Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Que governi Romanones.

cosmeb | 31 Maig, 2010 07:30

Article publicat a ibdigital: Només el sobrecost del Palma Arena ens permetria fer front al 50 % de la retallada que anuncia el Govern al seu pressupost, imposada per les mesures anticrisi. Només aquest exemple ens basta per veure com hem arribat de mal preparats a la crisi econòmica mundial més greu de les darreres dècades després de la legislatura de l’espoli dels comptes públics. A això hi hauríem de sumar tot un seguit d'obres faraòniques, començant pel mateix Metro, que obligà a unes costoses obres d'adaptació per les greus deficiències que el feien fàcilment inundable, el sobrecost que imaginam tingueren les autopistes totalment desproporcionades a les necessitats de les nostres illes, tant a Mallorca com a Eivissa. Haurem de comptar els imposts que va fer desaparèixer el senyor Matas, tot i que per altra banda, i contra el que ara predica Rajoy, el govern Matas augmentà l'impost sobre actes jurídics documentats, un impost que pagam tots per igual però que té escassa repercussió en els ingressos de la Comunitat Autònoma. Tot un seguit de despropòsits.

 

Tot aquest recordatori pens que no cau malament, no perquè no haguessin estat necessàries mesures, que ho són, sinó perquè evidencien la mala disposició dels comptes públics a l'hora d'afrontar la crisi econòmica mundial. Bona part del dèficit públic que ara l'FMI i els responsables econòmics de la Unió Europea s'afanyen en recomanar reduir a l'estat espanyol està generat per les Comunitats Autònomes, si bé és cert que la responsabilitat d'unes i altres és diferent. A la nostra les diferents administracions hem emprés mesures de control des del dia que començàrem a tenir responsabilitats de govern, obligats pel deute heretat de l'anterior administració, curiosament poca gent i pocs mitjans de comunicació hi paraven atenció en aquell moment, ni en els esforços per reduir la dependència del crèdit, la reducció gairebé el 50 % de despesa en publicitat, la reducció d'un 15 % global del pressupost del 2010 paral·lelament al manteniment íntegre del pressupost en Benestar Social, i m'estic referint a la gestió del Consell de Mallorca, que és la que conec de primera mà.

El cert és que el debat sobre les mesures econòmiques ha canviat completament l'agenda política, i ens ha duit a pensar i parlar de la crisi des d'una altra perspectiva. Mesures més o menys encertades, en tot cas necessàries. De totes formes per mi resulta lamentable que acabem parlant del sou dels funcionaris o polítics, discutint si uns o altres el mereixen o mereixem. Resulta curiós recordar que fa 100 anys justs Pablo Iglesias era elegit el primer diputat obrer en la història d'Espanya, i una de les primeres recriminacions que se li feu des de les bancades de la dreta va ser que era un burgés perquè cobrava del seu partit, Iglesias respongué: “a mí me ha pagado mi partido, no por tacañería, sino por no poder más, un sueldo de cinco duros a la semana” , però clar, des de les bancades de la dreta s'entenia que només podia dedicar-se a la política gent com el Conde de Romanones, per posar un exemple, una de les primeres fortunes del regne.

Estam presenciant un debat estèril, que confon causa amb efecte. L’efecte ha estat l’intent del govern central de retallar el dèficit actuant sobre la despesa: sous de funcionaris i polítics, però també aturada de la inversió pública i d’algunes prestacions socials. Però la causa no és que els sous siguin alts o les inversions excessives, el tema és sobretot la caiguda en picat dels ingressos de l’administració a tots els nivells. Per això el Regne Unit ha començat apujant impostos, des de l'IRPF, a les cotitzacions socials o l'IVA, i l'Alemanya governada per democratacristians i liberals ha congelat les rebaixes fiscals promeses durant la campanya electoral. Debat estèril que oblida que estam pagant les conseqüències de la crisi financera que va esclatar el 2008, la tardor d’aquell any, ens recordava el Secretari General de l’OCDE, els estats hagueren de rescatar el sistema financer internacional.

Front a aquests debats estèrils el vertader tema es troba en el que també ens recordava Jürgen Habermas en un article a Die Zeit reproduït a la premsa espanyola, les qüestions pendents de les que depèn el futur de l’economia  passen per mesures que encara no s’han pres, que es van debatre a la reunió del G-20 a Londres com són:  l’augment dels fons propis dels bancs, major transparència per a les actuacions dels fons especulatius d'inversió, millora dels controls de la borsa i agències de qualificació, prohibició dels instruments especulatius, la creació d'una taxa sobre les transaccions financeres o la separació de la banca d'inversió i la comercial i la disgregació preventiva dels grans conglomerats bancaris.
En definitiva,el que el propi Habermas defineix com la “doma de l'asilvestrat capitalisme financer”. Per afrontar aquestes reformes de calat vertaderament ens cal una governança econòmica europea, Europa és  ara mateix una moneda sense estat, però que en moments de crisi necessita d'aquesta autoritat econòmica central que obligui a anar a tots en la mateixa línia. Si aquesta és la correcta o no només el temps ens ho dirà però aquesta és una qüestió que deixam apuntada per futures reflexions.

Tornant al nostre entorn, tornant als debats estèrils que oculten el debat de fons. La clau estatal, i molt menys la local, no pot explicar el que ha succeït, ni el darrer mes ni els darrers dos anys. Les explicacions les hem d’anar a cercar amb una visió més àmplia. Entendre que si hi ha dèfeicit és perquè s’ha fet despesa en prestacions socials i en inversió pública, i la primera d’aquestes s’ha disparat al mateix temps que s’enfonsaven els ingressos. Parlem doncs de la necessària reforma fiscal, parlem del mal finançament de les corporacions locals, que són la primera trinxera de l’estat sobretot quan els ciutadans reclamen la protecció dels serveis socials en moments de dificultats com els actuals.

Però tenc la sospita que noltros seguirem amb els debats estèrils sobre els sous d'uns i d’altres, que oculten aquest afany atàvic “dels de sempre”, que el que voldrien és que, amb tota naturalitat, governàs Romanones.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS