Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

29S: lliçó de dignitat en una jornada històrica.

cosmeb | 30 Setembre, 2013 08:00

Escric això quan ja és 30 de setembre, quan l'històric 29S ha passat, però encara impactat per la jornada històrica que hem viscut. Jornada històrica per molts de motius, i no és el menor la quantitat de gent que s'ha reunit a Palma, igual que a cadascuna de les quatre illes del nostre país, per dir al Govern de les Illes Balears que no vol imposició, que no vol el famós TIL, i moltes més coses, que és el que cal analitzar ara.

 

La mobilització d'al voltant de 100.000 persones només a Palma es suma a una mobilització permanent que s'ha donat a les Illes d'ençà que començà la vaga indefinida, desmuntant les idees dels estrategues de saló del Consolat que imaginaven uns pares indignats contra els mestres i professors perquè no feien la seva feina. Aquests estrategues s'havien cregut la seva pròpia fantasia, que la societat balear percebria els docents com una colla de fanàtics catalanistes. No havien entès el missatge del 80 % de famílies que varen escollir el català com a llengua d'aprenentatge pels seus fills i filles. Segueixen sense entendre res, perquè la seva sobèrbia no els permet reconéixer que d'estrategues no en tenen res.


S'han trobat amb una societat que ja fa 5 anys que pateix la crisi econòmica i les diferents receptes, no massa satisfactòries, que han aplicat els diferents governs, particularment la recepta dels conservadors, del PP, que amb els seus anàlisis i propostes semblen culpabilitzar el sector públic, al que menyspreen i criminalitzen, dirigint els seus atacs contra funcionaris d'administració general, contra els serveis de salut, i ara contra l'educació. No ho fan per motius econòmics, no és cert que la única solució al dèficit públic i a l'endeutament sigui la privatització (casos n'hi ha a voler que demostren que la gestió privatitzada pot sortir més cara), ho fan per ideologia, perquè els conservadors també fan política, tot i que ho vulguin dissimular, ho fan per una ideologia que no creu en la igualtat d'oportunitats que està garantida, sobretot, per l'accés a una educació pública de qualitat.


Hi ha un altre element ideològic important en el Govern actual i en el PP actual, que els duu a actuar com ho fan, algú poc sospitós de ser “polític” els titllà de fanàtics, i crec que no anava malament. Existeix dins una part del PP actual (també ho deia el president Soler a una entrevista d'ahir) una obsessió contra la llengua i la identitat pròpia de les nostres Illes, un anar en contra que neix de la concepció que tenen de l'estat, del país, de la societat, i que és profundament autoritària. Per ells la pàtria és una i indivisible, i la pluralitat no fa més que dividir-la, poden consentir la llengua pròpia i determinats signes d'identitat col·lectiva però sempre dins d'uns límits, com una mena de folclore, de costumisme, fixau-vos-hi sinó, parlen de la llengua pròpia però només per alabar les varietats dialectals, part fonamental de la nostra riquesa, sens dubte, i centren els atacs contra l'estàndard, que és la versió que permet a una llengua entendre's a tots aquells territoris on parlam el mateix idioma, però que també dignifica la llengua, l'eleva del seu ús col·loquial, familiar, als usos institucionals, administratius, acadèmics, científics... No és això un signe de menyspreu per la llengua, maldament la denominin mallorquí per embullar-nos?


Però les seves obsessions no enganen més enllà dels convençuts, i la manifestació d'ahir ho va demostrar. La gent atorga major credibilitat al que li digui el mestre dels seus fills que al que senti contar a qualsevol polític, i això ho escriu un polític, conscient de l'època que ens ha tocat viure. Els estrategues de saló no han comptat que la credibilitat de la política i dels polítics viu el seu pitjor moment. Quan tenim el darrer president de la Comunitat Autònoma recentment condemnat pel Tribunal Suprem, com han de creure al seu successor abans que al mestre dels seus fills?


I el mestre el que pot explicar és que, tot i que l'objectiu d'uns infants que dominin tres llengües és bò, i que el compartim (no debades fou l'anterior govern progressista qui impulsà les seccions europees, amb el mateix objectiu), no es compten actualment amb els mitjans necessaris, ni tampoc estan preparats, no només els professors, sinó els propis alumnes, que veuen radicalment canviat el seu model educatiu a cop de decret-llei d'un dia per l'altre, i també els pares i mares. Enlloc d'una implantació progressiva el Govern preten imposar un canvi radical que només pot dur al fracàs més absolut. Vaig sentir al factòtum d'Educació, sr. Estarelles, dir que si no anava bé el proper curs ho revisarien, venia a dir que fan experiments amb els nostres fills i filles. Per aquí no passaran les famílies, ni els docents. I ho estan demostrant.


Deia que les decisions d'aquest Govern corresponen a la seva ideologia, i també és part d'aquesta l'autoritarisme, la imposició, el recórrer a la idea de que una majoria absoluta és un xec en blanc per fer qualsevol política, estigui o no al seu programa, i que no permet crítica ni rectificació, ni tan sols quan tracta temes tan delicats, a on s'han de tenir en compte opinions d'experts de tota casta, com és el cas del model educatiu. Són autoritaris i la seva concepció d'autoritat no permet reconéixer errors, ni rectificar. Tot i que ho han fet amb metges i empresaris. No són tan forts com volen aparentar.


S'han topat amb una societat que no accepta de bon grat aquest autoritarisme, una societat informada, i cansada de retallades als serveis que han de garantir els seus drets fonamentals, les plataformes en defensa de l'educació fa dos anys que protesten contra la política del Govern, el NO AL TIL ha estat la gota que ha fet vessar el tassó, i que ha unit a un poble en un clam molt ampli contra les retallades al futur dels seus fills, contra la criminalització de qui representen una dedicació vocacional a un dels oficis més nobles que existeix: educar.


Anar contra els educadors és anar contra l'educació, és anar contra el futur dels nostres fills i és anar contra els nostres drets.


Aquesta és la força que han tengut els docents per poder tenir un éxit sense precedents en la seva vaga indefinida, que s'està convertint en un exemple per a tota Espanya, estam lluitant pel futur dels nostres fills, estam lluitant per allò més sagrat, i en aquesta lluita s'està dient basta a l'argument econòmic per aplicar el programa ideològic dels neo-conservadors que ens governen.


A això sumau-li que dins aquest paquet de drets a defensar hi ha la identitat de les illes com a país, perquè la llengua no és un element més en aquesta història, és el principal, i no per fantasies de “dictadures catalanistes”, sinó per allò tan senzill que la llengua materna, tal com el seu nom indica, és la que hem sentit parlar a les nostres mares, als nostres pares, als nostres padrins, amb ella ens han ensenyat a comunicar-nos, ens han ensenyat a estimar-nos. Res més íntim que això, que no està en cap tipus de contradicció en sebre dues, tres, quatre o cinc llengües, ans al contrari. Vivim a les Illes Balears, vivim del turisme, i els nostres pares, víctimes del franquisme, s'han entès i s'han fet entendre amb alemanys, francesos, anglesos... i què? No ens han de donar cap lliçó sobre trilingüisme qui practica el monolingüisme.

 

Si de veres hagués estat l'objectiu del govern garantir l'ensenyament de la tercera llengua no haguéssin començat per donar a elegir la llengua vehicular, sinó per una implantació progressiva del trilingüisme. Però no ho van fer. Han hagut de passar moltes coses, com el 80% de famílies escollint el català, o el moviment dels enllaçats, perquè el Govern conservador, després de liquidar políticament un moderat, imposi una consellera que desconeix el sector i un lleial comissari polític al front de la Conselleria d'Educació.


Ens han donat motius per cohesionar el país, en defensa de la seva llengua i identitat, però també en defensa dels drets dels nostres fills, els pares i mares, i padrins i padrines, famílies senceres que eren ahir desbordant les avingudes de Palma, han donat una passa al front, s'han convertit en una barrera humana per protegir els docents d'una autoritat insensible, perquè en els docents han simbolitzat el que som, el país que som, la dignitat de tots, però també el que volem ser, el que volem pels nostres fills, i aquesta és una energia, una convicció, una força que un Govern intel·ligent no menysprearia.

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS