Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Intervenció al debat sobre la Llei de Símbols, 19 de desembre de 2013.

cosmeb | 20 Desembre, 2013 00:37

Avui, 19 de desembre del 2013, fa gairebé dos anys des de la formació del Govern CONTRARREFORMISTA de Mariano Rajoy, el Govern que està protagonitzant el pitjor retrocés en drets i llibertats a la democràcia espanyola.

Avui, 19 de desembre de 2013, serà recordat com un dia de la infàmia per les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Avui el PP perpetrarà el pitjor atac a les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en la nostra història recent.

Perquè aquest debat d’avui, Senyores i Senyors Diputats, aquest debat d’avui és un debat sobre la LLIBERTAT.

És un debat sobre la llibertat, provocat per un Govern que pretén limitar-la.

 

No és extrany que la idea de llibertat i en concret la llibertat d’expressió, avui trobi el seu principal enemic en un Govern, no ho és perquè des de les primeres revolucions lliberals, i en consonància amb el moment històric en que apareix el propi concepte, la llibertat d’expressió s’ha d’entendre com una llibertat negativa, com un dret de defensa front a un Estat que la pretenia limitar, l’objectiu era precisament i en concret protegir la LLIBERTAT d’EXPRESSIÓ com a esfera de la llibertat individual front a un estat censor.

El concepte no és meu, per suposat, ni és un concepte nou, és molt coneguda l’afirmació del president Wilson, també catedràtic i director de Princeton, que defensava que LA HISTÒRIA DE LA LLIBERTAT ÉS LA DE LA LLUITA PER LIMITAR EL PODER DEL GOVERN.

En aquest sentit en dates tan llunyanes com el 1776, a la Declaració de Drets del Bon Poble de Virgínia, ja podem llegir sobre la llibertat de premsa, associada al que avui en dia deim llibertat d’expressió que “ÉS UN DELS MAJORS BALUARDS DE LA LLIBERTAT, I MAI PODRÀ SER RESTRINGIDA SINÓ ÉS PER GOVERNS DESPÒTICS.”

Governs despòtics, senyores i senyors diputats, aquells que legislen per limitar les llibertats.

Aquesta llei de símbols que avui tractam en aquest Ple és precisament una fidel mostra d’un Govern, d’una administració, que vol interferir en l’exercici de la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.

És un capítol més en la història de la lluita per la llibertat, no els extranyi que ens hi oposem amb total fermesa, denunciant la gravetat de que el Govern vulgui limitar un dret fonamental bàsic en una democràcia com és aquest.

No és aquest modest diputat que els parla, ni tan sols el conjunt del Grup Parlamentari Socialista qui acusa a la Llei de Símbols de ser un atac a la llibertat d’expressió, és també el Consell Consultiu qui els ho va dir del primer esborrany.

Recordem que el Consell Consultiu és, segons l’Article 76.1 del nostre Estatut: el superior òrgan de consulta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Aquest organisme els diu:” estimamos que tal norma no está ajustada a derecho (…) atenta contra el derecho a la libertad de expresión, que, con rango de derecho fundamental, reconoce y protege el artículo 20.1 C.E., derecho respecto al cual (…) se establece en el apartado 2— que su ejercicio «no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa». Lo cual, proyectado sobre el presente caso, significa que no resulta legítimo ni admisible el régimen aludido de «autorización previa de la conselleria competente» previsto en el Anteproyecto…“

Més dur encara és el vot particular emès per cinc dels consellers membres del Consultiu:

la norma, més enllà dels dos articles dedicats a regular l’ús dels símbols institucionals, en realitat pretén instaurar un procediment de control previ per poder utilitzar o col•locar qualsevol altra simbologia en els béns immobles o mobles afectes als serveis públics i, conseqüentment, establir tot un seguit de normes sancionadores en els casos d’usos de símbols no permesos o no autoritzats.”

I encara més:

el text objecte de consulta s’aparta, sense cap tipus de justificació, del principi del pluralisme polític i dels valors constitucionals i democràtics més bàsics, i que suposa un vulneració de les llibertats ideològica i d’expressió…”

Volen encara més raons?

en una ponderació entre, d’una banda, els valors i principis fonamentals del pluralisme polític i les llibertats ideològiques i d’expressió i, de l’altra, els principis d’objectivitat, imparcialitat, neutralitat i independència de l’Administració, clarament hauran de prevaler els primers sobre els segons…”

Es qüestiona fins i tot la justificació i oportunitat d’aquesta llei:

La pretesa voluntat d’«objectivar l’ús de símbols» en els béns mobles o immobles afectes als serveis públics —amb el règim d’autorització prèvia— perquè es produeixi «sense interferències ideològiques de cap mena» no té cap fonament constitucional, estatutari o legal.”

Esmentant la doctrina del tribunal Constitucional, els adverteixen, novament, que un dret fonamental com la llibertat d’expressió haurà de primar sobre els altres:

convé recordar [ens diuen] el valor preferent de la llibertat d’expressió, com a dret bàsic i fonamental de l’Estat democràtic de dret, i que en un eventual conflicte entre drets s’haurà de ponderar cas per cas per determinar quin dret haurà de prevaler i en quina mesura.”

Aquesta és una llei sense mesura. Posen una interpretació molt subjectiva dels drets de la infància per damunt de la llibertat d’expressió.

Una interpretació tan forçada que ens fa concloure allò mateix que els consellers esmentats:

Es llegeix entre línies que el Govern que impulsa la norma sobre l’ús dels símbols als béns immobles o mobles afectes als serveis públics de la Comunitat Autònoma pensa particularment en centres d’ensenyament.”

També els sindicats creuen atacats els seus drets, en una al•legació una central sindical els deia que aquesta llei:

«[...]pretén privar l’ús dels espais dels centres de treball per anunciar missatges que no siguin competència de les administracions publiques i, conseqüentment priva l’exercici de l’activitat sindical i la llibertat de càtedra [...]»

Molt malament no anaven quan el propi Govern va canviar el text del Projecte de Llei, canviant l’article 4.3, aquell que preveu l’autorització prèvia, i convertint-lo en una mena de control patrimonial dels béns del Govern.

Però aquí tornam a tenir l’estil trampós del PP, introdueixen una esmena en via parlamentària, per tornar a l’autorització prèvia, la censura prèvia, sobre la qual el Consultiu havia advertit de la seva inconstitucionalitat.

Per tant, a totes aquestes fonamentades opinions qüestionant la constitucionalitat, l’oportunitat i l’objecte de la Llei de Símbols, hi hem d’afegir l’advertència que es va fer en aquesta seu parlamentària, per part dels serveis jurídics en el tràmit de ponència, quan el Grup Popular torna a introduir la censura, es torna a advertir del perill d’inconstitucionalitat.

Una autorització prèvia o censura que s’administrarà de forma totalment arbitrària per part de la “conselleria competent”, ja que no s’estableix cap criteri ni un a la llei, i és més, la pròpia Consellera d’Educació, a pregunta d’aquest diputat, va ser incapaç de dir un sol criteri a partir del qual es consideràs que un símbol havia de ser prohibit. Aquesta arbitrarietat en mans d’aquest Govern crea molta incertesa.

Per justificar aquesta aberració legislativa, aquest atac a les llibertatsfonamentals, s’emparen en els drets de la infància a l’exposició de motius, per justificar aquest atac a la llibertat d’expressió. Com si el legislador del PP, del Govern que és incapaç de tenir un espai de diàleg amb tota la comunitat educativa, fos capaç de fixar per si sòl, sense concurs de cap expert, com s’han de protegir els drets de la infància. Opten per prohibir, en una decisió totalment contrària a un esperit educatiu o formatiu de la infància.

Els ho han dit per escrit els Directors d’Ensenyança Secundària de Menorca, quan els recorden que les escoles “també han de formar ciutadans democràtics i cívics.”

Els recorden que “els centres docents són escoles de democràcia” i que “si volem un futur democràtic, la llibertat d’expressió i de reunió han de ser respectades i protegides en l’àmbit escolar com a escoles de vida i de ciutadania que són.”

Més clar no es pot dir: ¿quins valors estan transmetent als nostres infants quan el que pretenen imposar als centres educatius, vertader objectiu de la seva llei, és la repressió de la llibertat d’expressió?

 Sres. i Srs. Diputats

Avui veurem la paradoxa de que sortiran a aquesta tribuna a defensar la Llei de Símbols en nom de la llibertat que pretenen limitar. Sortiran aquí a omplir-se la boca de llibertat, alçant la bandera de la llibertat amb una mà, mentre amb l’altra li tallen les cames al nostre dret fonamental.

Aquells que fan de la llibertat una bandera, avui ens demostraran amb el seu vot que sols defensen la llibertat dels mercats, però limiten, posen barreres, interfereixen, en la llibertat individual.

Són falsos lliberals.

¿Com pretenen fer-nos creure que defensa la llibertat qui legisla per prohibir-la?

NO es defensa la llibertat amb una llei que restableix la censura prèvia,que el senyor Fraga va eliminar amb la l’ESTATUTO DE LA PROFESIÓN PERIODISTICA, el 1966, al qual preveia l’anulació de les consignes i la censura prèvia com a procediment normal.

L’esmena que el PP va incorporar, per tant, ens torna 46 anys enrere.

En canvi, no han acceptat cap de les esmenes de l’oposició, la majoria eren de supressió ja que no compartim res d’aquesta llei.

 Però sí varem fer dues esmenes per intentar aportar un poc de seny si els Populars estaven disposats a seguir endavant amb aquesta aberració legislativa.

- Substituir l’autorització prèvia per una simple comunicació.

- L’autorització de tot tipus de símbols amb relació històrica amb la nostra Comunitat, compatibles amb els valors democràtics de la Constitució, i que representin moviments ciutadans, legítims en un sistema democràtic.

A això han dit que no.

I també han dit que no a una esmena que diu, cit literalment:

Tendrà consideració d’infracció molt greu tota exhibició feta per part de particulars o entitats de simbologia que inciti a l’odi, que exhalti o representi dictadures, contràries als valors democràtics de la Constitució Espanyola, i particularment les que representin simbologia nazi.”

A això han dit que NO. I no ho entenc.

Els consellers del Consultiu, l’opinió pública, ho tenen clar, per molt que vostès vulguin maquillar o desfressar aquesta llei, tothom veu clar que aquesta llei es fa per prohibir l’exhibició de símbols plenament compatibles amb el nostre sistema democràtic, pretenen clarament prohibir les quatre barres sobre fons groc que també apareixen a la nostra bandera i al nostre escut.

Amb aquesta llei prohibeixen aquesta senyera. Que de manera absurda la consideren una amenaça. ( CATALUNYA )

I dins del mateix sac prohibiran aquesta que té una franja blava ( COMUNITAT VALENCIANA ).

O aquesta que simplement llueix un escut al centre, però que segueix mostrant les quatre barres roges sobre fons groc ( ARAGÓ ).

En canvi no els preocupa l’exhibició d’altres banderes o símbols que a diferència de les anteriors inciten a l’odi o són recordatoris de dictadures que han provocat mort i patiment al nostre país.

Com aquesta, que duu els colors de la bandera constitucional però exhibeix una àguila de Sant Andreu, símbol de la victòria d’uns espanyols sobre els altres, exaltació d’una victòria militar, d’una guerra entre ciutadans d’un mateix país.

¿Perquè una bandera compatible amb la Democràcia i la Constitució és sentida com una amenaça pel Govern, i no una bandera preconstitucional?

Aquesta és la pregunta que molts ens feim.

I no m’expliquin la Llei de Símbols de Navarra, com han anat fent, en aquest text legal hi trobam regulació de quins són els símbols de Navarra, bandera, escut i himne. La seva descripció, l’ús dels mateixos, i la seva promoció i, “curiós”: una DISPOSICIÓ per a l’eliminació de la simbologia franquista, de la que no volen ni parlar, vostès.

No és una llei que prohibeixi, limiti o ataqui una llibertat com la d’expressió.

És més, a l’exposició de motius es diu ja clarament quin és l’objecte de la llei:

Las regulaciones legales anteriores sobre esta materia en Navarra no han contenido los elementos jurídicos necesarios como para que los poderes públicos pudieran ejercer con eficacia la corrección de las numerosas irregularidades que frente a su fondo doctrinal se han producido y se siguen produciendo en ayuntamientos donde solo ondea la bandera oficial de la Comunidad Autónoma del País Vasco como única enseña.”

 ¿A quants d’ajuntaments de les Illes Balears han vist vostès penjades banderes d’altres comunitats autònomes en solitari, substituint la nostra?

 A cap.

 A tal punt arriba el seu esforç per intentar dissimular, maquillar, ocultar les seves vertaderes intencions, a que ens comparen a Navarra, a situacions generades pel veïnatge i relació històrica amb el País Basc.

 Es donen compte que no tenen la més mínima credibilitat?

 No veuen que tothom ha entès que han fet aquesta llei per anar contra els professors, mestres, pares i mares que no combreguen amb les rodes de molí d’un Govern autoritari, un Govern despòtic, si hem d’emprar la terminologia dels primers lliberals?

 Senyores i senyors Diputats,

 ¿Les nostres llibertats personals milloraran amb la Llei de Símbols?

 Els assegur que NO. Posen en marxa un sistema de control, repressió i sanció que no saben on els durà.

 La llibertat no és una propietat del Govern que aquest pugui administrar al seu gust, per moltes majories que tengui, la llibertat és dels ciutadans.

Si algú ha de decidir sobre la llibertat són els ciutadans, aquests han de poder decidir lliurement quins són els símbols que reconeixen i accepten, no necessiten que el Govern els digui quins símbols són perniciosos i quins no.

Aquest afany que demostra el Govern del senyor Bauzá se sembla més a la política del Gran Germà de l’obra d’Orwell, 1984, que a una proposta democràtica del segle XXI.

 ¿Quina casta de suposats lliberals són aquests que volen suplantar la llibertat dels ciutadans per les seves prohibicions?

 Acab amb una cita d’un lliberal, d’un respectat sociòleg i filòsof, que tengué una breu però respectable carrera com a polític del Partit Liberal alemany, Ralf Dahrendorf ,ens deixa un consell que voldria que s’aplicassin:

PER A QUE FLOREIXIN LES SOCIETATS LLIURES ELS LÍMITS DE LA LLIURE EXPRESSIÓ SEMPRE S’HAN D’AMPLIAR, MAI ESTRÈNYER.

 Això els demanam avui, retirin la llei, renunciïn a aquest atemptat a la llibertat d’expressió.

 Aquesta és una d’aquelles línies vermelles que cap Govern hauria de creuar, entren en un terreny perillós.

Si segueixen en aquesta deriva ens tendran devant, plantats front a aquest atemptat contra la Constitució, front a aquest atemptat a les llibertats ciutadanes.

Per això, avui, i en nom de la llibertat, els demanam un

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS