Administrar

Parlam de polÝtica, actualitat i reflexions personals.

El TIL: reflexiˇ sobre la legitimitat.

cosmeb | 07 Setembre, 2013 10:32

Sembla que al PP troben extrany, escandalós, que anunciem des de l'oposició que en tenir els vots suficients, en canviar les majories, derogarem el #TIL (i afegiria que tota aquella normativa imposada sense diàleg ni el més mínim intent de consens). A aquesta gent se'ls ha d'explicar que són ells mateixos els que justifiquen la immediata derogació de la seva tasca legislativa en haver-hi un canvi (perquè hi haurà canvi, alternància, això és la democràcia), des del PP justifiquen el #TIL i totes les normes polèmiques (com els canvis als topònims) únicament justificant-se en la majoria absoluta, per tant, si l'únic argument per a la legitimitat és una majoria absoluta lògicament quan aquesta desapareixi es perdrà tota legitimitat, i el que correspondrà legitimament i democràticament, serà la substitució de les lleis i normes únicament fonamentades en la força dels escons, el.laborades ignorant els sectors afectats, sense diàleg, sense cap aproximació a l'oposició parlamentària.

 

És una lliçó bàsica en política que el PP des de la prepotència pretén ignorar: si es pretenen fer reformes que perdurin en el temps no es poden fer només per la via de la imposició dels escons, basant-se únicament en un resultat electoral, perquè aquest és canviant, per perdurar una normativa ha d'estar basada en un ampli suport parlamentari (no un únic partit), o bé tenir el suport dels agents socials o dels col.lectius afectats, que vegin positivament aquesta llei o normativa, de manera que en produïr-se un canvi de govern el nou no es plantegi la seva substitució si no és negociant amb aquests mateixos col.lectius.
 
Lleis com l'audiovisual o la de caça, aprovades o que s'aprovaran durant aquesta legislatura, en les quals he pogut participar com a ponent, tenen garanties de perdurar a pesar de que hi pugui haver un canvi de majories el 2015, perquè tenen un ampli suport social i en bona part de l'articulat també acord dels partits polítics. Altres lleis, com la de funció pública o el TIL estan condemnades a desaparéixer quan el PP perdi el poder, justament perque el propi PP ha lligat la seva supervivència  la pervivència de la majoria absoluta.
 

DIETARI 6. Un Govern contra l'educaciˇ.

cosmeb | 16 Agost, 2013 10:15

Igual sembla exagerat: "Un Govern contra l'educació" però qui va contra els educadors va contra l'educació. Un Govern va contra l'educació quan el·labora una llei per impedir que s'expressi pñublicament l'opinió dels claustres de professors, o més ben dit, la pròpia comunitat educativa (perquè pares i alumnes han donat el seu suport als centres"enllaçats"). No és una llei sorgida d'una necessitat de caire general, sinó pensada per "reprimir" una expressió concreta, contra la defensa de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que va contra els postulats integristes d'una part del Govern i del PP de Bauzá.

Els expedients, totalment desproporcionats, als directors de centres educatius de Menorca, demostren, encara més a les clares, l'actitud repressiva, autoritària, del Govern contra una comunitat educativa amb criteri propi. I dic comunitat educativa ben conscientment, ja que el que van fer els directors menorquins, simplement, va ser transmetre l'opinió del Consell Escolar, és a dir, la representació de la comunitat educativa, protegida per la LOE, i que rebutja una determinada interpretació que fa el Secretari Autonòmic (autèntic "visir" de la Conselleria) sobre com s'ha d'aplicar el polèmic TIL. S'interpreta que la instrucció en el segon sentit que trobam a l'Alcover-Moll: "2. pl. Ordes o explicacions que es donen per a informar algú sobre el que cal que faci." Limitant-se a considerar-ho Ordres. I, curiosament, la primera definició que es dona al diccionari, resulta molt adequada per expressar el que que estan defensant els directors repressaliats, el que pretenen fer en condicions és justament instrucció:"Acció i efecte d'instruir. (Instruir: 1.Ensenyar; donar coneixements sobre alguna matèria.)."

DIETARI 5. Canviar el Reglament per obrir a la ciutadania.

cosmeb | 14 Agost, 2013 10:00

Parlàvem ahir de que proposarem modificar el Reglament del Parlament, i moltes de les coses que plantejam fan referència a dotar a l'oposició de millors instruments de control de l'acció del Govern, una necessitat evidenciada per la forma de funcionar de l'actual executiu.

Proposarem també alguns canvis en el propi Reglament del Parlament que permetin fer de la institució que més fidelment representa la pluralitat i diversitat de la societat balear, una institució permeable a l'opinió ciutadana, que no resta inamovible durant quatre anys (com pretenen alguns) sinó que de cada dia vol ser més present en les decisions que es prenen durant les legislatures, i no reservar-se l'opinó per expresar-la només a través d'una urna cada convocatòria electoral.

Aquests canvis passarien per dotar de major contingut alguns elements que ja existeixen, però sobretot, són propostes genèriques obertes a debat, i que hauran de treballar-se fins arribar a una concreció satisfactòria. Una d'elles seria donar major pes, i un funcionament més transparent, a la Comissió de Peticions, un organisme del Parlament poc conegut, a on es reben les peticions o demandes dels ciutadans, preveu remetre la petició a diferents òrgans de la Comunitat Autònoma, o també escoltar al peticionari a iniciativa del president de la Comissió. Pensam que aquesta Comissió podria evolucionar a una Comissió de Participació i també a una mena de Comissió de Garanties Estatutàries, és a dir, a on els ciutadans poguéssin defensar els drets reconeguts per l'Estatut, dirigint-se al Parlament, i aquest se'n fes portaveu davant l'Administració que pressumptament vunleràs aquests drets.

Un altra via per donar participació als ciutadans és la tramitació legislativa, cert que ja existeixen mecanismes, com una prèvia en que es donen 15 dies per a que els Grups Parlamentaris recaptin opinions, aquest tràmit podria convertir-se en una fase d'al·legacions ciutadanse, que en canvi sí que està rpevist que ho faci el Govern a al Llei de Bon Govern. Tot i que l'accessibilitat a aquest procediment podria millorar-se.

En definitiva, algunes idees que pensam que podem seguir evolucionant per fer del Parlament una institució encara més representativa de la ciutadania, incorporant un concepte de participació que alguns han denominat democràcia participativa.

 

ANNEX: La Comissió de Peticions.  

 

Regulació actual al Reglament del Parlament:

 Article 51

1. Serà aplicable a la Comissió de Peticions l'establert a l'apartat1 de l'article anterior.

2. La Comissió de Peticions examinarà cada petició, individuali col·lectiva, que rebi el Parlament i podrà acordar-ne latramesa, segons procedeixi, per conducte de la Presidència dela cambra:

1r. A la institució a què es refereix l'article 51 de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears.

2n. A la comissió del Parlament que estigués coneixent de l'assumpte de què es tracti.

3r. Al Govern de l’Estat, al Govern de les Illes Balears, alstribunals, al Ministeri Fiscal, als consells insulars, als ajuntaments o, en general, a l'òrgan administratiu competenta què correspongui per raó de la matèria.

3. La Comissió de Peticions també podrà acordar, si no procedia la tramesa a què es refereix l'apartat anterior, l'arxiu de lapetició sense més tràmit.

4. A iniciativa de la presidència de la comissió o d'un grup parlamentari es podrà sol·licitar la compareixença de la personapeticionària a l'objecte d'explicar-ne o concretar-ne la petició.

5. En tot cas, s'acusarà rebut de la petició i es comunicarà a la persona peticionària l'acord adoptat.

6. La comissió elaborarà un informe anual sobre les peticions rebudes, la tramitació, la resolució i els resultats que, aprovatpel Ple, serà publicat oficialment.  

La regulació a que es refereix sobre la seva composició és la següent:

La Comissió de l'Estatut dels Diputats i les Diputades serà formada per un membre de cadascun dels grups parlamentaris.Tendrà un president o una presidenta, un vicepresident o una vicepresidenta i un secretari o una secretària, quecorrespondran, per aquest ordre, als representants dels tres grups parlamentaris de major importància numèrica al començament de la legislatura. 

L’article 51 de l’Estatut d’Autonomia es refereix a la Sindicatura de Greuges, institució encara no nomenada a la nostra Comunitat Autònoma.

 

DIETARI 4. Canviar les regles del joc, les circumstÓncies ens obliguen.

cosmeb | 13 Agost, 2013 14:30

Ahir férem pública una proposta del Grup Parlamentari Socialista sobre la necessitat de modificar el Reglametn del Parlament de les Illes Balears, i tot seguit algun diputat del PP ja em parlava d'oportunisme i de que haviem de respectar l'actual reglament, pactat durant la legislatura passada. Certament les regles del joc podrien semblar vàlides, segurament ho són, però per començar el Govern ja no compleix amb el que regula l'actual Reglament: l'article 15.2 del Resglament estableix entre els drets dels Diputats i Diputades el dret a rebre la informació que requereixin del Govern en un termini no superior a 20 dies, i val a dir, a tall d'exemple, que a hores d'ara encara hi ha rpeguntes presentades el juliol de 2011 sense contestar per part del Govern.

Però no és aquest incompliment el que ens duu a pensar en la necessitat de modificar el Reglament, és sobretot una dada: durant aquests dos primers anys de legislatura s'han presentat, per part de l'oposició, fins a 18 sol·licituds de compareixença del President del Govern, i a TOTES la resposta ha estat negativa. Sempre negatiu, sempre negant-se a comparéixer per explicar qüestions relacionades amb l'economia, els retalls socials, la remodelació del Govern... temes "insignificants" des del punt de vista del PP i del President.

Entre d'altres coses, per tant, proposarem que s'estableixi l'obligació del President del Govern de comparéixer a petició de l'oposició un mínim de vegades per període de sessions, el que consideram un avanç.

Anirem explicant altres de les mesures que proposam.

DIETARI 3. Plens extraordinaris i nins cašadors.

cosmeb | 13 Agost, 2013 10:48

Vàrem començar el mes de juliol demanant la celebració de plens del PArlament extraordinaris, amb les mesures de control del Govern corresponents, com són les preguntes o itnerpel·lacions a les que té dret l'oposició parlamentària en període ordinari. Res vàrem aconseguir, novament el PP es manté com a fidel escolanet del Govern i dedicà el juliol parlamentari només a aprovar algunes lleis i decrets llei del Govern de Bauzá, ni la més mínima concessió a l'acció i control del Govern per part de l'oposició, tota una declaració d'una forma de fer política.

Entre les lleis que motivaren aquests plens extraordinaris la Llei de Caça, nascuda de l'interés del Consell de Mallorca i, s'ha de dir, amb moltes modificacions que actualitzaven la noramtiva del 2006. De totes formes no va ser una llei exempta de la seva polèmica, a partir de l'aprovació d'aquesta llei els infants de 8 anys a les nostres illes poden anar a caçar, sense arma de foc, però poden matar l'animaló si s'escau. Tenim dubtes raonables sobre si això és la regulació més adient per tal de donar cobertura als nins o nines que acompanyen als seus pares o padrins o concos a caçar, hagués bastat crear la figura de l'acompanyant, però no volgueren negociar això, els nins havíen de ser considerats caçadors o sí o sí.

 

DIETARI 2. Bßrcenas i Delgado. Cabrera i la Serra.

cosmeb | 28 Juny, 2013 14:15

El dia d'avui ve marcat per l'ingrés en presó de l'ex-tresorer del PP, Luís Bárcenas, erem molts els que ens sorpreníem que aquesta passa encara no s'hagués donat, davant les informacions, alarmants informacions, sobre la fortuna que pressumptament té a diferents comptes bancaris a l'estranger, a paradisos fiscals. Que aquesta fortuna l'hagi fet amentre xercia un càrrec polític, o varis, perquè a més de tresorer va ser senador; i que es vinculi a una trama com la Gürtel, que podria implicar el finançament il·legal del partit en el govern, no fan més que alimentar l'alarma social, afeblir el Govern, precisament en un temps de crisi, i a un govern que no ha destacat pel seu encert, ans al contrari, ha provocat major desigualtat i contestació social com mai s'havia vist a Espanya.

A les Illes Balears la cosa ja fa anys que va grossa, si em permeten l'expressió. El darrer capítol de les corrptel·les locals és l'afetr "Ràdio Calvià", el Sr. Delgado estaria essent investigat per la seva acutació quan era batle de Calvià, es va sebre pre la premsa que la Guàrdia Civil demanva la seva imputació davant els indicis que tenia, i al resposta de l'actual conseller de Turisme no ha pogut ser més desafortunada, desmesurada, desencertada... barroera. Comparar la Guàrdia Civil amb "Torrente", menysprear així les investigacions de la policia judicial, quan el país està decebut, desencantat pel lamentable nombre de casos de corrupció, és el pitjor que pot fer, un membre d'un Govern autonòmic, que hauria d'haver estat desautoritzat immediatament pel seu president, no per la Delegada del Govern. Hauria d'haver estat cridat a l'ordre pel seu partit, pel Ministre del ram, en defensa de la Guàrdia Civil. No entrarem en el cas en concret, de moment.

En positiu. Avui hem presentat una Proposició de Llei al Parlament, ho han fet la portaveu Francina Armengol i el diputat Jaume Carbonero, proposam l'ampliació del Parc Marítim-terrestre de Cabrera, protegint la fauna marina que fa poc destacava la neta del gran Cousteau, i a partir d'un informe d'OCEANA que encarregà el Govern de les Illes Balears a anys, en época de Jaume Font. El medi ambient privilegiat pot ser el millor reclam pel turisme que alimenta la nostra economia. Disposar del major Parc Marítim-Terrestre de la Mediterània sens dubte seria un honor a destacar, com tenir la Serra de Tramuntana declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Fa pocs dies comentava que veient com la UNESCO declarava el mont Fuji com a Patrimoni de la Humanitat un se'n dona compte de la importància del que vàrem aconseguir tots els mallorquins. Esperava del Consell una celebració més popular, no en el sentit de tenir molts de càrrecs públics del Partit Popular escoltant discursos, sinó una celebració festiva, a on mostràssim l'orgull, no ja de les institucions, sinó dels ciutadans per aquesta gran fita. Però si la celebració la presideix gent que va mostrqar tan poc entusiasme per la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Serra de Tramuntana, que ni tan sols hi va firmar a favor... per ventura ho entens tot.

 

DIETARI 1

cosmeb | 25 Juny, 2013 14:50

Al matí he pogut assistir en representació del PSIB-PSOE, al Fòrum Ràdio Mallorca, avui hi havia en Jaume Font, president de Proposta per Les Illes. Ha avançat moltes de les propostes que a poc a poc van comentant, no entrarem aquí al detall, sí que vull valorar molt positivament el tarannà dialogant que ha volgut deixar ben clar, l'experiència em diu que amb en Jaume Font es poden arribar a acords, encara que siguin puntuals, tal com vàrem poder comprovar a Consell de Mallorca la legislatura passada.

Treballam en les propostes de nous plenaris extraordinaris, ara ja sabem que el Govern forçarà la convocatòria de dos o tres plenaris extraordinaris per aprovar lleis que han quedat pendents (molt bé, així ho havíem demanat noltros), i validar una sèrie de decrets-llei (molt malament, seguir governant per decret-llei condueix a eliminar transparència, debat polític, i de vegades fa que el Govern faci autèntics nyaps amb aquesta mala costum de governar per decret-llei).

Per la nostra part seguirem reivindicant que no basta amb convocar Plens del Parlament per tal que el Govern pugui acabar les feines que no ha fet durant el curs, com els mals estudiants, si em permeteu la comaprança, però un Parlament no és només una oficina de convalidació de decrets del Govern, és sobretot la casa de al sobirania del poble, i la meitat del poble té la seva veu a través dels diputats, dels representants electes, de l'oposició. Per tant, la feina del Parlament és coixa si no s'accepta que l'oposició pugui exercir el seu dret estatutari, ans constitucional, a fer la tasca de control i fiscalització de l'acció del Govern. Que el PP s'hi negui només demostrarà la covardia política del Govern i del partit que li dóna suport, poc oberts o ben tancats al diàleg i al·lèrgics a la crítica.

Una cita per acabar el primer dietari d'estiu: "Hi ha gent que no vol que s’escrigui, es parli o es pensi en català, són els mateixos que no volen que es parli, s’escrigui o es pensi" Ovidi Montllor.
    

EL TREN DE LLEVANT: DEBAT PARLAMENTARI

cosmeb | 17 Maig, 2013 15:37

Dimarts passat el conseller Company va haver de comparéixer al Ple per explicar la liquidació del tren Manacor-Artà, a petició del PSIB-PSOE. El debat tengué poca repercussió mediàtica, al coincidir amb altres temes molt greus també tractats en aquell Ple de dimarts, com fou la mort del jove senegalès per una incorrecta atenció sanitària.

Per això vos reproduesc el debat, extret del Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears, per si és del vostre interès:

II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.EL SR. BONET I BONET:Bé, idò gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats.Sr. Conseller, ha dit vostè avui precisament que el tren deLlevant mai no s’hauria d’haver començat i a la fi, a la fi hemparlat clar. No li vengui de nou que avui parlem del tren deLlevant, bàsicament. (Segueix)

Infants i joves, entre els oblidats pels governs del PP.

cosmeb | 19 Abril, 2013 13:46

Aquesta setmana al Parlament hem pogut parlar de temes que afecten a la nostra gent jove, problemes com la manca d'ocupació, la necesistat de soritr a cercar feina a l'estranger... qüestions importants, que l'oposició duu a debat a al seu del poder legislatiu autonòmic, tot preocupats perquè percebem una notable passivitat del Govern, particularment pel que fa a la joventut illenca.

 

 (Segueix)

MÓ dreta al Parlament.

cosmeb | 13 Abril, 2013 23:40

El dimarts passat visquerem algunes tenses situacions al Ple del Parlament de les Illes Balears, i, com s'ha dit a la premsa local, han estat fruit de la manca de "mà esquerra" de l'actual presidenta.
És cert que Margalida Duran arriba de forma imprevista a la presidència del Parlament, la segona autoritat de les Illes Balears, i amb poca experiència política al darrera, substituint a una persona com Pere Rotger, que acumulava una llarga trajectòria dins el seu partit i dins les institucions.
 
 (Segueix)

Els imposts de Bauzß i els economistes de salˇ.

cosmeb | 27 Marš, 2013 11:24

 

Es necessari tenir mes ingressos, no sols retallar serveis que afecten els drets de les persones, s'han de crear nous imposts, la dreta fins ara ho estava negant. Quan el PP s'ha decidit a crear imposts nous , per tant decideix no fer pagar als que més tenen sinó penalitzar el consum.
Penalitzen els consumidors amb els impostst d'envasos i a les grans superfícies que hauran de repercutir el cost sobre els consumidors.
Novament el PP fa pagar la crisi a tots per igual, sense exigir un mínim de solidaritat a les rendes més altes. 
Hi ha altenatives: des de l'oposició hem presentat iniciatives i fins i tot projectes complets d'imposts que són més progressius o que afectarien a grans empreses contaminants. En cada cas el PP de les illes Balears ens ho han tirar abaix.
A més, el Govern Bauzá tramita aquests imposts sense acord amb el sector, empresaris que es senten perjudicats per uns imposts injusts.
El comerç o els rent-a-car especialment perjudicats són part essencial del teixit empresarial del nostre principal teixit econòmic: el turisme.
Que passarà? Segurament no recaptaran tant com anuncien perque es reduirà el consum, i el qe pot ser és pitjor, aconseguiran que tanquin més empreses, més atur.
Aquesta llei, per tant, pot ser catastròfica per l'economia real de les Illes Balears. I per defensar-la ahir només vam sentir arguments teòrics que no toquen de peus a terra, arguments d'economista de saló, per boca del Vicepresident econòmic, un polític perdut pel Cosmos en definició del diputat socialista Toni Diéguez.
Sentia avui matí a la ràdio que els economistes de saló són precisament els responsables del caos en la política econòmica europea, el pitjor exemple el recent cas de Xipre. Avui en tenim a les Illes Balears el nostre propi exemple dels estralls que provoquen en aquesta crisi els economistes de saló.

 

De la visita de Carlos Floriano al viatge a R˙ssia.

cosmeb | 18 Marš, 2013 11:00

Ha vengut el vice-secretari d'organització del PP estatal per afirmar que "el PP és el partit més transparent d'Espanya", el mateix dia en que se sabia que el PP no troba els papers de la seva comptabilitat dels anys de 1990 a 1995. No ens sorprèn tal afirmació venint de la persona que va dir que no es podia acomiadar a Sepúlveda (ex de Mato, investigat per Gurtel) perquè era "funcionari" del partit, i que efectivament va ser acomiadat poques setmanes després, o que va afirmar que hi havia d'haver limitacions a la llibertat de premsa... en fí. Algú hauria de recordar-li que tanta transparència és una autèntica novetat al PP de les Illes Balears, que tot ha estat part d'una operació per ocultar els embulls de la incompatibilitat, diguem-ne suposada, de l'oficina de farmàcia del President amb l'exercici de la presidència del Govern de les Illes Balears. Fa més d'un any que el PP es nega a mostrar les declaracions de béns i activitats del President al Parlament, i només les ha fetes públiques quan s'hi ha vist abocat per les circumstàncies. Ve Floriano precisament quan creixen els rumors de la desconfiança del PP estatal cap al PP balear.

I mentrestant, seguim sense sebre si l'incompliment del dèficit implicarà, com va amenaçar Montoro, una nova destralada als serveis públics i als drets socials dels illencs. Això és el que ens importa, és el que demanam setmana rera setmana al Parlament, de fet és la pregunta que la Portaveu socialista, Francina Armengol, hagués dirigit al President Bauzá aquest dimarts si no fos de viatge a Rússia... amb Delgado, precisament a Rússia. Tots recordam Rasputín. I precisament Delgado. Basta llegir els diaris d'aquest cap de setmana. 

Abdicaciˇ i una reflexiˇ sobre la figura del cap de lĺestat.

cosmeb | 30 Gener, 2013 23:33

Beatriu d’Holanda abdica, renuncia, dimiteix del seu càrrec, la més alta magistratura en qualsevol república, la figura del cap de l’estat. La reina Beatriu fa com la seva mare Juliana o la seva padrina Guillermina, i aquest fet, que s’inscriu dins el que ja podríem considerar una manera de fer de la Corona dels Països Baixos, provoca un debat a Espanya, a la única monarquia supervivent del sud d’Europa, descomptant per suposat el Principat de Mònaco.

 

 (Segueix)

La tercera generaciˇ.

cosmeb | 29 Novembre, 2012 14:31

El 2 de desembre es commemoren els 30 ays de l’arribada de Felipe González a la presidència del Govern espanyol, si no tenim en compte les presidències de Largo Caballero i Negrín assumides enmig de la Guerra Civil, es pot dir que en una situació de normalitat democràtica va ser el primer cop que un socialista assumia la direcció del poder executiu a la història d’Espanya, “Felipe” hi arribava, el 1982, amb 40 anys. Havia assumit la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol a Suresnes, el 1974, amb tan sols 32 anys. Havia pres lse regnes d’un Partit que s’estava modernitzant, rejovenint després dels anys grisos de la Dictadura, assumí el Govern amb una majoria parlamentària crec que irrepetible, en ambdós casos moments històrics a on Espanya estava marcada per la dictadura (amb Franco viu i a l’exili el 1974, i amb un cop d’estat molt recent el 1981) i un país pel subdesenvolupament de l’estat espanyol. Quan deixà la presidència del Govern i la secretaria general del PSOE, el 1996, deixava un país a on s’havia implantat un estat democràtic, un estat del benestar, homologable a la resta de repúbliques europees, amb les que compartíem la construcció del que avui és la Unió Europea, a la que havíem entrat el 1986, de la mà del Govern de Felipe González, culminant una aspiració de modernització i europeïtzació d’Espanya que només era un anhel des de 1898, per posar-hi una data significativa.

  (Segueix)

Vaga general 14N .

cosmeb | 13 Novembre, 2012 22:43

La pregunta que s'han de fer no és: cal fer vaga general? Sinó: havia estat tan necessària mai una vaga general a Espanya? En un contexte de crisi econòmica d'abast mundial a on cap Govern d'Europa és capaç de trobar la política econòmica adequada, fent entrega del poder de decisió política sobre els temes més importants als lobbies i grups de pressió propers a les grans corporacions i la gran banca, atrapats per un Euro dirigit amb els criteris més tancats possibles, en mans d'especuladors que s'enriqueixen provocant la desconfiança en la deuta pública espanyola, portuguesa, grega, italiana... i en el nostre cas, patint un Govern que ha vist en la Crisi Econòmica l'excusa perfecta per demonitzar l'adversari de veres (el socialisme democràtic) i destruir tot l'estat del benestar construit sobre els fonaments de la definició de l'estat social i de dret que estableix la Constitució Espanyola de 1978... hi ha motius més que sobrats.
 
 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 32 33 34  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS