Res Publica segons Cosme Bonet

Campanya de proximitat significa tocar a les portes, i amb la força de la paraula, de les idees i de la convicció, cercar el suport, el vot del ciutadà. Militants de base, candidats, i primeres "espases" s'aboquen aquests dies a visitar les cases dels ciutadans corrents. Sense un plat de porcella rostida, ni cap promesa buida, amb les mans netes, això sí. No tots ho poden fer.

Aina Calvo, Francina Armengol, Francesc Antich, han sortit junts a fer aquesta campanya "de proximitat", menys cridanera que els milions gastats en publicitat pel PP (sia institucional o partidària... tanmateix), tan poc valorada pels opinadors professionals, tan difícil i poc agraïda, de vegades. La compensació ve de les paraules d'ànim dels simpatitzants que t'obre la porta i no només t'escolten sinó que volen que entris a prendre un cafè.

Parlarem amb molta gent, estam parlant amb molta gent. Tenim les mans netes, les idees, la convicció,... armes suficients per la dura i épica batalla que ens espera d'aquí al 27 de maig. Però sempre hem "combatut" així els socialistes, des dels temps de Pablo Iglesias, de qui Machado deia "La voz de Pablo Iglesias tenía para mí el timbre inconfundible de la verdad humana."

I afegia:" Era yo un niño de trece años; Pablo Iglesias un hombre en la plenitud de su vida. Recuerdo haberle oído hablar entonces - hacia 1889 - en Madrid, probablemente un domingo (¿un primero de mayo?), acaso en los jardines del Buen Retiro. No respondo de la exactitud de estos datos, tal vez mal retenidos en la memoria. De lo único que puedo responder es de la emoción que en mi alma iban despertando las palabras encendidas de Pablo Iglesias.

Al escucharle hacía yo la única honda reflexión que sobre la oratoria puede hacer un niño: "Parece que es verdad lo que ese hombre dice"... Porque antes de Pablo Iglesias habían hablado otros oradores, tal vez más cultos, tal vez más enterados o de elocuencia más hábil, de los cuales sólo recuerdo que no hicieron en mí la menor impresión...

Lo cierto es que las palabras de Iglesias tenían para mí una autoridad que el orador había conquistado con el fuego que en ellas ponía y que implicaban una revelación muy profunda para el alma de un niño. De todo el discurso, en el que sonaba muchas veces el nombre de Marx y el de algunos otros pensadores no menos ilustres... sacaba yo esta ingenua conclusión infantil: "El mundo en que vivo está mucho peor de lo que yo creía. Mi pobre existencia de señorito pobre reposa, al fin, sobre una injusticia"... Mucho he pensado durante mi vida sobre esta primera meditación infantil, que debía a las palabras del compañero Iglesias"

Antonio Machado

La caravana socialista visitava diumenge dos municipis destacats per les "males arts" del PP: Calvià i Llucmajor. Manuel Chaves, rpesident socialista de la Junta d'Andalusia era a Calvià amb Antoni Manchado, Francesc Antich i Francina Armengol. Na Francina fa "doblete" i se'n va a reforçar amb a seva presència la campanya de Joan Jaume a Llucmajor.

Tant Llucmajor com Calvià han destacat per un poc recomanable protagonisme als mitjans de la mà dels socis Lluc Tomàs i Rabasco, imputats ambdós, i Calvià per casos de transfuguisme, nepotisme i favors urbanístics de difícil explicació. Calvià i Llucmajor necessiten deixar el PP a l'oposició per recuperar el bon nom i l'empenta d'altres époques.

Presència socialista als nombrosos mercats i Fires d'aquest diumenge, a això es dediquen els nostres candidats, al contacte personal amb la gent a Sóller, Campanet, Muro, Santa Maria o Felanitx. 

Al PP sembla que no li agrada el resultat de la darrera enquesta, que com totes no ha de ser presa com una anticipació segura del 27M, però sí que comparada amb altres mostra les tendències. Tendència a la baixa del PP. Aquesta és la conclusió més clara. Tendència que el PP voldrà canviar a cop de talonari. Alerta! No em referesc a que compri vots, però compra campanyes i prova de comprar voluntats convidant a dinars i sopars. Estan fent escabetxina de bous a la nostra illa, a Algaida no sé quants n'han torrat, aviat pegaran al d'Osborne, que entre Algaida i Montuïri vigila el desdoblament.

El símbol de l'espanyolisme per antonomàsia em duu al cap el "Caiga quien caiga" de divendres passat. L'acte d'inici de campanya del PP a Madrid, banderes "rojigualdas"(gualdirrojas segons un que era per allà), una senyora dient "Arriba ESpaña" als micros de la cadena, i un jovenet amenaçant:"Si el 27 mayo no nos dais el poder, marchamos sobre Madrid y lo tomamos!". Aquest és el PP de Rajoy, l'herència d'Aznar?

No és extrany que ocultin les sigles d'aquest PP a tants de municipis de Mallorca. Aire fresc o ranci? Més ens valdrà a tots que s'en vagin a prendre l'aire tots quants són. El PP, acomodat al poder des de 1983 i abans sota altres noms i sigles, vol paréixer nou, i és com ha estat sempre: confonen la conselleria d'Agricultura amb la sectorial d'Agricultura del PP. I clar... tabé tenen un conseller-secretario general del... Partido Popular de Baleares. Tot canvia, per tot seguir igual, deia el Príncep Da Salina. Parlava de Sicília, però podria haver estat parlant d'aquesta Mallorca nostra.

Primer dissabte de campanya, el president d'Andalusia fa la seva aparició a Inca, com a l'any 1991, quan Jaume Armengol esdenvengué batle socialista de la capital del Raiguer, liderant una coalició de progrés. L'Agrupació Socialista d'Inca, amb el candidat Xavier Ramis al capdavant, s'estan deixant la pell en una campanya de molta proximitat, feina diària, contacte personal. Una campanya que es suma a quatre anys de bona feina d'oposició. Esperam veure'n bons resultats.

La candidata a Presidenta del Consell començava el dia a Palma, amb compromisos amb la premsa, una roda compartida amb Francesc Antich i Aina Calvo, i una entrevista al diari "El Mundo", que així culmina aquests dies d'especial atenció amb na Francina. Després correspon anar a Inca, a donar suport als companys inquers, i acabar el vespre presentant al candidat i actual batle socialista d'Alaró, Miquel Deyà. Una Agrupació i un municipi de "pedigrí" socialista. Una Placeta del Rosari plena, com sempre. Míting encés, mentre a un bar proper anam sentint com el Reial Madrid marca els gols de la victòria.  A la mateixa plaça ens observen les cares dels candidats locals del PP i d'UM.  Una curiositat a destacar: el PP d'Alaró amaga les sigles del seu partit. Per vergonya? Per ventura les sigles del PP resten vots enlloc de sumar-los? Podria ser (Andratx, Santa Margalida, Rasputín, 11M...). No és l'únic municipi de Mallorca on passa això (Factor X). Simptomàtic? Anècdota? Es veurà.

Resulta al·lucinant que el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana acusi al PSIB de fer una oposició "negativa"... com si es pogués ser positiu davant els casos de corrupció de RASPUTÍN, ANDRATX, CAVALLISTES, CINTES DE SANA MARGALIDA, BOSSES D'INCA, COL·LOCACIÓ DE MILITATNS DEL PP A L'HOSPITAL D'INCA, SA REPARTIDORA DE S'INSTITUT... davant aquest panorama no ja gris sinó NEGRE que ens deixa el PP... com es pot ser positiu? (Segueix)

Francina Armengol, la dama d'adamantium de la política balear. Afirmació sorprenent, atractiva per un afeccionat al còmic com jo mateix. Curiosament la comparança és d'una persona tan ideològicament diferent de mi com Romàn Piña. De totes formes, coincidesc amb ell. Curiosament avui començ el dia amb la lectura d'El Mundo-El Dia de Baleares, lectura obligada després que la candidata assistís al FORO d'aquest diari.

Román Piña diu: "Francina Armengol es la dama de hierro. Qué digo. El hierro es una antigualla. Francina Armengol es la dama de adamante, ese material imposible fraguado con diamantes que inventó la imaginación de los griegos para adornar las armas de Crono y Hefesto, y que llegó hasta los cómics Marvel para recubrir el esqueleto de Lobezno, la estrella de X-Men."

Ahir va ser un dia intens, avui no ho deixa de ser, la candidata, després de veure la premsa breument amb l'equip de campanya,  ha de visitar la Casa de la Família, diversos mitjans de comunicació, i anar a una trobada amb assocacions i col·lectius ciutadans a Binissalem, en un acte polític innovador, en el que la idea és que al candidata respongui a les preguntes dels representants de la societat civil. Anomenam aquestes trobades "Francina Respon". I els puc assegurar que respòn molt bé. 

Breu descans abans d'anar a inaugurar una Exposició a Manacor, 18", amb la directora de l'Instituto de la Mujer i la candidata manacorina del PSIB-PSOE, Júlia Román. Acabarà la jornada presentant la candidatura socialista de Capdepera, encapçalada per Tomeu Alzina. 

La Part Forana ocupa molt de temps a la candidata, és un referent cada dia més destacat pels socialistes forans, i la reclamen. Alguns em recriminen que no li donem més espai, em diuen que hi ha pogues tanques. Les campanyes no es guanyen amb fotos, i menys amb photoshops. No anam de campanyes faraòniques, anam a respondre als ciutadans, a respondre la necessitat de canvi que es respira a Mallorca. I els assegur, com he dit abans, que a pesar de la manca de fotos o de mitjans, i de l'intent del PP de tapar-nos a doblers, Francina Respon.

Inici de campanya. Acte simbòlic dels socialistes amb penjada de pancartes, un centenar de persones de les candidatures i de les Joventuts Socialistes, brindis amb cava, i missatges amb vídeo per bluetooth. Aquest sí que funciona, el del PP de la Pça. Espanya es veu que no.

Però l'inici real el tenguerem el 8 de maig. Felipe González va omplir fins a vessar l'Auditori de La Salle. "Perquè no l'heu duit a un lloc més gran?" em demanàven. No sempre pots triar. En tot cas les més de 1500 persones assistents escoltarem amb atenció les paraules de l'expresident, de l'estadista, que ha guanyat amb els anys.

Inici de campanya? Oficial. Dilluns presentàvem les propostes de Cultura de Palma i Mallorca, Aina Calvo i Francina Armengol, "mano a mano", davant un auditori qualificat. Paraules engrescadores, ambient optimista. D'un optimisme soterrat que els milions d'euros del PP en publicitat no poden tapar. No ho dubteu.

Ahir també parlàrem de política social, després de visitar el Foro d'El Mundo. "Territorio Comanche" pensarà algú, però Francina Armengol té taules, i moltes. Ho saben bé als escons del PP, i així ho afirmà Eduardo Inda "in person".

Amparo Valcarce, la Secretària d'Estat que ha creat el quart pilar de l'estat de benestar, la Llei de Dependència, acompanyava na Francina en aquesta presentació. Roda de premsa, conferència a la UIB. Els socialistes SÍ que creim en la Llei de Dependència, el PP ni tan sols ha informat als col·lectius afavorits per la Llei de com han de fer per començar a gaudir d'aquest nou Dret creat per llei del Govern socialista.

El PP, com sempre, buit de contingut i de realitats. Façana. Com a la Plaça d'Espanya: molta façana, però no funciona.

Arriba a les meves mans un fulletó de Rosa Estaràs i Jaume Matas. La proposta més potent és l'Òpera de Matas, només li falta prometre una Piràmide o dues, i aspirar a una de les Set Meravelles del món.

M'admira la capacitat de vendre fum del PP. M'admira encara més que siguin capaços de pensar en una obra de Calatrava que pugui rivalitzar amb les nostres Seu i Almudaina. Ho dic perque anit passava en cotxe per Antoni Maura, i m'ha corprès, un cop més, la monumentalitat de l'acròpolis palmesana. Eren les 23:00 h., anava cap a la seu del PSIB-PSOE, començava la campanya electoral del 2007. Per ventura 15 dies que passaran a la història.

Aznar resultaria còmic si no fos perque fa por... la darrera: Aznar fent apologia de l'alcoholisme. Aznar, víctima de la seva prepotència, tornar a amollar una barrabassada, a la qual els seus acòlits, encara enfosats per la pèrdua del poder, diuen "amèn, amèn" fent el ridícul més espantós... el PP de Rajoy ja ens té acostumats a fer ridículs, un més al "suma y sigue". (Segueix)

El "model valencià" que a totes les esferes aplica Jaume Matas resulta evident en la televisió autonòmica que s'ha creat el no-president per a major glòria personal, aquest vídeo, tota una genialitat, es refereix a Canal 9 però... podria ser IB3 perfectament, no ho trobau?.... (Segueix)

Jaume Matas només entén la política en concepte de "totxos", de construcció, sinó no entenc com després de 4 anys de política cultural inexistent se li ocurreix anunciar un "Palau de l'Ópera"...

Com no sigui per una obsessió molt personal del no-president Matas pels Palaus... Palau de Congressos, Palau de l'Òpera i Palau de Matas, clar.

 (Segueix)

"Una candidatura guanyadora", així vaig voler definir la llista municipal que el PSIB-PSOE de Ses Salines i els "Progressistes" (gent del PSM, de l'entorn nacionalista, simplement d'esquerres) presentarem a les Escoles Velles de Ses Salines el passat dimecres 25 d'abril.

En Sebastià Burguera encapçala una candidatura unitària de l'esquerra front a un Ajuntament esgotat i sense idees, un tripartit PP-UM-SUD que han protagonitzat alguns dels episodis més lamentables de la política mallorquina aquesta darrera legislatura.

Però mirem la part positiva...

 (Segueix)

Un 25 d'abril sempre em convida a recordar la "revolució dels clavells". Jo vaig néixer aquell any, el que en sé ho conec pels llibres de història, per l'interés que per mi ha tengut sempre aquest aconteixement polític, de nom poètic, romàntic. Un 25 d'abril els soldats portuguesos substituiren les baionetes per clavells, i amb aquest gest canviaren dictadura per democràcia.

Qui pot negar que aquest sigui un bell gest?  

 (Segueix)

L'acord entre el PSOE i IU significarà un major suport a una Llei que, a pesar de les veus apocalíptiques de la dreta, és de justícia històrica. (Segueix)

Jaume Matas ha passat de ser l'aspirant a presidir totes les institucions presidibles després del 27M a desaparéixer de l'arena política. Va delegar en Rosa Estaràs la feina bruta d'atacar de forma inmisericorde a UM i es va retirar a la seva no-presidència dedicada gairebé en exclussiva a no-inaugurar... casualment es passeja per Palma i casualment el troben visitant el suposat "Metro" (ni un metro més de via de tren... pero metros de publicitat)... o per ventura s'ha dedicat els darrers mesos a resoldre el desgavell intern del PP...

... o per ventura s'amaga perque té moltes explicacions a donar...

 (Segueix)

El PP es sent "perseguit" pels que no pensen igual que ells. Supòs que per això va decidir fer "boicot" a un mitjà de comunicació privat. Curiós concepte aquests de la "llibertat" que tenen al PP, per "llibertat" la dels privilegiats, la dels "seus", els demés que vagin alerta.
 (Segueix)

La Junta Electoral de Zona acaba d'obrir diligències contra la campanya de Rosa Estaràs. El fet, denunciat pel PSIB-PSOE, era la convoatòria de dos actes diferents però, cruiosament, a la mateixa, hora, al mateixa lloc i amb la mateixa protagonista: Rosa EStaràs. El pressupte delicte electoral: un acte el convocava l'Ajuntament i l'altre el convocava el PP de Lloret.

 

 (Segueix)