Res Publica segons Cosme Bonet

El PP s'està convertint en el paradignma de la corrupció urbanística a Espanya, i davant això enlloc de promoure accions contundents i una profuda regeneració es dedica a insultar a tort i a dret, no només a l'oposició, sinó que ara també toca rebre a la justícia (fiscals, jutges instructors i forces de seguretat) per investigar; toca rebre la premsa per informar ; i finalment fan pagar la seva manca de decisió en la lluita contra la corrupció insultant la intel·ligència dels ciutadans, amb mentides i invents sobre contubernis més propis del tardofranquisme senil dels anys 70 que d'una democràcia moderna com la nostra.

La característica habilitat del PP per oblidar els casos de corrupció propis (recordin Naseiro, les Stock Options, Gescartera, o els locals cas de suborn de Calvià, Túnel de Sóller o Brokerval), i la capacitat demostrada fins ara de desviar l'atenció cap a temes anecdòtics, i colaterals, els està fallant, bàsicament perque les evidències a Telde i Andratx, per posar els casos més significatius, són massa per poder inventar-se una pel·lícula completament nova.

La desesperació del PP, a nivell balear i estatal (darrerament), fa que hagin arribat al punt d'atacar als mitjans de comunicació, amenaçant amb querellar-se contra ells per publicar informació, alarmant-se de que hi hagi "filtracions als jutjats"... si tots tenguéssim la pell tan fina, i ens molestàs tant com a ells la llibertat de premsa, hi ha un diari que té un director amb piscina al que li sortiria a denúncia diària per difamar polítics, empresaris, i tot aquell que no combregui amb les seves idees. Però els altres no som així, o no som tan barruts com per posar en entredit la informació de premsa amenaçant amb denúncies quan no ens convé. En canvi el PP ja ha perdut tota mesura.

Ha perdut tota mesura i ara ja ataca a la Justícia, en conjunt. Ho ha qüestionat Zaplana, del qual ja no ens sorprèn cap animalada que pugui amollar, ja només li falta cridar allò de "Muera la inteligencia", com Millán Astray. Però a ell s'hi suma un senyor que si no fos president del PP canari i candidat pensaria que és simplement un exaltat que passava pel carrer, un tal Soria, que es va atrevir a dir que a Espanya no existeix Poder Judicial independent, tornant a l'insult com a últim i únic argument de qui no sap com sortir d'un carreró en el qual la única resposta possible és la contundència contra la corrupció, i no com Soria, Zaplana o el Rodríguez nostrat, que fan unes declaracions més pròpies de la ultradreta extraparlamentària que d'un partit que pretén ser alternativa de govern.

Contundència front a la corrupció, això és el que hom demana al PP, una profunda regeneració, no d'Espanya sinó del primer partit de l'oposició, això és el que cal a la democràcia espanyola.