Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 19 Maig, 2021 18:33
A la comarca de migjorn coneixem la carretera Ma-6014, la que uneix el cantó d’en Pere Creus amb la carretera de S’Estanyol, com la “carretera dels presos”. No tothom sap a què es deu aquest nom. La història que hi ha darrere aquest ens duu a la Guerra Civil, i en concret a la situació en què es trobaren les autoritats militars i falangistes de saturació de les presons existents o improvisades per donar cabuda al gran nombre de detinguts polítics fruit de la repressió que s’havia iniciat el mateix juliol de 1936.
La presó provincial, el vaixell Jaime I, el Castell de Bellver o el famós magatzem de Ca’n Mir, estaven plens ja a finals de 1936, i les detencions irregulars de persones vinculades a les formacions polítiques republicanes i d’esquerres, o simplement detinguts per ser enemics de qui no convenia, omplien aquests centres, i altres que també existien.
Per això, el Comandant Militar de Balears decideix el 28 d’octubre de 1936 nomenar un Inspector en cap de Camps de Concentració de presos, encarregant-li crear un camp de forma immediata a la zona de ses Salines, segons consta a un informe del Tinent Coronel Inspector, Enrique Giménez Porras, de 15 d’agost de 1937 (Archivo IntermedioMilitar de Baleares, secció Almudaina, capsa 1781), en aquest es fa constar que el 12 de novembre de 1936 el camp ja estava muntat al balneari dels Banys de Sant Joan de la Fontsanta, terme municipal de Campos, el primer camp de concentració de presos de Mallorca i un dels primers de l’estat.
Aquest camp, que tenia capacitat per 300 persones, ja rebia presos l’1 de desmembré. Sempre seguint les dades d’aquest informe, el 20 de febrer de 1937 es va decidir crear un camp separat, al mateix indret, que va acollir a partir del 26 de febrer a 220, presos, provinents de les tripulacions dels vaixells espanyols situats a ports italians i que s’havien declarat en vaga després del cop d’estat de 18 de juliol de 1936.
Segons testimonis de presos que van estar als Banys, sembla ser que en aquesta etapa van trobar-se en unes condicions molt millots que les que havien conegut fins llavors, pensem que provenien de presons com Ca’n Mir, als Banys tot i que dormien en terra, com a molt damunt una manta, ocupaven les habitacions del balneari (tal com conta a les seves memòries-veure bibliografia-i ens va explicar a una entrevista Gabriel Riera Sorell, supervivent dels camps de concentració de presos), les condicions d’altres camps on varen estar amb posterioritat mai varen ser tan bones, especialment al Rafal des Porcs, on estigueren ubicats dins uns estables o sestadors, d’on ni tan sols es van treure els excrements de les ovelles, col·locant-hi a sobre les lliteres, algunes de les quals pràcticament tocaven les teules d’aquelles construccions.
Aquest camp va ser el primer dels que es van construir a Mallorca (també existiren camps al Port de Sóller, al Port de Pollença, a Albercutx, a Capcorb Vell, a es Capdellà..) i no va estar sempre als Banys, part dels presos varen ser traslladats a les cases de Ca’n Farineta, situades dins els terrenys de Sa Vall, a la sortida de la Colònia de Sant Jordi, perquè van treballar a la carretera de Ses Salines a la Colònia de Sant Jordi, alguns dels presos també van estar internats un temps al Rafal des Porcs (al terme municipal de Santanyí, aprop d’Es Llombards), al qual ja ens hem referit, treballant al camp d’aviació que va existir a Ses Salines durant la guerra, i finalment tot el camp de concentració va ser ubicar de forma definitiva a Son Catlar, la possessió que es troba a la carretera de sa Ràpita.
Aquest camp de concentració de Son Catlar tenia capacitat per 400 presos, que dormien a les instal·lacions ja existents a la possessió. A Son Catlar, en el moment d’emetre l’informe, hi havia 220 presos, el 29 de març de 1938 havia 244 presos, i el 7 d’agost de 1939 eren 363, segons diferents informes existents a l’Archivo Militar Intermedio de Balears. La direcció del camp de concentració de Son Catlar estava a càrrec d’un Alfères de la Guàrdia Civil retirat (Bernando Sastre Barceló, segons consta a la documentació de 1938), amb un Brigada del mateix còs com a auxiliar. El destacament de vigilància estava format per un caporal i 10 Guàrdies Civils, així com una classe i 16 milicians de segona línia, segurament voluntaris falangistes.
El 15 d’agost de 1937 les obres que havien fet els presos corresponien sobretot a carreteres, així figura a l’informe que hem esmentat a l’inici, durant l’etapa que el camp va estar ubicat als Banys es van fer: 7 kilòmetres a la carretera de la Colònia de Sant Jordi a Porto Petro; 3,6 quilòmetres a la prolongació de la carretera de Sineu fins las Banys de Sant Joan; 4,5 quilòmetres al camí de ses Salines comptant des del quilòmetre 37 de la carretera anterior; i finalment 1 quilòmetre des de l’estació de ferrocarril de ses Salines fins a la Colònia de Sant Jordi, fet que implica que es va treballar a tot el carrer principal que travessa el nucli urbà de ses Salines. Una vegada traslladat el camp a Son Catlar la principal ocupació dels presos va ser la carretera que es defineix com a “km.37 a Lloret hacia Cabo Blanco”, una distància de 9,8 quilòmetres, és a dir, el que avui en dia anomenam “ la carretera dels presos”.
En conclusió, ens referim a la “carretera dels presos” perquè es tracta d’una obra pública que es va dur a terme emprant obra de mà esclava, presos dedicats a treballs forçats des dels inicis de la Guerra Civil i en paral·lel a la brutal repressió que es va produir, tractant-se de presos polítics en un principi, com va ser el cas de destacats dirigents de la República a Mallorca com els catedràtics i regidors de l’Ajuntament de Palma Andreu Crespí Salom o Lluís Ferbal, o d’un jove Miquel Oliver Massutí (que seria secretari d’estat de Pesca als anys 80), així com també presos provinents dels pobles de la pròpia comarca del migjorn, presos polítics als que s’afegiren després els tripulants de vaixells espanyols detinguts a la Itàlia de Mussolini, els tripulants de vaixells capturats per la flota franquista (russos majoritàriament), soldats de la República capturats a la Península o nombrosos presos provinents de Menorca un cop finalitzada la Guerra.
La carretera dels presos és, en definitiva, un recordatori permanent d’un temps que no hem d’oblidar, prenent unes paraules de Miquel Oliver Massutí al pròleg de les memòries de Gabriel Riera Sorell, a qui ja hem esmentat, i que tenen el valor d’haver estat escrites per algú que va patir la privació de llibertat i els treballs forçats: “ Pensque en Gabriel ha fet bé relatant, sense odis, uns fets que s’han de conèixer i s’han de recordar perquè ens ajudin a viure en llibertat i democràcia i perquè sigui possible que mai més no es repetesquin fets i circumstàncies semblants”.
ARTICLE publicat com a col·laboració de Cosme Bonet a la revista RESSÒ de Campos, número 263. Juliol/Agost de 2017.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |