Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 11 Març, 2007 13:25
Supòs que els estrategues del PP no estan molt contents del fracàs relatiu de la manifestació d'ahir, fracàs progressiu ja constatable a les manifestacions de l'AVT, a la qual han anat acudint de cada vegada menys gent. Palma en va ser un bon exemple, entre 2000 i 5000 persones, fent la mitja de les diferents informacions, són poca gent pel partit que ostenta la majoria absoluta a Balears.
Les bases del PP estaran satisfetes, alguns pensaran que Zapatero hauria de dimitir després de l'eufòria post-marxa. Com ja deia l'altre dia em preocupa aquest plantejament, que històricament s'assembla massa a les mesures de pressió poc democràtica dels anys 30.
Però al mateix nivell em preocupa la manca de valors i de idees que demostra el PP des que va perdre les eleccions el 14-M, un mal perdre que els radicalitza de cada dia més. Haver de posar l'organització del partit a "tapar" les expressions ultradretanes com són les banderes amb l'Àguila Imperial i pre-constitucional és símptoma de que comencen a perdre el control de les pròpies bases.
El PP demostra ser un partit sense valors i sense ideologia, que intenta omplir el seu buit programàtic apoderant-se de forma exclussiva de símbols i idees que haurien de ser del conjunt de ciutadans, és a dir, s'apropien no només de símbols constitucionals comuns a tots els espanyols, sinó també d'idees i posicionaments polítics que compartim el 90 % dels espanyols, socialistes inclosos, com és una clara postura contra ETA, o una evident defensa dels valors de la Constitució espanyola.
Des del PP, contra això, s'intenten apoderar de les idees de la Constitució o de la victòria de l'estat de dret sobre el terrorisme, com si només ells defensassin aquests valors. Això és rompre Espanya de veres, el voler convertir els valors comuns i els símbols de l'estat en valors i símbols partidistes.
El PP més que un "Partit Popular" sembla aspirar a ser un "Partido Nacional Español". Des del seu punt de vista, el que no combregui amb ells no és digne de ser ciutadà espanyol. Amb això cometen l'error històric de la dreta espanyola (de Cànovas del Castillo a Franco, si m'apurau) de voler apoderar-se de la "idea d'Espanya", una idea que tendeixen a simplificar en un ideal antiquat, intolerant i de vel·leitats imperialistes, una idea caduca front a la idea que es va plasmar en la Constitució de 1978, el nom de la qual empren en va.
Ara bé, en els darrers temps si una idea és pròpia del PP és el bel·licisme. Ho demostraren quan parlàven d'Irak: Volien la guerra front als que demanaven la pau. Però ho demostren en el cas d'Euskadi: Guerra total policial front a qualsevol opció de diàleg. Bel·licisme a ultrança front a pacifisme, aquesta és l'únic plantejament clar del PP aznaro-rajoyista.
Un plantejament que passa de les idees a les estratègies de Partit, i que està impregnant a les bases del PP, de cada dia més radicalitzades, com deiem.
Una senyora assistent a la manifestació d'ahir, tota exaltada ella, deia per la ràdio que a l'estranger es parla d'Espanya com de Sierra Leone. La sensibilitat d'aquesta senyora era nul·la, demostrava una visceral·litat i un punt de vista tan irracional que explica una mica els posicionaments radicals del PP, i el fracàs relatiu de les concentracions de divendres i de la manifestació de Madrid. Aquets posicionaments provoquen reacció a l'altra banda (no sé si els estrategues electorals del PP ho han tingut en compte), com la d'un amic que em deia, tot parlant de l'antipacifisme del PP, que preferia una Espanya més discreta en el plànol internacional que un president Aznar reduït a "perrito faldero" de Bush. Entre el "perrito faldero" i Sierra Leone hi ha el terme mig a on s'identifica la inmensa majoria d'espanyols.
I tot això en el tercer anniversari de l'11-M, data per unir-nos tots en el rebuig al terrorisme, a la violència en general, sigui en forma de terrorisme o en forma de guerra, data per declarar-nos un cop més PACIFISTES. Ahir s'exaltà la "guerra total" al Govern. Per mi, i crec que per molts altres, la pitjor manera d'honrar les víctimes de l'11-M.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Jo crec que la mani de dissabte no va resultar ser el que alguns del PP s'esperaven. Apart del número de participants (està clar que éren més de 300.000 però ni de conya arribaven als 2 milions... ni a un milió), en Rajoy es va creure que allò era el que no era, i va començar a delirar amb un discurs messiànic propi d'un populista o d'un que es creu esser el "salvador" de la Pàtria...
I no crec que al PP li vagi massa bé aquesta estratègia: per a conservar el seu electorat (sempre fidel) sí, però per a robar vots a l'electorat que hi ha enmig entre PSOE y PP, no ho crec. Tot i que també és cert que la distància que separa l'electorat fidel del PP i l'electorat fidel del PSOE es de cada cop més gran.
Temps al temps.
EL SIMULACRE DEL PP
Deia el difunt filòsof francès Jean Baudrillard: “Dissimular és fingir no tenir allò que es té. Simular és fingir tenir allò que no es té”. Doncs bé, pareix evident que el PP intenta dissimular la seva responsabilitat en la concessió de beneficis penitenciaris, alguns d’ells extraordinaris, al pres de Juana Chaos i a centenars de presos d’ETA quan governava. També dissimula, en el sentit plantejat per Baudrillard, els autèntics motius que el duen a oposar-se a qualsevol acció del govern Zapatero, especialment en matèria antiterrorista: el desgast del govern i una actitud clarament demagògica i electoralista. En aquest sentit, algú podria pensar que l’oposició dels populars a qualsevol negociació o via que pugui conduir a la fi del terrorisme i a la consecució de l’anelada pau, es deu a interessos electorals ocults i que suposarien que l’existència d’ETA beneficia el PP. Algú em podrà dir miserable!, al més pur estil Acebes. Però la insistència del PP de voler convertir a ETA en autora de l’11-M m’han duit a fer aquesta reflexió. El PP sap que amb ETA pot apelar als instints més baixos dels ciutadans permeables a la demagogia verbal. Encara que les xifres i els fets s’encarreguin de desmentir la teoria de la conspiració sempre serà massa tard: el simulacre ja està en marxa. Però clar!, la polvora de l’11-M s’ha esgotat en el mateix instant en què el judici s’ha posat en marxa. Els populars ja no en fan bandera i, fins i tot, volen fer creure que mai no han fet oposició amb aquest lamentable episodi (Zaplana dixit). Qui sap si passats uns anys, diran el mateix que amb les armes de destrucció massiva: ningú no ho sabia.
Ara toca de Juana. Per sonda i de manera forçosa. No escaparem a la crispació i a la demagogia popular. Ja l’hem viscuda en el passat. Tan sols basta recordar els escrúpols que mostraven els populars davant els detestables crims d’Estat dels GAL, i les poques manies que tenen ara de manifestar-se al costat de grups que proclamen eslògans com: “contra ETA metralleta” i “menos manos blancas i más mano dura” envoltats de símbols franquistes.
En el capítol de la simulació hi podem situar la idea que tan sols els populars tenen la capacitat de fer front com toca al terrorisme. Curiós, ens volen fer creure que tenien la banda terrorista ETA contra les cordes i no es despentinen quan li atribueixen l’atemptat de l’11-M. Un cop més, l’obstinada realitat desmenteix aquesta idea. No tan sols no acaben amb el terrorisme domèstic, sinó que són capaços d’atreure l’atenció del terrorisme d’importació.
Arribats a aquest punt, el simulacre ja s’ha convertit en paranoia. Qui sap, pot ser si els populars llegissin a Baudrillard no n’aprendrien gaire cosa, però segur que no els quedaria tant de temps per simular que són un partit amb un elevat sentit d’Estat i amb un alt grau de lleialtat institucional.
En Rajoy ahir si s'en recordar de les victimes de l'11M.
És molt trist veure com la caparrudesa d'en Rajoy està conduint a una població, que es deixar manipular, a una situació ridicula de creure que el que no té les seves idees ja no és espanyol i ademés és un radical.
Algú del PP hauria de dir-li a en Rajoy que deixi de fer el bambol i que es dediqui a fer oposició.