Res Publica segons Cosme Bonet

Al voltant de la meitat de les lleis aprovades aquesta legislatura s’aprovaran els mesos de juliol i agost. “Atado y bien atado”, així ho deu voler deixar en Matas, que durant tres anys a penes ha produït legislació, abans de les eleccions del 2007. Haurem d’estudiar amb atenció que diuen aquestes lleis, no fos cosa estigui intentant deixar-se una assegurança per si les eleccions no van bé, assegurança política malpensats, compromisos que o els pren ara o no els podrà prendre si no va bé (cosa que voldria dir que pensen que pot no anar bé, al PP). Per ventura a alguna de les lleis hi ha mesures que li seran útils per fer electoralisme d’aquest barater que li agrada tant al PP. De moment ells mateixos es serveixen la polèmica intentant forçar que només es parli del que ells volen parlar... que és que no volen parlar de Santa Margalida? No m’extranya, si tenguessin vergonya els sortirien els colors.

 

En tot cas no és normal, en una democràcia seriosa i ja amb alguns anys d’experiència, que es vulgui legislar en dos mesos d’estiu el que no han estat capaços de fer en tres anys. Pot ser l’explicació més senzilla és la més evident: el caos en la gestió del Govern Matas, tan obsessionat en els projectes faraònics que s’han oblidat de les lleis. Una autèntica lliçó de com no s’ha de governar, patètic.

Els casos de corrupció municipal, d'urbanisme a la carta, de polítics "amb preu", de manipulació de les institucions per obtenir beneficis personals, s'està convertint en una notícia quasi diària a la nostra illa. És motiu de preocupació, perque un té la sensació que estam vivint una certa "marbellització" del nostre entorn. L'adjectiu no és gratuït, Marbella va viure el seu esplendor fonamentat en el diner fàcil i l'urbanisme desaforat, va tenir com a imatge pública un Gil y Gil orgullós de la seva fatxanderia, i ha acabat amb els seus protagonistes més destacats visitant jutjats i presons. Mallorca pot dur el mateix camí, no sé qui acabarà essent el "Gil y Gil" que posi la cara visible a la degradació de la política municipal, víctima de l'urbanisme corrompedor, però ja en tenim alguns candidats. Pel camí perdrem la confiança dels ciutadans, i davant això la resposta del PP avui ha estat que no fa comptes ni tan sols obrir una investigació interna. Ja és tenir barra.

Frau a l'electorat, inseguretat del propi Matas o simple broma? Aquests dubtes són els que m'ha suggerit el comentari fet per una bona amiga sobre les intencions de l'ara president del Govern de les Illes Balears.

Fins ara les llistes electorals al Parlament i als Consells Insulars eren la mateixa llista, però amb la reforma de l'estatut s'ha donat un poc de coherència a la situació i per tant hi haurà una llista, una candidatura per cada institució. Fins aquí tot clar. Amb una llista per cada institució dones més importància a cadascuna d'elles. Dones la possibilitat als electors de votar realment a les persones que dedicaran el seu temps i el seu sebre a cada institució. Fins ara teniem una situació del tot anormal que era que el cap de llista per Mallorca no era el candidat del Partit a presidir la màxima institució de Mallorca, en tot cas els partits grans, almenys, PSIB i PP, anunciaven, insinuaven quan no ho deien directament, que el número 2 de la llista seria el candidat a presidir la institució. La realitat duu a que com que cap dels partits grans presideix el Consell els portaveus que tenen els diferents partits mallorquins al Consell Insular de Mallorca són gent que anava a llocs secundaris de la candidatura. Una situació extranya, absurda, esquizofrènica, un engany als electors, un frau als propis votants.

Amb les dues llistes a la fí tenim la possibilitat, a Mallorca, de votar directament la persona que volem que presideixi el Consell Insular de Mallorca. És tan simple que sembla absurd. Ara bé, pareix ser que el candidat del partit actualment al Govern, en J. Matas, fa comptes ser el candidat a President del Consell Insular de Mallorca. Això em duu a interrogar-me sobre els possibles motius:

- per una banda pot ser intenten sumar el màxim de vots darrera el cartell electoral de Matas, deu ser que consideren que no en tenen cap de millor,

- o en Matas no en vol promocionar cap altre que no sigui ell mateix.

- O bé el PP renuncia a presidir el Consell Insular directament i no presenta ningú diferent d'en Matas,

- o bé en Matas es vol assegurar presidir una de les dues institucions,

- o bé no vol donar l'opció a ningú dins el seu propi partit per tal de no aixecar bubotes...

Ens ho explicarà el senyor Matas?

Quina és l'explicació bona? Enganyar a l'electorat fent-los votar un Jaume Matas que realment no és candidat a presidir el Consell de Mallorca?

Assegurar-se presidir el Consell de Mallorca perque creu que no li bastaran els vots per ser President del Govern?

Tancar tota possibilitat de promocionar-se als dirigents del PP amb possibilitats de ser candidats a President del Consell Insular, és a dir, impedir que Pere Rotger, Jaume Font, Rosa Estaràs o algún altre puguin tenir un cert protagonisme al marge d'ell?

Quina extranya raó impulsa al PP a fet tan extranya proposta? Interés personal d'en Matas? O embulls interns que no els permeten prendre una decisió raonable? I si no creuen en les llistes separades... perque les han incorporades al nou Estatut?

Palma de Mallorca, eleccions municipals de 1999: 47 % de participació electoral, el PP partit més votat amb el 43 % de vots emesos. Senyors del PP: això vol dir que en Fageda va ser batle amb el vot només de 2 de cada 10 ciutadans. Impresentable. En Fageda hauria de tornar aquests 4 anys als ciutadans de Palma, segons el vostre propi raonament. Per favor! Com deiem abans farieu gràcia si no féssiu pena.

Han demostrat un cop més que són mals perdedors, a Catalunya el PP se n'ha enduit una contundent derrota que, supòs, tendran mal de païr. No només ho supòs, vaja, anit ja han començat a fer declaracions en el sentit d'apropiar-se de l'abstenció. Així que tota aquella gent que ha preferit la platja a la urna ja ho sap: Rajoy i Piqué consideren que és igual a si haguessin donat suport al Partit Popular i al NO rotund a l'Estatut. És graciós, per no dir penós. El PP oblida que part dels Nós són d'ERC i del món independentista en general. Per cert, m'ha parescut correctíssima la valoració d'en Carod Rovira, sobretot pel que fa a que tots hauran de fer una reflexió sobre la relativament baixa participació. Imagin que també la Junta Electoral, que va prohibir que es promogués la participació electoral. En definitiva, ens trobam davant una contundent victòria del SÍ a l'Estatut, un SÍ que el PePé intentarà posar en dubte, que durà al Tribunal Constitucional, etc... En Rajoy necessita fer comèdia si no vol prendre la única decisió sèria que li queda per prendre: dimitir. L'enfiloll de continuus fracassos de Rajoy i companyia els fan allunyar-se de cada dia més de la possibilitat de ser una alternativa de govern seriosa, quedant-se simplement en una imitació quasi-caricaturesca de si mateixos.

Allò de que l'arbre no deixa veure el bosc resulta molt aplicable al nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Dic "nou" Estatut amb plena consciència del que dic, perque el resultat final de tot el procés és un text completament diferent d'aquell que regeix els nostres destins com a Comunitat Autònoma des de 1983. És nou i sens dubte millor. (Segueix)

Hi ha alguns comentaris que corren pel món aquests dies en el sentit de considerar l'estatut aprovat dimarts passat com un "estatutet", com si fos com a poca cosa, com si s'hagués renunciat a les essències més essencials. De totes formes no n'he llegit massa arguments sòlids. Meam si ens entenem, són opinions respectables, tan respectables com la contrària, per ventura de vegades massa despectives. Tan despectives que fan pensar que qui ho signa hagués preferit quedar igual, és a dir, no haver tret endavant la reforma. Qui escriu aquests comentaris despectius amb la reforma de l'estatut aprovada dimarts passat oblida les millores i es centra en les mancances. Oblida que es contemplen competències fa alguns anys impensables com la policia autonòmica, la millora del finançament, la major autonomia de les illes, la capacitat de disolució del Parlament per part del President del Govern, la incorporació d'un capítol de Drets i Deures que incorpora nous drets socials, obliden que ens queda un estatut molt millorat en quasi tot el seu articulat. És evident que hi han jugat estratègies de fora durant aquest debat, aquí ho hem recordat. Però és injust tractar tan malament el nostre Estatut, és injust quedar-se en el detall i oblidar tot el que té de bò. És injust no reconéixer que conté avenços, i que aquests seran possibles per la favorable conjuntura política que existeix a Madrid, impensable fa dos anys. Perdre de vista tot això és perdre de vista en quin món vivim. En tot cas no perdem de vista quina era l'alternativa: quedar com estam. Tenc la sospita que molts dels comentaris es repetirien, pràcticament iguals, però amb l'argument de que no hi hauria hagut ni tan sols acords de mínims. Respectable, però des del meu modest punt de vista, equivocat.

Estava convençut que finalment seria impossible que s'arribàs a un acord sobre la reforma de l'Estatut, les contradiccions del PP i de Rajoy, afirmant que Espanya es rompria si es seguia amb les reformes territorials, semblava incompatible amb un texte reformat com el balear que, si teniu oportunitat de mirar-lo amb detall, és notablement ambiciós. El paper dels Consells Insulars, el capítol competencial, la millora del finançament, el compromís d'inversions estatals... tot això hi figura a la nova reforma. Queda encara el tràmit al Congrés, queda obert el diàleg... i queda en l'aire la pregunta: podrà oposar-se el PP a l'Estatut andalús mentre promou l'Estatut balear? CONTINUARÀ...

...que les Illes Balears varen votar per un canvi, després d’una legislatura en que el PP havia tengut tres presidents del govern diferents. Varen ser dies d’esperances, d’il·lusions, d’expectació. Varen valer la pena, sens dubte, amb els errors inclosos, perquè només caminant es fa camí, com es sol dir, tot i que personalment preferesc el punt de vista de la maduresa. Les pedres al camí fan que madurem, que evolucionem. I, quines casualitats, set anys després, al Parlament de les Illes Balears estan debatent el futur del nostre Estatut. No sé si les coincidències existeixen, però avui pens que valia la pena tenir un record per aquell no tan llunyà 13 de juny de 1999. I un pensament pel canvi que s’acosta, el 2007.

No m’atrevesc a incloure el tema dins la secció “Animalades”, perque és la decisió d’una molt respectable Junta Electoral... concretament la Junta Electoral de Catalunya, molt activa en la campanya del referéndum. Idò resulta que l’esmentada Junta ha requerit a la Generalitat que deixi d’emprar imatges i missatges que “incentivin a la participació”, en resposta a un recurs del PP, com no podia ser d’altra manera. Personalment em pareix bastant anti-democràtic que no es pugui incentivar a la participació, sempre he sentit a dir que si participen més ciutadans en les consultes electorals “hi guanya la democracia”, per tant me resulta mala d’entendre la postura de la JEC. Per altra banda no me soprén que el PP vulgui una baixa participació, perque hi deu veure un rèdit polític o partidista evident, segurament la baixa participació, en opinió dels PePés, desacredita el tripartit, els partits que vàren impulsar la reforma de l’Estatut. Clar que si la baixa participació afavoreix els interessos polítics del PP... no està fent la Junta Electoral de Catalunya campanya a favor del PP?

Resulta que ara el PP i Rajoy ha emprés una croada contra les peixateres, fruiteres, i demés modests comerciants que es varen atrevir a expressar públicament el seu rebuig al PP durant una passejada de repartiment de propaganda organitzada pels PePés de Catalunya. El senyor Elgorriaga, en nom del PP, va arribar a qualificar les peixateres i demés honrats comerciants de "nazis" durant la seva roda de premsa dominical. Seriosament: han perdut el cap. L'han perdut del tot i no el troben. I en aquest pas no el trobaran, si no féssin pena farien rialles, senyors del PP.

Darrera oportunitat demà dimarts. Darrer acte, tot i que podria ser el penúltim. Llegesc aquests dies opinions dels opinadors per tots els gusts. Que si el PP vol però no vol, o el PP no vol i no vol, o el PSOE i el PP no volen, que si els d'aquí i els d'allà. Des del meu punt de vista, relativament privilegiat pel coneixement que en tenc d'una part, no n'encerten ni mitja. L'actitud del president Zapatero és tan clara com ho sol ser ell sempre, en els seus plantejaments, i en la seva acció política, que sol respondre a la paraula que ha donat. és evident també que a en Rajoy no li convé tenir un Estatut balear similar al català en aquests moments. També crec que és nítida l'estratègia intentada, que no aconseguida, pel PP d'aquí: intentar que siguin els altres els que diguin que no. Cada dia, després de sortir ells (els PePés) amb una proposta nova per rompre, fan una roda de premsa per acusar el contrari i els opinadors de pago fan de ressò de la consigna oficial. No sé si en sortirà res després de tot aquest camí, ara bé, anim a tothom a fer un repàs per les hemeroteques i comprovar les moltes i diferents cares de Matas, des d'aquell que al Club Siglo XXI anunciava una cosa semblan a la unitat indisoluble d'Espanya i anatemitzava tota idea de reforma estatutària, al Matas pro-Estatut català "i un ou dur", al Matas de les propostes imaginatives i inverosímils dels darrers temps. Insistesc, com ho he fet reiteradament en aquest blog: una oportunitat històrica... a punt de perdre's.

L'animalada del dia va dedicada a l'AVT, almenys a aquell jove, d'ulleres de sol, camisa de marca, braç en alt i bandera espanyola que cridava fervorosament "Zapatero asesino". Jo avui em faig algunes... moltes preguntes, i la primera sens dubte és: A QUI HA MATAT ZAPATERO? Perque per ser un assassí has d'haver assassinat a algú. Però clar, aquest crit no va tant pel fet d'assassinar sinó que és fruit de la MANIPULACIÓ DEL PP, qui realment està darrera una AVT que de cada dia perd suports, un PP que està intentant crear dia rera dia un AMBIENT GUERRACIVILISTA, perque deu creure que hi guanyaran alguna cosa. Alguna vegada ja he comentat que trob que al PP actual el caracteritza l'afició per la Guerra, l'ARDOR GUERRERO, un "ardor" que és el principal tret definitori del partit de l'oposició, el mateix que va perdre les eleccions per ficar Espanya en una Guerra il·legal ¿Que farà , aquest partit tan guerrero que ens ha deixat l'aznarisme imperial, si un dia les nostres esperances es tornen realitat i veim la Pau a Euskadi? "Echarse al monte"? Resulta increíble, varen perdre les eleccions per estar a favor de la Guerra i contra la Pau, ara segueixen contra la Pau. Perquè no agrada la Pau al PP? Perque no volen que visquem en Pau? Senyor Rajoy, no exhalti els ànims guerrers i cerqui la Pau i la Concòrdia, la Història el recordarà millor i tots li agrairem.

El proper dia 16 de juny, a les 19.30, a la Casa de Cultura de Palma, la Federació Socialista de Mallorca organitza un Homenatge a qui fóra Diputat socialista a les Corts Constituents de la República el 1931, i afusellat pels feixistes el 1937. De moment un petit extracte de la seva biografia, copiada del Diccionari Vermell d'en Llorenç Capellà: Alexandre Jaume i Rosselló (1881-1937), advocat I pertanyia al Partit Socialista. Tenia 56 anys. Casat. L’anys trenta-u va ser elegit diputat a Corts i sempre va ser partidari d’un socialisme moderat i pactista, cosa que el convertí en un veritable percurssor de la socialdemocràcia europea. Bona part dels seus treballs periodístics i el llibre “La Insurrección de Octubre” insisteixen en la necessitat que té la classe obrera de millorar le seves condiacions socials per mitjà del pacte i de la negoació. No obstant això, Alexandre Jaume va ser un dels acusats d’organitzar el Pla de Lenin que, cas de portar-se a terme, havia de suposar el degollament de tota la gent ben pensant de Mallorca i la implantació de la Dictadura del Proletariat. El dia tretzede febrer del trenta-set va comparèixer amb Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, davant d’un Consell de Guerra instal·lat a l’Audiència Territorial, acusats d’infringir el Ban signat pel General Goded el 19 de juliol del trenta-sis. Les acusacions que portaren Alexandre Jaume a la mort, suposen una interpretació de la moral i de la justícia, per part dels acusadors, força original. A Jaume l’acusaren de ser un propagandista perillós, a causa dels articles que amb certa periodicitat havia publicat a “Última Hora”, “La Almudaina” i “El Obrero Balear”. Una de les frases terribles que havia escrit, era la següent: “Cuando se vaya resueltamente al triunfo, aplaudiremos”. A més, Alexandre Jaume havia fet mítings, en temps, naturalment, que estava permès de fer-ne. De fet, en contra seva, únicament hi havia una acusació mínimament raonable: des de l’enclaustrament del Castell de Bellver, havia escrit alguns articles, algunes impressions sobre el caos que l’envolta, però degut al fet que havia estat detingut el mateix denou de juliol, a les deu i mitja del matí, era improbable que hagués tingut temps de llegir el Ban dictat per Goded. Tota defensa era inútil, tanmateix, Alexandre Jaume fou condemnat a mort. Això succeïa el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.

El dilluns d’aquesta setmana vàrem ser testimonis d’un episodi que serà fonamental per entendre, en el futur, el que ha succeït durant aquesta legislatura a les Illes Balears. En Toni Alemany, en nom del PSIB-PSOE, va intervenir al punt referent a la modificació del PGOU de Palma que permetrà la construcció de l’hospital de Son Espases. Un hospital que, val la pena recordar-ho, ja estaria mig fet si el PP no s’hagués entestat en canviar-lo de lloc. En una intervenció clarivident en Toni Alemany va recordar que s’ha estat parlant als mitjans de comunicació d’un sopar a un restaurant madrileny, a on vàren participar influents empresaris a més d’un llavors aspirant a president d’aquesta comunitat autònoma. (Segueix)