Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Més democràcia en temps de crisi.

cosmeb | 22 Maig, 2010 08:00

Publicat a La Veu de Mallorca.

Adesiara hem de llegir o sentir a qualque opinador professional que aprofita la conjuntura (sigui quina sigui) per qüestionar el model institucional de que ens hem dotat al país. Sigui per la crisi institucional provocada per la corrupció política, o bé per la crisi econòmica, qüestionen l'existència dels mitjans audiovisuals que ells mateixos animaren a crear en el seu moment, o fins i tot plantegen la desaparició de institucions senceres. Les víctimes habituals d'aquestes invectives, d'aquests dards enverinats, solen ser els consells insulars, però no s'aturen aquí: els ajuntaments, darrerament els sindicats o, a un altre nivell, fins i tot el mateix estat de les autonomies són qüestionats en el seu paper i la seva funció institucional.

Més democràcia en temps de crisi

Qui té tan a punt aquestes “solucions” dràstiques, que clamen la desaparició de les institucions pròpies de la nostra terra, que pontifiquen amb la suficiència de qui defensa un dogma, se senten dotats d'alguna cosa semblant a la pontifícia infalibilitat, aquests solen ser els mateixos que mai han cregut en el nostre país, ni hi poden aportar cap idea de model institucional, simplement perquè segurament ja els anava bé la “Provincia de las Baleares”.
El model institucional que es plasma al nostre Estatut des de 1983 no és el fruit de la casualitat ni de la conjuntura política de la transició, ans al contrari, endinsa profundes arrels en la nostra història i s'alimenta de la reflexió de ments privilegiades que ens precediren i que dedicaren el seu intel·lecte a pensar com havia de ser una Mallorca, unes Illes Balears, autònomes. Qui giri l'ullada cap enrere veurà com a les Illes Balears no existí mai en la seva història un òrgan representatiu únic, ni tan sols en temps de la Corona catalano-aragonesa. Cada illa tenia el seu propi consell general. Aquest és el vertader orígen de les institucions singulars del país.
Així la reivindicació dels capítols o “cabildos” insulars, a les darreries del segle XIX o principis del XX, fou paral·lela a la creixent presa de consciència política a les Illes Balears.
Gabriel Alomar parla als seus escrits de la Mallorca autònoma, Josep Melià decidí referir-se a “La nació dels mallorquins”, afirmant en l'obra del mateix nom:”l'illa ha de ser l'escala bàsica dels plantejaments autònoms”. Els socialistes de la República foren reticents a una autonomia que venia a una terra encara “en minoria d'edat” (són paraules d'Alexandre Jaume), i pensaven que l'autogovern prematur “equivaldria a fortalecer la posición de los antiguos caciques”. En canvi, els socialistes d'aquella República, sí tengueren clar que el primer pas de l'autonomia era la reivindicació de la creació dels consells insulars, substituts naturals de la Diputació Provincial.
Possiblement algú s'ha equivocat en tot aquest procés, però l'error pens que va estar en no aprofundir de bon principi en la nostra singularitat, relegada a l'article 39 de l'Estatut de 1983, i prenent com a model institucional el mateix que s'aplicà a la gran majoria de comunitats autònomes, sense detallar i pensar a fons com es reproduïa a nivell institucional la singularitat insular. Després, massa vegades hem construït el nostre model institucional sobre la conjuntura política del moment.
No crec que estiguessin equivocats qui ens precediren i reflexionaren sense la pressió del resultat electoral, la política de pactes o conjuntures diverses, sobre el model institucional escaient al país. El sentiment i la consciència de país arrea a l'illa, i és a partir de l'illa com podrem construir una comunitat, no a l'enrevés.
El poble, la ciutat, l'illa, la comunitat, l'estat, Europa... són els diferents esgraons, els distints nivells d'un federalisme ben entès: d'abaix cap amunt, primant la proximitat i, per tant, la democràcia en el seu estat més pur.
Més municipalisme entès com un reforçament financer i institucional dels ajuntaments, uns consells insulars abocats a complementar i ajudar als ajuntaments, una comunitat enfocada a igualar els serveis prestats a través dels consells, un estat que resulti de la suma i solidaritat de les seves comunitats membres. Aquest és un model lògic, basat en la proximitat com a premissa essencial.
La situació econòmica és massa greu per excusar-se en ella per atacar el model de país de que ens hem dotat, resulta una pèrdua d'energies cap al camí equivocat.
La crisi econòmica no  l'han originada els estats, molt menys les autonomies o els ajuntaments, o la cosa pública en general, ans al contrari: la crisi econòmica actual té l'origen en el capitalisme salvatge i fora cap control, en l'economia especulativa. Aquí radica el vertader problema, en la riquesa mal distribuïda, en el benefici a curt termini d'uns pocs, en el risc calculat dels aprenents de bruixot de Wall Street que posa en risc als més febles.
Menys estat? Pot ser resulta un remei puntual, però a la llarga plantejaments com la redefinició del nostre model institucional, el tancament d'administracions o serveis públics, no fan més que amagar el vertader debat: el que cal democratitzar és l'economia. Recordem-ho perquè tenim per davant anys i aconteixements que ens hi faran pensar.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS