Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Abdicació i una reflexió sobre la figura del cap de l’estat.

cosmeb | 30 Gener, 2013 23:33

Beatriu d’Holanda abdica, renuncia, dimiteix del seu càrrec, la més alta magistratura en qualsevol república, la figura del cap de l’estat. La reina Beatriu fa com la seva mare Juliana o la seva padrina Guillermina, i aquest fet, que s’inscriu dins el que ja podríem considerar una manera de fer de la Corona dels Països Baixos, provoca un debat a Espanya, a la única monarquia supervivent del sud d’Europa, descomptant per suposat el Principat de Mònaco.

 

A Espanya la Corona es veu més qüestionada en aquests temps que en cap altre moment des de la restauració dels Borbons al capdavant del regne a la mort del dictador que governà com si fos un monarca absolut, sense atrevir-se mai a cenyir-se la corona. El debat es produeix en un temps de profunda crisi econòmica i institucional, de desprestigi de la política, sí, però també d’institucions com la Corona que sempre havien gaudit d’un prestigi per damunt de les anades i vengudes de la política, un prestigi guanyat amb el procés de la Transició, amb el paper que tingué Joan Carles al 23F (no entrarem en teories conspiratòries ara), i amb una certa tranquil·litat que donava al conjunt de les institucions la simpatia de la que gaudia entre l’opinió pública la figura del monarca.

Tot això ara es posa en qüestió, i no és un tema menor l’aprofitament personal que ha intentat fer una part de la família, el genre Urdangarín, direm pressumptament, de la seva situació privilegiada. Si no parlàssim d’un càrrec vitalici que pren un sentit col·lectiu i familiar (la Corona, la Casa del Rei, la Família Reial, la Dinastia…) no ens trobaríem en aquesta situació, si parlàssim del profit tret per un familiar d’un expresident de la República, no tendríem motiu per fer-nos tantes preguntes sobre el model d’estat, una qüestió que molts volien entendre superada pel paper històric de Joan Carles a la Transició i posterior consolidació de la Democràcia espanyola.

Vivim un temps en que tot es posa en qüestió i ens adonam que ningú ho havia previst, la Casa Reial reacciona amb lentitud i amb sorpresa a aquesta nova situació d’impopularitat. Però no només això, ara resulta que en gairebé 35 anys de Constitució ningú havia pensat en la necessitat de redactar la Llei Orgànica de l'abdicació, que preveu la Constitució al seu article 57. 5.:” Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l’ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.” Ens podem remuntar a la tradició? Antecedents històrics immediats en tenim pocs, cap diría jo, per suposat cap aplicable. De fet, si feim un breu repàs a la historia contemporània d’Espanya, resulta inquietant. Fem memòria, Joan Carles succeeix com a cap de l’estat a un militar, a un dictador, mancat de cap tipus de legitimitat democràtica i que va mantenir-se al poder fins a la seva mort. Franco succeïa per la força de les armes a Manuel Azaña, president de la República democràticament elegit, finalitzant el seu mandat amb el final d’una Guerra Civil. Azaña succeïa a Niceto Alcalá-Zamora, qui tampoc va culminar el seu mandat sinó que va ser destituït per les Corts en virtut d’una previsió constitucional. Alcalá-Zamora fou el cap de l’estat que succeïa a Alfons XIII, abdicat i exilat en virtut de la derrota electoral d’abril de 1931… cal remuntar-nos a Amadeu de Savoia per trobar un rei que abdicàs, que succeí per cert a Isabel II, també derrocada per una revolució… en fí. De tot menys estabilitat o antecedents en els quals inspirar-se davant una eventual abdicació de Joan Carles. Qui havia de pensar que fiàvem la solidesa de la institució monàrquica al carisma de Joan Carles? Una institució que no es renova periòdicament per les urnes, que no rep una actualització de la seva legitimitat democràtica cada pocs anys, necessita altres tipus de legitimitat, la història, la tradició solen ser les que sustenten les monarquies encara supervivents al món actual, però també per un esforç de modernitzar-se, d’adaptar-se als nous temps, d’assolir el reconeixement de l’opinió pública per altres vies.

En aquest temps en que tot es qüestiona, més que en cap altre moment des de la mort de Franco, la monarquia espanyola necessita renovar-se, actualitzar-se, molta gent considera esgotat el crèdit de legitimitat aconseguit per Joan Carles. Curiosament qualsevol intent de retocar la Constitució per actualitzar la monarquia xocarà amb la por a una república que tengueren els constituents, que blindaren el títol II, complicant qualsevol intent de modificació i dificultant així la introducció dels canvis que vinguéssim com a lògica evolució de la societat, valgui d’exemple la preeminència dels fills sobre les filles en l’ordre successori ("La successió al tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor...") que xoca amb la idea de igualtat de gènere àmpliament assumida per la societat espanyola actual.

 

Una institució vitalícia i hereditària, anacrònica en una democràcia del segle XXI, necessita una capacitat d’adaptació als temps per renovar periòdicament la seva legitimitat, i resulta sorprenent que en 35 anys ningú es plantejàs que Joan Carles per ventura hauria de plantejar-se l’abdicació, i que pot ser les normes de successió tradicionals xocarien amb els valors d’una societat moderna. I tot això, enmig del cas Noós on per desgràcia les Illes Balears tenim un paper destacat, l’herència del PP que governà del 2003-2007, herència enverinada, tan enverinada que ha contaminat fins i tot la més alta institució de l’estat, encara que sigui indirectament.

 

 

PD: L'article que explica el procés de reforma constitucional pel que afecta a La Corona. 

Article 168

1. Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el títol preliminar, el capítol segon, secció 1a del títol I, o el títol II, es procedirà a l’aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.

2. Les cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues cambres.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a referèndum per a la seva ratificació.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS