Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Vaga general 14N .

cosmeb | 13 Novembre, 2012 22:43

La pregunta que s'han de fer no és: cal fer vaga general? Sinó: havia estat tan necessària mai una vaga general a Espanya? En un contexte de crisi econòmica d'abast mundial a on cap Govern d'Europa és capaç de trobar la política econòmica adequada, fent entrega del poder de decisió política sobre els temes més importants als lobbies i grups de pressió propers a les grans corporacions i la gran banca, atrapats per un Euro dirigit amb els criteris més tancats possibles, en mans d'especuladors que s'enriqueixen provocant la desconfiança en la deuta pública espanyola, portuguesa, grega, italiana... i en el nostre cas, patint un Govern que ha vist en la Crisi Econòmica l'excusa perfecta per demonitzar l'adversari de veres (el socialisme democràtic) i destruir tot l'estat del benestar construit sobre els fonaments de la definició de l'estat social i de dret que estableix la Constitució Espanyola de 1978... hi ha motius més que sobrats.
 
La dreta pretén desmuntar un estat del benestar que acceptava amb la boca petita, perquè no hi ha cregut mai. Els conservadors volen precisament això, conservar l'estatus social existent, i això no casa bé amb un model d'estat a on es pretén garantir la igualtat d'oportunitats des d'una educació pública i de qualitat a l'abast de tothom, quan es vol una salut pública i de qualitat a l'abast de tothom, quan es donen armes als treballadors per negociar amb la part més forta, la patronal, per reclamar els seus drets, el seu salari, quan s'impulsa una política fiscal redistribuidora d'una riquesa que, de forma natural, es troba mal repartida. Tot això és l'estat del benestar que la dreta s'entesta en dir-nos que no ens podem permetre.
 
La dreta, els conservadors, ha vist en la crisi i en l'argument de les reformes necessàries la manera d'aplicar el seu programa màxim, sense complexes, o sense escrúpols, rompen el consens existent a Espanya des de la Constitució de 1978, els equilibris sobre els que es va construir el progrés democràtic d'Espanya, que no té punt de comparació en tota la història contemporània de l'estat espanyol.
 
Aquest pretendre rompre consensos constitucionals es veu també en la concepció de l'estat de les autonomies, en la voluntat recentralitzadora, en la postura xulesca i insultant cap a les reivindicacions territorials, aprofitades per altres partits, com CiU per plantejar una sortida de l'estat espanyol, per donar arguments als independentistes, sobiranistes o secessionistes que veuen com des del PP es romp el consens que va presidir la solució de l'estat de les autonomies, a mig camí entre la federació i l'estat central, i que ara consideram invàlida atrapats en un debat de posicions maximalistes.
 
Tornem a la fractura social, deixem la qüestió nacional de banda per avui. Les polítiques de la dreta i el contexte internacional condueixen a una societat menys igualitària, a una societat a on estarem marcats per una creixent conflictivitat social ja que condemnen a la pobresa al que fins ara havia estat la classe mitja que sustentava el país. Fins i tot el petit i mitjà empresari, particularment els comerciants si ens referim a les Illes Balears, es veuen marginats i menyspreats per un Govern entregat al poder de les grans corporacions. Així per una vegada la petita patronal (si es pot dir així) i els sindicats que representen els treballadors, amb els aturats com a principals damnificats, estaran demà en vaga general.
 
Més motivada que mai, també amb una motivació política, clar, com totes, contra les polítiques del Govern, com va ser política la vaga general de rebuig al cop d'estat de 1981, com va ser política la vaga que rebutjava la reforma laboral de Felipe González el 14D de 1988, com va ser política la de 1994 o la de 2002, o la de 29 de setembre de 2010, contra els ajusts de Zapatero, com ho és la de demà, contra la política de contrarreformes de Rajoy i les seves sucursals autonòmiques.
 
Però no perdem de vista que serà la vaga general més social,més que qualsevol altra perquè estam davant una crisi econòmica i de model social com no havíem viscut des de 1929 i els anys 30, si vam començar qüestionant-nos el capitalisme quan Bush va haver de rescatar el sistema financer nord-americà, fent un exercici de keynessianisme que ara pretenen oblidar els neocons o conservadors de tota la vida, es deia que el capitalisme tal com l'havíem conegut arribava al final. Ara ens diuen el contrari: és el model social europeu el que no pot funcionar, hem d'anar a un model de la "llei de la selva", de la llei del més fort, perquè és això el que volen dir els portaveus de la dreta quan argumenten que s'han de retallar beques, quan privatitzen la sanitat pública, quan redueixen les prestacions a les persones dependents, quan retallen drets laborals i fins i tot quan retallen llibertats civils, fan una societat classista, la fan ells quan desmunten totes les eines de l'estat del benestar socialdemòcrata que a través de reformes socials pretenenia una societat més igualitària.
 
Insisteixen en certificar la mort o la inconsistència de la socialdemocràcia perquè aquesta ha estat la ideologia sobre la que hem construït el nostre sistema de drets i llibertats, però no hem de defallir, la història ens mostra com enemics tant o més poderosos, extremistes de dreta i d'esquerra, han volgut aniquilar la socialdemocràcia, i al final del camí foren ells els aniquilats i en canvi les idees socialdemòcrates, van construir aquesta Europa que fins ara ha estat un model per tot el món.
 
És per defensar les conquestes socials, per fer front als especuladors que s'aprofiten de la crisi internacional, per respondre a les polítiques conservadores i nacionalistes del centre d'Europa que condemnen la Unió, que es fa aquesta vaga general. Ens hi jugam el nostre futur, el futur dels nostres fills, i ens hi jugam perdre tot el camí que ha costat sang i suor als nostres pares i padrins.
Per tot això és important aquesta vaga general.
 
Acab recordant la vaga general revolucionària de 1917, un contexte no comparable, sens dubte, però vist com ataca la dreta, els mitjans de la dreta, a la vaga i als sindicats comprovam com sorprenentment no han canviat els arguments dels poderosos, aquella vaga general, la primera com a tal i la més important, acabava el manifest conjunt dels sindicats amb una crida, sens dubte en resposta a les difamacions de la dreta:
"Ciudadanos: No somos instrumentos de desorden, como en su impudicia nos llaman con frecuencia los gobernantes que padecemos. Aceptamos una misión de sacrificio por el bien de todos, por la salvación del pueblo español, y solicitamos vuestro concurso."
Amb esperit positiu, demà vaga general.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS