Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Cobertura sanitat animal. Pregunta al Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori de 27 de setembre.

cosmeb | 10 Octubre, 2012 11:15

I.1) Pregunta RGE núm. 2944/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a cobertura en sanitat animal.
Per formular la primera pregunta RGE núm. 2944/12,
relativa a cobertura en sanitat animal, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista Sr. Cosme Bonet i Bonet, per un temps
com vostè sap de deu minuts. Té vostè la paraula.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President i enhorabona per la part que li
toca. Benvingut, Sr. Conseller i també tots els seus
acompanyants. Sempre s’agraeix que l’Executiu vengui aquí a
contestar les preguntes que li referim des del legislatiu.
Bé, aquesta és una pregunta senzilla que és perfectament
entenedora en la seva redacció, tot i que possiblement no
estiguem d’acord en què sigui necessari fer aquesta pregunta.
Nosaltres tenim els nostres dubtes i per això la hi formulam. I
la hi formulam arran de tot un seguit d’informacions que ens
han transmès tant des de la conselleria, que han aparegut a la
premsa, hem parlat amb diferents persones d’aquest entorn. Ens
centrarem més en allò que és l’IBABSA, l’Institut Balear de
Biologia Animal, aquesta societat que entre les seves
competències en recull una d’important, desenvolupament de
campanyes de sanitat animal. Per tant, d’alguna manera és dins
el sector públic instrumental, dependent de la Conselleria
d’Agricultura i més important en aquest aspecte. Si haguéssim
de fer una mica d’història sabem que l’IBABSA va començar
sent un centre d’inseminació per al ramat boví, però que els
anys vuitanta amplia les seves competències i les seves
funcions, mitjançant programes de sanejament ramader
fonamentalment.
Nosaltres, el 10 d’abril i després de les informacions
aparegudes en premsa i el contacte que havien tengut amb el
ColAlegi de Veterinaris, sobre el fet que s’haguessin retirat de les
feines que feien, dependent de la Conselleria d’Agricultura, fins
uns 50 manescals que feien controls sanitaris, en funció dels
retalls que s’estan aplicant des del Govern a les distintes
conselleries, nosaltres vàrem formular una pregunta escrita, com
segurament sap el conseller o els seus assessors, sobre les
campanyes de seguretat animal, després que es rompessin les
converses o els contactes amb el ColAlegi de Veterinaris, i se’ns
va contestar que això es faria a partir d’ara a través dels
manescals de la conselleria, els manescals de l’IBABSA.
Nosaltres vàrem demanar quins eren aquests manescals i ens
varen passar una relació de 17 persones, que són les que la
conselleria considerava propis..., exactament “relació de
manescals que considera propis de l’IBABSA i de la Direcció
General de Medi Rural i Marí” i la resposta va ser aquestes 17
persones, 17 manescals que són els mateixos que s’ocupaven de
l’encefalopatia espongiforme bovina; 15 manescals de la
malaltia d’Aujeszky, 17 manescals per a la brucelAlosi,
tuberculosi del vacum i oví. Aquestes varen ser les respostes
que vàrem obtenir en aquell moment de la Conselleria
d’Agricultura.
A més, vàrem insistir també preocupats sobre aquesta
qüestió, preocupació que crec que és natural per part dels que
hem de seguir aquests temes, per la reducció de pressuposts. És
un tema que ja hem esmentat en alguna altra ocasió en aquesta
comissió, perquè es produïa una baixada en les previsions de
pressupost del 2012, respecte del pressupost de 2010, que és el
darrer de referència, ja que el 2011 es va prorrogar, per a
brucelAlosi, tuberculosi, leucosi i peripneumònia de 380.325
euros havia baixat a un pressupost de 122.678; per al tractament
de l’encefalopatia espongiforme bovina s’havia reduït de
112.664 a 56.720, també s’havia baixat en el cas, molt menys,
el pressupost previst per a Aujeszky, pesta porcina africana,
pesta porcina clàssica, malaltia vesicular porcina i també havia
baixat la salmonelAla, tot i que en quantitats clarament inferiors.
De tota manera, aquest fet només fa abundar en la nostra
preocupació sobre el fet que les retallades puguin afectar,
efectivament, de tot aquest sistema de sanitat animal que té la
conselleria. I no només això, després algunes informacions
aparegudes en premsa i que ens veim obligats a citar, com una
de març en aquest cas, però bé, parlava de les granges que
esperaven les vacunes des de feia dos mesos. Per tant, s’estava
retardant tota la feina que se feia fins el moment. I no només
això, també preocupats per una malaltia nova que s’havia
descobert, de la qual afortunadament no hi ha hagut cap brot
aquí, vàrem fer tot un seguit de preguntes i fins i tot de
proposicions no de llei en aquesta mateixa comissió, a la qual el
diputat que va parlar en nom del Partit Popular ens va donar una
extensa informació sobre les campanyes, bàsicament
informatives, sobre com s’estava tractant aquest virus anomenat
Malemberg, i bé, després nosaltres vàrem voler tenir més
informació sobre aquesta qüestió, que ens han remès per escrit
sobre aquestes informacions que han transmès, etc. El diputat
que va fer de portaveu en aquell moment concloïa que “la
seguretat alimentària de la nostra ramaderia i de la ciutadania
està plenament garantida”. Nosaltres també voldríem que la
conclusió fos aquesta.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 239
De totes maneres certament ens veim un poc obligats a fer
aquesta pregunta perquè les informacions que ens arriben i que
transmet aquest govern és que s’han de continuar fent retalls,
s’han d’aprofundir en aquests retalls, no sabem exactament
encara en quina mesura afectaran la gestió de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, però precisament per
això ens agradaria que el Sr. Conseller ens contestés a la
pregunta que li formulàvem, que, repetesc, crec que té una
formulació ben senzilla i ben clara, si creu vostè suficient la
cobertura en matèria de sanitat animal que s’està donant
actualment i per quins motius.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. Li contesta el Sr. Company i Bauzá per
un temps de deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr. Bonet.
Efectivament, si creu suficient que la cobertura en matèria de
sanitat animal està actualment així com toca, creim que és
suficient? Li he de contestar que sí, que a dia d’avui creim que
la cobertura que s’està donant des de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Territori és suficient, totalment
suficient.
Jo crec que de vegades es confonen els termes de seguretat
alimentària i de control sanitari de la cabana ramadera, amb una
menor contractació de veterinaris. Ja vàrem tenir oportunitat dia
3 de maig de debatre tot això el Sr. Bonet i jo. Allò que
compartim totalment, només faltaria, són les ganes de què hi
hagi els controls possibles i sobretot, donar les màximes
garanties sanitàries a aquesta comunitat. Convindrem que el risc
zero no existeix. Per tant, si vostè em diu, és suficient? Això és
subjectiu, són suficients els metges que tenim, són suficients els
professors, són suficients les xarxes de clavegueram? Mai no
seria suficient, però sí estam dins una postura lògica que allò
que tenim, sense cap dubte en la situació en què estam, ens
basta.
Aquí hi han entrat més coses que també vostè ha esmentat
que no tenen a veure amb allò que és la garantia sanitària i és la
pèrdua de determinats estatuts que ha tengut determinada gent
durant tot un seguit d’anys. Parlam d’IBABSA i vostè sap
perfectament de què parlam. Parlam que aquí hi havia unes
infraestructures sobredimensionades per les feines que s’estaven
fent des de fa molt de temps i darrerament a més s’havien
acabat de dimensionar.
Però aquí, per entendre per què nosaltres podem fer
determinades reestructuracions i dimensionar molt millor
l’empresa, hem de parlar de les diferents malalties que tenim.
Nosaltres a nivell de sanitat animal, la comunitat autònoma es
va declarar oficialment indemne de brucelAlosi ovina i caprina
l’any 2000, gràcies a tota una feina feta durant els darrers vint
anys. Bé, quan ens passa això, entram dins un nou estatus, el
nou estatus és que la normativa estatal i comunitària ens diu que
mentre no estigues indemne has de fer un seguit de controls,
actuacions en el moment en què passes a estar indemne es
rebaixen bastant les necessitats de feines a haver de fer i per
tant, també les disponibilitats de gent a haver-hi de fer.
Això ens va representar que passam a analitzar el cent per
cent de les explotacions ovines i de cabrum l’any 2009, a
només haver d’analitzar, perquè així ho diu la normativa estatal
i europea, una tercera part de les explotacions l’any 2011.
Automàticament això ens fa alliberar molts de recursos humans.
Jo no vull entrar a veure com aquests darrers anys s’havien
contractat determinats recursos, recursos humans, veterinaris i
que com bé vostè ha dit feien unes feines que no estaven en
nòmina d’IBABSA, però sí feien un seguit de feines i de fet,
d’aquells darrers anys hi ha hagut un seguit de recomanacions
a través d’inspeccions laborals, que ens han dit que així com
estava no s’hi podia continuar. Per tant, també s’han hagut de
prendre determinades mesures.
Una de les malalties, l’EB, la famosa encefalopatia
espongiforme bovina, el nombre de mostrejos exigit pel
ministeri ha disminuït considerablement, a causa de l’augment
progressiu de l’edat de mostreig produït en els darrers anys, es
veu que quan hi va haver la famosa malaltia, se varen posar 12
mesos d’edat dels animals, després varen passar a 24, etc. , tot
això després s’ha suavitzant.
Quant a l’Aujeszky, que és una malaltia del porcí, tenim les
illes de Menorca, Eivissa i Formentera que estaven declarades
oficialment indemnes des de l’any 2010 també. Això implica
que des de l’any 2010 no es vacuna i es revisen, de tres
mostrejos que n’hi havia, només a un. Clar què feim nosaltres?
Hi ha dues maneres, una, s’havia d’haver iniciat en el nostre
entendre molt abans, quan això es dóna, ja s’havien d’haver pres
l’any 2010 les mesures per adaptar l’estructura d’aquesta
empresa a les necessitats que realment té l’empresa. I creim que
no es va fer.
Per tant, aquí hi ha un augment de l’estatus sanitari a les illes
que és una realitat, i aquest augment progressiu ens du que en
els propers anys hem d’haver de fer menys coses. També això
s’ha ajuntat que en els darrers anys, en els darrers deu, quinze
anys, la cabana ramadera ha minvat, no és la que teníem. És a
dir, tot suma per passar a un moment allà on se necessita menys
estructura per fer les feines que s’han de fer.
Aquí també hi ha un altre factor que hi juga i són les
associacions de defensa sanitària. Són associacions fetes pels
ramaders, amb una intenció total de treballar damunt la sanitat
i també hi havia en allò que són els fonaments d’aquestes
associacions han de fer determinades actuacions que tal vegada
s’estaven fent per partida doble, pagant per partida doble i aquí
hem hagut de filar molt prim i deixar ben clar que les ADS les
feines que han de fer les han de fer, que a posta tenen els
doblers que tenen assignats damunt el pressupost general de
l’Estat i d’aquesta comunitat i que no hi ha motiu per ficar-hi
més doblers per fer les mateixes feines.
240 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Tot això ens ha duit a tenir crítiques lògicament, però jo crec
que les crítiques estan més fonamentades en les pèrdues de feina
que s’estaven fent per part de determinats professionals en un
moment donat, que en allò que és la sanitat dels animals.
Per tant, en resum, sí que li he de dir que creim que és
suficient la cobertura que estam tenint en aquests moments dins
la nostra conselleria, ja sigui a través de la Direcció General de
Medi Rural i Marí, ja sigui a través d’IBABSA, per fer front a
allò que legalment està establert que hem de fer en cobertura de
sanitat animal.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica intervé el Sr.
Bonet. Com vostè sap té cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Moltes gràcies, Sr. President. Jo li reconec la bona feina
feta, crec que tots és de justícia que reconeguem la feina feta
aquests anys abans i no és per posar-se medalles a un color
polític o a un altre, jo crec que és per posar medalles als
professionals que han aconseguit que en alguns casos d’aquestes
malalties, com vostè ha destacat, s’hagi assolit una prevalença
zero.
Vostè ha retret un excés de volum o un excés de
contractació, un excés de personal, un sobredimensionament per
ventura de les empeses, en aquest cas d’IBABSA, jo no vull
entrar en un debat més ample sobre..., és veritat que la
Conselleria d’Agricultura disposa d’unes quantes empreses
públiques, d’aquest sector públic instrumental que vostè es van
comprometre a reduir. Sabem de la reducció important que han
fet a l’IBABSA, de la que han començat a fer a SEMILLA, no
sé si FOGAIBA la tocaran o no, no és el debat on vull entrar,
però bé, si reduïm massa i un dia tenim un problema..., aquestes
coses vénen com vénen, vostè ho sap. De vegades no veus venir
aquests virus, o aquestes malalties, de vegades són nous, com
aquest cas recent que li he explicat, que afortunadament no ha
anat a més. I de vegades són vells mals que tornen a revifar. Per
tant, què farem? Haurem d’augmentar contractacions i
plantilles? No sé, són dos models d’afrontar les contingències
que puguin sorgir.
De totes maneres ens queden algunes preguntes, alguns
dubtes, és a dir, quan varen decidir acabar amb els contractes,
que segons vostè eren dobles, de molts de veterinaris, a la
premsa li varen dir que de moment els manescals de la
conselleria, d’IBABSA, es farien càrrec dels controls, mentre se
renegociaven els contractes a la baixa dels veterinaris. Entenc
pel silenci..., això va sortir a la premsa, no n’hem parlat fins ara,
entenc que van descartat completament renegociar a la baixa
contractes..., deien que fins el març hi hauria una situació de
provisionalitat. Jo entenc que aquesta suposada provisionalitat
que es va dir fa mesos, s’ha convertit en la situació habitual.
Vostè dóna molt de pes en aquest cas a les ADS, res a dir, si
els controls realment funcionen, res a dir si el que fa és eliminar
duplicitats. Ara bé, allà on nosaltres sí que hi tenim dir quan
parlam de reduccions, la reducció de 22 persones, segons ens
consta a una informació que ens va transmetre de les persones
acomiadades a l’IBABSA, la informació és de 27 de juliol, per
tant, hi pot haver alguna modificació. Entre ells hi havia 3
manescals que hem de restar a aquests manescals que eren els
únics que s’encarregaven de fer controls, també hi ha cinc
tècnics de laboratoris, m’imagín que no afecta tan directament,
però bé, són cinc tècnics de laboratori. I el cas més sagnant és
el d’Eivissa. Quants de treballadors disposa IBABSA a l’illa
d’Eivissa li vàrem demanar i ens va dir que no hi havia cap
treballador a IBABSA, que els serveis d’Eivissa es donaven des
de la seu central d’IBABSA a Mallorca. I com pensa seguir
prestant els serveis d’IBABSA a l’illa d’Eivissa? La resposta de
la conselleria va ser que “se seguiran prestant de la manera més
eficaç i eficient”. Clar, a nosaltres també ens agradaria saber
com es presten de manera més eficaç i més eficient, amb més
baix cost segur, allò d’“en lloc de pagar un sou, pagam un bitllet
d’avió quan és necessari”, però no entenem com es poden
prestar uns serveis més eficaços i més eficients sense tenir
absolutament ningú de personal a tota l’illa. Jo crec que una de
les qüestions bàsiques de qualsevol política a la nostra
comunitat autònoma que té aquesta peculiaritat de ser insular i
plurinsular, és que hem d’intentar que es doni el mateix serveis,
amb les mateixes garanties a cada una de les illes. I la nostra
preocupació que li transmetem aquí, és que tenim la sensació
que Eivissa ha quedat un poc al marge d’això.
Em donarà l’explicació que trobi, però comprengui els
dubtes i la preocupació que totes aquestes actuacions de la
conselleria han causat a aquest diputat, a aquest grup
parlamentari.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. I ara en torn de contrarèplica i per tancar
aquesta pregunta intervé l’Hble. Sr. Company i Bauzá.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Bonet, donam per suposat
que els escenaris han canviat i que, efectivament, som en un
escenari allà on gràcies a Déu, com molt bé ha dit vostè, després
de molts d’anys de fer-hi feina, s’han aconseguit eradicar tot un
seguit de malalties i això fa que ens puguem centrar en allò que
és la normativa. I la normativa..., bé tots els temes de control
sanitari a nivell de la Unió Europea estan fet sempre de forma
molt restrictiva. Quan tu passes a un nou estadi, a un nou nivell,
un nou escenari, si et permeten en lloc de fer tres controls fer-ne
un, és perquè està ben comprovat que amb això se dóna total
garantia, sempre deixant clar que el risc zero no existeix.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 241
Clar, és molt important dir..., pot passar això?, pot passar
que torni venir la llengua blava?, és a dir, però vendrà tant si
tenim 500.000 controls com si en tenim un, si ha de venir,
perquè això és un moscardí que vola i que acaba venint aquí.
Què feim nosaltres? Continuam fent controls per detectar
per si vengués a un moment donat una malaltia com aquesta.
Per moltes escopetes que posàssim i per molts de foners que
posàssim a la frontera, a la vorera de la mar no podríem evitar
que en un moment donat poguéssim tenir un problema d’aquest
tipus.
En el (...), efectivament, l’altre vegada ja en vàrem parlar,
dia 3 de maig, nosaltres des d’un primer moment també vàrem
fer tot el procediment que se’ns va dir des del ministeri, des de
les autoritats sanitàries o en sanitat animal.
És el que s’ha estat fent sempre i es continua fent en totes les
malalties que hi ha. Em deia..., no sé si un tema de
provisionalitat, el que vàrem fer va ser pensar que crec que és
el que s’ha de fer sempre. És a dir, hem de mantenir una
estructura adient al que és la realitat que tenim. Si vengués un
denou, Déu no ho vulgui, ja veurem com ho afrontam, torera
amb el bou, perquè al cap i a la fi és dir anam a contractar de
manera externa deu, vint, cinquanta, el que sigui necessari per
fer front a allò que fos necessari. El que no crec que estigui
bé és haver de mantenir una infraestructura de cent veterinaris,
per posar un exemple, si en aquells moments per fer les coses
que hem de fer en necessitam deu. Si ve..., si es dóna una altra
circumstància, bé, ja ho veurem, és un poquet el que ens passa
en el tema també de contra incendis, és a dir, mantenim la gent
que creim que és necessària i crec que a més els resultats i han
estat, ara, si ens n’hagués vengut un com el de València,
haguéssim hagut d’ampliar, sense cap dubte, i demanar reforços
pertot, que és el que va passar també a Eivissa fa un parell
d’anys. Per tant, mai no tot és..., sempre com més me’n donin...
ho podríem abastar, però s’ha de mantenir. Per tant, crec que
això està equilibrat.
A Eivissa, el sistema des d’IBABSA, efectivament s’ha
tancat l’oficina, a Menorca no, a Menorca s’ha reduït una
miqueta, hi queden dos veterinaris, però també per una qüestió
molt clara i és que la càrrega ramadera d’Eivissa no té res a
veure amb la càrrega ramadera de Menorca, però així i tot hi ha
un problema al qual haurem d’afrontar algun dia i és que aquí
hi ha un BOE de l’any 99 amb unes transferències donades als
consells que parla molt clar que en matèria d’agricultura i
ramaderia s’inclouen les següents actuacions: “organització,
planificació i execució dels programes de sanitat animal.
L’execució dels plans de sanejament ramader d’àmbit supra
insular regulats i finançats per les disposicions de la Conselleria
d’Agricultura de les Illes Balears...”, bé, aquí tenim que
n’haurem de començar a parlar perquè entre tots hem de
començar a ser grans, ho ens tornam majors o no, no? Vull dir
amb això que des del Govern es fan encara coses de sanitat
animal que són competències dels consells i que ho volem anar
fent, però comença a ser hora que comencem a posar-nos tots a
lloc.
A Eivissa, el que sí els hem donat ha estat tranquilAlitat en...,
de fet, ara, en poques setmanes supòs que continuarà
desplaçant-se des d’aquí gent per acabar de fer els sanejaments
ramaders, però sí que des dels consells d’Eivissa i de Menorca
s’ha de començar a agafar, en aquest cas, un poquet de
protagonisme -i a Formentera, el mateix- en allò que diuen les
seves competències i en les ajudes que puguem fer des d’aquí.
Continuarem mantenint-los una ajuda enguany, acabarem de
fer des d’IBABSA amb personal des d’aquí que es trasllada cap
allà, idò, els sanejaments que pertoquin. I jo crec que es pot fer
de manera tant o més eficaç i sense cap dubte més eficient
perquè és emprar els recursos que tenim aquí, els desplaces,
tenim un pagament d’un bitlles, però quan estàs allà fas feina
per allò i tornes, que és pel tema de sanejament ramader
exclusivament pel que ens hauríem de moure

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS