Res Publica segons Cosme Bonet

Diumenge passat a l'acte de presentació d'Aina Calvo com a candidata socialista a Palma, de quatre intervinents tres foren dones: la pròpia Aina Calvo, Francina Armengol i Maria Teresa Fernández de la Vega. Tal com destacaren en les seves intervencions la vicepresidenta del Govern, i també Francina Armengol i el candidat Francesc Antich, és una prova del grau d'igualtat que està acosneguint la societat espanyola, i dins ella de forma destacada el Partit Socialista. Francesc Antich en va fer broma, considerant que les lleis de paritat al final seran per garantir la presència dels homes més que des les dones. Un comentari no faltat de raó quan vam poder comprovar diumenge mateix, in situ, la capacitat i la solidesa de les tres polítiques socialistes. Maria Teresa Fernández de la Vega, Francina Armengol i, per suposat, la candidata a batlessa de Palma, Aina Calvo, han demostrat sobradament en la seva actuació en cadascun dels àmbits polítics corresponents que són dones d'empenta, i això preocupa a la dreta.

És curiós comprovar com en els tres casos Fernández de la Vega, Armengol i Calvo han estat sistemàticament ignorades, silenciades o menyspreades per la dreta i per la premsa adicta a aquesta, basta recordar en el cas de la vicepresidenta qu els atacs més encesos els va rebre per l'entrevista a una revista de moda o per al visita a les dones africanes, temes banals, que no fan més que demostrar la misogínia de qui va protagonitzar l'atac, en un paper molt destacar Eduardo Zaplana.

La dreta política i mediàtica a Balears ha seguit el mateix exemple en els casos de Calvo i Armengol. En el cas d'Armengol la dreta política i mediàtica s'ha dedicat a ignorar o silenciar la feina feta com a portaveu al Parlament, o la ingent feina a les Agrupacions Locals i Grups Municipals de Mallorca, a on els militants de base saben perfectament les capacitats de la dirigent socialista. O més recentment en el cas d'Aina Calvo, a qui han retret que no aparegués en públic, han ignorat el seu magnífic currículum polític com a diputada i consellera insular, a on havia demostrat sobradament la seva altura política, o s'han inventat el doi d'una suposada soletat totalment desmentida pels fets, que són tossuts.

La dreta mediàtica i política té por a aquestes "dones d'empenta" del socialisme espanyol i balear, al que caldria sumar a Joana Barceló. A la dreta li preocupa i reacciona amb la misongínia que la caracteritza. Tanmateix la ciutadania és més viva del que sempre s'han pensat, i hi ha cicles que per molt que desbarrin no els podran aturar.