Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

La nostra fràgil república.

cosmeb | 27 Juliol, 2006 21:03

Prenc aquesta expressió d’un article llegit recentment en el qual el seu autor es refereix a “república” com a sinònim de democràcia. Així va ser a Espanya fins a la Transició i la Constitució de 1978, fins llavors la història ens explica que monarquia i democràcia havien estat incompatibles.

Els intents de que a Espanya existís i es consolidàs una democràcia vertadera són escassos, sempre fracasats per la força de les armes, projectes de democràcia sempre destruïts en el marc d’una brutal repressió.

El 1812 la Constitució de Cadis consagrava un sistema de sufgragi universal, era una constitució extraordinàriament avançada, que va ser directament anulada per Ferràn VII el 1814. Liberals, afrancesats, gent avançada en general es va haver d’exiliar.

El 1820 la revolta incruenta protagonitzada per Riego va donar peu al “Trieni Liberal” i la implantació novament de la Constitució de Cadis. El 1823 va ser el Duc d’Angulema, enviat per la Santa Aliança, i els “Cent mil fills de Sant Lluís” qui va afavorir la reinstauració de la monarquia absoluta de Ferràn VII i una brutal repressió.

1868, una revolució que va ser anomenada “La Gloriosa”, que tenia en l’heroi popular que era el General Prim el seu màxim representant, va afavorir una Constitució que torna a ser de les més avançades de tota Europa, una monarquia democràtica inviable des del moment que es va assassinar a Prim i Amadeu de Savoia va quedar sense padrí polític a Espanya. El projecte de República Federal de 1873 segueix en aquesta línia. I novament és l’exèrcit qui acaba amb aquest breu intent de democràcia, un militar, Pavía, entrà a cavall a les Corts, en una imatge que no necessita explicació.

1931, la II República, novament com el 1820 i el 1868 hem de parlar de proclamacions de la democràcia sense repressió política ni persecució dels elements reaccionaris o contrarrevolucionaris. Una democràcia viable, a pesar dels historiadors revisionistes. Una democràcia parlamentària que patí mals molt semblants a la República alemanya de Weimar, aquesta va acabar després de que el Partit Nazi es fes amb el poder gràcies a la complicitat del president Hindemburg, i que destruí la república des de dins, des del propi Govern. A Espanya les forces reaccionàries no varen aconseguir el poder com Hitler, necessitaren un cop d’estat i una Guerra Civil per tombar el poble espanyol i la seva fràgil república.

I arribam a 1978. El record encara fresc de la Guerra Civil (que no de la República), però també la bona feina d’aquella Europa pensada per Robert Schuman i Jean Monnet, pacificada per la via econòmica, fan impossible la continuitat de l’anacronisme que representava el franquisme, fan impossible la reforma d’aquell règim heretat dels experiments feixistes d’estat corporatiu, i ens condueixen a una Constitució per primera vegada en la història pactada entre les forces de progrés i les conservadores. El preu pagat en aquell moment va ser el silenci. Silenci que alguns encara demanen gairebé trenta anys després.

La història ens demostra que certament la república/democràcia espanyola és fràgil. Voldria pensar que ara ja és forta, que ja no hi ha “Pavias” esperant amb el seu cavall a les portes de les Corts. Que hem superat els fantasmes del passat i reivindicar, sense por, els vertaders demòcrates que el 1812, el 1820, el 1868 i el 1931 varen posar els fonaments de la democràcia que tenim avui.
El General Pavia a les Corts, 3 de gener de 1874
Pavia entrant a les Corts, 3 de gener de 1874

Comentaris

  1. Re: La nostra fràgil república.

    Muito obrigado por escrever isto, foi incrivelmente informativo e disse-me uma tonelada

    NEX-C3 | 12/11/2011, 11:28
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS