Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
El Via Crucis de l'aniversari de la II República.
cosmeb | 23 Març, 2006 18:42
Llegesc a Agències que la batlessa de Palma avisa que les celebracions del 75 aniversari de la proclamació de la II República espanyola no poden coincidir amb el Via Crucis.
Diu que hi ha més llocs al centre de Palma, a més de la plaça de Cort, a on poder organitzar un acte... d'acord, però és que els ciutadans de Palma vàren proclamar la República a la Plaça de Cort.
75 anys després aquella plaça, escenari de l'alegria, de al festa popular que va ser la instauració de la democràcia a Espanya, es veta als col·lectius que ho volen celebrar amb l'excusa d'una celebració religiosa.
Poc hem avançat en 75 anys si ni tan sols es proposa asseure's i pactar els horaris d'ocupació de la via pública entre l'Església Catòlica i els col·lectius que volen celebrar l'aniversari.La batlessa de Palma està aconseguint donar major rellevància a aquest fet, perque intuesc que devia cercar just lo contrari: dificultar la celebració. Que la impulsa a voler dificultar una celebració d'aquest caràcter.
Si no semblàs absurd, per les seves declaracions pareixeria que té por que es proclami la III República. Crec que la majoria de gent que vol celebrar el 75 aniversari de la proclamació de la II República ho vol fer per reivindicar allò que va significar.
Reivindicar els valors de la primera democràcia vertadera que va existir a la complicada història contemporània d'Espanya, perque la democràcia implantada per la I República el 1873 mai va ser efectiva.
Amb la II República a Espanya es varen fer tota una sèrie d'avenços socials i polítics que només hem pogut gaudir després de la mort del dictador: el vot de la dona, el reconeixement de les singularitats de Catalunya, del País Basc, de Galícia... obrint el camí d'un estat descentralitzat, drets socials com el dret al divorci, la reforma de l'exèrcit, l'impuls de l'escola pública.
En definitiva va ser una oportunitat de progrés per a tots els ciutadans i ciutadanes espanyols que mereix ser recordat, reivindicat, rescatat de l'oblid.
Només recordant i reivindicant la II República i els seus màrtirs podrem acabar enterrant els fantasmes d'aquell via crucis que va començar el 18 de juliol de 1936. Sobretot si recordam (i ho hem de recordar) que per aquells ideals de modernitat i progrés vàren ser molts els que vàren morir, assassinats sols per tenir unes idees, per haver-les defensades amb la força de la paraula.
Aquelles bèsties del 36 varen aconseguir el silenci dels cementiris durant quaranta anys, també vàren aconseguir la generositat de les víctimes del franquisme durant la transició. Que no pretenguin ara un nou silenci.
El 14 d'abril del 2006 la paraula ha de tornar a ser al carrer, com el 14 d'abril del 1931.