Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

EL TREN DE LLEVANT: DEBAT PARLAMENTARI

cosmeb | 17 Maig, 2013 15:37

Dimarts passat el conseller Company va haver de comparéixer al Ple per explicar la liquidació del tren Manacor-Artà, a petició del PSIB-PSOE. El debat tengué poca repercussió mediàtica, al coincidir amb altres temes molt greus també tractats en aquell Ple de dimarts, com fou la mort del jove senegalès per una incorrecta atenció sanitària.

Per això vos reproduesc el debat, extret del Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears, per si és del vostre interès:

II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.EL SR. BONET I BONET:Bé, idò gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats.Sr. Conseller, ha dit vostè avui precisament que el tren deLlevant mai no s’hauria d’haver començat i a la fi, a la fi hemparlat clar. No li vengui de nou que avui parlem del tren deLlevant, bàsicament.II. Interpel·lació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Governen matèria ferroviària.LA SRA. PRESIDENTA:Passam ara al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la InterpelAlació RGE núm. 9435/12, presentada pelGrup Parlamentari Socialista, relativa a política del Govern enmatèria ferroviària.En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el Sr.Cosme Bonet, per un temps de deu minuts.

Ens trobam a mitja legislatura i dos anys els ha costat dir laveritat, mostrar realment el que tenien intenció de fer amb elprojecte de tren de Llevant, acabarem amb les vies verdes i lasuspensió definitiva que ja insinuaven vostès, l’agost del 2011.Era el juliol del 2011 quan, des del Govern, filtraven quesuspenien de forma indefinida les obres per a la finalització deltren Manacor-Artà, i ja donaven per fet que els doblers delministeri no arribarien. Això ho afirmaven a la premsa, tot justdesprés d’haver trepitjat els despatxos de les conselleries i haembullat la troca fins al 19 d’abril d’enguany, quan el Governha acordat iniciar la resolució dels contractes d’obres de laconstrucció de la línia ferroviària Manacor-Artà, i entre lesgestions que se li encomanen en aquest acord a vostè i al jaexvicepresident, Sr. Aguiló, figura en primer lloc la negociacióamb les empreses adjudicatàries per a la resolució i liquidaciódels contractes, els únics, aquestes empreses, que possiblement

en treuran un benefici econòmic de tot plegat.

 S’ha de dir que no ens sorprèn molt la resolució del temaprincipal, de polèmica que hem tengut oposició i govern enmatèria ferroviària durant aquests dos anys, el tren de Llevant,motiu de discrepància fonamental en matèria de projectes, i defutur, perquè la resta d’actuacions, com pot ser l’electrificació,no ha estat més que una continuació dels projectes iniciats,d’aquells que precisament figuraven en el conveni ferroviari,també motiu de polèmica o, més ben dit, motiu de menyspreuper part del PP durant aquests anys i ara, definitivament,

enterrat per vostès.

 Idò, Sr. Company, s’ha acabat ballar la Yenka, ja no anamuna passa endavant i una passa enrere, ara totes són cap enrere.Li hem dit en diverses ocasions i li ho repetirem avui: vostès nocreuen en el tren com alternativa de transport públic, no hicreuen, no valoren els avantatges que pugui tenir desostenibilitat, d’alternativa al transport per carretera i per tant,de manera combinada amb l’electrificació, degenerar menorCO2. No li ho hem dit només nosaltres, els ho han dit desd’entitats ciutadanes i ecologistes, li han dit darrerament que ésnegligent i irresponsable abandonar unes obres com les del trende Llevant, a partir d’ara un moment a la inoperància.També han dit de vostès, associacions ciutadanes defensoresdel ferrocarril, que actuen amb criteris purament ideològics i nosocials, sense entendre la importància del ferrocarril per aMallorca, negant-se a tenir una visió de futur i li he de dir que

ho compartim plenament.

 Aquest és un dels temes principals, la manca de visió defutur que demostren, la incapacitat de tenir una negociacióseriosa i amb resultats amb el Ministeri de Foment, però, comhan de fer cas al Ministeri de Foment al Govern balear si vostèsmateixos són els primers que han dejectat el conveni des delprimer dia? I això, malgrat que fa menys d’un mes vostèsmateix, Sr. Company, deia a una comissió d’aquest parlamentque feia un reivindicació continuada de les inversions de l’Estat,amb un resultat ben magre hem de dir, amb una total incapacitatper tombar la Sra. Pastor o per inoperants o perquè el seuobjectiu ha estat des del principi liquidar el projecte.Per tot això ens trobam avui interpelAlant-vos, Sr. Conseller,sobre la liquidació del tren de Llevant, i aquest és el dubteprincipal que ens agradaria que aclarís i que se sinceràs davantaquest parlament i davant l’opinió pública: han deixat elprojecte abandonat perquè no hi creuen ni hi han cregut mai,com ha insinuat avui mateix o perquè han estat absolutamentincapaços d’aconseguir finançament? Cap de les respostes eldeixarà molt bé, Sr. Conseller, des del nostre punt de vista.Per una banda perquè si ha deixat el projecte abandonat, sides d’un principi tenia clar que no s’havia de continuar, idò haenganat vostè durant un any i mig o dos els batlles, a tota la gentque demanava la continuació del projecte, als batlles i els ha dit-i està escrit en premsa-, els va dir que la primera opció quetenia era la continuació del projecte, però deixant caure sempreallò de les vies verdes que finalment és el que faran, un llarg ienorme passeig, símbol o monument com s’ha dit a la seva

inoperància.

 Tornant a la pregunta, si la resposta és que no continua perla incapacitat d’aconseguir finançament, idò tampoc no eldeixarà molt bé, ni a vostè ni al Govern al qual pertany ni al seupresident, quina influència té el Govern de les Illes Balears aMadrid? Cap ni una si hem d’atendre a la realitat que ens

trobam avui.

 Això és el que pensam, a Madrid ni els escolten. Ja es vaveure a la tramitació del pressuposts generals de l’Estat, a la cuad’inversions per a comunitats autònomes, aquells pressupostsque el president deia que eren absolutament injustos i als qualsno varen ser capaços d’esmenar. D’aquells pressuposts nomésen varen treure un compromís, una declaració d’intencions, pel

qual encara no hem vist ni un cèntim d’euro per pagar el conveni de carreteres.

És que resulta que quan vostès negocien(...) un pressupost que perjudica les Illes Balears tenen clar quehan de prioritzar les carreteres i no el ferrocarril, això ha estatsempre així, vostès quan aposten per la inversió opten percarreteres i ens parlen de desmesura quan només les autopistesd’Eivissa ens han costat 520 milions que pagarem durant totauna generació, 25 anys, això demostren els fets, Sr. Company.Vist el que ha anat succeint -i tenim ja una bona part delegislatura esgotada- començam a tenir un relat, començam faveure un sentit en la seva actuació, no són els primers que esdediquen a dejectar el tren com a mitjà de transport públic, aMallorca n’hi ha una llarga tradició. Menysprear el tren i alabarel transport per carretera, ho hem sentit al Partit Popular actual,certament, però també se sentia als anys seixanta el plefranquisme, quan es varen començar a tancar línies senceres detren a Mallorca com Palma-Santanyí el 64 o Santa Maria-

Felanitx el 67.

 Mirin, quasi tots els pobles que hem tengut tren i que l’hemvist desaparèixer tenim una història a contar sobre aquest fet icuriosament de Ses Salines a Artà totes s’assemblen. Al final dela història sempre et deixen caure la sospita que algú esbeneficiava de la desaparició d’una línia de tren, beneficiava aqui tenia l’exclusiva, exclusiva que en el meu poble es vaconvertir en sinònim d’autobús, l’exclusiva, deien nosaltres, unaparaula que incorporarem al diccionari de la llengua salinera, talera el pes de l’operació econòmica o negoci que feien alguns

amb aquesta desaparició del tren.

 No dic que cinquanta anys després passi el mateix, que fosel que passàs, però sí que sembla que vostès segueixen el mateixestat d’opinió, que les nostres illes són massa petites per tenir

una xarxa ferroviària.

 Era vostè qui des d’aquesta mateixa tribuna ens parlava delspagesos desenfeinats o pagesos senyors amb poques feines quees dedicaven a fer control de passatgers als vagons del tren deManacor, Sr. Company, avui ens podem estalviar exempleshumorístics, devem ser l’únic territori d’Europa on encaraentenem que la desaparició del tren és un signe de modernitat,l’únic país on es parla amb menyspreu de trens i tramvies, i elPartit Popular és portaveu d’aquest estat d’opinió.El sistema de transport, tren o bus, és també un componentmés definitori del model de creixement que es vol imposar enun país. Les carreteres van lligades a l’ocupació massiva deterritori per a nuclis urbans. És un model especulatiu on elsdoblers públics es gasten en caríssimes infraestructures,autopistes com algunes que ja hem esmentat, per propiciar unextraordinari negoci immobiliari i del sector d’automoció. Eltren, en canvi, comunica nuclis urbans propiciant la contencióurbanística, estalvi i protecció del territori, les infraestructuressón austeres i econòmiques i no hi ha lloc a l’especulació ni abeneficis immobiliaris ni ocupació excessiva del camp, ni morts

per accidents, si m’apura.

 Només s’han recuperat línies de tren, hem de recordar-ho,sota governs progressistes. El PP, sí, ens va deixar una herència:el metro, aquell metro tan costós i ara una via verda al Llevant,sols un govern progressista va aconseguir un conveni per 443milions d’euros, un conveni que vostès han dejectat, hanmenyspreat i no han defensat en cap moment i que és l’excusaara per liquidar el tren de Llevant, un conveni del qual es riuen,com se n’han rigut avui mateix, però bé que han inaugurat obresque s’han fet gràcies al conveni, com l’electrificació fins a Incaque la varen inaugurar amb tota una comitiva de devers 200persones, alts càrrecs, batlles... encapçalats pel president i per

vostè.

 Anunciava vostè en aquell moment fins i tot les següentsinversions d’electrificació a Manacor, a Sa Pobla, de 35 milions,de 17 milions, parlava, les quantitats exactes que figuraven alconveni per a aquests mateixos projectes, per tant, molt dedejectar el conveni, però al final han inaugurat a costa d’aquest

conveni.

 Mirin, no els discutirem els terminis. Podríem entendre quedes del ministeri els demanassin aportar menys quantitat anual,que els demanassin redactar un conveni nou, però no podemacceptar aquesta rendició en tota regla que han fet, rendició en

tota regla, bandera blanca.

 Si segueixen amb l’aplicació de l’acord del Consell deGovern del 19 d’abril, ens trobaran frontalment en contra,naturalment, però només a l’oposició, els batlles ja han avisatque estudien les vies judicials per obligar-lo a complir, elsmembre de la plataforma ciutadana anuncien mobilitzacions i amés fan càlculs sobre el cost de liquidació, 8, 12 milions d’eurosde la mateixa liquidació i -diuen- indemnitzacions que podrienarribar a 25 milions d’euros, no ho sé, vostè ens ho podriaaclarir avui ja que en té l’oportunitat, perquè vostè hoargumenta amb informes d’Advocacia i de situació econòmica,informes que desconeixem i aprofit per demanar-li una mica deceleritat en la tramesa d’aquests informes que ja li hem demanat

per via parlamentària.

 Han decidit liquidar un projecte d’amplíssim suport sociali institucional i crec que ho han fet d’amagat, sense avisar, senseuna sola telefonada als batlles, sense donar la cara, ni tan solsals seus correligionaris del Partit Popular de Llevant ques’havien sumat a les unanimitats dels seus ajuntamentsdemanant que es continuassin les obres.El que més greu ens sap és que després de dos anys de donarvoltes, de marejar la perdiu, de cercar na Maria per la cuina hanacabat on varen començar. Tenim la sensació que des del primerdia tenien decidit tancar aquesta obra. Per tant, no l’han lluitadani un sol dia amb vertader convenciment per aconseguir lapròrroga, renovació del conveni o un nou conveni fins i tot. Jali ho dic, no m’hagués semblat una mala solució.Als resultats ens remetem, després de dos anys de donar-livoltes no són capaços de recordar a la ministra que ella mateixaté previst al seu pla d’infraestructures de transport i habitatge elconveni pel tren la Mallorca, dins els annexos, que no s’aferrinvostès a la possibilitat de finançar i acabar les obres, que noprefereixin lluitar en lloc de tancar, no podem entendre querenunciïn a dur una inversió pública cap a les illes amb els llocsde feina que això generaria, perquè tots els problemes que abansha esmentat vostè tenien solució, si s’haguessin posat a fer feinael primer dia, refacin un projecte per a Manacor, posin-se a

negociar amb aquest ajuntament.

 Ens sembla irresponsable, Sr. Company, i molt trist ques’hagin rendit d’aquesta manera i hagin decidit liquidar unprojecte, com li deia, amb tant de suport social i institucional.

Moltes gràcies.

 

(Alguns aplaudiments)

 LA SRA. PRESIDENTA:Té la paraula el representant del Govern, Sr. Gabriel

Company, per un temps de deu minuts.

 EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDIAMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá):Moltes gràcies, Sra. Presidenta. Sr. Bonet, recentment ja emva tocar explicar la política de mobilitat d’aquest govern. Javaig dir que la política de mobilitat no només és la partferroviària, sinó que hi ha molta més cosa a dir. Sembla que pera vostès no n’hi ha i a més sembla que la política ferroviàriaalmanco en allò en què m’interpelAla, que era la política generaldel Govern en matèria ferroviària, sembla que només parlam delManacor-Artà, és dir del non nato Manacor-Artà, bé.Li vull recordar que quan parlam de mobilitat parlam demoure’s d’una manera eficaç, d’una manera ràpida, segura isostenible. Un model eficaç perquè és un recurs públic el queempram i no admet capricis. Sé que aquesta paraula no elsagrada gens, però no admet pagar 14 euros, com he dit fa unaestona, per un servei que podem tenir per 1 euro.Per tant, primer de tot hem de ser eficaços, no podemgestionar ni un minut més sense conèixer la informació bàsicadel tren, no podem -i crec que no ho hem fet, perquè després elsdiré les xifres- continuar perdent passatgers com es perdien entemporades anteriors, sinó que els hem d’augmentar que és elque hem fet quan hem millorat el servei de mobilitat a través

d’autobús.

 També li deia una modalitat ràpida, crec que no importatornar-li repetir que desplaçar-se des d’Artà a Palma amb dueshores i vint minuts no és gaire ràpid, d’acord? Per tant, això ésel que vostès havien dissenyat com a model de mobilitat.Mobilitat segura, bé, entenc en aquest cas tota la mobilitatque estava prevista és segura, i un mobilitat sostenible. És clar,Sr. Bonet, sostenible econòmica i socialment que a més vostès,a això, ho tenen clar perquè ho han dit de manera reiterada, queeconòmicament ha de ser sostenible. Per tant, crec que aquestesquatre paraules és el que hem de continuar cercant.Continuen sent plenament vigents els principis enumeratsque vaig dir el novembre del 2011 i aquesta conselleria, en lalínia marcada pel Govern de les Illes Balears desenvoluparàtotes les iniciatives sobre criteris d’austeritat, transparència i

rigor econòmic.

 Farem un repàs. La Llei de transports i mobilitat, aquesta lleique ja ha passat l’exposició pública, una llei que l’hemretardada perquè volíem conèixer l’abast de la modificació dela LOT a nivell estatal, per a nosaltres era molt prudent conèixerels canvis normatius nacionals. Bé, en aquesta llei tractaremsobre les especificitats pròpies del nostre transport, de tot eltransport públic, perquè vostès -ja dic- continuen emparrats aparlar només de transport ferroviari quan nosaltres estamemparrats a parlar de transport públic.Eficiència en les operacions regulars. Continuam treballanten aquesta matèria, insistesc que l’eficiència és fonamental pera nosaltres, capricis, els menys possibles o cap ni un i aquíparlam tant d’autobús com de tren.Hem passat ja més de disset mesos des de l’entrada del’anomenat Pla d’eficiència del transport regular per carreterai li he de dir que hem transportat exactament el mateix nombrede viatges que l’any 2011, però amb 2.200.000 euros menys delque ens costava. Per tant, el servei es dóna el mateix i fins i totmillor i ens ha costat 2.200.000 euros menys. Les dadesd’ocupació mitjana dels nostres vehicles s’ha incrementat en un16%. Per tant, crec que aquí ja començam a veure el que és

gestionar i gestionar el millor possible.

 El sistema de transport regular per carretera està en contínuamillora, tant a nivell extern, que és el que perceben elsciutadans, com de manera interna, recollint informació,informació que després s’ha de bolcar per millorar dia a dia totel transport. En aquest sentit, tant podem parlar de millores fetesa la zona de Calvià, a la reordenació del servei de Sant Joan, onvostè en cert moment em va dir que l’havíem deixatincomunicat i està més ben comunicat que mai, noves paradesa Cala Murada i a S’Espinagar, petites millores al servei

d’Andratx, etc.

 Especial esment en aquest apartat hem de fer al serveiferroviari que des de principi de legislatura fa esforços perarribar a un punt de gestió mínimament admissible. Com bé sapvostè, però convé que ho sàpiga tothom, tenim SFM, unaempresa que ens costa a tots els ciutadans de les Illes Balears 75milions d’euros anuals i només en factura un 6 milions, 5 o 6milions d’euros. Evidentment, si fos una empresa normal icorrent estaria... faria molt d’anys que estaria difunta.Treballam en dues línies, incrementar tot el que es pugui,dins una situació normal, els ingressos i també disminuir el quesón les despeses. Quant a ingressos, ho saben vostès també,instalAlarem el sistema de barreres tarifàries de què s’haguessinpogut preocupar envers de gastar doblers a altres bandes des defa ja molt de temps. Amb aquest sistema el que es pretén és nonomés recaptar més, sinó també tenir una informació molt mésfidedigna i no pegar a pens, com devien fer vostès perquèevidentment no tenien informació suficienteSi parlam de planificació, serà una matèria molt importanten la futura llei de transports. És a dir, deixarà molt clar aquestallei que es pot fer el que es pot fer, però el que no és viable desdel punt de vista econòmic, social i mediambiental no es podràfer. Per exemple, no es podrà dur endavant gastar 190 milionsd’euros amb una inversió com la que vostès varen proposar peral pla.... per al pla... vaja, per al Llevant, de Manacor a Artàtenint en compte que només tenien previst en el millor dels

casos moure 500.000 passatgers.

 Parlant del tren, que és el que realment ens importa, aquestgovern té molt clar la política a seguir en matèria ferroviària,passant per l’eficiència d’un sistema de transports que s’hademostrat totalment insostenible. Supòs que estarem d’acordamb aquesta afirmació, que un sistema que ingressa 6 milionsd’euros, més o manco, i té un cost d’un 75, és a dir, tenim undèficit de 70 milions d’euros anuals, això és insostenible i si nohi estan d’acord, idò, lògicament tenim definicions d’economia

sostenible molt diferents.

 En aquests moments difícils i... complint nosaltres el quepensam que s’ha de fer en inversions en xarxa ferroviària li diréque no en farem cap ni una que no vagi encaminada a millorari modernitzar la xarxa que ja tenim. És una cosa que els he retretde manera continuada. Crec que vostès es varen engatar d’èxitper una qüestió ideològica i varen anar a fer volar coloms entreManacor i Artà quan hi havia moltíssimes de coses definides amés en el Pla director sectorial de transports com a prioritaris

que vostès no dugueren a terme.

 Per tant, la nostra política de mobilitat ferroviària respondràa allò que els he enumerat, ens hem de preocupar de lamodernització de la nostra xarxa, i ja hem parlat abans delprojecte de barreres tarifàries, però també hem de parlar de lamodernització dels nostres sistemes d’ajuda d’explotació, delssistemes d’informació al viatger, dels nostres sistemes remots

d’informació i gestió, etc.

 Per tant, el nostre treball va en aquesta línia. Que ningú noesperi que ens posem a fer en aquests moments noves xarxesque incrementin el quilometratge de la xarxa ferroviària. No hofarem senzillament perquè no tenim doblers per fer-ho, peròtambé perquè creim que no és el millor sistema de mobilitat quetenim en aquests moments, implantació de noves xarxes que totssabem que són econòmicament inviables i li he de dir també, Sr.

Bonet, que ho són les pagui qui les pagui.

 No passen a ser viables en el moment en què les paguiMadrid, continuen sent inviables perquè després algú els ha demantenir i li ho he dit, només..., moltes vegades han dit que elsnúmeros que traiem, no ho són, no són bons, avui només li hedonat una divisió, que ha de fer, eh?, dèficit d’explotació, vostèsap perfectament de què xerr, ha tengut àrees d’economia i pertant, aquest món no li ha de venir de nou, dèficit d’explotaciódividit entre els viatgers que el seu estudi diu que tendrem.Per tant, en aquesta... de Manacor-Artà, idò els he de dir quecreiem que és... bé, és una inversió ideològica i ens sap molt degreu haver de repetir, repetir i repetir, una obra ideològica ons’encarreguen els trens un mes abans d’encarregar l’estudi dedemanda, no un mes abans de tenir-lo, dia 3 de juliol de 2009vostès encarregaren els trens i dia 3 d’agost, dia 4 d’agost perdó,un mes i un dia després encarregaren, adjudicaren el primerestudi de demanda, és a dir, vostès es tiraren a fer l’obra sense

saber què tenien entre mans.

 Això del primer estudi, que després no els va agradar i aldesembre de 2009, bastants de mesos després, adjudicaren elsegon estudi de demanda i al setembre de 2010 els entreguen elsegon estudi de demanda. A aquestes alçades, ja havien licitatun grapat de milions d’euros, cent i busques o dos-cents, és adir, sense haver tingut encara l’estudi de demanda a les mans.Això, almanco permeti’m que li digui que és d’un irresponsable

total.

 Miri, si feim la comparació de l’obra adjudicada amb elsdoblers que tenien del conveni ferroviari, vostès adjudicaren 3milions d’euros, perdó, tenien 3 milions d’euros el 2008 in’adjudicaren 2; el 2009 tenien 25 milions d’euros in’adjudicaren 80 ja; el 2010, aquí ja la frenada, el fre de mà jano hi era, eh?, el de peu ja s’havia cremat, el 2010 tenien 15milions d’euros del conveni ferroviari i n’adjudicaren 144,3,144 contra 15 que en tenien, i el 2011 en tenien 14 i mig in’adjudicaren 3,1, ja varen tornar a trobar el fre de mà, però entot això, escolti, és que el que ens han deixat ha estat unpanorama realment molt complicat d’adreçar.No és creure més o manco en el tren, és que vostès nocreuen en l’autobús, no creuen en altra cosa que no sigui el tren,bé, crec que aquí hi ha molt a parlar, però hauríem de posar unpoquet de seny i coneixement, que sé que vostè en té, Sr. Bonet,i en aquest cas el que ha d’entendre és que el que ens vàremtrobar allà no..., no..., sé cert que a vostè no li hagués agradatque li deixassin un panorama com el que em varen deixar a mi.De totes maneres, millorarem tota la xarxa que tenim enaquests moments, tot el que puguem, mirarem d’aconseguir elmàxim doblers per fer determinades inversions que sí creim quesón priorità

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS