Res Publica segons Cosme Bonet

Indigna haver de llegir titulars com aquest: «Cort ens ha fet fora perquè som de Salvem La Real», però són coses que passen en aquesta ciutat i en aquesta illa nostra cada dia. Sobretot si després llegeixes la premsa i trobes aquest altra: "El Govern elige a dedo a un estudiante como subdirector de gestión del hospital de Inca. Joan Enseñat Rodríguez, presidente de los alumnos de la UIB, gana 49.000 euros al año." Deu ser el pagament als "servicios prestados", imagin.

Sortirà l'oposició a criticar aquests fets, evidentment.  Alguns diran "coses de polítics". En realitat demostren la gravetat del funcionament del PP, un funcionament sectari, impropi d'una societat democràtica, impropi de la maduresa que hauria de caracteritzar una societat que presumeix de moderna i pròspera, però que es desperta quasi cada dia amb titulars com aquests més propis d'altres illes de la Mediterrània que de les Balears. Sols esper, tenc confiança, en que la societat balear serà capaç de reaccionar qualque dia, i els ciutadans no tendran por a solidaritzar-se amb les víctimes de la prepotència del PP. Víctimes que en realitat som tots els altres, tots aquells que no reben les prebendes per ser adictes al règim.

"Tutti colpevoli, nessuno colpevole". Sembla que el PP, per boca de Miquel Ramis, torna a intentar amagar la corrupció que afecta a més de 15 ajuntaments governats per ells darrera la cortina de fum de les mentides, mentides que volen fer creure a la ciutadania que tothom està "enmerdat", i perdonau l'expressió.

Saben que són mentides, José María Rodríguez ja va haver de menjar-se les falses acusacions que havia fet al Parlament. D'aquí a no molt serà el portaveu del PP, Miquel Ramis, qui haurà de fer el mateix "paperillo" si segueix per aquest camí.

La màxima italiana que citàvem al principi (tots culpables, cap culpable), ha estat l'excusa del PP, l'únic argument esgrimit, quan des de l'oposició, particularment des del PSIB-PSOE, s'han reclamat mesures contra la corrupció. El PP ha intentat fer oblidar els nombrosos casos de corrupció que afecten els ajuntaments mallorquins on governen ells embullant la troca, parlant de suposades irregularitat urbanístiques que no han demostrat en cap cas. Mentides. El que és clar i evident és que cap Ajuntament mallorquí governat pels socialistes s'ha vist afectat per un cas d'irregularitats urbanístiques semblant al d'Andratx, o per un cas de cobrament de comissions com elq ue s'investiga a Santa Margalida, o per un cas de falsedat documental com el que afecta a 11 municipis pel "Cas cavallistes". Cap ajuntament d'altre partit polític que no sigui el PP ha patit un "Cas Rabasco". I molt menys un Cas Rasputín o un Cas Bitel, d'espionatge polític provat i demostrat.

Amb quina cara pot sortir cap portaveu del PP a fer les burdes acusacions que feia Ramis? Clar que no té més remei: no té cap altra argument per intentar tapar "les vergonyes".

Mariano Rajoy rebutja un pacte per lluitar contra la corrupció urbanística municipal, com a resposta el vaig sentir a dir que ell només esperava que els jutges i la policia actuassin. És a dir, Mariano Rajoy, i suposam que també Jaume Matas (tot i que darrerament dins el PP no tothom coincideix) esperen a que siguin els fiscals o la Guàrdia Civil qui actuin contra els càrrecs municipals corruptes: com el cas Eugenio Hidalgo?

Resulta curiós que el mateix cap de setmana que es parla del pacte d'estat per lluitar contra la corrupció (rebutjat pel PP, insistim), el PP de Balears ratifiqui com a candidat al batle més sospitosament investigat per la justícia per irregularitats urbanístiques. Eugenio Hidalgo va protagonitzar, fins i tot, un programa a una cadena de televisió estatal que parlava de "les altres Marbellas". Doncs bé, el PP de Matas i Rodríguez acaba de ratificar-lo, ni tan sols han esperat a que baixàs la polèmica, el proclamen enmig de la tempesta.

Ja em feia la pregunta fa alguns dies, i el cas Hidalgo obliga a tornar-la a fer: perquè la cúpula del PP balear protegeix Hidalgo o Del Olmo, o Lluc Tomàs...? El PSOE ha estat exemplar, expulsant els càrrecs públics de dubtosa actuació o els militants que han protagonitzat incidents, com a Catalunya. En canvi el PP calla quan es veu imputat un càrrec públic, o quan un dels seus presidents locals protagonitza una agressió. Ni una paraula que no sigui per protegir l'imputat o l'agressor. Aquesta és la doble moral de la dreta.

El cas Giorgio, el cas de la neboda de la Consellera d'Inmigració, el cas IBANAT, els 42 càrrecs municipals "enxufats" pel PP al Govern denunciat pels socialistes... tot plegat ens presenten un panorama patètic de la forma de governar que ha implantat en Jaume Matas, la impunitat com a norma, la convicció, alimentada pels mitjans afins, de que la majoria absoluta és una carta blanca per fer el que es vulgui... la mateixa creença que tenia Gabriel Cañellas el 1995, poc abans que Aznar el fes dimitir...

Jaume Matas passarà a la història de la nostra jove autonomia per haver aconseguit degradar fins a nivells impensables la gestió del govern, començant pel cas Rasputín, per ventura la millor mostra de la doble moral que practica la dreta, però seguint amb els altres casos descoberts (evidentment no ho sabem tot), des del trànsfuga calvianer fins al batle de Santa Margalida, passant per 11 Ajuntaments que emeten certificats falsos per ajudar un "amic" de partit, o els casos recents de evident nepotisme de la Consellera d'Inmigració.

Sense entrar en les sospites que es tenen o es manifesten dels grans "pelotazos" de la legislatura: Son Espases, per exemple.

Aquesta haurà estat la legislatura del pelotazo, de la degradació moral del Govern fins a extrems inimaginables... i al capdavant de tot plegat: Jaume Matas, amparant els corruptes, mentre a altres Comunitats Autònomes, o altres partits, en casos similars són contundents, Matas els protegeix. Perquè?

La mentida, plantejada directament o burdament insinuada a una roda de premsa, en forma de públic comentari o dins un article d'opinió, pot arribar a semblar una veritat a base de ser repetida, assumida com a veritat per ingenus oients o lectors, perque el pobre no sol sebre fins a quin punt aquesta burda mentida està realment contrastada, o es tracta d'un comentari de cafè convertit en una gran veritat després de que algú converteixi la mala llet en tinta sobre paper, o en declaracions a peu de micròfon.
Darrerament hem vist com a algún portaveu se li embruta la boca amb insinuacions, o algun articulista alimenta rumors sense fonament. Deu ser la pre-campanya electoral, fet que no hauria de ser excusa, sobretot si la víctima acaba essent la veritat. Escoltar o llegir aquestes afirmacions omplen de tristesa, realment.
Seria desitjable que polítics i periodistes no anassin amollant insinuacions sense fonament, a no ser que aquestes es deguin a la ignorància o imbecil·litat, que no tendria remei, o bé que respongui a la manca d'arguments o d'informació, a la necessitat de tenir alguna cosa per dir. Per desgràcia no sembla que es vaig rectificant, sinó que ens trobam cada dia davant insinuacions fruit d'obscurs interessos, de fòbies personals o polítiques, d'estils que haurien d'anar quedant en l'oblit però que de cada dia semblen més extesos.

Aquests dies tenc la sort de participar en la XIII Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, que enquany s'està celebrant a Alcúdia. Sort perque sempre és un plaer poder compartir les inquietuds amb gent vinguda d'arreu de l'estat espanyol, inquietuds que en aquest cas signifiquen posar-se dins una Junta Directiva d'una associació musical, d'una Banda de Música, i intentar aconseguir no només que la Banda funcioni, que pugui sonar, oferir un bon repertori, també significa en la majoria de casos treballar des del món associatiu per intentar oferir, conjuntament amb les administracions, un espai d'educació per als joves, en l'àmbit de les escoles de música.

Aquesta és una de les grans preocupacions els congressistes, la necessitat de mantenir una feina, un treball associatiu amb un suport de vegades magre de les administracions. Tenim la sort dels ajuntaments, unes administracions properes al ciutadans i per tant receptives a la necessitat que té la societat de cada poble de tenir una Banda, que, repetesc, no és només una banda, és un espai educatiu, de formació cultural i en valors, que agrupa a gent des de nins fins a jubilats.

Aquests dies comprovam com tenim molts problemes en comú, entre ells, i no és el menor, la necessitat de suport de les isntitucions, i dels mitjans de comunicació, no ens oblidem, que són qui poden posar en valor públicament la feina d'aquestes societats.

Al PP haurien d'aprendre aquesta lliçó tan bàsica: la llei és igual per a tots. La consellera d'immigració ha incomplit aquesta premisa fonamental en un estat de dret, i ha estat la pròpia consellera qui amb la seva actuació ha insultat a tots als immigrants de de forma honrada han de fer passes per aconseguir regularitzar la seva situació. Els exhabrubtes a que ens tenen acostumats alguns dirigents del PP no ha d'ocultar la gravetat del fet: la Consellera d'Immigració va cometre una irregularitat en la contractació de la seva cap de gabinet. Sigui immigrant o no aquesta persona no és de rebut que la pròpia administració autonòmica incompleixi la llei.

Sabiem que el PP no volia regularitzacions, que en immigració vol una política de portes tancades, de "manu militari", la qual al final només afavoreix les màfies.

Però en aquest cas el PP ens està demostrant que si bé posa pegues polítiques a les regularitzacions, per segons quines persones creu que la llei es pot botar. Idò no, la llei és igual per tots. I convendria que alguns portaveus del PP tornassin a la facultat de dret a estudiar si no entenen aquests principis tan bàsics i senzills.

Na Francina Armengol va rebre el suport unànim dels socialistes de Mallorca el passat dissabte per optar a ser la propera Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Qui la coneix sap que és el valor emergent del socialisme illenc, però sobretot saben que és una persona entregada a les seves idees, que posa passió en allò que fa, que té una gran capacitat de feina, capacitat per fer la feina que necessita Mallorca.

 (Segueix)

Ahir sentia comentar a algú que mai havia vist un embós com el que es va produir a Palma. Però també vaig sentir algú altre que deia que tota la setmana s'han notat unes retencions més grans que abans de l'estiu. No som tècnic, no en som cap expert, no crec que cap administració en faci un estudi seriós (no els interessa). El que sí sé és que ahir vaig estar hora i mitja, quasi dues, per arribar a Palma, quan normalment em basten vint minuts.

Veig avui que tot apunta a culpabilitzar l'accident d'un camió. D'acord. Posem per cas que fos així. Voleu dir que un acccident a una rotonda provoca embossos de més d'11 kilòmetres a l'autopista d'Inca, i d'aprop de 5 a les demés entrades de Palma (són dades de tràfic facilitades per la ràdio)? No seria això motiu de plantejar-se el model de mobilitat que ha estat impulsant l'actual administració de l'Ajuntament de Palma, però també del Govern i del Consell de Mallorca?

Només una reflexió: tanta insistència del Govern i Consell en dir que han millorat  les carreteres, que han fet obres caríssimes, que solucionaran les mancances de les nostres infrastructures... creen una impressió absolutament falsa entre els ciutadans. Falsa perque els (o ens) animen a emprar el vehicle privat enlloc del transport públic, fent-nos creure que és més còmode i ràpid anar en cotxe per les noves autopistes.

Si a això hi sumau que no han fet ni un sol metre de nova via de tren, que de cada vegada allunyen més l'estació del tren del centre de Palma, que s'han oblidat del transport públic en bus per carretera, i que han fet el desgavell més gran de la història amb l'estació soterrada de Jacint Verdaguer... podeu anar preparant-vos perque me pareix que aquest serà un embós històric fins que d'aquí a uns mesos, o setmanes, haguem de parlar d'un altre. 

Paralitzades les obres del Camí de Jesús per la troball de restes humanes, una fossa comuna. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és prudent, ens avisa que no es pot confirmar que sigui una fossa comuna de la Guerra Civil. Però després d'un estiu en el qual hem parlat tant de la Guerra i del franquisme aquesta troballa em fa pensar que encara cal parlar, polemitzar, discutir molt. Perque veig que només així esteim aconseguint mantenir viva la memòria del que va passar en aquells anys.

No puc estar-me de plagiar alguns fragments d'un magnífic article d'Angeles Caso a una conegut magazín de cap de setmana, sota el títol "Honrar a los Muertos":

 (Segueix)

Aquest comentari d'avui anirà a la secció d'Animalades, perque Jaume Matas segueix intentant enganar, confondre, embullar la troca amb el Règim Especial per a les Illes Balears. Una breu història ens ajudarà a entendre-ho:

- Jaume Matas proposa un Règim Fiscal Especial a mitjans dels anys 90.

- El PP, governant a Madrid, el 1998 tira enterra el projecte, es converteix en Règim Especial, sense "Fiscal".

- El PP, governant a Madrid, a partir de 1999 impedeix l'aplicació del REB tot per no donar un duro al Govern del Pacte de Progrés.

- El PP no demana l'aplicació del REB quan torna al poder a Balears el 2003.

- El PP se'n recorda del REB quan el PP perd les eleccions generals el 2004.

- Jaume Matas resuscita la idea del REB, o d'un EUROREB, el 2005 (o era el 2004), ho diu al debat de política general, i no en torna a parlar mai més.

 - Durant el debat de la reforma de l'Estatut el PP parla del REB, però finalment es planteja una solució financera diferent, parlant de fet insular. Ja som al 2006.

- Jaume Matas torna a resuscitar el Règim Fiscal, devers 10 anys després, quan el text de l'Estatut ja està en tràmit, i afirma que tendrà el suport del tripartit (increíble però cert!).

En fi... Encara se'l pot creure a aquest home?

Si la premsa pogués escriure sense complexos podrien haver dit ahir el que la majoria de gent pensava: que Jaume Matas va ser incapaç de respondre les acusacions de l'oposició. I que de l'oposició la millor va ser la portaveu socialista, sense menystenir el bon paper de Rosselló i Mascaró. Podrien dir sense complexos allò que qui més qui menys va veure si va seguir el debat: xifres i més xifres. Cap projecte de país. Cap proposta il·lusionant. Gestió que no és gestió perque és demolliberal i la seva política consisteix en no dir res. Silenci còmplice davant la corrupció. Abandó dels serveis públics. Abandó de l'educació i la sanitat públiques. Triomfalisme buit d'esperances en el futur. Autocomplaença... i tot això amb una posada en escena de mal parlamentari. El Matas de Madrid no és molt millor. (Segueix)

El triomfalisme és previsible en aquest tipus de debat. Un president no pot sortir a fer altra cosa, cert. Però l'excés resta credibilitat. Jaume Matas no destaca per una gran oratòria ni tampoc té un estil que arribi a la gent. Això sí, sempre hi arriba carregat de xifres. Enaquest cas xifres conjunturals per demostrar que ell i el seu Govern han ressuscitat l'economia balear enfonsada pel Pacte. És la tesi que manté des de fa quatre anys, analitzant l'economia de les illes com si visquessim aillats de la resta de l'univers i no ens afectassin ni els atemptats de les torres bessones ni la situació de mercats turístics emergents. El viure tancat dins una bimbolla explica que el govern conservador no prengui cap mesura, i no la seva constant definició de "demolliberal"... (Segueix)

Es presenta interessant. Curiós que a IB3 els comentaristes ja donaven a Jaume Matas guanyador abans de començar el debat. Perque llavors diguin que no és una televisió partidista, TeleMatas. El triomfalisme del PP i el seu entorn, visible en els comentaris del programa matinal d'Angela Seguí, i la sensació de impunitat que tenen tant el Govern com els Ajuntaments del Partit Popular recorden el triomfalisme i impunitat del PP el 1995, quan Cañellas estava enganxat pel Túnel de Sóller i Brokerval, però es creia l'amo del món. També llavors anaven "a sac" a carregar-se UM i menyspreaven l'oposició. El 1995 va començar la legislatura dels 3 presidents, quan en Matas va ser president gràcies a la punyalada per l'esquena a Cristòfol Soler...

Una nova boutade de l'ex-president Aznar, tan absurda, sortida de lloc i extremista que ni Mariano Rajoy n'ha volgut fer cap valoració. Aznar creu que el món musulmà li ha de demanar disculpes a ell per haver guanyat la batalla de Guadalete al darrer rei visigot de la península ibèrica, Don Rodrigo, i haver ocupat fins el 1492, vuit segles, sòl hispànic. No parla de les disculpes que ha de demanar l'estat espanyol als indis d'Amèrica per haver ocupat pràcticament tot el continent durant quatre-cents anys (fins 1898, no?), oblida el perdó que s'ha de demanar, imagin, també als habitants de Filipines, del Rif, del Sidi Ifni, de Fernando Poo, etc... I evidentment no se li va ocurrir dir que els Estats Units haurien de demanar perdó als indis que nord-americans. 

Per rematar el tema Aznar torna a criticar la idea d'Aliança de Civilitzacions, proposada per Zapatero, amb el suport de Kofi Annan. Per Aznar només val allò de "Santiago y cierra España". I això tenint en compte que l'Aliança de Civilitzacions significa, bàsicament, un diàleg intercultural, semblant a el que va dir el Papa als ambaixadors de països de majoria musulmana ahir, als quals va demanar un diàleg interreligiós. Aznar, més radical que el PP, fent de Cid per les universitats americanes, ha passat per damunt el Papa i tot. Possiblement és l'expressió més clara de l'extremisme ideològic al qual viatja la dreta espanyola. Un viatge, marxa enrere, ja ho vaig dir una vegada, ens obligarà a rescatar aquella màxima del regeneracionisme de principis del segle XIX, però que per determinats elements de la dreta espanyola es veu que continua essent necessària, per modernitzar Espanya caldrà que facem allò que deia Joaquín Costa: "yo le echaba doble llave al sepulcro del Cid para que no volviese a cabalgar".