Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Front a crisis globals, autoritats globals.

cosmeb | 29 Març, 2020 20:39

Tota crisi representa una oportunitat, ens vàrem cansar de sentir aquesta afirmació durant la crisi econòmica del 2008, fins i tot es va dir que en xinès perill o risc i oportunitat formaven part de la paraula crisi, sigui cert o no, així ens ho deien. La pregunta que em faig ara és si l’actual crisi sanitària generada pel COVID-19 és també una oportunitat? Oportunitat per a qui i per a què? No seria més encertat dir que tota crisi és un repte? Un repte que si es supera ens permet aprendre sobre com superar la pròpia crisi, però també sobre què s’estava fent malament i cal corregir.

 

En aquests dies pot ser ens convé reflexionar una mica sobre aquest concepte de repte, sobre el que no s’ha fet i s’hauria de fer en el futur, i quan reflexionem és possible molta gent es quedi en el fet o l’anècdota local, i pens que aquest tornarà a ser un error. Aquesta crisi, com totes les crisis que estam vivint en les primeres dècades del segle XXI (climàtica, econòmica, social, de refugiats...) tenen conseqüències globals, d’una manera o altra acaben implicant a tot el planeta, en major o menor mesura. Sens dubte hi seguirà havent crisis més “regionals” que altres, però ni aquestes es podran afrontar des d’una òptica purament local, pensem en la Guerra de Síria, que ha tengut impacte molt més enllà del seu propi territori o dels estats que hi tenen frontera, ha influït en el desenvolupament de la Unió Europea o haurà contribuït indirectament a la demagògia dels populistes de l’extrema dreta que basen els seus arguments en el rebuig al diferent, per posar-ne un exemple molt concret.

No parlam només de geopolítica, d’interessos de les superpotències d’abast mundial, parlam de que aquella frase de que l’aleteig d’una papallona a Xina crea un huracà a l’altra punta del planeta és més real que mai.

Entre els canvis de perspectiva, les oportunitats aprofitades, que ens hauria de deixar l’actual crisi sanitària hauríem de trobar una major consolidació dels organismes internacionals, supranacionals, als que els governants dels estats haurien de fer més cas, perquè només amb una planificació global ens podrem avançar a les crisis que venguin i planificar conjuntament la millor manera de sortir-ne.

Quin paper hi tenim els ciutadans en aquest canvi que, per jo, seria tan necessari? Per poder condicionar la política local, regional, nacional, i obligar a que escoltin als organismes internacionals caldrà que l’opinió pública mundial, a cada país, exigeixi estar informat de que recomanen els organismes internacionals i que fa el govern del seu estat per donar-hi resposta. No quan la crisi ja hagi arribat, sinó quan torni una certa i nova normalitat. Si les crisis han de ser globals, si els reptes són globals, cal que exigim que les respostes siguin globals, des d’una coordinació supranacional, amb unes autoritats que tenguin el reconeixement i l’autoritat també globals.

Per altra banda, la Unió Europea podria haver estat un magnífic exemple de gestió d’una crisi clarament supranacional, però per desgràcia amb el COVID-19, com amb altres crisis més recents, la insolidaritat entre els estats membres ha frenat aquest ideal. Però Europa mereix una reflexió a part: la idea és bona, cal perfeccionar-la.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS