Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 09 Maig, 2020 15:48
Ramón Artola, Miguel Azuaga, Rafael Chamena, Juan Gelabert, Manuel Molina, Miguel Oliver, José Roy, Juan Amer, Vicente Martorell, Antoine Oliver... són alguns dels noms dels 34 ciutadans de les Illes Balears morts, assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen. El 5 de maig es commemorava l’alliberament del camp, i pocs dies després, el 8 de maig, actes institucionals poc lluïts a París, Gran Bretanya, Berlín, recordaven el final de la Segona Guerra Mundial, per jo el més senzill i emotiu segurament va ser el discurs de la Reina Isabel II del Regne Unit, a la mateixa hora en que el seu pare 75 anys abans havia anunciat el fí de la guerra, pronunciades per una persona que no deixa de ser, també, testimoni viu d’aquella època.
També aquests dies hem pogut veure el documental dels espanyols morts a Mauthausen de Carlos Hernández, i sentir la veu dels supervivents, avui pràcticament tots desapareguts, traslladant-nos a l’horror que van patir a mans dels seguidors d’una ideologia basada en l’odi, la supremacia racial i la violència. Finalment avui, 9 de maig, recordam la Declaració de Robert Schuman el 1950, com a Dia d’Europa, on va pronunciar les paraules que inspirarien no sols un bell ideal sinó la construcció política d’una Europa unida, basada en la solidaritat entre els estats, i que ens ha aportat tantes coses bones. Deia Schuman, a l’inici de la seva Declaració, que la pau mundial no es pot preservar sense uns esforços creadors que es puguin equiparar als perills que l’amenacen, que el que Europa, organitzada i viva, pot aportar a la civilització és indispensable per mantenir unes relacions pacífiques. “Europa no es va construir i hi ha haver la guerra.”
Les tres dates estan íntimament lligades, connectades, la idea d’una organització europea que garantís la pau, la seguretat, el progrés des del principi de la solidaritat, s’entén millor sabent que s’acabava la pitjor guerra coneguda per la humanitat, iniciada precisament a Europa, una guerra en la qual van donar-se horrors com el de Mauthausen.
L’Europa que celebram el 9 de maig sorgeix de les cendres de la Guerra Mundial i dels fets espantosos dels camps d’extermini nazi. L’Europa que celebram ha de fer possible que mai més es repeteixi una guerra com aquella i els seus fets terrorífics, ha de tenir per objectiu la pau mundial, però també ha de lluitar amb totes les seves forces contra les ideologies que basant-se en l’odi i la violència puguin tornar a conduïr a l’infern que van ser la Guerra i les polítiques d’extermini nazis. Aquesta Europa val la pena commemorar-la avui, dia 9 de maig, recordant les paraules de Schuman que obrien la porta a un nou ideal, que encara no hem assolit, però també hem de celebrar aquesta Europa que té la pau com a meta també el 5 de maig, data de l’alliberament de Mauthausen, o el 27 de gener, l’alliberament d’Auschwitz, o el 16 d’abril, l’alliberament de Buchenwald, com a dates en que la humanitat va obrir els ulls.
El final de la Guerra Mundial va significar un canvi profund en l’ordre polític a Europa i la resta del món, també va aparéixer una organització internacional per treballar pel manteniment de la pau, les Nacions Unides, que a la Carta fundacional proclamen:”Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides decidits a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra, que durant la nostra vida ha infligit dues vegades uns sofriments indicibles a la Humanitat, a refermar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions, grans i petites...”
Signada a San Francisco un 26 de juny de 1945, entrant el vigor el 24 d'octubre. Fa 75 anys naixia un món nou, inspirat en nobles ideals que volien deixar enrere un passat horrible. Preservem la memòria d’aquests fets, dels bons, i dels terribles que els precediren.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |