Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Debora Serracchiani o l'esperança de l'esquerra italiana.

cosmeb | 14 Juny, 2009 19:20

Alguna cosa es mou a l'esquerra italiana? Diumenge, dia de comprar diaris, de llegir-los amb la tranquil·litat que no tens altres dies. M'ha cridat l'atenció: La 'antivelina' que ganó a Papi. Debora Serracchiani es la revelación de la izquierda italiana.

En el marc de l'hegemonia del Popolo della Libertà, és a dir, el berlusconisme, sorprenia trobar-se amb la notícia d'una missèr de 38 anys, Debora Serracchiani, Secretària del Partito Democratico de Udine, la mateixa ciutat d'Eluana Englaro, la tristament famosa al·lota que va provocar el debat a Itàlia sobre l'eutanasia,...

Serracchiani al seu districte ha tret uns 9000 vots a Berlusconi, el qual, per si no ho sabieu, es presentava a totes les circunscripcions electorals. Superant també en número de vots al cap de llista regional del PDI, Luigi Berlinguer, cosí de l'històric dirigent. I no només això, ha guanyat a la Lega Nord, i, sobretot, s'ha convertit en l'alè d'esperança de l'esquerra italiana.

Però és que la història no va començar el diumenge, sembla ser que Serracchiani ja va destacar fa algun temps a l'Assemblea Nazionale dei Circoli del PDI, una trobada de les bases del partit. Allà el seu fou el discurs que més entusiasmà els militants allà reunits. Se'n feu ressò El País: Nace una estrella en la izquierda italiana. A L'Unità: Se un discorso ti cambia la vita: tutti pazzi nel Pd per Debora Serracchiani.

I perquè? He vist el discurs, he entès algunes coses, com que semblava que llegia la cartilla al secretari, Dario Franceschini, la defensa Walter Veltroni, la reivindicació de les bases i d'una nova generació política, però de mentalitat, i la reflexió que el canvi no vendrà espontàniament, s'ha de lluitar.

EL VÍDEO.

Com deia, en aquell moment va entusiasmar les bases del Partit Democràtic, i pocs mesos després ha aconseguit una "proesa" en aquesta Itàlia tan berlusconitzada. La Reppublica dóna un títol interessant a l'entrevista que li fa: La ragazza che superò Silvio. I fan sul web: "Yes, she can".

Al Facebook ja hi ha un grup titulat "Debora Serracchiani Segretaria PDI subito". No sorprèn, bona part de la campanya s'ha basat en la seva capacitat de mobilització a través d'internet, a través d'un blog, d'una pàgina ben original, però també d'un discurs clar, directe, i una capacitat de convicció i d'il·lusionar demostrada pels resultats electorals.

 

Per ventura passarà una ventada, com tantes a l'esquerra italiana, o a l'esquerra europea, i no en tornarem a sentir parlar. Però... que voleu que vos digui, pens que val la pena seguir la carrera, i per ventura aprendre alguna cosa del discurs que li ha permès ni més ni menys que vèncer a l'imbatible "Papi" Berlusconi.

Comentaris

  1. Vendre fum o gestionar, i Berlusconi com a model

    Havia escrit un missatge llarguíssim contestant però m'ha donat error i s'ha borrat... en fi.

    Et deia que això que dius del Consell és impossible, la factura, subvenció o el que sigui no pot ser mai que tardi 2 anys a pagar-se de no ser que estigui mal tramitat. De fet anam bastant al dia, i fins i tot hem fet acords amb entitats financeres per no deixar de pagar a ningú a pesar dels problemes de liquidesa del Govern que ens afecten indirectament.
    La resta són mentides interessades o molt mal documentades.

    Pel que fa al mite de la bona gestió de la dreta, crec que tots ens hem acabat creient que eren uns bons gestors, quan això és una falàcia, una mentida, fum molt ben venut.
    És bona gestió el metro/litro?
    O cosntruir l'hospital sobre restes arqueològiques sense preveure ni els accessos per carretera ni un sistema de transport públic?
    És bona gestió pagar sempre més del que s'ha pressupostat per totes les obres faròniques que s'han fet?
    És bona gestió tenir tants d'alts càrrecs amb sous milionaris que han estat fent negocis particulars a tots els nivells de l'administració?
    Estam a mitja legislatura, mitja! I crec que el Govern ha fet meravelles amb l'herència i la crisi que ens ha tocat viure.
    Al final comptarem, només recordar-vos que a més de les obres faraòniques hi ha escoletes, centres de salut, serveis socials, centres educatius, habitatges de protecció oficial, carreteres, etc... que seran la senya d'identitat de la gestió d'esquerres, i que no lluiran tant com els Palaus... d'Òpera, però que afavoriran més la qualitat de vida dels ciutadans.
    Al final comptarem.
    De moment la dreta només gestiona una cosa millor que l'esquerra (o el centreesquerra) que és el marketing, és a dir, el vendre fum.

    I el mag del vendre fum a Europa és Berlusconi, precisament i tornant al tema del blog, el qual se suposa que és un model de "gestió empresarial"... o no?

    Au, Salut!

    Cosme | 24/06/2009, 08:26
  2. A Balears no anam

    Amic Cosme, el Consell em deu un ajut des de fa quasi dos anys i no em paga. De papers me n'han fet presentar un sac. No creus que aconseguir una certa eficàcia en la gestió és important? Veig molta paràlisi i poc projecte (ja no m'atrevesc a dir "de país"). Molta burocràcia i poca efectivitat. Persones com en Manera o n'Alemany haurien de ser sotmeses a una sessió de teràpia refrescant amb na Dèbora Serracchiani. Ens hem passat dos anys donant la culpa als desastres del PP, ara resulta que se'ns han reduït els ingressos de la CAIB obtenguts via imposts. Això se suposa que vol dir retallar, aturar, complicar i deixar de fer. En Joan Mesquida ja ho va fer durant quatre anys i el premiaren amb un càrrec de collons de mico. El PSOE és masoquista o ja li basten els vots que duen les sigles?

    Pep Mates | 21/06/2009, 22:49
  3. Balears, Serracchiani, la dreta

    Benvolguts,

    gràcies pels comentaris. Pens que sí que Serracchiani representa això de la Imaginació+Diferenciació+Interés. I que per ventura (només per ventura) és un nou camí que inicia l'esquerra italiana, o europea. I per això m'interessa especialment i, GENERACIONALMENT.

    Per suposat que m'interessa la política italiana, sobretot quan, com en aquest cas afecta la política europea. Crec que estic en el meu dret d'interessar-me pel que em doni la gana al meu blog personal, però a més... m'interessa i em preocupa que si l'esquerra no es rearma ideològicament no és que creixi el PPE (partit popular europeu), sinó que creixen la ultradreta, els nacionalismes intolerants i el populisme més barater, si anau a veure els resultats país per país en general PPE i conservadors tradicionals guanyen, cert, però els únics que pugen percentuament de forma significativa són els extremistes de dretes. I essent les institucions europees les que decideixen més del 70 % de la legislació que ens afecta: PER SUPOSAT QUE M'INTERESSA!!
    I ens hauria d'interessar a tots.

    Per altra banda no m'interessa el més mínim entrar en oioses comparances, no per res, sinó perque el PP hi surt perdent molt, com molt bé deis al darrer comentari.

    Si parlam de finançament: hem de recordar que la penosa situació del finançament autonòmic és mèrit del govern Aznar, és a dir del mateix PP que ara reclama el que no varen tenir barra a fer?
    Si parlam d'inversió de l'estat: hem de recordar que el PP va ser incapaç de negociar cap conveni amb l'estat que ens dugués una sola inversió estatal?
    Si parlam de gestió: va ser estió lo de n'Ordines, la Funerària Municipal, el Metro, el Palma Arena, o les residències que inauguraven sense estar acabades...? Aquesta "gestió" val més oblidar-la que no posar-la per exemple.

    Si anau a cercar gestió de l'actual pacte primer haurem de mirar els forats que ha hagut de tapar, però després posar en valor i no oblidar com fan alguns ben intencionadament, obres tan importants, necessàries, imprescindibles com la mitjana de l'autopista d'Inca, que NO va fer el PP, i sí ha fet el Pacte actual.

    Gestió, al final dels 4 anys, seran les noves escoletes municipals, les reformes i noves residències, les carreteres (sostenibles), el tren, el tramvia...

    Si teniu memòria recordareu que durant els 2 primers anys el sr. Matas no havia inaugurat res de res, a pesar de la velocitat amb la que va intentar asfaltar les illes. Voler posar ara això d'exemple a més de demagògic resulta que no és cert el tot.
    En definitiva, al final comptarem perque de moment les legislatures segueixen durant 4 anys, i només esteim, just just, a la meitat.

    Cordialment.

    Cosme | 18/06/2009, 07:02
  4. Re: Debora Serracchiani o l'esperança de l'esquerra italiana.

    La política són obres públiques, ni el pacte PP anterior, ni el govern Matas són exemple NI de bona gestió (va ser el metro o el lío de Son Espases del PP bona gestió???) NI són exemple de bona gestió dels doblers públics des d'un punt de vista ètic. Al contrari!!
    Jo vull aquest pacte i no el desgavell del PP.

    Xest | 17/06/2009, 21:40
  5. i de Balears

    i no estaria bé, benvolgut Cosme, qu el'esquerra d'aquí, en lloc de preocupar-se d'Italia, es preocupes de la financiació que no ens envia en Zapatero, la deplorable xarxa viària que tenim, el més que necessari treni transport públic que necessitem, etc, etc...

    Només un petit exemple: comparau les obres públiques començades pel PP+UM la pasada legislatura els 2 primers anys amb les vostres PSOE+BLOC+UM auqest 2 primers anys. Estau orgullosos de l'obra pública? (ja sé que d'altres coses si).

    Francesc | 17/06/2009, 16:10
  6. Tant de bo!

    Com sempre el que agrada, és la innovació i la diferència a l'hora de "vendre" un missatge.

    Ho hem de tenir molt, molt present de cara al 2011.

    Com deia Jimmy Pons, un gurú de les TIC, divendres al Parc Bit, I+D+I, no és altre cosa que: IMAGINACIÓ+DIFERENCIACIÓ+INTERÉS.

    Salut!

    Xisco Dalmau | 16/06/2009, 11:03
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS