: el TIL Party.

Dimarts passat vaig tenir oportunitat de fer una pregunta a la consellera d'Educació sobre el tema del TIL.

I.4) Pregunta RGE núm. 9946/13, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a seguretat jurídica del TIL.

LA SRA. PRESIDENTA:
Quarta pregunta, RGE núm. 9946/13, relativa a seguretat
jurídica del TIL, que formula el diputat Sr. Cosme Bonet i
Bonet, del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula.


EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sra. Presidenta. Sra. Camps, em sorprèn veure-la
avui aquí. Cap conseller, cap govern en la història de les Illes
Balears, no havia rebut un rebuig social tan contundent com el
que es va manifestar diumenge passat. Més de 100.000 persones
varen rebutjar la seva política, i per això, per la contundència de
la resposta social, em pensava que el president ja l’hauria
cessada o, si no, per dignitat, vostè ja hauria d’haver dimitit.

Però és aquí, i li correspon, per tant, respondre’m sobre si
considera que així com ha conduït aquest assumpte del
tractament integrat de llengües creu que és un model de
seguretat jurídica.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

 (Segueix)

PREGUNTES AL DIRECTOR GENERAL DE IB3

La setmana passada varem tenir oportunitat de formular diferents preguntes al Director General d'IB3, una d'elles referida a la presència de membres del Govern als informatius, reproduesc aquí la pregunta, tal com la vaig formular, i la resposta del Director General, íntegrament.

Pregunta RGE núm. 9464/13, de l'Hble. Diputat Sr. Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a invasió de membres del Govern a l'EPRTVIB.

 EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. Sr. Ruiz, estigui tranquil, si no ho

reduïm tot a un debat econòmic és evident que no hi ha perill

per a IB3; si ho reduïm tot a un debat econòmic i d’austeritat i

de deute i d’estalvi, hi ha perill per a IB3 perquè entrarà tot dins

el sac.

I no ho digui massa això de tancar IB3, perquè el Partit

Popular ja n’ha tancades i ràdios aquesta legislatura, nosaltres

ens hi vàrem oposar. Per tant, els que no tenen manies són la

gent que l’han nomenat.

Aquesta pregunta ve motivada, en primer lloc, per fer un

ordre més o menys cronològic, per l’entrevista que varen fer els

informatius d’IB3 televisió a un diputat del Partit Popular amb

motiu de les jornades parlamentàries del Grup Popular, el

diputat José Ramón Bauzá va explicar les propostes del seu

grup en aquestes jornades. Dies després, s’entrevistava la

consellera del TIL, la Sra. Camps, amb el mateix format. En cap

cas, de moment, no s’ha entrevistat cap representant de la resta

de grups de l’oposició que hagin fer jornades parlamentàries, ni

ningú que pensi diferent del Partit Popular o del Govern en una

setmana que, evidentment, no és una setmana normal.

I per això li demanam, per ventura d’una manera una mica

retòrica, a què respon la invasió de membres del Govern a l’Ens

Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. Le contesta el Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

És que, ... gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no acab de

sortir de la meva sorpresa, és a dir, li he de ser absolutament

transparent, com normalment ho som. Aquesta setmana és cert

que va sortir el president d’aquest govern, com a president del

Partit Popular a explicar una notícia important, que era un ERE

parlamentari, jo crec que era una notícia amb calat. Va sortir,

efectivament, l’endemà, la consellera d’Educació a explicar

també els temes que considerà, però hi va haver més convidats

i no em digui que són gent que pensen de manera distinta.

Sap qui és Lorenzo Bravo? Lorenzo Bravo va denunciar el

president, aquest Govern, no crec que sigui dubtós de res;

Lorenzo Bravo va sortir entrevistat amb el mateix format, Sr.

Diputat, i va dir el que considerava ..., o també manipulam el Sr.

Bravo, nosaltres? Va dir el que va considerar en directe en els

informatius. Escolti, hi ha hagut tres entrevistes, el president de

la comunitat; la consellera, a la qual crec que pertoca parlar del

que passa, de l’educació, i el Sr. Bravo, un sindicalista de més

de vint anys d’exercici en aquesta comunitat, que se’n va, una

persona que a fi anar fi, bé, a fi anar fi, no, i més una persona

que acaba de ratificar una denúncia en contra del president. És

que ja som en el mateix exercici, són capaços de confondre una

cosa amb l’altra.

Duim només tres entrevistes d’aquestes, en farem més i

evidentment ja li dic jo que tothom hi participarà, quan hi hagi

una notícia de rellevància i les qüestions i circumstàncies

tècniques ens ho permetin. Però amb això quedi tranquil, que

tothom hi participarà.

Gràcies.

 EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Ruiz. En turno de réplica interviene el Sr.

Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. És que les circumstàncies d’aquesta

darrera setmana tampoc no és normal, em pareix molt bé que

entrevisti el Sr. Bravo i li alab el gust; aquest senyor acaba una

trajectòria llarguíssima al capdavant d’un dels principals

sindicats d’aquesta comunitat autònoma, per tant és normal que

es faci això. Jo, clar, vostè sap a qui em referesc, si em vol

entendre, si no em vol entendre i vol prendre per un altre

camí..., jo li parl sobretot d’allò que marca l’actualitat

informativa en aquesta comunitat autònoma des de fa dies.

És més, li diré, li posaré un exemple clar: dues televisions

generalistes d’àmbit de tot l’Estat, no diré els noms per a no...,

no, Cuatro i Tele 5, ja que té dubtes per aquí darrera un diputat

del Grup Popular.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Varen parlar de la vaga indefinida. La segona notícia, una

d’elles, parlam de televisions d’àmbit a tot l’Estat. IB3, el

mateix, és a dir, parlam de l’informatiu de diumenge vespre, va

parlar lamentablement d’un succeït a Palma, d’un cas de

corrupció que s’havia de donar una decisió aquest dijous, una

sèrie de prostitutes detingudes, de la valoració dels turistes de

la temporada, d’un creuer a Alcúdia, d’una setmana de molta

activitat, del Sr. Araujo parlant d’allargar la temporada, del

resultat positiu dels hotelers menorquins, de turisme rus, va

sortir una empresa eivissenca, curiosament del Sr. Matutes, on

destacava el bo que eren els seus projectes com a Platja d'En

Bossa, ib-salut, el Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament

d’Eivissa, litigis de camins rurals de Formentera, alumnes

d’intercanvi a la UIB, que un forn tancava a Esporles, fires, un

esdeveniment cultural a Palma, un parell de segons de vaga

indefinida i un campionat de póquer. Això és el que varen fer

vostès en comparació amb la segona notícia que donava una

televisió d’àmbit estatal.

 Nosaltres pensam que tot això és fruit del nerviosisme del

Govern, que evidentment es trasllada a l’Ens Públic de

Radiotelevisió, que volen fer desaparèixer les veus crítiques dels

mitjans de comunicació públics; les veus crítiques en aquest

tema concret. Que el Sr. Bravo que ara mateix es retira del

lideratge d’aquest sindicat no, d’acord.

Dilluns, un dia que no és normal, IB3 Ràdio, amb motiu de

la vaga de docents, seguida massivament les seves primeres

hores, en els primers informatius només entrevista el president

Bauzá i l’utilitzen per omplir els informatius després. No varen

donar veu, un cop més, a cap veu crítica. La reacció a les xarxes

socials va ser d’indignació, hi ha el comunicat del sindicat del

periodista al qual s’ha fet referència, que jo no hi tornaré fer

referència.

Amb aquestes actuacions, amb aquesta utilització partidista

crec que fan una ferida mortal al pluralisme i a la credibilitat de

la ràdio i televisió públiques, són fets, són fets, persones a les

quals han entrevistat i persones a les quals han deixat

d’entrevistar. Denúncies de sindicats, protestes de ciutadans,

comparació amb televisions d’àmbit nacional, (...) privades, que

el criteri vostès sempre defensen el criteri de les privades.

Per tant, m’expliquí vostè a què es deu aquest biaix en la

informació que s’ha donat en aquest tema concret de la vaga

indefinida durant aquestes darreres setmanes a IB3 ràdio i

televisió.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. En turno de contraréplica interviene el

Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

Gràcies, Sr. President, gràcies, Sr. Diputat. Bé, m’ha

plantejat una qüestió primer, allò dels informatius, li he

contestat evidentment una cosa que és molt evident, que no té

raó. S’ha oblidat, ara ha fet alAlusió a un operador nacional que

s’ha fet ressò de la vaga. Cada dia, Sr. Diputat? Aquests dos

operadors s’han fet ressò de la vaga cada dia? Una vegada, un

dia, s’ha acabat, s’ha acabat la notícia. Nosaltres hem informat

cada dia, absolutament cada dia, ràdio i televisió.

La informació del seguiment de la vaga la va donar el Sr.

Caldentey en directe davant el Consolat, representant sindical,

la va donar ells, segons les seves dades, no el Govern, el vàrem

fer publicar, sense cap problema ni un, en els butlletins

informatius de la ràdio, informació puntual de com anava la

vaga. La televisió, un desplegament important per fer el

seguiment de la vaga, però no un dia, no un dia, Sr. Diputat,

cada dia, mig dia i vespre, informació puntual de com anaven

les coses, amb testimonis, pares, professors, sindicalistes,

Govern.

Tornam confondre desitjos amb la realitat. Podem fer un

escandallo, podem fer una graella, perdoni, del minutatge que

hem dedicat a la vaga; és que quedaria vostè espantat, quedaria

espantat. Això que diuen de la ràdio, jo tenc tots els minutatges

i tot el que s’ha informat, pràcticament cada mitja hora parlant

de la vaga, Sr. Diputat. No torni confondre desitjos amb realitat,

em pareix molt bé que vostè pinti això com a un escenari

absolutament dantesc, però no ho és. A més, em du aquí els

operadors nacionals, un dia parlen els operadors nacionals,

nosaltres, des de dilluns, informam dels temes, des del dilluns,

Sr. Bonet, li agradi o no li agradi. Miri vostè televisió, miri la

televisió; hi ha hagut cridades a la ràdio, però conduïdes per

qualcú, que quan parlaven a la ràdio veim que no han escoltat la

ràdio, que han cridat a la ràdio sense saber el que deien.

Escoltin, volem fer feina amb tranquilAlitat, sé que això és un

impossible, que tenim una responsabilitat i que tenim un paper

fonamental en l’exercici democràtic cada un dels membres

d’aquesta comunitat i societat. Els sindicats han tengut la veu en

els nostres mitjans, li agradi o no li agradi; que els agradaria

més? Sí, probablement al Govern també li agradaria tenir més

ressò i més minuts en els nostres programes.

Torn a insistir, no som el mitjà del Govern, no som tampoc

el mitjà de l’oposició, per tant hem de fer la nostra feina com

l’hem de fer; estam, afortunadament, en mans de professionals

que saben fer la seva feina i a partir d’aquí el tractament que

puguem donar és absolutament correcte, pensam, si no el

canviaríem, és absolutament. A partir d’aquí, deixi de tornar

insistir en el mateix tema perquè, francament, pens que no té

raó.

Gràcies.

Mà dreta al Parlament.

El dimarts passat visquerem algunes tenses situacions al Ple del Parlament de les Illes Balears, i, com s'ha dit a la premsa local, han estat fruit de la manca de "mà esquerra" de l'actual presidenta.
És cert que Margalida Duran arriba de forma imprevista a la presidència del Parlament, la segona autoritat de les Illes Balears, i amb poca experiència política al darrera, substituint a una persona com Pere Rotger, que acumulava una llarga trajectòria dins el seu partit i dins les institucions.
 
 (Segueix)

Proposta pel manteniment de la Fundació Memòria Democràtica

Deix aquí la meva intervenció a la proposició conjunta que presentàrem els dos grups de l'oposició demanant al Govern el manteniment de la Fundació Memòria Democràtica :

1)     Proposició no de llei RGE núm. 3764/12, presentada pels Grups Parlamentaris Socialista i PSM-Iniciativaverds- Entesa i Més per Menorca, relativa a manteniment de la Fundació Memòria Democràtica (rectificada mitjançant l'escrit RGE núm. 3767/12). Dèiem que aquesta moció, l’hem presentada de forma conjunta perquè coincidim en la voluntat que s’expressa al mateix títol del manteniment d’aquesta entitat, la fundació, i ve motivada per la decisió del Govern d’aprovar la desaparició d’aquesta fundació balear a la memòria democràtica. Crec que val la pena fer una mica d’antecedents, d’aquest concepte de memòria històrica i de memòria democràtica. D’uns anys ençà té una certa importància a la vida política i social espanyola. Va culminar d’alguna manera la pressió que feien aquelles associacions com l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica o el Fòrum per la memòria que varen començar a donar-se a conèixer per la feina de rescat de les restes dels represaliats pels sublevats per la guerra civil i que varen introduir aquest tema dins l’agenda política espanyola.

(segueix...)

 (Segueix)

Pregunta sobre la liquidació de Carn Illa (escorxador de Palma) al Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Hem sabut aquests dies que una empresa s'ha adjudicat la gestió de l'escorxador de Palma, aquesta empresa ho ha aconseguit per 185.000 € tot i que serà compensada per l'Ajuntament de Palma i per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori amb uns 355.000 €. Fa dues setmanes TORNAVEM a interessar-nos sobre la LIQUIDACIÓ de CARN ILLA, l'empresa pública que fins ara gestionava l'Escorxador de Palma.

I.2) Pregunta RGE núm. 2945/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a liquidació de Carn Illa.
Ara per formular la segona pregunta RGE núm. 2945/12,
relativa a liquidació de Carn Illa, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista el Sr. Cosme Bonet i Bonet, com sap,
per deu minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. Hem acabat parlant de competències
i en la pregunta que li presentava ara segurament també en
parlarem perquè els escorxadors són competència dels ens
locals, com molt bé ens ha recordat en diferents ocasions a
través de distintes preguntes, escrites també, que ha formulat
aquest diputat a la Conselleria d’Agricultura.
Això no lleva que fins ara el Govern fos el principal soci
d’una empresa pública que donava servei a l’escorxador de
Palma i amb aquest motiu d’alguna manera cobria des del
Govern de les Illes Balears una necessitat, que era mantenir
obert l’escorxador de Palma i com hem recordat en altres
ocasions que hem pogut parlar d’aquest tema alguna empresa
amb una colAlaboració públic privada i a més interinstitucional,
no?, amb colAlaboració de l’Ajuntament de Palma, Govern i
distints operadors privats que, a poc a poc, com que la qüestió
no ha donat benefici, ha duit a la liquidació de l’empresa
pública.
De vegades les preguntes de totes maneres perden actualitat,
perquè és clar a aquestes alçades demanar-li quines solucions
pensa donar als problemes creats per la liquidació de Carn Illa
quan ja estam al procés de fer el concurs i que la gestió de
l’escorxador de Palma l’assumeixi algun operador privat..., clar,
aquesta pregunta va ser presentada el 24 d’abril del 2012, han
passat molts de mesos i han passat moltes coses; entre altres
coses ha passat..., s’ha demostrat, pels motius que sigui, que pot
explicar si vol o no, que els escorxadors de la part forana han
242 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
donat suficient cobertura a les necessitats que hi ha hagut fins
ara i si no, expliqui’ns-ho, quin és el problema que hi ha hagut.
Supòs que la solució..., així com està formulada la pregunta
em podria dir que és l’adjudicació i que sigui un operador privat
qui se n’encarregui, és possible, però mentrestant hi ha hagut
una certa provisionalitat que el sector des de distints àmbits i
amb veus i portaveus molt diferents ha considerat perjudicial
per al sector, no? Llegíem una opinió de la Mesa agrària de
Mallorca que deia que el problema és que s’ha tancat
l’escorxador de Palma sense que la resta d’instalAlacions
estiguin preparades per cobrir-ne les necessitats. Recordaré que
vostè ens va dir que no s’improvisava, però la sensació que la
resta hem tengut és que sí, que s’improvisava.
La preocupació del sector anava més enllà. ASAJA Balears
alertava que el tancament de l’escorxador de Palma suposava
una pèrdua mensual de 75.000 euros. Això, si comptam maig,
juny, juliol, agost, setembre, si féssim la suma del càlcul que en
el seu moment feia ASAJA Balears parlaríem d’una pèrdua de
375.000 euros durant tots aquests mesos, i continua, fins que
estigui adjudicat i en ple rendiment el nou escorxador per tant,
no sé... si s’ha gestionat de la millor manera possible.
El mateix diari recordava, aquí, que vostè havia dit que no
es podria permetre el tancament de l’escorxador de Palma, idò
sí, al final el que hem tengut és aquesta.... nosaltres ho
definirem com a improvisació perquè no ho podem definir
d’altra manera. Crec que avalen la nostra sensació
d’improvisació les denúncies i les queixes que hem hagut de
saber mitjançant els mitjans o directament d’alguns d’aquests
gestors, per part dels gestors dels escorxadors que se n’han
hagut de fer càrrec.
Com sabíem aquests dies el pes fonamental l’ha duit
Manacor, amb un 65% dels animals, és l’únic que se n’ha pogut
fer càrrec del ramat boví, i Felanitx, bé, Inca pràcticament ha fet
molt poca cosa, no?
Reclamaven ja fa mesos inversions per millorar les
instalAlacions, l’Ajuntament de Manacor feia saber una xifra de
50.000 euros, una xifra rodona, havien augmentat molt la
capacitat, el nombre de peces que havien matat, havien hagut
d’augmentar els horaris i contractar més matadors. Tot això ens
ho contaven, ho hem sabut i tot això ens preocupa. No només
això, sinó que han hagut d’assumir el tractament dels residus
animals, els ajuntaments, per exemple, han hagut d’enviar els
MER a Lleida a un preu de 90 euros, tona més transport i la
resta l’han enviat a TIRME a 130 euros/tona. Per tant, tot això
és un cost per als ajuntaments que, és clar, crec que el que
tocava a la conselleria era donar una mà a aquests ajuntaments.
El que ens hagués agradat sentir, el que ens hagués agradat
saber és que durant aquest mesos s’hagués posat una línia
d’ajudes per ajudar a millorar i perfeccionar els sistemes tant a
Manacor com a Felanitx. De fet, des de la conselleria es fa
afirmar que estarien disposats a donar una mà -això entre
cometes- i què s’ha fet? La resposta que ens donava vostè dia 3
de maig, aquest tema ens va sortir en motiu d’una altra
pregunta, és que tenia molt clar el que havia de fer, però, què ha
fet?, nosaltres tenim la sensació que al final no ha donat una mà
als ajuntaments, almenys fins a aquest moment.
El 7 de juny debatíem i aprovàvem i acordàvem amb el grup
popular...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Bonet, vagi acabant, per favor.
EL SR. BONET I BONET:
És el final de la meva intervenció, Sr. President. Acordàvem
amb el Grup Parlamentari Popular instar-lo a donar una ràpida
solució, i el Grup Parlamentari Popular reconeixia precisament
en aquesta comissió, en nom del Govern, que el tancament
havia afectat el sector.
Per tant, ens hagués agradat conèixer no només el problemes
que ha generat el tancament durant tots aquests mesos de Carn
Illa, sinó les solucions que la conselleria... haver posat damunt
la taula per als altres escorxadors. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Li contesta el Sr. Company i Bauzá, per deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Molt bé, moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr.
Bonet. Efectivament, n’hem parlat algunes vegades, en pla
oficial i en pla oficiós quan ens hem trobat, és un assumpte que
ens preocupava a tots i que tots des d’un primer moment teníem
ben clar que el tancament de l’escorxador de Palma ens duria
molts de problemes i que per sortir del pas el de Manacor i el de
Felanitx ens podrien servir.
Ho dic perquè la improvisació no hi era, ens ho vàrem
estudiar durant una sèrie de mesos i sabíem que per sortir del
pas ho podíem mirar. És veritat que hi havia veus que deien -
veus interessades, lògicament, en els negocis respectius- que
Felanitx i Manacor bastaven per matar tot el que..., o per
sacrificar tot el que s’havia de sacrificar. Bé, però darrere de tot
sabem també que hi ha els interessos empresarials de cadascuna
de les bandes. A l’hora de la veritat també, des d’un primer
moment, teníem ben clar que aniríem molt ajustats, molt
ajustats i que de fet amb animals, el que deim nosaltres animals
grossos -vaques, vedells, cavalls...-, hem tengut un problema
enorme, alguns se’n sacrifiquen, encara que pocs, idò que aquí
ballàvem molt, molt ajustadets. També és veritat que des de
totes les organitzacions professionals agràries se’ns manifestava
la importància de mantenir obert l’escorxador de Palma i crec
que en això també vàrem coincidir totes les forces polítiques,
que és necessari o era necessari i continua essent necessari que
estigui obert.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 243
El que hem diu, quines solucions, idò les mateixes, la cosa
està ja pràcticament a punt, les solucions que vàrem dir que es
donarien eren que traspassaríem el que era la gestió de Carn Illa
cap a una empresa privada. Fèiem comptes fer-ho així, una cosa
que és tan senzilla dins una empresa privada idò resulta que dins
les empreses públiques i dins l’Administració, bé, és
complicadíssim. Això si haguessin estat un parell d’empreses
privades, totalment i absolutament, haguéssim fet el traspàs
d’accions i ja hagués estat. Aquí tenim tots els procediments que
tenim, que crec que en algunes ocasions són molt necessaris,
etc., però que en altres ocasions el que fan és posar traves i
d’aquí supòs que surt aquella dita de las cosas de palacio van
despacio, no?, i tal vegada hi van massa perquè ens estam
autoinfligint, no autoimposant normativa, sinó que ens l’estam
autoinfligint en alguns casos.
Ho dic perquè jo com a conseller he patit això a sobre, haver
de lluitar contra la mateixa administració per fer entendre que
el millor seria no arribar a tancar l’escorxador, sinó fer un
traspàs del que era Carn Illa cap a una empresa privada, bé i
m’han dit que no, ni parlar-ne. Això ens ha retardat la història.
Efectivament, com ha dit vostè aquestes competències són
municipals, així figura a les diferents normatives, però des d’un
primer moment, no ens hem volgut amagar per la importància
que té això per a la ramaderia.
A mi m’agrada recordar sempre d’on venim i, home!, d’on
venim és que l’any 2000 es decideix transformar en públic o que
una empresa pública, que és Carn Illa, SA, comenci a explotar
l’escorxador. Això és el que es decideix l’any 2000, bé, durant
el pacte de progrés, el primer pacte de progrés concretament, i
s’ha anat evolucionat.
Què ha costat això al Govern, que no tenia competències en
aquest tema? Idò, miri, l’any 2004, 700.000 euros pràcticament;
l’any 2005, 869; l’any 2006, 758; l’any 2007, 1.051.000 euros;
l’any 2008, 1.111.000 euros; l’any 2009, 1.161.000 euros; l’any
2010, 1.161.000 i l’any 2011, 935.000 euros. Això és que s’ha
hagut de posar damunt l’esquena el Govern a través de la
Conselleria d’Agricultura perquè era la que ho pagava tot, crec
que a un error..., des d’un primer moment que ens ve amb el
pecat original l’any 2000, però bé, ...
Què deim nosaltres quan entram? Mirin, no podem continuar
així, no pot ser que ens continuï costant una mitjana d’1 milió
d’euros aquest escorxador i, per tant, estam disposats -com deia
vostè -entre cometes- a donar una mà des de la conselleria
perquè creim que l’escorxador de Palma és molt important i és
necessari a més, encara que n’hi hagi que diguin que no, que no,
a l’hora de la veritat quan estrenys de bon de veres, dius
“home!, és necessari, eh?”. Bé, podem passar per una temporada
d’interinitat o d’estar un poquet així com estam, però n’hem de
sortir com més prest millor. Li he reconèixer que m’hagués
agradat haver-ne sortit fa un estol de mesos, igual que -n’estic
segur- vostè també pensa el mateix.
Bé, però venim d’aquí i deim “no, nosaltres... disposar d’una
quantitat molt més baixa que això per donar una mà, sempre i
quan també des de l’ajuntament es manifesti que hi ha interès a
tenir l’escorxador”, així es va manifestar durant aquests darrers
mesos, deixant ben clar que les instalAlacions de l’escorxador
són de Mercapalma, que dins Mercapalma hi ha l’Ajuntament
de Palma i hi ha Mercasa, que aquest conseller ha hagut de fer
gestions al més alt nivell, vol dir amb el ministre Arias Cañete
i amb el president de Mercasa, perquè ens donassin una mà
perquè tampoc no estava molt alineada la cosa, eh?, vull dir que
això ha estat una lluita continuada per arribar a poder mantenir
l’escorxador dins Mercapalma. I com? Idò explotat per
empreses privades. De fet, l’ajuntament juntament amb
Mercapalma ha estat el que ha pres les regnes i ha començat a
fer tot un procés de selecció que si no hi ha res de nou en pocs
dies em diuen que pot estar amb una empresa ja funcionant.
Nosaltres, com a conselleria, estam disposats a donar una
mà, juntament amb l’ajuntament, perquè... ho comprenem, que
és molt mal de fer passar d’unes pèrdues d’1 milió d’euros a
zero, és molt mal de fer, aleshores donem una mà perquè es
mantingui un servei que és bàsic amb l’expectativa que des de
l’empresa privada es puguin donar les màximes solucions.
Dia 28 de juliol del 2012 Mercapalma va treure on anunci on
es deia qui es volia presentar, no es va presentar..., hi va haver
dues empreses que varen anar a demanar informació, però cap
ni una no es va banyar i cap ni una no en va voler saber res. Dia
16 d’agost, l’Ajuntament de Palma torna fer una segona
publicació, tot això a mitjans de comunicació, etc., i diuen que
mira, des de les administracions... l’Ajuntament de Palma vol
mirar d’ajudar, varen fer una sèrie d’estudis i creien que amb
uns 355.000 euros... i ens diuen que ens demanen -avui encara
crec que surt en premsa o ahir- colAlaboració, sempre els hem dit
que estam disposats -en aquell cas perquè parlam d’un
escorxador de referència- a donar una mà. I les notícies que tenc
és que ara pràcticament estan a la fase final de tramitació i que
dins la primera setmana d’octubre la comissió liquidadora de
Carn Illa, que encara actua, podria fer el traspàs a aquesta nova
empresa que es triï per part de Mercapalma.
Aquest és el procediment que tenim i a partir d’aquí posar
una altra vegada en funcionament tot de cara a donar el millor
servei a la ramaderia de les Illes Balears. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica, Sr. Bonet, té
vostè cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. M’ha parlat d’antecedents, però no ho
ha dit tot.
Ha recordat el deute pel qual el Govern es va veure obligat
a assumir, obligat o va decidir assumir una gestió que havia
arribat a tenir aquest dèficit tan important i que es multiplicava
cada any i que, per tant, era inassumible. Vull recordar que
l’any 2000, ha dit vostè, pacte de progrés, certament, d’acord
amb qui tenia la competència, com molt bé ha recordat. Qui
tenia la competència municipal, local, tal com ens han insistit
cada vegada, era l’Ajuntament de Palma, el batle Sr. Joan
244 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Fageda, ho dic perquè aquí les mans... tots... a vegades oblidam
el Sr. Joan Fageda i ens en recordam del conseller
d’Agricultura, però crec que en aquells moments va ser la
solució unànime amb la qual tothom va estar d’acord, en la qual
a més va participar algunes de les empreses privades més
significatives del sector a les Illes Balears.
Per tant, crec que en aquest moment no podem fer un retret
a la gent que va prendre aquella decisió l’any 2000 perquè es va
prendre una decisió d’una gran unanimitat, on hi coincidíem el
Partit Popular des de l’Ajuntament de Palma, el Pacte de
Progrés al Govern de les Illes Balears i alguns dels empresaris
més significatius d’aquest sector en aquest país mitjançant les
seves empreses..., supòs que per extreure la mateixa conclusió
amb la qual vostè ha acabat la intervenció: per donar el millor
servei possible al sector ramader de les Illes Balears.
La liquidació, també hem de recordar per completar aquests
antecedents, ja era un acord o que ja estava... que ho tenia ben
clar l’anterior junta durant el govern anterior. Per tant en tot
això no tenim molt més a dir. Nosaltres criticam la
provisionalitat, la interinitat, i les solucions esperarem a veure
com funcionen. Nosaltres crec que no tirarem la pedra abans de
veure si la cosa funciona o no funciona, evidentment.
Nosaltres hem criticat la provisionalitat i la interinitat que
hem vist. Puc entendre totes les dificultats de caire legal que
s’hagin trobat, però per ventura ho haurien hagut d’estudiar
abans o haver pensat la solució, això és el que jo li he dit, i la
solució provisional ha estat Manacor i Felanitx, que han cobert
el buit que ha quedat a Palma. Per això jo crec que mereixen,
amb les crítiques que s’hagin de fer o no, un cert reconeixement
i l’ajuda de la conselleria. Si l’ajuda de la conselleria durant
tants d’anys, des de l’any 2000, ha pogut ajudar l’Ajuntament
de Palma en la seva competència de la gestió de l’escorxador
municipal, també deu poder ajudar, per aquests quatre o cinc
mesos, la feina que han fet servint tot Mallorca els escorxadors
de Manacor o Felanitx, ajuntaments amb molta menys capacitat
pressupostària que la que té l’Ajuntament de Palma, per suposat.
La gran solució que vostès plantegen és la gestió de
l’escorxador a través d’una empresa privada, és el seu model, és
el que prediquen pertot, però l’empresa privada va allà on hi ha
negoci, no va a fer un servei públic. A vegades els serveis
públics, i en això és en el que diferim vostès i nosaltres, els
serveis públics a vegades costen doblers, perquè a vegades a
l’empresa privada no li interessa prestar un servei públic; dubt
que trobi una empresa privada que vulgui donar llum, posar
fanals a canvi de no res; al final això ho ha d’assumir un
ajuntament i pagar l’electricitat, no és vera?
Jo crec que està molt bé que ens recordi que és una
competència municipals quan ens parla d’antecedents, i que ho
ens recordi quan li feim la pregunta de quines mesures ha pres
la conselleria per garantir el servei d’escorxador, i ens fa tot un
informe jurídic de l’Advocacia de la CAIB que diu que
escorxadors, mercats i llotges centrals són competències (...)
locals, i després de tota una sèrie d’antecedents que no citaré pel
temps limitat que tenim, conclou que no es troba entre les
competències de la comunitat autònoma ni del seu sector
instrumental la prestació del servei que ens ocupa de
competència clarament local. No obstant l’assenyalat punt, és
conscients que el tancament de l’escorxador de Mercapalma,
explotat per Carn Illa, afecta negativament a la ramaderia
mallorquina, i per tot això va fixar el següent criteri polític: la
dissolució i liquidació de Carn Illa, SA, s’ha de fer de manera
que la iniciativa privada en el menor espai de temps possible
pugui reiniciar la seva activitat llogant Mercapalma,
instalAlacions d’escorxador, cambres frigorífiques, etc., sense
cap càrrega o agreujament que pugui tenir el seu origen en
l’extinta Carn Illa.
D’acord. Fins aquí tot perfecte. Nosaltres el que posam en
dubte és que al final acabam allà on començàvem, que hi
haurem de posar doblers: 200.000 euros per part del Govern,
segons informacions a la premsa; l’Ajuntament de Palma,
155.000. D’acord, no és un milió d’euros ni són moltes pèrdues,
però d’alguna manera és competència local però al mateix
temps tornam al fet que necessita l’ajuda de la Conselleria
d’Agricultura per mantenir-se. Aquesta iniciativa privada no
deu veure el negoci molt clar quan demana ajuda. Per tant
aquest sentit, si és necessari ajudar aquesta empresa privada, la
que sigui, perquè gestioni l’escorxador de Palma per garantir
que estigui obert l’escorxador de Palma, endavant. Nosaltres
creim que va en coherència amb el que deim. A vegades un
servei públic necessita que les administracions públiques
garanteixin que es presti aquest servei públic, i en aquest cas
crec que la conselleria fa bé, si és necessari per trobar un
operador que ho gestioni, de posar-hi doblers.
Què li demanam? Que si poden trobar 200.000 euros per a
l’escorxador de Palma, cerquin també un parell de desenes de
mils d’euros per ajudar en els problemes que hagin pogut tenir
els escorxadors de Manacor i Felanitx, com a mínim pel trasllat
dels residus animals que, com sabem, és un bon problema si no
es tracten.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. En torn de contrarèplica intervé ara el Sr.
Company, i té vostè cinc minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Estupend, moltes gràcies, Sr. President. Abans no he pensat
a dir-li allò dels residus animals, que efectivament som
conscients que tenim un problema, i l’altre dia en el ple també
li ho vaig comentar; possiblement és que tampoc no ens hem
trobat per comentar-ho. Nosaltres quan entràrem ens trobàrem
que l’eliminació de residus animals, així com estava muntat, ens
costava 292 euros per tona, perquè es duien a Girona a destruir.
Nosaltres aquí vàrem dir que el consell insular tenia una sèrie de
competències i que s’havia de començar també a comprometre
el Consell de Mallorca amb aquests residus. Vàrem passar de
292 euros que ens trobàrem a 131 euros per tona, que era el preu
de tarifa. A partir d’aquí, des de fa un temps cap aquí, els
residus només es pagaven ja a 131 euros.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 245
Però a més a més el que vàrem dir és que s’ha de fer una
millor gestió des dels mateixos escorxadors perquè el que feien
era enviar molts de residus -supòs que en devem poder parlar-,
és a dir, les butzes mateixes sense buidar, etc.; això du molta
d’aigua. El que es fa és fer una gestió millor i després només
s’han de tractar molt menys volum i molts menys quilos. Això
ens du també que s’ha disminuït molt el que s’havia de menester
per pagar això.
Però és que ara el pròxim bot és, Sr. Bonet, que és aquí on
jo no li he comentat i li ho hauria d’haver comentat,
possiblement, o bé, si vostè també m’ho hagués demanat li ho
hagués dit, vull dir que ens partirem les culpes entre vostè i jo,
passarem, si no hi ha res de nou, que només han de pagar 40
euros per tona. És a dir, venim de 292 que ens trobàrem a 40
euros per tona. Això entenc jo que és un gran èxit pel que són
els residus que es generin i sobretot pel que suposarà per al
compte de resultats dels escorxadors.
Dit això el tema de residus animals està bastant enfocat. Jo
no tenc clar si en els escorxadors de Manacor i Felanitx...; el
que m’arriba és que, a ells, els agradaria continuar així, i no
conec cap empresa, perquè són empreses privades que els duen,
amb un suport a Manacor des de l’ajuntament, i també amb un
suport a Felanitx de l’ajuntament, perquè realment no està
cobrant, o Ramaders Agrupats, que és la que ho explota, no
paga ni un euro de lloguer, paga 1 pesseta, que és així com es va
fer. I dic això i no voldria que s’entengués negativament, al
contrari, crec que el cas de Ramaders Agrupats és un model a
seguir, és una empresa que ha tengut premi nacional pel que fan,
etc.; és a dir, jo sempre he bravejat de tenir una empresa com
Ramaders Agrupats fent feina a l’escorxador de Felanitx. Però
sé cert que tant una com l’altra estan més interessades a
continuar així que a aturar. Això vol dir que no tenen pèrdues,
d’aqueixa situació d’interinitat que tenim no n’han tret cap
pèrdua ni una, perquè si no em demanarien, em forçarien,
perquè l’avantatge és que són coneguts, amics fins i tot, i
colAlaboradors, tant els d’una banda com els de l’altra, meus
particulars a nivell professional quan abans estava en altres
responsabilitats.
I efectivament, com diu vostè una empresa quan veu que no
hi ha negoci, no hi ha negoci. Què ens passa amb allò de
l’escorxador de Palma? Idò que, d’unes pèrdues d’1 milió
d’euros, jo vull veure quin és l’empresari que és capaç de
rebaixar-les a zero. A posta ningú no es presenta; la primera
vegada que es diu “qui vol explotar l’escorxador?”, ningú no es
presenta. Què es fa?, idò una sèrie de feines tècniques per veure
realment fins on es podria arribar per veure que qualcú pogués
estar interessat, i a posta es diu més o manco de sortir amb unes
xifres aproximades a aquells 350.000 euros des de l’ajuntament,
que ha fet les corresponents indagacions, i a nosaltres també
se’ns ha consultat i, així i tot, jo li he de dir, Sr. Bonet, que el
risc d’aqueixa empresa és alt; si hem de posar accions
segurament no compraríem accions d’aquestes.
Vull dir que trobar empreses que s’hi vulguin tirar encara és
per agrair-los-ho, perquè estam parlant del fet que rebaixaran
650.000 euros de pèrdues que hi havia, si es decideixen
finalment a entrar-hi, la qual cosa, bé..., hi ha dubtes de si se li
podrà donar una continuïtat així com toca, que és el que
nosaltres cercam.
Per tant, en resum jo em centraria en el que dia 7 de juny
varen acordar amb una proposició no de llei, en el que diu
textualment, crear una solució viable, que aquí jo potser hi
afegiria el més estable possible, perquè no hauríem de tenir
problemes del que vostè ha dit amb els llums, ara no em
surten..., és a dir, tenc una concessió, no em surten els nombres,
torn la concessió, etc., no, hauria de ser també el més estable
possible per aconseguir que hi hagi un escorxador a Palma, i en
aqueixa línia estic totalment d’acord amb el que vàreu pactar
tots els grups polítics en aquesta cambra.

Cobertura sanitat animal. Pregunta al Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori de 27 de setembre.

I.1) Pregunta RGE núm. 2944/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a cobertura en sanitat animal.
Per formular la primera pregunta RGE núm. 2944/12,
relativa a cobertura en sanitat animal, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista Sr. Cosme Bonet i Bonet, per un temps
com vostè sap de deu minuts. Té vostè la paraula.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President i enhorabona per la part que li
toca. Benvingut, Sr. Conseller i també tots els seus
acompanyants. Sempre s’agraeix que l’Executiu vengui aquí a
contestar les preguntes que li referim des del legislatiu.
Bé, aquesta és una pregunta senzilla que és perfectament
entenedora en la seva redacció, tot i que possiblement no
estiguem d’acord en què sigui necessari fer aquesta pregunta.
Nosaltres tenim els nostres dubtes i per això la hi formulam. I
la hi formulam arran de tot un seguit d’informacions que ens
han transmès tant des de la conselleria, que han aparegut a la
premsa, hem parlat amb diferents persones d’aquest entorn. Ens
centrarem més en allò que és l’IBABSA, l’Institut Balear de
Biologia Animal, aquesta societat que entre les seves
competències en recull una d’important, desenvolupament de
campanyes de sanitat animal. Per tant, d’alguna manera és dins
el sector públic instrumental, dependent de la Conselleria
d’Agricultura i més important en aquest aspecte. Si haguéssim
de fer una mica d’història sabem que l’IBABSA va començar
sent un centre d’inseminació per al ramat boví, però que els
anys vuitanta amplia les seves competències i les seves
funcions, mitjançant programes de sanejament ramader
fonamentalment.
Nosaltres, el 10 d’abril i després de les informacions
aparegudes en premsa i el contacte que havien tengut amb el
ColAlegi de Veterinaris, sobre el fet que s’haguessin retirat de les
feines que feien, dependent de la Conselleria d’Agricultura, fins
uns 50 manescals que feien controls sanitaris, en funció dels
retalls que s’estan aplicant des del Govern a les distintes
conselleries, nosaltres vàrem formular una pregunta escrita, com
segurament sap el conseller o els seus assessors, sobre les
campanyes de seguretat animal, després que es rompessin les
converses o els contactes amb el ColAlegi de Veterinaris, i se’ns
va contestar que això es faria a partir d’ara a través dels
manescals de la conselleria, els manescals de l’IBABSA.
Nosaltres vàrem demanar quins eren aquests manescals i ens
varen passar una relació de 17 persones, que són les que la
conselleria considerava propis..., exactament “relació de
manescals que considera propis de l’IBABSA i de la Direcció
General de Medi Rural i Marí” i la resposta va ser aquestes 17
persones, 17 manescals que són els mateixos que s’ocupaven de
l’encefalopatia espongiforme bovina; 15 manescals de la
malaltia d’Aujeszky, 17 manescals per a la brucelAlosi,
tuberculosi del vacum i oví. Aquestes varen ser les respostes
que vàrem obtenir en aquell moment de la Conselleria
d’Agricultura.
A més, vàrem insistir també preocupats sobre aquesta
qüestió, preocupació que crec que és natural per part dels que
hem de seguir aquests temes, per la reducció de pressuposts. És
un tema que ja hem esmentat en alguna altra ocasió en aquesta
comissió, perquè es produïa una baixada en les previsions de
pressupost del 2012, respecte del pressupost de 2010, que és el
darrer de referència, ja que el 2011 es va prorrogar, per a
brucelAlosi, tuberculosi, leucosi i peripneumònia de 380.325
euros havia baixat a un pressupost de 122.678; per al tractament
de l’encefalopatia espongiforme bovina s’havia reduït de
112.664 a 56.720, també s’havia baixat en el cas, molt menys,
el pressupost previst per a Aujeszky, pesta porcina africana,
pesta porcina clàssica, malaltia vesicular porcina i també havia
baixat la salmonelAla, tot i que en quantitats clarament inferiors.
De tota manera, aquest fet només fa abundar en la nostra
preocupació sobre el fet que les retallades puguin afectar,
efectivament, de tot aquest sistema de sanitat animal que té la
conselleria. I no només això, després algunes informacions
aparegudes en premsa i que ens veim obligats a citar, com una
de març en aquest cas, però bé, parlava de les granges que
esperaven les vacunes des de feia dos mesos. Per tant, s’estava
retardant tota la feina que se feia fins el moment. I no només
això, també preocupats per una malaltia nova que s’havia
descobert, de la qual afortunadament no hi ha hagut cap brot
aquí, vàrem fer tot un seguit de preguntes i fins i tot de
proposicions no de llei en aquesta mateixa comissió, a la qual el
diputat que va parlar en nom del Partit Popular ens va donar una
extensa informació sobre les campanyes, bàsicament
informatives, sobre com s’estava tractant aquest virus anomenat
Malemberg, i bé, després nosaltres vàrem voler tenir més
informació sobre aquesta qüestió, que ens han remès per escrit
sobre aquestes informacions que han transmès, etc. El diputat
que va fer de portaveu en aquell moment concloïa que “la
seguretat alimentària de la nostra ramaderia i de la ciutadania
està plenament garantida”. Nosaltres també voldríem que la
conclusió fos aquesta.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 239
De totes maneres certament ens veim un poc obligats a fer
aquesta pregunta perquè les informacions que ens arriben i que
transmet aquest govern és que s’han de continuar fent retalls,
s’han d’aprofundir en aquests retalls, no sabem exactament
encara en quina mesura afectaran la gestió de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, però precisament per
això ens agradaria que el Sr. Conseller ens contestés a la
pregunta que li formulàvem, que, repetesc, crec que té una
formulació ben senzilla i ben clara, si creu vostè suficient la
cobertura en matèria de sanitat animal que s’està donant
actualment i per quins motius.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. Li contesta el Sr. Company i Bauzá per
un temps de deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr. Bonet.
Efectivament, si creu suficient que la cobertura en matèria de
sanitat animal està actualment així com toca, creim que és
suficient? Li he de contestar que sí, que a dia d’avui creim que
la cobertura que s’està donant des de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori és suficient, totalment
suficient.
Jo crec que de vegades es confonen els termes de seguretat
alimentària i de control sanitari de la cabana ramadera, amb una
menor contractació de veterinaris. Ja vàrem tenir oportunitat dia
3 de maig de debatre tot això el Sr. Bonet i jo. Allò que
compartim totalment, només faltaria, són les ganes de què hi
hagi els controls possibles i sobretot, donar les màximes
garanties sanitàries a aquesta comunitat. Convindrem que el risc
zero no existeix. Per tant, si vostè em diu, és suficient? Això és
subjectiu, són suficients els metges que tenim, són suficients els
professors, són suficients les xarxes de clavegueram? Mai no
seria suficient, però sí estam dins una postura lògica que allò
que tenim, sense cap dubte en la situació en què estam, ens
basta.
Aquí hi han entrat més coses que també vostè ha esmentat
que no tenen a veure amb allò que és la garantia sanitària i és la
pèrdua de determinats estatuts que ha tengut determinada gent
durant tot un seguit d’anys. Parlam d’IBABSA i vostè sap
perfectament de què parlam. Parlam que aquí hi havia unes
infraestructures sobredimensionades per les feines que s’estaven
fent des de fa molt de temps i darrerament a més s’havien
acabat de dimensionar.
Però aquí, per entendre per què nosaltres podem fer
determinades reestructuracions i dimensionar molt millor
l’empresa, hem de parlar de les diferents malalties que tenim.
Nosaltres a nivell de sanitat animal, la comunitat autònoma es
va declarar oficialment indemne de brucelAlosi ovina i caprina
l’any 2000, gràcies a tota una feina feta durant els darrers vint
anys. Bé, quan ens passa això, entram dins un nou estatus, el
nou estatus és que la normativa estatal i comunitària ens diu que
mentre no estigues indemne has de fer un seguit de controls,
actuacions en el moment en què passes a estar indemne es
rebaixen bastant les necessitats de feines a haver de fer i per
tant, també les disponibilitats de gent a haver-hi de fer.
Això ens va representar que passam a analitzar el cent per
cent de les explotacions ovines i de cabrum l’any 2009, a
només haver d’analitzar, perquè així ho diu la normativa estatal
i europea, una tercera part de les explotacions l’any 2011.
Automàticament això ens fa alliberar molts de recursos humans.
Jo no vull entrar a veure com aquests darrers anys s’havien
contractat determinats recursos, recursos humans, veterinaris i
que com bé vostè ha dit feien unes feines que no estaven en
nòmina d’IBABSA, però sí feien un seguit de feines i de fet,
d’aquells darrers anys hi ha hagut un seguit de recomanacions
a través d’inspeccions laborals, que ens han dit que així com
estava no s’hi podia continuar. Per tant, també s’han hagut de
prendre determinades mesures.
Una de les malalties, l’EB, la famosa encefalopatia
espongiforme bovina, el nombre de mostrejos exigit pel
ministeri ha disminuït considerablement, a causa de l’augment
progressiu de l’edat de mostreig produït en els darrers anys, es
veu que quan hi va haver la famosa malaltia, se varen posar 12
mesos d’edat dels animals, després varen passar a 24, etc. , tot
això després s’ha suavitzant.
Quant a l’Aujeszky, que és una malaltia del porcí, tenim les
illes de Menorca, Eivissa i Formentera que estaven declarades
oficialment indemnes des de l’any 2010 també. Això implica
que des de l’any 2010 no es vacuna i es revisen, de tres
mostrejos que n’hi havia, només a un. Clar què feim nosaltres?
Hi ha dues maneres, una, s’havia d’haver iniciat en el nostre
entendre molt abans, quan això es dóna, ja s’havien d’haver pres
l’any 2010 les mesures per adaptar l’estructura d’aquesta
empresa a les necessitats que realment té l’empresa. I creim que
no es va fer.
Per tant, aquí hi ha un augment de l’estatus sanitari a les illes
que és una realitat, i aquest augment progressiu ens du que en
els propers anys hem d’haver de fer menys coses. També això
s’ha ajuntat que en els darrers anys, en els darrers deu, quinze
anys, la cabana ramadera ha minvat, no és la que teníem. És a
dir, tot suma per passar a un moment allà on se necessita menys
estructura per fer les feines que s’han de fer.
Aquí també hi ha un altre factor que hi juga i són les
associacions de defensa sanitària. Són associacions fetes pels
ramaders, amb una intenció total de treballar damunt la sanitat
i també hi havia en allò que són els fonaments d’aquestes
associacions han de fer determinades actuacions que tal vegada
s’estaven fent per partida doble, pagant per partida doble i aquí
hem hagut de filar molt prim i deixar ben clar que les ADS les
feines que han de fer les han de fer, que a posta tenen els
doblers que tenen assignats damunt el pressupost general de
l’Estat i d’aquesta comunitat i que no hi ha motiu per ficar-hi
més doblers per fer les mateixes feines.
240 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Tot això ens ha duit a tenir crítiques lògicament, però jo crec
que les crítiques estan més fonamentades en les pèrdues de feina
que s’estaven fent per part de determinats professionals en un
moment donat, que en allò que és la sanitat dels animals.
Per tant, en resum, sí que li he de dir que creim que és
suficient la cobertura que estam tenint en aquests moments dins
la nostra conselleria, ja sigui a través de la Direcció General de
Medi Rural i Marí, ja sigui a través d’IBABSA, per fer front a
allò que legalment està establert que hem de fer en cobertura de
sanitat animal.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica intervé el Sr.
Bonet. Com vostè sap té cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President. Jo li reconec la bona feina
feta, crec que tots és de justícia que reconeguem la feina feta
aquests anys abans i no és per posar-se medalles a un color
polític o a un altre, jo crec que és per posar medalles als
professionals que han aconseguit que en alguns casos d’aquestes
malalties, com vostè ha destacat, s’hagi assolit una prevalença
zero.
Vostè ha retret un excés de volum o un excés de
contractació, un excés de personal, un sobredimensionament per
ventura de les empeses, en aquest cas d’IBABSA, jo no vull
entrar en un debat més ample sobre..., és veritat que la
Conselleria d’Agricultura disposa d’unes quantes empreses
públiques, d’aquest sector públic instrumental que vostè es van
comprometre a reduir. Sabem de la reducció important que han
fet a l’IBABSA, de la que han començat a fer a SEMILLA, no
sé si FOGAIBA la tocaran o no, no és el debat on vull entrar,
però bé, si reduïm massa i un dia tenim un problema..., aquestes
coses vénen com vénen, vostè ho sap. De vegades no veus venir
aquests virus, o aquestes malalties, de vegades són nous, com
aquest cas recent que li he explicat, que afortunadament no ha
anat a més. I de vegades són vells mals que tornen a revifar. Per
tant, què farem? Haurem d’augmentar contractacions i
plantilles? No sé, són dos models d’afrontar les contingències
que puguin sorgir.
De totes maneres ens queden algunes preguntes, alguns
dubtes, és a dir, quan varen decidir acabar amb els contractes,
que segons vostè eren dobles, de molts de veterinaris, a la
premsa li varen dir que de moment els manescals de la
conselleria, d’IBABSA, es farien càrrec dels controls, mentre se
renegociaven els contractes a la baixa dels veterinaris. Entenc
pel silenci..., això va sortir a la premsa, no n’hem parlat fins ara,
entenc que van descartat completament renegociar a la baixa
contractes..., deien que fins el març hi hauria una situació de
provisionalitat. Jo entenc que aquesta suposada provisionalitat
que es va dir fa mesos, s’ha convertit en la situació habitual.
Vostè dóna molt de pes en aquest cas a les ADS, res a dir, si
els controls realment funcionen, res a dir si el que fa és eliminar
duplicitats. Ara bé, allà on nosaltres sí que hi tenim dir quan
parlam de reduccions, la reducció de 22 persones, segons ens
consta a una informació que ens va transmetre de les persones
acomiadades a l’IBABSA, la informació és de 27 de juliol, per
tant, hi pot haver alguna modificació. Entre ells hi havia 3
manescals que hem de restar a aquests manescals que eren els
únics que s’encarregaven de fer controls, també hi ha cinc
tècnics de laboratoris, m’imagín que no afecta tan directament,
però bé, són cinc tècnics de laboratori. I el cas més sagnant és
el d’Eivissa. Quants de treballadors disposa IBABSA a l’illa
d’Eivissa li vàrem demanar i ens va dir que no hi havia cap
treballador a IBABSA, que els serveis d’Eivissa es donaven des
de la seu central d’IBABSA a Mallorca. I com pensa seguir
prestant els serveis d’IBABSA a l’illa d’Eivissa? La resposta de
la conselleria va ser que “se seguiran prestant de la manera més
eficaç i eficient”. Clar, a nosaltres també ens agradaria saber
com es presten de manera més eficaç i més eficient, amb més
baix cost segur, allò d’“en lloc de pagar un sou, pagam un bitllet
d’avió quan és necessari”, però no entenem com es poden
prestar uns serveis més eficaços i més eficients sense tenir
absolutament ningú de personal a tota l’illa. Jo crec que una de
les qüestions bàsiques de qualsevol política a la nostra
comunitat autònoma que té aquesta peculiaritat de ser insular i
plurinsular, és que hem d’intentar que es doni el mateix serveis,
amb les mateixes garanties a cada una de les illes. I la nostra
preocupació que li transmetem aquí, és que tenim la sensació
que Eivissa ha quedat un poc al marge d’això.
Em donarà l’explicació que trobi, però comprengui els
dubtes i la preocupació que totes aquestes actuacions de la
conselleria han causat a aquest diputat, a aquest grup
parlamentari.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. I ara en torn de contrarèplica i per tancar
aquesta pregunta intervé l’Hble. Sr. Company i Bauzá.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Bonet, donam per suposat
que els escenaris han canviat i que, efectivament, som en un
escenari allà on gràcies a Déu, com molt bé ha dit vostè, després
de molts d’anys de fer-hi feina, s’han aconseguit eradicar tot un
seguit de malalties i això fa que ens puguem centrar en allò que
és la normativa. I la normativa..., bé tots els temes de control
sanitari a nivell de la Unió Europea estan fet sempre de forma
molt restrictiva. Quan tu passes a un nou estadi, a un nou nivell,
un nou escenari, si et permeten en lloc de fer tres controls fer-ne
un, és perquè està ben comprovat que amb això se dóna total
garantia, sempre deixant clar que el risc zero no existeix.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 241
Clar, és molt important dir..., pot passar això?, pot passar
que torni venir la llengua blava?, és a dir, però vendrà tant si
tenim 500.000 controls com si en tenim un, si ha de venir,
perquè això és un moscardí que vola i que acaba venint aquí.
Què feim nosaltres? Continuam fent controls per detectar
per si vengués a un moment donat una malaltia com aquesta.
Per moltes escopetes que posàssim i per molts de foners que
posàssim a la frontera, a la vorera de la mar no podríem evitar
que en un moment donat poguéssim tenir un problema d’aquest
tipus.
En el (...), efectivament, l’altre vegada ja en vàrem parlar,
dia 3 de maig, nosaltres des d’un primer moment també vàrem
fer tot el procediment que se’ns va dir des del ministeri, des de
les autoritats sanitàries o en sanitat animal.
És el que s’ha estat fent sempre i es continua fent en totes les
malalties que hi ha. Em deia..., no sé si un tema de
provisionalitat, el que vàrem fer va ser pensar que crec que és
el que s’ha de fer sempre. És a dir, hem de mantenir una
estructura adient al que és la realitat que tenim. Si vengués un
denou, Déu no ho vulgui, ja veurem com ho afrontam, torera
amb el bou, perquè al cap i a la fi és dir anam a contractar de
manera externa deu, vint, cinquanta, el que sigui necessari per
fer front a allò que fos necessari. El que no crec que estigui
bé és haver de mantenir una infraestructura de cent veterinaris,
per posar un exemple, si en aquells moments per fer les coses
que hem de fer en necessitam deu. Si ve..., si es dóna una altra
circumstància, bé, ja ho veurem, és un poquet el que ens passa
en el tema també de contra incendis, és a dir, mantenim la gent
que creim que és necessària i crec que a més els resultats i han
estat, ara, si ens n’hagués vengut un com el de València,
haguéssim hagut d’ampliar, sense cap dubte, i demanar reforços
pertot, que és el que va passar també a Eivissa fa un parell
d’anys. Per tant, mai no tot és..., sempre com més me’n donin...
ho podríem abastar, però s’ha de mantenir. Per tant, crec que
això està equilibrat.
A Eivissa, el sistema des d’IBABSA, efectivament s’ha
tancat l’oficina, a Menorca no, a Menorca s’ha reduït una
miqueta, hi queden dos veterinaris, però també per una qüestió
molt clara i és que la càrrega ramadera d’Eivissa no té res a
veure amb la càrrega ramadera de Menorca, però així i tot hi ha
un problema al qual haurem d’afrontar algun dia i és que aquí
hi ha un BOE de l’any 99 amb unes transferències donades als
consells que parla molt clar que en matèria d’agricultura i
ramaderia s’inclouen les següents actuacions: “organització,
planificació i execució dels programes de sanitat animal.
L’execució dels plans de sanejament ramader d’àmbit supra
insular regulats i finançats per les disposicions de la Conselleria
d’Agricultura de les Illes Balears...”, bé, aquí tenim que
n’haurem de començar a parlar perquè entre tots hem de
començar a ser grans, ho ens tornam majors o no, no? Vull dir
amb això que des del Govern es fan encara coses de sanitat
animal que són competències dels consells i que ho volem anar
fent, però comença a ser hora que comencem a posar-nos tots a
lloc.
A Eivissa, el que sí els hem donat ha estat tranquilAlitat en...,
de fet, ara, en poques setmanes supòs que continuarà
desplaçant-se des d’aquí gent per acabar de fer els sanejaments
ramaders, però sí que des dels consells d’Eivissa i de Menorca
s’ha de començar a agafar, en aquest cas, un poquet de
protagonisme -i a Formentera, el mateix- en allò que diuen les
seves competències i en les ajudes que puguem fer des d’aquí.
Continuarem mantenint-los una ajuda enguany, acabarem de
fer des d’IBABSA amb personal des d’aquí que es trasllada cap
allà, idò, els sanejaments que pertoquin. I jo crec que es pot fer
de manera tant o més eficaç i sense cap dubte més eficient
perquè és emprar els recursos que tenim aquí, els desplaces,
tenim un pagament d’un bitlles, però quan estàs allà fas feina
per allò i tornes, que és pel tema de sanejament ramader
exclusivament pel que ens hauríem de moure
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS