Res Publica segons Cosme Bonet

Les "Nadales" són una d'aquestes tradicions de les Festes que estam vivint aquests dies que, si no es fan embafoses, donen un aire d'optimisme, festes familiars i bones intencions que es suposa que han de ser la norma. D'entre les nadales que conec, una de les més curioses que he sentit és "Mele Kalikimaka": es suposa que és la forma de dir "Bon Nadal" a Hawaii, precisament l'estat que va veure néixer l'actual president electe dels Estats Units, Barack H. Obama. Idò això: Bones festes.

 

 

 

I la lletra...

 (Segueix)

Les festes de Nadal són propícies per tenir tots una certa actitud de "bon rotllo", més postissa o més sincera, però en general fins i tot en l'agre enfrontament polític que vivim de vegades es produeix una certa "treva".

Supòs que per això que me sap més greu encara que el portaveu del PP de Capdepera hagi esperat a damunt festes per amenaçar de posar denúncies i intentar aprofitar demagògicament el sinistre laboral de Cala Rajada per treure'n "tallada política". Aquest portaveu és el mateix Ferrer que es va posar del costat de Delgado en les lluites fraticides del PP balear, i sembla que ara vol seguir les mateixes estratègies que el seu mentor (també un aspirant a president del PP derrotat), recordem que Delgado va fer de les denúncies judicials "polititzades" tota uan estratagema per vèncer a Nàjera. Recordemque la Fiscalia no el va seguir en cap cas (a diferència d'altres casos), i recordem que en totes i cadascuna d'aquestes denúncies tan polititzades els jutjats li han entaferrrat per la cara al PP una decisió d'arxivar la causa, avui surt als diaris, precisament, la darrera: La Audiencia archiva también el caso Estrategia Local de Nájera.

Si Ferrer vol fer de Delgado ha pres el pitjor camí, un "rookie" com era Delgado en el seu moment es pot permetre algunes llicències, però un que no comença del no-res, sinó que ha estat 4 anys de batle, i va perdre les darreres eleccions, té una història al darrera, i per ventura no massa exemplar com per anar exigint en pla "Torquemada" el cap "polític" dels seus adversaris, aprofitant-se demagògicament, insistesc, d'un sinistre laboral amb víctimes mortals.

 

En fí, en dies com els de Nadal en que les festes són tan familiars, encara te sap més greu i et sents més soldiari amb aquelles famílies que no podran passar-les amb l'alegria d'altres anys. Per això precisament els polítics també hauríem de ser una mica sensibles i esperar a tornar a la "normalitat" per seguir amb les nostres dèries.

Sincerament, a tothom: molts d'anys i bones festes.

La Ministra més jove en la història recent d'Espanya, Bibiana Aído, va visitar ahir la nostra illa, una Ministra jove i blogaire, val a dir. Va venir a inaugurar una Fira sobre empreses gestionades per dones, no debades és la ministra que s'ocupa de la igualtat, així com també de la joventut. (Segueix)

Un titular em crida l'atenció: La desaparición de ´Tomeu´ llega a los tribunales. Al Diario de Mallorca d'avui, diumenge 7 de desembre.

La notícia és digna d'aquesta secció, Balearic Show:

 (Segueix)

Els Dies Mundials o internacionals serveixen per conscienciar la societat d'un problema existent, avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, crec que la millor manera de promoure el coneixement de la malaltia, els seus efectes, la seva incidència social, de parlar-ne en definitiva, és recomanar-vos visitar l'exposició del fotògraf Pep Bonet a La Misericòrdia.

La presentàrem dissabte passat i, sens dubte, resulta corprenidora per la cruesa com ens mostra la realitat del SIDA a zones marginals d'Hondures, i com ho tracta el fotògraf Pep Bonet, qui no és el primer cop que en fa un magnífic treball. Si podeu, visitau-la.

No vos perdeu els enllaços, valen la pena:

http://www.pepbonet.com/

 

http://www.fonart.com/net/posithiv/esp/index.htm

 

 

No només l'oposició a la Guerra d'Irak fa properes les figures del president electe nord-americà i el "primer ministre" espanyol, la data de naixament, les circumstàncies familiars o l'afició al bàsquet, sempre segons el columnista Jim Hoagland, del Washington Post, ens conta EL PAíS. (Segueix)

He tengut l'honor de moderar una taula rodona en el marc de la 12ª Escola de Tardor dels Socialistes de Mallorca. Per primera vegada en molts anys no m'ha tocat organitzar-la, per ventura per això m'han cercat una feina diferent. (Segueix)

Sembla increíble que en plena época de crisi el PP demani que es disolgui una empresa pública. Sembla bastant contradictori amb el discurs que fan. I més ho és encara quan l'empresa que pretenen disoldre és una que es va crear amb el seu vot favorable durant la passada legislatura: la Televisió de Mallorca. Vos assegur que ho van fer, per part d'una veu autoritzada dins el PP, davant molts altres polítics...

 

 (Segueix)

Segons el GOB:" El PSOE i el BLOC han complit avui (referint-se a divendres) amb un dels seus grans compromisos com a formacions polítiques i com a part del pacte de governabilitat del Consell de Mallorca: no permetre més camps de golf amb oferta complementària." (Segueix)

Ahir, durant tot el dia, van comparéixer davant Comissió tots i cadascun dels consellers i conselleres de l'equip de govern del Consell de Mallorca per explicar el seu pressupost i respondre les preguntes de l'oposició. El reflex que n'apareix a la premsa avui, per desgràcia, en resulta molt pobre i esbiaixat cap a la roda de premsa feta per l'oposició, el PP, el qual evidentment intenta trobar motius de crítica a uns pressuposts que estan complint amb pràcticament tot allò que durant els mesos precedents han anat avançant els diferents responsables polítics, des de la presidenta fins als diferents consellers.

 

 (Segueix)

Durant els darrers temps i a través de facebook, vaig incorporar-me a un grup de suport a Barack Obama. Poc abans de sortir a Grant Park a celebrar la històrica victòria electoral el candidat guanyador ens enviava el següent missatge, que crec prou interessant per compartir-lo a través d'aquest blog: (Segueix)

Obama president, el primer afro-americà a la White House, 140 anys després de la guerra civil que enfrontà el país per la qüestió de l'esclavitud. Sens dubte un fet històric. És també un dels presidents més joves, en el marc d'una participació electoral sense precedents. Enmig d'una crisi econòmica mundial desconeguda des de feia molt de temps. Enmig del major descrèdit internacional dels Estat Units. Barack Obama té alguna cosa de providencial.

Sens dubte molts d'americans

 (Segueix)

Primer guanyador de la nit electoral nord-americana: la Democràcia.

La participació més alta en més de 40 anys, en paraules del USA TODAY:"They also say the country could surpass the high-water mark set in 1960, when Democrat John Kennedy faced Republican Richard Nixon and nearly 64% of eligible citizens voted."

El Washington Post titula que el principal problema dels votants ha estat la llarga espera.

Amb l'1 % a New Hampshire 66 % a favor d'Obama, amb el 33 % a favor de McCain, són les primeres dades que trob. La nit tan sols ha començat.

Hem après a desconfiar de les enquestes, o per ventura hem après que sempre hi ha una enquesta que ens permet creure que les eleccions aniran com un voldria. En aquesta recta final de les eleccions presidencials nord-americanes un dels candidats va amb una aventatge clara, Barack Obama, però l'altra diu que "encara és possible guanyar", que amb una setmana més de campanya els republicans repetirien victòria... em sona a allò que va dir Felipe González el 1996, amb una setmana més de campanya Aznar no hagués estat president. Qui sap.

Avui he perdut una mica de temps en visitar pàgines de diaris nord-americans, tenia la por o la sospita que, igual que passà amb Kerry fa 4 anys, els mitjans d'aquí donàssin una visió esbiaixada, a favor d'Obama.

 (Segueix)

Per desgràcia la situació política actual resulta tremendament decebedora per tothom, ciutadans i també per aquells polítics que teníem l'esperança de regenerar la cosa pública al país, vist com ha funcionat els darrers anys.

El cas Rodrigo de Santos, el cas Turisme Jove, el cas CDEIB - Ordinas, el cas Bitel 2, el cas Pla Territorial, el cas Son Oms, Eivissa centre, també els casos heretats de la passada legislatura: Andratx, Cavallistes, Rabasco-Lluc Thomás... sense oblidar el cas lliències a Felanitx. En defintiva... un desgavell, que té l'origen en el pacte liderat pel PP de Jaume Mates, no ho oblidem.

Aquestes darreres setmanes hi ha gent que considera que necessitam unes eleccions anticipades... podria ser una solució però... realment creuen que els ciutadans estàn en disposició de votar amb el panorama que ens han deixat aquests darrers anys de Govern de la dreta?

Abans d'unes eleccions anticipades crec que les organitzacions que estan afectades per aquests casos han de regenerar-se internament, a fons, abans de poder concórrer a les eleccions. Sinó pot semblar una cursa per "aforar-se" els que creguin que poden veure's esquitxats per qualque cas.

I a tot això pensau que vol dir tenir tot l'any 2009, any central de la crisi, amb un Govern en funcions o recent nomenat, no crec que sigui la millor opció, vaja... o m'hauran de donar molts d'arguments o la meva opinió va més en el sentit que enlloc d'eleccions anticipades val més que hi hagi congressos anticipats.