Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Pregunta sobre la liquidació de Carn Illa (escorxador de Palma) al Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.

cosmeb | 10 Octubre, 2012 12:00

Hem sabut aquests dies que una empresa s'ha adjudicat la gestió de l'escorxador de Palma, aquesta empresa ho ha aconseguit per 185.000 € tot i que serà compensada per l'Ajuntament de Palma i per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori amb uns 355.000 €. Fa dues setmanes TORNAVEM a interessar-nos sobre la LIQUIDACIÓ de CARN ILLA, l'empresa pública que fins ara gestionava l'Escorxador de Palma.

I.2) Pregunta RGE núm. 2945/12, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a liquidació de Carn Illa.
Ara per formular la segona pregunta RGE núm. 2945/12,
relativa a liquidació de Carn Illa, intervé el diputat del Grup
Parlamentari Socialista el Sr. Cosme Bonet i Bonet, com sap,
per deu minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. Hem acabat parlant de competències
i en la pregunta que li presentava ara segurament també en
parlarem perquè els escorxadors són competència dels ens
locals, com molt bé ens ha recordat en diferents ocasions a
través de distintes preguntes, escrites també, que ha formulat
aquest diputat a la Conselleria d’Agricultura.
Això no lleva que fins ara el Govern fos el principal soci
d’una empresa pública que donava servei a l’escorxador de
Palma i amb aquest motiu d’alguna manera cobria des del
Govern de les Illes Balears una necessitat, que era mantenir
obert l’escorxador de Palma i com hem recordat en altres
ocasions que hem pogut parlar d’aquest tema alguna empresa
amb una colAlaboració públic privada i a més interinstitucional,
no?, amb colAlaboració de l’Ajuntament de Palma, Govern i
distints operadors privats que, a poc a poc, com que la qüestió
no ha donat benefici, ha duit a la liquidació de l’empresa
pública.
De vegades les preguntes de totes maneres perden actualitat,
perquè és clar a aquestes alçades demanar-li quines solucions
pensa donar als problemes creats per la liquidació de Carn Illa
quan ja estam al procés de fer el concurs i que la gestió de
l’escorxador de Palma l’assumeixi algun operador privat..., clar,
aquesta pregunta va ser presentada el 24 d’abril del 2012, han
passat molts de mesos i han passat moltes coses; entre altres
coses ha passat..., s’ha demostrat, pels motius que sigui, que pot
explicar si vol o no, que els escorxadors de la part forana han
242 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
donat suficient cobertura a les necessitats que hi ha hagut fins
ara i si no, expliqui’ns-ho, quin és el problema que hi ha hagut.
Supòs que la solució..., així com està formulada la pregunta
em podria dir que és l’adjudicació i que sigui un operador privat
qui se n’encarregui, és possible, però mentrestant hi ha hagut
una certa provisionalitat que el sector des de distints àmbits i
amb veus i portaveus molt diferents ha considerat perjudicial
per al sector, no? Llegíem una opinió de la Mesa agrària de
Mallorca que deia que el problema és que s’ha tancat
l’escorxador de Palma sense que la resta d’instalAlacions
estiguin preparades per cobrir-ne les necessitats. Recordaré que
vostè ens va dir que no s’improvisava, però la sensació que la
resta hem tengut és que sí, que s’improvisava.
La preocupació del sector anava més enllà. ASAJA Balears
alertava que el tancament de l’escorxador de Palma suposava
una pèrdua mensual de 75.000 euros. Això, si comptam maig,
juny, juliol, agost, setembre, si féssim la suma del càlcul que en
el seu moment feia ASAJA Balears parlaríem d’una pèrdua de
375.000 euros durant tots aquests mesos, i continua, fins que
estigui adjudicat i en ple rendiment el nou escorxador per tant,
no sé... si s’ha gestionat de la millor manera possible.
El mateix diari recordava, aquí, que vostè havia dit que no
es podria permetre el tancament de l’escorxador de Palma, idò
sí, al final el que hem tengut és aquesta.... nosaltres ho
definirem com a improvisació perquè no ho podem definir
d’altra manera. Crec que avalen la nostra sensació
d’improvisació les denúncies i les queixes que hem hagut de
saber mitjançant els mitjans o directament d’alguns d’aquests
gestors, per part dels gestors dels escorxadors que se n’han
hagut de fer càrrec.
Com sabíem aquests dies el pes fonamental l’ha duit
Manacor, amb un 65% dels animals, és l’únic que se n’ha pogut
fer càrrec del ramat boví, i Felanitx, bé, Inca pràcticament ha fet
molt poca cosa, no?
Reclamaven ja fa mesos inversions per millorar les
instalAlacions, l’Ajuntament de Manacor feia saber una xifra de
50.000 euros, una xifra rodona, havien augmentat molt la
capacitat, el nombre de peces que havien matat, havien hagut
d’augmentar els horaris i contractar més matadors. Tot això ens
ho contaven, ho hem sabut i tot això ens preocupa. No només
això, sinó que han hagut d’assumir el tractament dels residus
animals, els ajuntaments, per exemple, han hagut d’enviar els
MER a Lleida a un preu de 90 euros, tona més transport i la
resta l’han enviat a TIRME a 130 euros/tona. Per tant, tot això
és un cost per als ajuntaments que, és clar, crec que el que
tocava a la conselleria era donar una mà a aquests ajuntaments.
El que ens hagués agradat sentir, el que ens hagués agradat
saber és que durant aquest mesos s’hagués posat una línia
d’ajudes per ajudar a millorar i perfeccionar els sistemes tant a
Manacor com a Felanitx. De fet, des de la conselleria es fa
afirmar que estarien disposats a donar una mà -això entre
cometes- i què s’ha fet? La resposta que ens donava vostè dia 3
de maig, aquest tema ens va sortir en motiu d’una altra
pregunta, és que tenia molt clar el que havia de fer, però, què ha
fet?, nosaltres tenim la sensació que al final no ha donat una mà
als ajuntaments, almenys fins a aquest moment.
El 7 de juny debatíem i aprovàvem i acordàvem amb el grup
popular...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Bonet, vagi acabant, per favor.
EL SR. BONET I BONET:
És el final de la meva intervenció, Sr. President. Acordàvem
amb el Grup Parlamentari Popular instar-lo a donar una ràpida
solució, i el Grup Parlamentari Popular reconeixia precisament
en aquesta comissió, en nom del Govern, que el tancament
havia afectat el sector.
Per tant, ens hagués agradat conèixer no només el problemes
que ha generat el tancament durant tots aquests mesos de Carn
Illa, sinó les solucions que la conselleria... haver posat damunt
la taula per als altres escorxadors. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Li contesta el Sr. Company i Bauzá, per deu minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Molt bé, moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sr.
Bonet. Efectivament, n’hem parlat algunes vegades, en pla
oficial i en pla oficiós quan ens hem trobat, és un assumpte que
ens preocupava a tots i que tots des d’un primer moment teníem
ben clar que el tancament de l’escorxador de Palma ens duria
molts de problemes i que per sortir del pas el de Manacor i el de
Felanitx ens podrien servir.
Ho dic perquè la improvisació no hi era, ens ho vàrem
estudiar durant una sèrie de mesos i sabíem que per sortir del
pas ho podíem mirar. És veritat que hi havia veus que deien -
veus interessades, lògicament, en els negocis respectius- que
Felanitx i Manacor bastaven per matar tot el que..., o per
sacrificar tot el que s’havia de sacrificar. Bé, però darrere de tot
sabem també que hi ha els interessos empresarials de cadascuna
de les bandes. A l’hora de la veritat també, des d’un primer
moment, teníem ben clar que aniríem molt ajustats, molt
ajustats i que de fet amb animals, el que deim nosaltres animals
grossos -vaques, vedells, cavalls...-, hem tengut un problema
enorme, alguns se’n sacrifiquen, encara que pocs, idò que aquí
ballàvem molt, molt ajustadets. També és veritat que des de
totes les organitzacions professionals agràries se’ns manifestava
la importància de mantenir obert l’escorxador de Palma i crec
que en això també vàrem coincidir totes les forces polítiques,
que és necessari o era necessari i continua essent necessari que
estigui obert.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 243
El que hem diu, quines solucions, idò les mateixes, la cosa
està ja pràcticament a punt, les solucions que vàrem dir que es
donarien eren que traspassaríem el que era la gestió de Carn Illa
cap a una empresa privada. Fèiem comptes fer-ho així, una cosa
que és tan senzilla dins una empresa privada idò resulta que dins
les empreses públiques i dins l’Administració, bé, és
complicadíssim. Això si haguessin estat un parell d’empreses
privades, totalment i absolutament, haguéssim fet el traspàs
d’accions i ja hagués estat. Aquí tenim tots els procediments que
tenim, que crec que en algunes ocasions són molt necessaris,
etc., però que en altres ocasions el que fan és posar traves i
d’aquí supòs que surt aquella dita de las cosas de palacio van
despacio, no?, i tal vegada hi van massa perquè ens estam
autoinfligint, no autoimposant normativa, sinó que ens l’estam
autoinfligint en alguns casos.
Ho dic perquè jo com a conseller he patit això a sobre, haver
de lluitar contra la mateixa administració per fer entendre que
el millor seria no arribar a tancar l’escorxador, sinó fer un
traspàs del que era Carn Illa cap a una empresa privada, bé i
m’han dit que no, ni parlar-ne. Això ens ha retardat la història.
Efectivament, com ha dit vostè aquestes competències són
municipals, així figura a les diferents normatives, però des d’un
primer moment, no ens hem volgut amagar per la importància
que té això per a la ramaderia.
A mi m’agrada recordar sempre d’on venim i, home!, d’on
venim és que l’any 2000 es decideix transformar en públic o que
una empresa pública, que és Carn Illa, SA, comenci a explotar
l’escorxador. Això és el que es decideix l’any 2000, bé, durant
el pacte de progrés, el primer pacte de progrés concretament, i
s’ha anat evolucionat.
Què ha costat això al Govern, que no tenia competències en
aquest tema? Idò, miri, l’any 2004, 700.000 euros pràcticament;
l’any 2005, 869; l’any 2006, 758; l’any 2007, 1.051.000 euros;
l’any 2008, 1.111.000 euros; l’any 2009, 1.161.000 euros; l’any
2010, 1.161.000 i l’any 2011, 935.000 euros. Això és que s’ha
hagut de posar damunt l’esquena el Govern a través de la
Conselleria d’Agricultura perquè era la que ho pagava tot, crec
que a un error..., des d’un primer moment que ens ve amb el
pecat original l’any 2000, però bé, ...
Què deim nosaltres quan entram? Mirin, no podem continuar
així, no pot ser que ens continuï costant una mitjana d’1 milió
d’euros aquest escorxador i, per tant, estam disposats -com deia
vostè -entre cometes- a donar una mà des de la conselleria
perquè creim que l’escorxador de Palma és molt important i és
necessari a més, encara que n’hi hagi que diguin que no, que no,
a l’hora de la veritat quan estrenys de bon de veres, dius
“home!, és necessari, eh?”. Bé, podem passar per una temporada
d’interinitat o d’estar un poquet així com estam, però n’hem de
sortir com més prest millor. Li he reconèixer que m’hagués
agradat haver-ne sortit fa un estol de mesos, igual que -n’estic
segur- vostè també pensa el mateix.
Bé, però venim d’aquí i deim “no, nosaltres... disposar d’una
quantitat molt més baixa que això per donar una mà, sempre i
quan també des de l’ajuntament es manifesti que hi ha interès a
tenir l’escorxador”, així es va manifestar durant aquests darrers
mesos, deixant ben clar que les instalAlacions de l’escorxador
són de Mercapalma, que dins Mercapalma hi ha l’Ajuntament
de Palma i hi ha Mercasa, que aquest conseller ha hagut de fer
gestions al més alt nivell, vol dir amb el ministre Arias Cañete
i amb el president de Mercasa, perquè ens donassin una mà
perquè tampoc no estava molt alineada la cosa, eh?, vull dir que
això ha estat una lluita continuada per arribar a poder mantenir
l’escorxador dins Mercapalma. I com? Idò explotat per
empreses privades. De fet, l’ajuntament juntament amb
Mercapalma ha estat el que ha pres les regnes i ha començat a
fer tot un procés de selecció que si no hi ha res de nou en pocs
dies em diuen que pot estar amb una empresa ja funcionant.
Nosaltres, com a conselleria, estam disposats a donar una
mà, juntament amb l’ajuntament, perquè... ho comprenem, que
és molt mal de fer passar d’unes pèrdues d’1 milió d’euros a
zero, és molt mal de fer, aleshores donem una mà perquè es
mantingui un servei que és bàsic amb l’expectativa que des de
l’empresa privada es puguin donar les màximes solucions.
Dia 28 de juliol del 2012 Mercapalma va treure on anunci on
es deia qui es volia presentar, no es va presentar..., hi va haver
dues empreses que varen anar a demanar informació, però cap
ni una no es va banyar i cap ni una no en va voler saber res. Dia
16 d’agost, l’Ajuntament de Palma torna fer una segona
publicació, tot això a mitjans de comunicació, etc., i diuen que
mira, des de les administracions... l’Ajuntament de Palma vol
mirar d’ajudar, varen fer una sèrie d’estudis i creien que amb
uns 355.000 euros... i ens diuen que ens demanen -avui encara
crec que surt en premsa o ahir- colAlaboració, sempre els hem dit
que estam disposats -en aquell cas perquè parlam d’un
escorxador de referència- a donar una mà. I les notícies que tenc
és que ara pràcticament estan a la fase final de tramitació i que
dins la primera setmana d’octubre la comissió liquidadora de
Carn Illa, que encara actua, podria fer el traspàs a aquesta nova
empresa que es triï per part de Mercapalma.
Aquest és el procediment que tenim i a partir d’aquí posar
una altra vegada en funcionament tot de cara a donar el millor
servei a la ramaderia de les Illes Balears. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Company. Ara en torn de rèplica, Sr. Bonet, té
vostè cinc minuts.
EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sr. President. M’ha parlat d’antecedents, però no ho
ha dit tot.
Ha recordat el deute pel qual el Govern es va veure obligat
a assumir, obligat o va decidir assumir una gestió que havia
arribat a tenir aquest dèficit tan important i que es multiplicava
cada any i que, per tant, era inassumible. Vull recordar que
l’any 2000, ha dit vostè, pacte de progrés, certament, d’acord
amb qui tenia la competència, com molt bé ha recordat. Qui
tenia la competència municipal, local, tal com ens han insistit
cada vegada, era l’Ajuntament de Palma, el batle Sr. Joan
244 ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012
Fageda, ho dic perquè aquí les mans... tots... a vegades oblidam
el Sr. Joan Fageda i ens en recordam del conseller
d’Agricultura, però crec que en aquells moments va ser la
solució unànime amb la qual tothom va estar d’acord, en la qual
a més va participar algunes de les empreses privades més
significatives del sector a les Illes Balears.
Per tant, crec que en aquest moment no podem fer un retret
a la gent que va prendre aquella decisió l’any 2000 perquè es va
prendre una decisió d’una gran unanimitat, on hi coincidíem el
Partit Popular des de l’Ajuntament de Palma, el Pacte de
Progrés al Govern de les Illes Balears i alguns dels empresaris
més significatius d’aquest sector en aquest país mitjançant les
seves empreses..., supòs que per extreure la mateixa conclusió
amb la qual vostè ha acabat la intervenció: per donar el millor
servei possible al sector ramader de les Illes Balears.
La liquidació, també hem de recordar per completar aquests
antecedents, ja era un acord o que ja estava... que ho tenia ben
clar l’anterior junta durant el govern anterior. Per tant en tot
això no tenim molt més a dir. Nosaltres criticam la
provisionalitat, la interinitat, i les solucions esperarem a veure
com funcionen. Nosaltres crec que no tirarem la pedra abans de
veure si la cosa funciona o no funciona, evidentment.
Nosaltres hem criticat la provisionalitat i la interinitat que
hem vist. Puc entendre totes les dificultats de caire legal que
s’hagin trobat, però per ventura ho haurien hagut d’estudiar
abans o haver pensat la solució, això és el que jo li he dit, i la
solució provisional ha estat Manacor i Felanitx, que han cobert
el buit que ha quedat a Palma. Per això jo crec que mereixen,
amb les crítiques que s’hagin de fer o no, un cert reconeixement
i l’ajuda de la conselleria. Si l’ajuda de la conselleria durant
tants d’anys, des de l’any 2000, ha pogut ajudar l’Ajuntament
de Palma en la seva competència de la gestió de l’escorxador
municipal, també deu poder ajudar, per aquests quatre o cinc
mesos, la feina que han fet servint tot Mallorca els escorxadors
de Manacor o Felanitx, ajuntaments amb molta menys capacitat
pressupostària que la que té l’Ajuntament de Palma, per suposat.
La gran solució que vostès plantegen és la gestió de
l’escorxador a través d’una empresa privada, és el seu model, és
el que prediquen pertot, però l’empresa privada va allà on hi ha
negoci, no va a fer un servei públic. A vegades els serveis
públics, i en això és en el que diferim vostès i nosaltres, els
serveis públics a vegades costen doblers, perquè a vegades a
l’empresa privada no li interessa prestar un servei públic; dubt
que trobi una empresa privada que vulgui donar llum, posar
fanals a canvi de no res; al final això ho ha d’assumir un
ajuntament i pagar l’electricitat, no és vera?
Jo crec que està molt bé que ens recordi que és una
competència municipals quan ens parla d’antecedents, i que ho
ens recordi quan li feim la pregunta de quines mesures ha pres
la conselleria per garantir el servei d’escorxador, i ens fa tot un
informe jurídic de l’Advocacia de la CAIB que diu que
escorxadors, mercats i llotges centrals són competències (...)
locals, i després de tota una sèrie d’antecedents que no citaré pel
temps limitat que tenim, conclou que no es troba entre les
competències de la comunitat autònoma ni del seu sector
instrumental la prestació del servei que ens ocupa de
competència clarament local. No obstant l’assenyalat punt, és
conscients que el tancament de l’escorxador de Mercapalma,
explotat per Carn Illa, afecta negativament a la ramaderia
mallorquina, i per tot això va fixar el següent criteri polític: la
dissolució i liquidació de Carn Illa, SA, s’ha de fer de manera
que la iniciativa privada en el menor espai de temps possible
pugui reiniciar la seva activitat llogant Mercapalma,
instalAlacions d’escorxador, cambres frigorífiques, etc., sense
cap càrrega o agreujament que pugui tenir el seu origen en
l’extinta Carn Illa.
D’acord. Fins aquí tot perfecte. Nosaltres el que posam en
dubte és que al final acabam allà on començàvem, que hi
haurem de posar doblers: 200.000 euros per part del Govern,
segons informacions a la premsa; l’Ajuntament de Palma,
155.000. D’acord, no és un milió d’euros ni són moltes pèrdues,
però d’alguna manera és competència local però al mateix
temps tornam al fet que necessita l’ajuda de la Conselleria
d’Agricultura per mantenir-se. Aquesta iniciativa privada no
deu veure el negoci molt clar quan demana ajuda. Per tant
aquest sentit, si és necessari ajudar aquesta empresa privada, la
que sigui, perquè gestioni l’escorxador de Palma per garantir
que estigui obert l’escorxador de Palma, endavant. Nosaltres
creim que va en coherència amb el que deim. A vegades un
servei públic necessita que les administracions públiques
garanteixin que es presti aquest servei públic, i en aquest cas
crec que la conselleria fa bé, si és necessari per trobar un
operador que ho gestioni, de posar-hi doblers.
Què li demanam? Que si poden trobar 200.000 euros per a
l’escorxador de Palma, cerquin també un parell de desenes de
mils d’euros per ajudar en els problemes que hagin pogut tenir
els escorxadors de Manacor i Felanitx, com a mínim pel trasllat
dels residus animals que, com sabem, és un bon problema si no
es tracten.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Bonet. En torn de contrarèplica intervé ara el Sr.
Company, i té vostè cinc minuts.
EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI
AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):
Estupend, moltes gràcies, Sr. President. Abans no he pensat
a dir-li allò dels residus animals, que efectivament som
conscients que tenim un problema, i l’altre dia en el ple també
li ho vaig comentar; possiblement és que tampoc no ens hem
trobat per comentar-ho. Nosaltres quan entràrem ens trobàrem
que l’eliminació de residus animals, així com estava muntat, ens
costava 292 euros per tona, perquè es duien a Girona a destruir.
Nosaltres aquí vàrem dir que el consell insular tenia una sèrie de
competències i que s’havia de començar també a comprometre
el Consell de Mallorca amb aquests residus. Vàrem passar de
292 euros que ens trobàrem a 131 euros per tona, que era el preu
de tarifa. A partir d’aquí, des de fa un temps cap aquí, els
residus només es pagaven ja a 131 euros.
ECONOMIA / Núm. 18 / 27 de setembre del 2012 245
Però a més a més el que vàrem dir és que s’ha de fer una
millor gestió des dels mateixos escorxadors perquè el que feien
era enviar molts de residus -supòs que en devem poder parlar-,
és a dir, les butzes mateixes sense buidar, etc.; això du molta
d’aigua. El que es fa és fer una gestió millor i després només
s’han de tractar molt menys volum i molts menys quilos. Això
ens du també que s’ha disminuït molt el que s’havia de menester
per pagar això.
Però és que ara el pròxim bot és, Sr. Bonet, que és aquí on
jo no li he comentat i li ho hauria d’haver comentat,
possiblement, o bé, si vostè també m’ho hagués demanat li ho
hagués dit, vull dir que ens partirem les culpes entre vostè i jo,
passarem, si no hi ha res de nou, que només han de pagar 40
euros per tona. És a dir, venim de 292 que ens trobàrem a 40
euros per tona. Això entenc jo que és un gran èxit pel que són
els residus que es generin i sobretot pel que suposarà per al
compte de resultats dels escorxadors.
Dit això el tema de residus animals està bastant enfocat. Jo
no tenc clar si en els escorxadors de Manacor i Felanitx...; el
que m’arriba és que, a ells, els agradaria continuar així, i no
conec cap empresa, perquè són empreses privades que els duen,
amb un suport a Manacor des de l’ajuntament, i també amb un
suport a Felanitx de l’ajuntament, perquè realment no està
cobrant, o Ramaders Agrupats, que és la que ho explota, no
paga ni un euro de lloguer, paga 1 pesseta, que és així com es va
fer. I dic això i no voldria que s’entengués negativament, al
contrari, crec que el cas de Ramaders Agrupats és un model a
seguir, és una empresa que ha tengut premi nacional pel que fan,
etc.; és a dir, jo sempre he bravejat de tenir una empresa com
Ramaders Agrupats fent feina a l’escorxador de Felanitx. Però
sé cert que tant una com l’altra estan més interessades a
continuar així que a aturar. Això vol dir que no tenen pèrdues,
d’aqueixa situació d’interinitat que tenim no n’han tret cap
pèrdua ni una, perquè si no em demanarien, em forçarien,
perquè l’avantatge és que són coneguts, amics fins i tot, i
colAlaboradors, tant els d’una banda com els de l’altra, meus
particulars a nivell professional quan abans estava en altres
responsabilitats.
I efectivament, com diu vostè una empresa quan veu que no
hi ha negoci, no hi ha negoci. Què ens passa amb allò de
l’escorxador de Palma? Idò que, d’unes pèrdues d’1 milió
d’euros, jo vull veure quin és l’empresari que és capaç de
rebaixar-les a zero. A posta ningú no es presenta; la primera
vegada que es diu “qui vol explotar l’escorxador?”, ningú no es
presenta. Què es fa?, idò una sèrie de feines tècniques per veure
realment fins on es podria arribar per veure que qualcú pogués
estar interessat, i a posta es diu més o manco de sortir amb unes
xifres aproximades a aquells 350.000 euros des de l’ajuntament,
que ha fet les corresponents indagacions, i a nosaltres també
se’ns ha consultat i, així i tot, jo li he de dir, Sr. Bonet, que el
risc d’aqueixa empresa és alt; si hem de posar accions
segurament no compraríem accions d’aquestes.
Vull dir que trobar empreses que s’hi vulguin tirar encara és
per agrair-los-ho, perquè estam parlant del fet que rebaixaran
650.000 euros de pèrdues que hi havia, si es decideixen
finalment a entrar-hi, la qual cosa, bé..., hi ha dubtes de si se li
podrà donar una continuïtat així com toca, que és el que
nosaltres cercam.
Per tant, en resum jo em centraria en el que dia 7 de juny
varen acordar amb una proposició no de llei, en el que diu
textualment, crear una solució viable, que aquí jo potser hi
afegiria el més estable possible, perquè no hauríem de tenir
problemes del que vostè ha dit amb els llums, ara no em
surten..., és a dir, tenc una concessió, no em surten els nombres,
torn la concessió, etc., no, hauria de ser també el més estable
possible per aconseguir que hi hagi un escorxador a Palma, i en
aqueixa línia estic totalment d’acord amb el que vàreu pactar
tots els grups polítics en aquesta cambra.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS