Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Proposta pel manteniment de la Fundació Memòria Democràtica

cosmeb | 11 Octubre, 2012 08:00

Deix aquí la meva intervenció a la proposició conjunta que presentàrem els dos grups de l'oposició demanant al Govern el manteniment de la Fundació Memòria Democràtica :

1)     Proposició no de llei RGE núm. 3764/12, presentada pels Grups Parlamentaris Socialista i PSM-Iniciativaverds- Entesa i Més per Menorca, relativa a manteniment de la Fundació Memòria Democràtica (rectificada mitjançant l'escrit RGE núm. 3767/12). Dèiem que aquesta moció, l’hem presentada de forma conjunta perquè coincidim en la voluntat que s’expressa al mateix títol del manteniment d’aquesta entitat, la fundació, i ve motivada per la decisió del Govern d’aprovar la desaparició d’aquesta fundació balear a la memòria democràtica. Crec que val la pena fer una mica d’antecedents, d’aquest concepte de memòria històrica i de memòria democràtica. D’uns anys ençà té una certa importància a la vida política i social espanyola. Va culminar d’alguna manera la pressió que feien aquelles associacions com l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica o el Fòrum per la memòria que varen començar a donar-se a conèixer per la feina de rescat de les restes dels represaliats pels sublevats per la guerra civil i que varen introduir aquest tema dins l’agenda política espanyola.

(segueix...)

Això, com deim, culmina en una llei, la Llei de memòria històrica, aprovada pel Congrés dels Diputats el 31 d’octubre de l’any 2007. D’alguna manera aquesta llei, ja a la seva mateixa exposició de motius tot i que importants col·lectius d’aquest moviment de la memòria històrica la varen considerar insuficient, venia a cobrir un forat que existia després de la transició que pels motius especials que es donaren en aquell moment, per ventura no s’havia parlat suficientment de tota una sèrie de persones que havent donat la vida o havent desaparegut no havien estat reconegudes de cap manera ni tampoc no havien tingut, diríem, el reconeixement que mereixien perquè en molts de casos, en tots els casos, són víctimes de judicis injustos. Em permetré citar alguns paràgrafs literals d’aquesta exposició de motius de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com de memòria històrica: “Es la hora así de que la democracia española y las generaciones vivas que hoy disfrutan de ella honren y recuperen para siempre a todos los que directamente padecieron las injusticias y agravios producidos por unos u otros motivos políticos o ideológicos o de creencias religiosas en aquellos dolorosos periodos de nuestra historia, desde luego a quienes perdieron la vida, con ellos a sus familias, también a quienes perdieron su libertad alpadecer prisión, deportación, confiscación de sus bienes, trabajos forzosos o internamientos en campos de concentración dentro o fuera de nuestras fronteras”.Més endavant ja amb un aspecte més concret i referint-se als articles 11 a 14 d’aquesta llei: “atendiendo también en este ámbito una muy legítima demanda de no pocos ciudadanos que ignoran el paradero de sus familiares, algunos aun en fosas comunes prevén medidas y instrumentos para que las administraciones públicas faciliten a los interesados que lo soliciten las tareas de localización y en su caso identificación de los desaparecidos como una última prueba de respeto hacia ellos”.Crec que això, aquesta previsió de la mateixa llei de la memòria històrica, que com dic hi va haver col·lectius que la varen considerar insuficient, és una mostra del respecte de devem com a societat democràtica a uns fets que no hem d’oblidar, precisament, sinó tenir-los molt presents sempre.És el reconeixement des d’un punt de vista humà a unes persones, a unes famílies que han hagut de viure durant diverses generacions sense saber on tenen enterrats els seus morts. Crec que aquest és el primer... la primera qüestió moral que hauríem de tenir davant quan parlam de la recuperació de la memòriahistòrica.El Govern va promoure, idò, durant la legislatura passada la creació d’aquesta fundació balear de la memòria democràtica que no és aliena als objectius que es marcava aquesta llei de memòria històrica, tot i que com deim possiblement no responia exactament al que volia ser aquella llei, no n’és unaconseqüència directa, però sí que podem dir que està dins aquesta mateixa línia dels esforços de les administracions públiques espanyoles durant aquests darrers anys de recuperar la memòria, de rendir aquest respecte a aquestes víctimes de la guerra civil.S’informava en el seu moment que el Govern promouria la localització de foses comunes en les nostres illes, de fet, sigui per via oral que ha passat de pares a fills, se sap pràcticament o se sospita on són aquestes foses comunes, les més importants, a les nostres illes, on hi ha hagut camps de concentració ocamps de tancament, on aquestes famílies saben o sospiten que hi tenen els seus familiars.La fundació, per tant, es marcava com un dels objectius elaborar un mapa per identificar foses dins el territori balear, però a més l’entitat volia promoure la recuperació moral de la memòria personal i familiar de qui va patir persecució durant la guerra civil i la dictadura en compliment d’aquests objectius que ja hem esmentat de la memòria històrica. Idò bé, la dotación inicial que es donava a aquesta fundació balear de la memòria democràtica -i feim esment a la dotació econòmica perquè precisament aquest ha estat l’únic argument esgrimit pel govern actual per procedir a la supressió d’aquesta fundació, liquidació d’aquesta fundació- és de 30.000 euros.Sabem que les polítiques d’austeritat són les polítiques de moda, les que ho justifiquen tot durant aquesta legislatura, qualsevol cosa per immoral que sigui està justificada en pro d’aquesta política d’austeritat, en pro d’aquesta, d'aquesta voluntat d’acabar en tot el que soni a herència rebuda. Jo els recordaré l’informe d’Amnistia Internacional del 9 de maig del 2012, que diu literalment: “No se garantiza a las víctimas y a los familiares de la guerra civil y del franquismo ninguno de los derechos humanos relativos al acceso efectivo a la justicia que incluye la obligación del Estado de investigar, el derecho a saber y el derecho a una reparación, muy al contrario la pauta de actuación de los jueces y fiscales ha sido la desestimación generalizada de las denuncias presentadas”, no només això, a les Illes Balears ens afegim a aquesta vergonya denunciada per Amnistia Internacional suprimint l’únic instrument del qual gaudia el Govern de les Illes Balears que era precisament aquesta fundació que tot just acabava de començar les seves feines. Per tant, contra aquesta immoralitat que representa fer desaparèixer aquesta fundació, per 30.000 euros, que són com les trenta monedes de la vergonya, les trenta monedes bíbliques, nosaltres proposam que aquest parlament insti el Govern a mantenir aquesta fundació balear a la memòria democràtica, que en racionalitzi -amb aquest neollenguatge que tant els agrada el funcionament i el pressupost, però que la mantengui per un mínim de dignitat democràtica.Moltes gràcies.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS