Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Sobre el federalisme.

cosmeb | 24 Febrer, 2006 13:05

El concepte contemporani de federalisme neix als Estats Units d'Amèrica, en el seu moment fundacional. Cert és que hi ha models anteriors fàcilment assimilables, però estrictament parlant és la constitució americana la que estableix per primera vegada un sistema federal tal com el coneixem avui en dia. I des d'aquest punt de vista, la pregunta que voldríem plantejar avui és si l'Espanya actual està avançant realment cap a un model federal. La creació de l'estat de les autonomies a la Constitució va ser útil, sobretot, per sortir d'un estat centralista, i avançar en la creació d'una cultura de la diversitat. En aquell moment es percebia com una solució intermitja entre l'Espanya uniforme i l'Espanya diversa. Recollia la tradició de l'estat "integral", que va ser com es va denominar la solució adoptada per la II República davant la qüestió regional, en terminologia d'aquell temps. En realitat una solució per al "problema català", que des de finals del segle XIX era motiu de grans debats dins l'Espanya de la Restauració. Aquell estat de les autonomies era obligat, entre d'altres coses, per no voler parlar de l'Espanya federal. Està madura la societat espanyola ara, a l'any 2006, per plantejar el debat que s'ha esquivat durant tants d'anys? La resposta, a la vista de l'actitud demagògica de la dreta, és que no. El debat profund i definitiu sobre l'estructura de l'estat espanyol necessita de grans dosis de pedagogia a l'Espanya central, pedagogia feta des de l'Espanya perifèrica.Hi ha politòlegs que consideren l'estat espanyol com a quasi-federal. Les competències ja transferides, el sistema de finançament, l'existència de poders legislatius d'àmbit autonòmic, fan del nostre un dels estats més descentralitzats del món actual. Dins Espanya el debat de vegades es perd per les bardisses d'un concepte tan abstracte com la cessió de sobirania, com si cedir imposts no fos cedir sobirania. Aquesta qüestió podria recordar els intensos debats de la I República Espanyola, allà pel 1873, quan alguns dels republicans federals plantejaven que no hi podia haver federació sense "pactes sinalagmàtics, conmutatius i bilaterals", és a dir : "Por gobierno federal entendemos un gobierno fundado en alianzas. Estas alianzas son contratos para cuya formación es preciso que existan partes contratantes con poder o capacidad suficientes para realizar un contrato. Si los que acuerdan el contrato son ciudades o estados. la capacidad es la soberanía. De aquí se deduce que el contrato federal sólo puede ser realizado entre pueblos soberanos." Són paraules extretes de "Estat Català", periòdic cantonalista del 1873. Estam allà mateix, hi ha qui planteja la cessió de sobirania en el sentit més abstracte de la paraula. Hi ha sobiranistes, quan abans hi havia "sinalagmàtics". Res nou a la pell de brau. El primer federalisme espanyol provenia del sentiment d'arrelament que tenien els diferents pobles de la península als antics regnes de la monarquia hispànica. Quin millor exemple de federalisme que les espontànies Juntes Superiors formades durant la guerra contra Napoleó, que d'una forma natural van sorgir i es van federar per constituir una Junta Suprema Central? Pi i Margall mateix citava aquest exemple. Sens dubte els "sinalagmàtics" també hi pensaven. Però en la seva plasmació teòrica el federalisme espanyol va anar molt més enllà, es va convertir en un ideal esquerrà, progressista. No hi va haver un federalisme conservador, ja que ser federal volia dir ser demòcrata, republicà, portant l'ideal de la llibertat a l'extrem, i en aquest sentit plantejava la descentralització com la limitació del poder central, per tant una vacuna contra l'opressió de l'estat. No és estrany que els anarquistes hagin tengut en Pi i Margall un dels seus referents durant molt de temps. Aquesta mateixa tesi, és curiós, l'he llegida recentment a algun article de Gore Vidal, el qual postula dividir el poder del govern federal nord-americà per fer-lo menys "tirànic". En tot cas l'objectiu era clar: descentralitzar per assolir major llibertat. La idea teòrica era, en aquell moment fundacional de la idea federalista a Espanya, que els individus es federaven formant el municipi, els municipis es federaven formant l'estat o cantó, i aquests es federaven constituint la República Federal. L'individu, doncs, era l'origen de la federació, i per tant del poder estatal. L'opció de Pi i Margall no va ser, en aquell moment, dissoldre l'estat espanyol i tornar a constituir-lo a partir dels individus, sinó des del govern intentar impulsar un programa molt progressista en política social, i al mateix temps elaborar una constitució de la República que establís el sistema federal. No ho varen poder dur a terme, per motius que no analitzarem. En tot cas el mot "federal" va quedar estigmatitzat dins l'àmbit polític espanyol a partir de llavors. Quan es proclamà la II República no es va optar per una República Federal sinó per la solució específica pel "problema català". Amb el temps altres regions o nacionalitats s'afegiren al sistema, elaborant els seus propis estatuts. Algunes províncies, com les Balears, varen començar a debatre els seus propis estatuts. Què hagués succeït si no hagués existit el cop d'estat militar del 1936? Tal vegada el mateix que a diferents moments de la història d'Espanya des de principis del segle XIX: quan tenen oportunitat els diferents pobles d'Espanya apareixen i reclamen una personalitat, una veu pròpia dins l'ordenament estatal. Va succeir el 1808, el 1873, començà a succeir durant la II República, i durant la Transició es plasmà en l'estat de les autonomies. El federalisme "a l'espanyola" segurament passa en primer lloc pel reconeixement d'aquestes personalitats, anomenades com es prefereixi: nacions, nacionalitats o regions.

Comentaris

  1. Eva

    Miquel, noe mconsidero una experta en el tema i sóc consient del meu desconeixement, però crec dir veritat en lo següent: pot ser el caràcter federal asimètric fictsi de l'estat espanyol ens faci enganyar i craure en això mateix que tu dius, però es pot considerar un estat federal aquell que limita el creiement d'una o unes de les seves parts pel benefici comu?A més, és acas esquema de federalisme la limitació dels punts bàsics d'una comunitat, de manera que ficisiament s'el emiralli amb l'autogovern, mentre ens trobem sota el barrot rere l'esquena d'un govern desconfiat?
    Crec que quedem molt lluny d'aquest somni de federalisme a nivell espanyol, i que no només estem limitats per aquest mateix barrot extern sino que nosaltres mateixos no som capaços de canalitzar tot el noster poder. Nosaltres serem més rics i un poble amb tot el dret a l'autdeterminació, però no som prou inteligents com per aconseguir fer profitos el nostre poder.

    Eva | 15/10/2006, 14:36
  2. off tópic
    necesito tu mail. Un abrazo.
    Enrique Castro | 02/03/2006, 09:32
  3. 1 de març CRIDA
    És important fer circular la seguent convocatòria. Volem mostrar l' altra cara de la Comunitat. CONCENTRACIO A FAVOR DEL PARC DE LES VIES Les disfresses, cançons i octavetes preparades per la rua, ens serviran per participar amb una activitat lúdica i reivindicativa el proper dimecres durant el dia de la Comunitat. La concentració per sortir de passa-carrers serà Dia 1 de Març a les 12h al Born convergència Plaça de la Reina. Ens passejarem a partir de les 12h pel centre de la ciutat, Passeig del Born, Antoni Maura i Passeig Sagrera i el seu entorn, amb les cançons preparades per la rua i el esperit crític cap a la actitud tancada i obstinada de l’Ajuntament de Palma. Repartirem octavetes als ciutadans amb els arguments a favor del Parc i també animant a visitar la exposició sobre el Pont des tren “A les Vies Pont i Parc, a Arca c/ de la Pau número 5 que el dia 1 estarà oberta tot el matí. L’ambient del dia de les Balears es fa especialment propici per la reivindicació del Parc de les Vies, ja que sempre hem dit que Palma és la capital de la illa i que el Parc Central que reivindicam serà el Parc de tothom, habitants de les illes i els seus visitants. Plataforma pel Parc de les Vies
    x | 27/02/2006, 19:06
  4. de facto
    Espanya, des de molts punts de vista, és tècnicament un estat federal. No per l'orígen, posfranquisme, sinó per la seva estructura de repartiment del poder. Podriem dir que és un estat que ha passat del centralisme al federalisme, federalisme asimètric, sense que aparegui el terme federal en la seva constitució.
    Miquel | 24/02/2006, 14:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS