Res Publica segons Cosme Bonet

Demanen consens, demanen que no es posin traves als tràmits de l’Estatut, fins i tot na Rosa Estaràs deia l’altre dia a una televisió una cosa així que “com pot ser que cada vegada que proposem consens l’oposició surti amb un tema diferent per desmarcar-se”. Per favor! Una mica de serietat, està clar que el PP NO VOL QUE S’APROVI LA REFORMA DE L’ESTATUT. Varen intentar rompre amb el Consell de Formentera, es va arribar a un acord inicial dins la pròpia ponència; varen intentar rompre demanant un model de finançament, i varen trobar el suport i fins i tot el model ja redactat per part dels socialistes; varen tornar a intentar rompre amb el Consell de Formentera, i novament es varen arribar a acords; varen intentar rompre proposant una quantitat concreta de milions d’euros fixats a l’Estatut i hi va haver acord; després varen modificar aquesta proposta perquè es comprometessin a pressupostar-los en 10 anys, i també hi va haver acord; varen tornar a treure el tema del Consell de Formentera... en fi, cada vegada l’oposició, significativament el Grup Socialista que té la pell pel mànec a Madrid, els ha facilitat l’acord. A pesar del que opinin els opinants oficials del règim. Si fins i tot li vàren signar la proposta perquè els tràmits s’acceleràssin... Una cosa mai vista, claríssima demostració de la voluntat de consens que tenen els grups de l’oposició, i insistesc, el Grup Socialista en concret. I avui, minuts abans de començar les reunions amb els portaveus treu el nou REB... sí aquella cosa sense concretar i que ningú sap que vol dir que va anunciar fa dos anys i que des de llavors ha cormit “el sueño de los justos”... idò allò que ningú sap que és es transforma ara per art de màgia en una esmena innegociable del PP per poder reformar l’estatut. Per favor, senyors del PP, senyor Matas, no ens facin perdre el temps i diguin-ho clarament: el PP de Balears no vol aprovar la reforma de l’Estatut. Post Scriptum: No vos perdeu aquest titular de EL PAÍS : ‘El Gobierno balear defiende un Estatuto que rebasa el modelo financiero catalán . El texto del PP obliga al Estado a dedicar a Baleares el 2,5% de la inversión total hasta 2016.’ No deu ser aquest el problema real del PP... la contradicció flagrant entre el discurs ultra de Rajoy i la yenka que ens balla el sr. Matas des del primer dia amb el nostre Estatut d’Autonomia?http://www.elpais.es/articulo/espana/Gobierno/balear/defiende/Estatuto/rebasa/modelo/financiero/catalan/elpporesp/20060525elpepinac_9/Tes/

Vejam, siguem sincers, l'estratègia del PP en aquests moments ja és claríssima: dir No a tot, de principi i després ja cercarem els arguments. És clar, que com més fort parlem i més exagerem els vaticinis apocalíptics més raó tendrem.Fent un breu repàs als aconteixements polítics més recents resulta evident: No a l'Estatut de Catalunya, amb contradiccions dins el propi PP, opinions contràries entre dirigents del PP català, fent callar a Piqué al final del procés. En cap moment es van voler seure a negociar res de l'Estatut català, per cert. No de principi al procés de pau a Euskadi, o "procés de verificació de l'alto el foc" si tant voleu. Els basta el més mínim moviment o declaració per sortir a dir que això no es un procés de rendició d'ETA, que els han traït, etc... Clar que inmediatament han de rectificar perque la ciutadania és més llesta i intel·ligent del que pensen, i tothom sap que serà un procés, llarg, difícil... i que si volem arribar a bon port haurem de confiar en les bones gestions de qui en tenen resposabilitat. No a tota quanta llei ha proposat el govern de l'estat. Les més sonades foren la Llei de matrimoni homosexual, la LOE, instigant a les Comunitats Autònomes a incomplir-la... però si ho repassau amb atenció vos sorprendreu de la quantitat de vegades que han quedat tot sols. En definitiva, i ahir mateix, No a l'Estatut d'Andalusia. Els arguments, una vegada entrats en debat, poden parlar de finançament, de competències, d'estructura de la pròpia Comunitat Autònoma... de moment no ens ho han fet sebre. Com sempre el PP va a l'argument simple, el qual, una mica raonat, sol ser buit de contingut. Al senyor Rajoy li hem sentit a dir avui bàsicament dues coses: que l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia és com un segon plat o una segona part de l'Estatut de Catalunya, i que el PSOE intenta "copiar" les propostes catalanes per tapar un suposat desgavell... Per cert, convendria recordar-li a Rajoy que precisament el PP Balear, Jaume Matas i Rosa Estaràs concretament, demanaven fa cosa d'un any COPIAR l'Estatut català i assumir tot el mateix que s'hi posàs. En que quedam senyors del PP? Per altra banda sembla ser que la definició de "realitat nacional" per part d'Andalusia tampoc li agrada al senyor Rajoy (de fet hi deu haver poques coses que agradin al senyor Rajoy), clar que, tal com s'ha dit avui, ... a la definició de "nacionalitat" acceptada per la sacrosanta Constitució Espanyola, que és un nom, quin adjectiu li correspon? Nacionalitatal? Nacionalital? O tal vegada Nacional?... si fins i tot la gramàtica ens condueix a la realitat nacional. Hi ha per votar en contra d'un Estatut d'Autonomia amb tal argument? El que deiem al principi: l'estratègia és el NO i després cerquen com argumentar-lo, i de vegades no encerten amb els arguments.

He llegit a algun lloc que la reforma de l'Estatut de les Illes Balears no ha aixecat passions, i que la premsa ha passat per damunt l'admissió a tràmit d'aquest dimarts com a mínim fent-li poc cas, és cert. Tenc la sensació que hi ha un interés de considerar la reforma que s'està tramitant en aquests moments com menys important del que és, com si no resolgués cap dels problemes dels ciutadans de les illes, com si el Parlament de les Illes Balears es conformàs amb una reforma de mínims. Crec que aquest punt de vista és un posat, una actitud que "queda bé" però falta a la veritat.Qualsevol que es llegeixi el text que s'està tramitant de reforma del nostre estatut, o que hagi seguit els debats, sabrà que s'introdueixen noves i importants competències, significativament l'administració de la Justícia o la policia autonòmica. Sabran que es separen les llistes electorals dels Consells de les autonòmiques, una reivindicació de molts anys que finalment es resol. Sabran que s'adopta un sistema de finançament que millora la situació de les Illes Balears dins l'estat i que fins i tot es comprometen inversions estatals, fet que es miri com es miri és un signiticatiu avanç en benefici de tots els ciutadans de la nostra Comunitat. Si s'ha seguit el debat amb interés també sabran que els punts de vista a on no hi ha acord també apunten a interessants progressos, com els Drets i Deures que es pretenien introduïr, que creen o creaven nous drets socials, o la millora del finançament municipal. Insistesc, no és una reforma dolenta, ni una reforma tímida. És un avanç important, al mateix nivell que les comunitats autònomes que ens han precedit en aquesta aprovació (Catalunya, País Valencià, Andalusia), i que ens passen del vagó de cua de l'autonomia a un nivell realment de nacionalitat històrica. El posat de sempre demanar més, de creure que sempre quedam curts, de no valorar positivament els avanços que es produeixen creen una impressió falsa de la realitat. Per altra banda, en la meva opinió, per un partit polític resulta sens dubte un error preferir el posat a la serietat, tot cercant el benefici partidista o electoral ens podem acabar trobant amb un clar perjudici pel país. Ja ens entenem.

Hi ha dies en que ens hem de demanar molt seriosament quin servei fa a la democràcia els trists espectacles com el que ha protagonitzat el sr. Martínez Pujalte al Congrés dels Diputats avui, o els diputats autonòmics del PP a l'Assemblea de Madrid. Per a qui no hagi sentit la notícia en el primer cas el diputat Martínez Pujalte, possiblement el més histriònic cappare popular d'aquesta legislatura, s'ha dedicat a increpar a crits i insultar el ministre de defensa durant la sessió parlamentària d'avui dijous. El president del Congrés l'ha hagut de cridar a l'ordre tres vegades, com a un estudiant maleducat, advertint-lo que a la tercera l'expulsaria de l'hemicicle. En Pujalte ha seguit, imagin que per forçar la situació i l'expulsió, cosa que finalment ha succeït. Llavors no volia sortir, en fí... ha resultat penós veure tan trista actuació d'un representant dels ciutadans, ha fet empegueïr. Per altra banda a l'Assemblea de Madrid els diputats del PP s'han dedicat a cridar i exhibir esposes quan el portaveu de l'oposició socialista intentava parlar. No li volien deixar emprar la paraula... trist exemple de "democràcia" aquest de voler tapar la boca a l'adversari. Són dos exemples en un sol dia d'una forma patètica i ridícula d'entendre la feina d'un polític, d'un parlamentari. Han substituït les paraules, la raó, els arguments, pels crits, l'exhibició de gestos, la teatralitat i la comèdia. Gestos buits de continguts, de qui mai han sabut tenir un gest de dignitat. Aquests dies que el PP demana tantes dimissions convé recordar-lis que ni pel cas del Yak-42, ni pel Prestige, ni per la Guerra d'Irak, ni pel cas Fabra, ni per cap altra durant el seu govern, va dimitir un sol polític del PP. Està clar que el gest, buit de contingut, buit d'arguments, és el que pareix: pura comèdia, pur "esperpento.

Per circumstàncies que no venen al cas m’ha tocat viure d’aprop, de molt aprop, el naixement de les dues televisions públiques que actualment tenim a Mallorca, IB3 i la recentment estrenada Televisió de Mallorca. Ambdues són televisions públiques, nascudes a iniciativa una del Govern de les Illes Balears, en base a una llei de 1983, i l’altra a iniciativa del Consell de Mallorca com a cúmul de tot un seguit de circumstàncies, a destacar la inclusió de les illes com espai digital a la llei estatal de televisió digital terrestre i a un intent, molt lloable, del Consell de “salvar” les televisions locals de Mallorca d’una desaparició anunciada.La primera, IB3, va néixer mig d’amagat, entre els articles d’una llei d’acompanyament, un fred mes de desembre. Va néixer amb un gran pressupost i, diria jo, més ambició que euros. Es varen importar executius valencians (que explica el model que han seguit), i el dèficit no ha fet més que créixer. Va néixer envoltada de polèmica, sense consens, amb un marcat caràcter pro-governamental, és a dir, pro-PP, que ha mantingut fins al dia d’avui. La segona, la Televisió de Mallorca, ha tengut una llarga gestació, inversament proporcional al pressupost, modest, amb que va néixer. L’ambició és ser una televisió local, de proximitat es diu, i els executius venen de l’experiència de vint-i-cinc anys de televisions locals a molts de pobles de Mallorca. De moment ha nascut entre bolquers de consens, sense polèmica, ... i encara és prest per dir si pecarà dels mateixos defectes que l’anterior. Durant una primera etapa, dins el Consell d’Administració d’IB3, ens varem mantenir expectants, tot esperant com arrancaria. Vàrem deixar passar un temps, però la decepció va ser ràpida. He de reconéixer que ens ho esperàvem, però no per això de decepcionar-nos (crec que teníem dret a esperar una rectificació, el PP ja havia comés el mateix error abans i a nivell estatal: Urdaci). Durant la primera etapa d’aquesta nova Televisió de Mallorca, també expectants, respiram un aire diferent, i principalment hi ha un detall que ens fa ser optimistes: la pluralitat de persones d’origen i història tan diferent però amb una mateixa il·lusió que provenen de les televisions locals de Mallorca. En ells, en els professionals que han començat en aquest projecte, en els responsables directes... a tots ells confiam la nostra esperança, de que aquesta vegada sí que sigui una televisió de tots i per a tots. Sort.

La dita popular així ho diu:"Que hem de fer? Vendre ses cases i anar a lloguer". I es veu que el Consell de Mallorca se l'ha presa al peu de la lletra. La venda de Ca'n Domenge, és a dir, el concurs fet amb un límit màxim d'aportació econòmica (el negoci de na peix-frit), la polèmica que l'ha envoltat des del primer moment, l'esperpèntica presentació com una empresa més del Govern balear i l'Ajuntament de Palma al concurs, quan PP (Govern i Ajuntament) i UM (Consell) tenen signat un pacte de governabilitat... tot plegat han fet d'aquest assumpte un dels més escandalosos de la legislatura. I això no acabarà aquí.Des del Grup Socialista ho hem pregonat als quatre vents, amb desigual éxit: la venda de patrimoni públic del Consell de Mallorca no es limitarà a Ca'n Domenge, en vendran més. El motiu és d'allò més senzill, la quebra financera de la institució insular, una institució que si no ven patrimoni o s'endeuta no té ni un euro per inversió. Una institució que necessita recursos per mantenir l'estructura que l'envolta, i no vull entrar en els "escàndols" que animen determinats mitjans. La "taifa" del PP dins el Consell, allò que anomenam Institut de Serveis Socials i Esportius, que ells han batiat simplement com "S'Institut", controlat amb mà de ferro per la Vicepresidenta del Govern a través d'un Consorci, i que desiara apareix als mitjans per protestes de diferents col·lectius de gent gran, aquesta "taifa" del PP, déiem, absorbeix ja més del 35 % del Pressupost del Consell de Mallorca, i segueix progressant. El que déiem... aquesta història no acaba a Ca'n Domenge, en vendran nous capítols.

Fa alguns dies vaig publicar en aquest bloc una còpia de la moció que m'ha tocat defensar sobre la creació d'espais "wi-fi" a les Biblioteques de Mallorca. Una moció en positiu, pensada i feta amb i pels usuaris de les Biblioteques de Mallorca. Idò bé avui tots els grups presents en el Ple del Consell de Mallorca han donat suport a aquesta iniciativa. Com diu el títol n'estic modestament satisfet, sols esper que les bones paraules i el vot favorable es converteixin ara en gestió ràpida i efectiva per crear aquests espais de connexió a la xarxa sense fils al major nombre de Bibliotques possible. Per cert, gràcies pels suports rebuts a diversos amics i internautes.

La decisió d’ERC de votar “No” al nou Estatut d’Autonomia català segurament té una lògica interna aplastant per als militants d’aquesta formació política, però, possiblement, és difícilment comprensible per a la resta de la ciutadania.Tan dolent i allunyat dels seus plantejaments inicials és la proposta que s’ha de votar en referèndum que es prefereix l’Estatut actual sense canvis? No som el primer en deixar constància de que la resposta a aquesta mateixa pregunta feta al PP és també NO.Aquesta situació, no ho puc evitar, em recorda l’altre referèndum que es va votar recenment, el de la nova Constitució Europea, concretament a França, estat on guanyà el “No”. Els extrems de l’arc parlamentari, és a dir l’ultradreta i l’esquerra més extremista, a més d’algun oportunista, es vàren apuntar a la petició de “No” a la Constitució Europea, uns per un motiu, i uns altres per un altre. El que deia en LePen devia anar en la línia de no voler disoldre encara més la nació francesa dins una Europa federalitzant. L’esquerra més radical demanava “una Europa més social”, i possiblement tenien raó en el sentit que s’haurà d’aprofundir en aquests aspectes. Ara bé, davant la victòria, ajustada però victòria, d’aquesta extranya “Coalició del NO”, el resultat inmediat ha estat la paràlisi de la tramitació de l’anomenada “Constitució Europea”. De moment no s’està parlant d’una nova Constitució que incorpori més elements socials, en canvi els nacionalistes de LePen deuen estar encantants amb aquest nou pal a les rodes de l’europeisme. Amb l’Estatut Català tenc por que no passi el mateix, a pesar que veig difícil una victòria del No, ens podriem trobar en l’extranya situació que Catalunya tingués un Estatut menys avançat, posem per cas, que l’andalús, i que el més satisfet al final de tot el procés fos el Sr. Rajoy. Coses de la política, no és ver?

La reforma de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears representa per la nostra Comunitat Autònoma una oportunitat històrica, sense cap tipus de dubte. Sols per al comparació amb el procés d'elaboració de l'Estatut entre 1978 i 1983, amb el procés actual, podem comprovar com existeixen tota una sèrie de fets objectius que avalen aquesta tesi. En aquell moment el partit majoritari, UCD, defensava la "via lenta" d'accés a l'autonomia, recordem que els constituents no pensaven que el procés de descentralització seria tan ràpid i ampli, i el govern centrista en aquells moments sembla ser que preferia anar a poc a poc.Per altra banda les forces de l'esquerra, PSOE inclòs, preferien la via del 151, l'accés ràpid. El desacords, el cop d'estat, i els constants "ruidos de sables", així com al LOAPA convertiren l'Autonomia balear en la penúltima en aprovar-se. Ara, vint-i-tres anys després, no anam al vagó de cua de les reformes, ans al contrari, després del País Valencià, Catalunya i Andalusia podriem ser el següent, i això tenint en compte que aquestes tres autonomies han tengut un tractament més avançat que el nostre fins al moment. El consens amb el que s'ha pogut treballar, les propostes que s'han fet, l'adopció del model català en moltes solucions (sobretot les plantejades pel Grup Socialista) i fins i tot l'actitud del Govern del PP, tal vegada compromés per les seves pròpies paraules, ja que va ser el President Matas qui va afirmar que voldria "el mateix que Catalunya", dibuixen un escenari insòlit per accedir a un Estatut "de primera", i amb garanties de ser aprovat, ja que el darrer factor, i tal vegada el més important, és que aquesta reforma es produeix en una legislatura extraordinàriament favorable per a les reivindicacions de major autogovern, davant el fet que el Govern de l'estat, que presideix Rodríguez Zapatero, està en la predisposició d'aprovar les reformes dels Estatuts d'Autonomia que reclamin les diferents Comunitats Autònomes, per tal d'avançar cap a un model més federalitzant. Per tot això resulta clar que estam davant una oportunitat històrica que no podem deixar perdre. Per tot això s'entén l'actitud del PSIB-PSOE, i de l'oposició en general, de facilitar i donar suport a una ràpida tramitació. Aquesta vegada podem agafar bitllets de primera, senyors del PP, siguin valents i pugem tots plegats a aquest tren.

Al proper Ple del Consell de Mallorca, el 8 de maig, defensarem una moció per ampliar els serveis que donen les Biblioteques Municipals de Mallorca que es troben dins la xarxa del Consell. És conegut que de cada dia hi ha més gent treballant amb ordinadors portàtils a les biblioteques, i el Grup Socialista pensa que es podria adaptar uns determinats "espais" per a les connexions a internet sense fils, anomenades wi-fi, una experiència que ja funciona a moltes biblioteques muncipals de la província de Barcelona ( http://www.diba.cat/biblioteques ). Adjuntam el text de la moció, i seguirem informant del tema.Internet ha esdevingut els darrers anys una font imprescindible d’informació a tots els nivells, que permet, entre d’altres coses, una connexió inmediata amb mitjans de comunicació arreu del món o l’accés a fonts documentals de qualsevol indret del planeta. Internet ha esdevingut, doncs, una eina bàsica per als estudiants, una forma de treballar, d’investigar, d’oci, de comunicació per a persones de tota edat i condició. Les biblioteques, també com a font d’informació i documentació, s’han anat afegint al camp de les noves tecnologies a poc a poc, de forma que actualment a Mallorca s’hi pot trobar ordinadors i connexió a internet a l’abast dels usuaris. Actualment l’avanç de les noves tecnologies permet als diferents usuaris treballar a les biblioteques amb els seus propis ordinadors portables, fet de cada dia més extés, com és fàcilment constatable. Atès que existeixen en l’actualitat sistemes que permeten la connexió a internet sense fils (wireless), la denominada tecnologia “wi-fi”, seria senzilla l’adaptació d’un espai a les biblioteques que facilitàs gratuïtament aquest accés als usuaris que diposin d’ordinador portable i preparats per aquesta modalitat de connexió a la xarxa. Atès que la creació d’espais “wi-fi” a les biblioteques és una experiència que ja s’ha implantat a diferents indrets de l’estat espanyol, i amb notable acceptació per part dels usuaris. Atès que la Xarxa de Biblioteques de Mallorca és responsabilitat del Departament de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca. El Grup Socialista al Consell de Mallorca proposa al Ple de la institució la següent MOCIÓ: El Ple del Consell de Mallorca encomana al Departament de Cultura i Joventut iniciar un programa per tal de dotar les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques del Consell de Mallorca d’un espai “wi-fi”. A la seu del Consell de Mallorca, 27 d’abril de 2006.