Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 09 Desembre, 2011 20:45
No vivim dins una bimbolla aïllada de la realitat, ni podem ser simples espectadors del temps canviant en que vivim, no podem posar en primer lloc els nostres problemes interns quan som (encara ho som) el referent d'una bona part de la societat que rebutja el model que vol imposar el "Tea Party" espanyol.
Per això, sens dubte, el Congrés federal i la resta de congresos autonòmics, seran una fita cabdal en aquest procés de posada al dia, d'actualització, d'adaptació a les noves circumstàncies, de la socialdemocràcia.
El Congrés del 2000 va ser també, en un sentit diferent, un moment cabdal per definir el rumb del socialisme espanyol. Sortiem d'uns anys de gairebé hegemonia política a Espanya, d'uns lideratges carismàtics, d'un procés de modernització de l'estat que només el PSOE va ser capaç d'impulsar. Superar el final d'aquella etapa i iniciar-ne una de nova no va ser fàcil, entre d'altres coses perquè els socialistes no som conformistes, i perquè ens exigim molt a noltros mateixos.
Crec que hi ha aspectes a aprendre d'aquell Congrés de canvi del 2000, que vaig viure com a militant de base i com a membre de Joventuts Socialistes. Tenc el record de que va ser un Congrés profundament democràtic, com no podia ser d'altra manera a un Partit com el nostre. Però el que ens va fer sentir a tots més partíceps del canvi va ser que el debat, no ja de persones sinó de idees i de projecte, el varem dur a les Agrupacions, parlant-ne obertament de militant a militant, quan el PP acabava d'obtenir majoria absoluta i semblava imbatible, tot estava per fer, semblava que tots havíem d'aportar alguna cosa en aquest nou camí, si volíem derrotar a una dreta crescuda i de cada dia més prepotent.
Qui va triomfar va ser Zapatero, quasi un desconegut però home de partit des d'una Secretaria General provincial i des d'un discret lloc de Diputat, no crec que guanyàs pel seu carisma, sinó per dos aspectes que el feien diferent de la resta: pel canvi generacional que significava respecte a Almunia o Borrell, i perquè va ser l'únic que es va presentar amb un projecte polític i amb unes idees concretes, sòlides, plasmades en documents, treballades, amb aquell grup denominat "Nueva Vía". Un tercer aspecte, que no s'ha de perdre de vista: es presentava com a líder d'un grup, d'un grup sòlid, compacte, amb experiència però de segona línia, ens donva sensació de garantia.
No era la candidatura d'un "salvador" sortit de qui sap on, tenia una història, i una gent que l'acompanyava amb cara i ulls. Encara un darrer aspecte el va caracteritzar: l'optimisme, no entès com una forma il·lusa d'afrontar les dificultats, sinó com la necessitat de recuperar l'impuls perdut, i que va resumir molt bé en les primeres paraules que va pronunciar davant els delegats quan intervenia com a candidat:"Compañeros, no estamos tan mal". Va ser l'inici del canvi.
Aquest canvi va permetre la recuperació del PSOE en els anys següents, i la plasmació de tota una sèrie de progressos en el camp de les llibertats civils i els drets socials, que només es van haver d'interrompre quan la crisi financera global va començar a tirar abaix l'economia mundial.
Avui és una altra història, i l'escriurem amb el seny que ens ha caracteritzat perquè al final, seguim essent el principal bastió dels drets socials i les llibertats que ens ha costat tant aconseguir, front a uns "mercats", els poderosos de sempre, que ara pretenen implantar el seu model de societat a costa, precisament, de les nostres conquestes socials. Per aquest motiu hem de ser capaços d'actualitzar el nostre discurs i preparar-nos per la dura feina que ens queda d'oposició a aquest capitalisme inhumà que s'està imposant.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Crec Cosme que en definitiva estàs parlant d'ideologia que es el que la classe dominant vol desterrar del discurs públic sense altra possibilitat que acceptar els que ens ve donat per la crisi i per tant sense altra opció que la resignació a la misèria econòmica i social, però també ideològica i intelectual que ens proposen. Estic totalment d'acord amb el que dius respecte a actualitzar-se i adaptar-se que és allo que ens fa falta en aquests moments. No es pot renegar de tot allò que s'ha fet perquè és el que reforça els valors que ens identifiquen, la llibertat, els drets socials, i jo hi afagiria la tol·lerància i el respecte. Ara bé, acceptar que moltes coses no s'han fet bé és la primera passa per fer-les millor en un futur. Ha de passar un poc de temps per valorar-ho tot i fer un balanç definitiu. Crec que s'han de posar en valor els plantejaments progressistes i socials que són els de la majoria de la gent (es reconeguin o no com a socialístes), i tot això no ha de ser incompatible amb la recuperació d'una imatge de solvència i professionalitat que pareix que és exclusiva de la dreta. Això, com tu dius, s'ha de fer amb seny, molta feina i molta participació i comunicació (pedagogia se'n diu ara). Llavors, quan la gent ho sapi i novament, passat el temps, pugui comparar, tornarà a recuperar la confiança i sobretot la il·lusió.
Salut!