Res Publica segons Cosme Bonet

Aquest comentari d'avui anirà a la secció d'Animalades, perque Jaume Matas segueix intentant enganar, confondre, embullar la troca amb el Règim Especial per a les Illes Balears. Una breu història ens ajudarà a entendre-ho:

- Jaume Matas proposa un Règim Fiscal Especial a mitjans dels anys 90.

- El PP, governant a Madrid, el 1998 tira enterra el projecte, es converteix en Règim Especial, sense "Fiscal".

- El PP, governant a Madrid, a partir de 1999 impedeix l'aplicació del REB tot per no donar un duro al Govern del Pacte de Progrés.

- El PP no demana l'aplicació del REB quan torna al poder a Balears el 2003.

- El PP se'n recorda del REB quan el PP perd les eleccions generals el 2004.

- Jaume Matas resuscita la idea del REB, o d'un EUROREB, el 2005 (o era el 2004), ho diu al debat de política general, i no en torna a parlar mai més.

 - Durant el debat de la reforma de l'Estatut el PP parla del REB, però finalment es planteja una solució financera diferent, parlant de fet insular. Ja som al 2006.

- Jaume Matas torna a resuscitar el Règim Fiscal, devers 10 anys després, quan el text de l'Estatut ja està en tràmit, i afirma que tendrà el suport del tripartit (increíble però cert!).

En fi... Encara se'l pot creure a aquest home?

Si la premsa pogués escriure sense complexos podrien haver dit ahir el que la majoria de gent pensava: que Jaume Matas va ser incapaç de respondre les acusacions de l'oposició. I que de l'oposició la millor va ser la portaveu socialista, sense menystenir el bon paper de Rosselló i Mascaró. Podrien dir sense complexos allò que qui més qui menys va veure si va seguir el debat: xifres i més xifres. Cap projecte de país. Cap proposta il·lusionant. Gestió que no és gestió perque és demolliberal i la seva política consisteix en no dir res. Silenci còmplice davant la corrupció. Abandó dels serveis públics. Abandó de l'educació i la sanitat públiques. Triomfalisme buit d'esperances en el futur. Autocomplaença... i tot això amb una posada en escena de mal parlamentari. El Matas de Madrid no és molt millor.

Però per ventura li feia més il·lusió. Havent tengut l'oportunitat de sentir els dos Matas amb poques setmanes de diferència, diria que el Matas que va anar a Madrid a parlar de melons per fer riure l'ultraPP estava més content i il·lusionat amb el seu paper d'oposició que fent de President a les Illes Balears. En fí.

L'oposició al seu lloc, a pesar de les crítiques habituals, va fer el seu paper: denúncia del que no funciona. L'oposició està per plantejar alternatives. Armengol va insistir que fa tres anys que proposen alguns grans temes per arribar a acords supra-partits. Silenci per resposta. Matas només parla amb els que tenen interessos com els seus. Armengol, contundent, parla des del convenciment, la ideologia, i si ho poguéssin dir dirien que va guanyar el debat. Jo no ho dic perque en som un fan.

El triomfalisme és previsible en aquest tipus de debat. Un president no pot sortir a fer altra cosa, cert. Però l'excés resta credibilitat. Jaume Matas no destaca per una gran oratòria ni tampoc té un estil que arribi a la gent. Això sí, sempre hi arriba carregat de xifres. Enaquest cas xifres conjunturals per demostrar que ell i el seu Govern han ressuscitat l'economia balear enfonsada pel Pacte. És la tesi que manté des de fa quatre anys, analitzant l'economia de les illes com si visquessim aillats de la resta de l'univers i no ens afectassin ni els atemptats de les torres bessones ni la situació de mercats turístics emergents. El viure tancat dins una bimbolla explica que el govern conservador no prengui cap mesura, i no la seva constant definició de "demolliberal"...

Lliberals al més pur estil del segle XIX, aquells del deixar fer deixar passar. Efectivament, en el cas dels serveis públics com l'Educació i la Sanitat el cert és que deixen fer totalment, deixen passar. Les seves teories sobre l'educació, parlant d'alumnes "passius", varen posar els cabells drets a més d'un. El triomfalisme sobre la situació de la sanitat pública va deixar astorats als usuaris de la mateixa que el varen sentir per la televisió. Es va atribuir el mèrit de la bona feina feta per l'Escola d'Hosteleria (UIB) i en recerca (també UIB), oblidant els seus enfrontaments també amb la UIB en matèria lingüística. Oblidant parlar de les autopistes d'Eivissa i de la terra que ha de beneficiar a algún important empresari que ja ha anunciat que farà campanya pel PP. Va oblidar la política social (per ell és assistència social, beneficència, caritat), va oblidar la Conselleria de J. M. Rodríguez (perque deu ser) i va oblidar demanar disculpes a Francesc Quetglas pel cas Bitel, a pocs dies de que l'amic Xisco ens hagués deixat, hagués pogut quedar com un senyor però ni això va sebre.

No puc deixar de dir que va fer una oferta, si es pot dir així, sobre els vols interinsulars. Una proposta basada en un informe fet pel Foment del Turisme, actualment presidit per un empresari del sector aeri, precisament, i per la qual una companyia seria l'adjudicatària d'un servei públic de nova invenció. Clar que per arribar aquí Jaume Matas primer ha d'aconseguir que l'estat cedeixi a les Balears una competència que fins abans d'ahir no va plantejar, i això que el darrer any l'hem passat parlant de les competències que hem d'incorporar a l'Estatut d'Autonomia... aquesta improvisació del Govern! En fi, la única conclusió és que Matas va demanar que es deixi d'aplicar el 50 % dels descomptes per residents que ens paga el Govern central. Vaja proposta cutre, no? Supòs que, gràcies a la premsa adicta al règim, ens intentaran convèncer de que és una idea magnífica i en seguirem parlant. Per mi no mereix una paraula més.

Jaume Matas va avorrir els seus i tot. I a l'hora de contestar no va voler entrar en allò que també ens preocupa, i que també va oblidar, la corrupció urbanística que patim. Els silencis qualque vegada diuen més que les paraules.

Es presenta interessant. Curiós que a IB3 els comentaristes ja donaven a Jaume Matas guanyador abans de començar el debat. Perque llavors diguin que no és una televisió partidista, TeleMatas. El triomfalisme del PP i el seu entorn, visible en els comentaris del programa matinal d'Angela Seguí, i la sensació de impunitat que tenen tant el Govern com els Ajuntaments del Partit Popular recorden el triomfalisme i impunitat del PP el 1995, quan Cañellas estava enganxat pel Túnel de Sóller i Brokerval, però es creia l'amo del món. També llavors anaven "a sac" a carregar-se UM i menyspreaven l'oposició. El 1995 va començar la legislatura dels 3 presidents, quan en Matas va ser president gràcies a la punyalada per l'esquena a Cristòfol Soler...

Una nova boutade de l'ex-president Aznar, tan absurda, sortida de lloc i extremista que ni Mariano Rajoy n'ha volgut fer cap valoració. Aznar creu que el món musulmà li ha de demanar disculpes a ell per haver guanyat la batalla de Guadalete al darrer rei visigot de la península ibèrica, Don Rodrigo, i haver ocupat fins el 1492, vuit segles, sòl hispànic. No parla de les disculpes que ha de demanar l'estat espanyol als indis d'Amèrica per haver ocupat pràcticament tot el continent durant quatre-cents anys (fins 1898, no?), oblida el perdó que s'ha de demanar, imagin, també als habitants de Filipines, del Rif, del Sidi Ifni, de Fernando Poo, etc... I evidentment no se li va ocurrir dir que els Estats Units haurien de demanar perdó als indis que nord-americans. 

Per rematar el tema Aznar torna a criticar la idea d'Aliança de Civilitzacions, proposada per Zapatero, amb el suport de Kofi Annan. Per Aznar només val allò de "Santiago y cierra España". I això tenint en compte que l'Aliança de Civilitzacions significa, bàsicament, un diàleg intercultural, semblant a el que va dir el Papa als ambaixadors de països de majoria musulmana ahir, als quals va demanar un diàleg interreligiós. Aznar, més radical que el PP, fent de Cid per les universitats americanes, ha passat per damunt el Papa i tot. Possiblement és l'expressió més clara de l'extremisme ideològic al qual viatja la dreta espanyola. Un viatge, marxa enrere, ja ho vaig dir una vegada, ens obligarà a rescatar aquella màxima del regeneracionisme de principis del segle XIX, però que per determinats elements de la dreta espanyola es veu que continua essent necessària, per modernitzar Espanya caldrà que facem allò que deia Joaquín Costa: "yo le echaba doble llave al sepulcro del Cid para que no volviese a cabalgar".

No resulta cap novetat, i com ha dit qui més qui menys que ha opinat sobre les paraules del Ministre de Justícia: a les Balears és vox populi com funcionen les coses. No sé si es tan vox populi o no, dependrà del lloc, la persona... el que està clar és que no és fàcil de perseguir. El sistema judicial té les seves dificultats, s'ha d'entendre que també les té per evitar abusos, però el cas de les cintes a Santa Margalida, per posar un exemple recent, creen indignació entre molta gent. "Els de sempre", diuen, en surten sempre impunes...

... personalment el que em sembla més trist de tota la història és que a pesar de la indignació que es fa pública una gran part de la societat hi està tan acostumada que no mourà un dit, ni per queixar-se ni tan sols per castigar electoralment als culpables, als investigats, als sospitosos de la corrupció.

Des de l'oposició haurem de seguir fent com ara: denunciant el que bonament poguem. Perque no sempre te fa cas la premsa, i quasi mai te fa cas la fiscalia. Al final, com sempre deim, haurem de fer pedagogia amb l'esperança que, amb el temps, la nostra societat sigui una mica més valenta per expulsar de bon de veres aquestes pràctiques de la vida política balears.

Idò al Congrés tot el nacionalisme "perifèric" va donar suport a l'Estatut, és d'agraïr el vot en positiu, una actitud, la de CiU, ERC, BNG, Nafarroa Bai, EA... més positiva i constructiva que aquesta altra actitud que tant sovinet llegim per aquí de degradar el text de l'EStatut per a les Illes Balears sense entrar en els detalls.
Ja vaig dir en el seu moment que és injust que no es vulgui valorar les bondats d'aquesta reforma, tan àmplia i tan a fons que certament s'ha de considerar un nou Estatut.
Ara bé, més curiós resulta el paper jugat pel President Matas, fent una intervenció que pràcticament demanava disculpes. O d'una Maria Salom que no va afegir molt més al que es deia allà.
Els dos portaveus del PP varen intentar fer veure que l'Estatut de les Illes Balears no tenia res que veure amb el català. Per contra, començant pel PSIB-PSOE per boca de Francina Armengol, i seguit pels grups nacionalistes ja esmentats, es va afirmar, i fins i tot es varen fer exposicions detallades de les semblances entre els Estatuts de Catalunya i de les Illes Balears.
ERC. CiU, especialment, varen destacar les múltiples semblances, que el PP presenta per Balears però que, redactat dins l'Estatut català, el mateix PP ho té presentat al Tribunal Constitucional.
El PP devia ser ben conscient de la contradicció evident que significava el debat de dimarts passat, cap dirigent estatal va voler sortir a la tribuna a defensar l'Estatut de les Illes Balears, i va deixar aquest paper o "paperillo" a na Maria Salom, prova de la poca importància que li donen, o no?
Un món de contradiccions, un PP que està a favor i ven a les Illes un gran acord i que allà ho diu amb la boca petita, o el punt de vista del nacionalisme, més positiu a Madrid que a Palma... en tot cas la història jutjarà, no és ver?

Es pot baixar la intervenció completa, una intervenció molt correcta, no debades els representants del Parlament intervenien al Congrés dels Diputats per presentar un acord que tenia un suport majoritari, per tant parlaven des de l'acord, inicialment sense ànim de polemitzar. La intervenció de la portaveu socialista va fer especial esment en l'acord aconseguit, en l'avenç que significa el nou estatut pel nostre autogovern, en la passa històrica que es donava ahir. Aquí teniu alguns extractes de la intervenció de na Francina Armengol, per a qui interessi, els que més m'han agradat a mí:

"La descentralización autonómica ha demostrado ser excelente para España, y también, como no, para la ciudadanía que vive en cada autonomía. Por eso, vale la pena avanzar en la consolidación del estado autonómico. Además hay que modernizar y adecuar nuestras normas institucionales básicas a los nuevos retos del siglo veintiuno.

Como Sus Señorías comprenderán el proceso de debate de este proyecto de Estatuto de Autonomía no ha sido fácil..."

A pesar de que nosotros defendíamos un Estatuto que contemplase más Derechos Sociales, un Estatuto más municipalista; a pesar de que no coincidíamos al CIEN POR CIEN en algunos aspectos el Partido Socialista ha decidido apostar por el acuerdo.

Un acuerdo que ha sido posible gracias al trabajo realizado por todos los ponentes del Parlament de les Illes Balears, tanto aquellos que lo apoyaron, y lo están apoyando hoy aquí; como quienes finalmente no dieron su voto positivo a la reforma. Éstos, también contribuyeron con sus aportaciones a la mejora del texto. (...)

Espero el apoyo, también, del Grupo Popular, a pesar de las campañas, a pesar de las reticencias, a pesar de la contradicción que supone oponerse a reformas semejantes en otras comunidades autónomas. (...)

Somos una nacionalidad histórica.

Existen elementos objetivos que afianzan esta definición: una lengua propia, la catalana, seña de identidad de nuestra tierra, que, además, es un patrimonio compartido con otros territorios; y también el hecho insular, o el derecho civil propio.

En definitiva, nuestra propia historia, que da forma a nuestra identidad como pueblo.

Con el permiso del Presidente, y parafraseando al escritor mallorquín Joan Alcover: "les Illes Balears tenen una ànima, i rebutjar la seva natural expressió és deixar-la morir, i deixar-la morir és renunciar a la seva existència com a poble." (...)

Después de 20 años de pertenencia de España a la Unión Europea, al fin, nuestro Estatut tendrá un capítulo donde se establecen los mecanismos de participación en las decisiones de la Unión Europea.

En la dirección que está impulsando el actual Gobierno de España, entendiendo que las comunidades autónomas también son Estado. (...)

Queremos evitar a toda costa el bloqueo partidista de las instituciones, el reparto partidario de subvenciones, una política desleal que algunos practican en Balears. 

Apostamos por tanto por más autonomía y capacidad de gobierno para los Consells, acompañada de la separación electoral para la elección de sus miembros. Por consiguiente, habrá por primera vez una candidatura para los Consells separada de la del Parlamento autonómico.

Los socialistas de Baleares, que compartimos una concepción federal del Estado, también la defendemos en nuestra comunidad autónoma. (...)

Formentera vive una triple insularidad, que le será reconocida con la creación de un Consell Insular propio. Esta propuesta no puede quedar simplemente como una declaración de intenciones. Tiene que concretarse con una decidida dotación de competencias y financiación al actual Ayuntamiento de Formentera.

La menor de las islas, requiere la mayor atención. (...)

También, por primera vez, los ayuntamientos tendrán un capítulo específico en el nuevo Estatut.

Son las instituciones más próximas a los ciudadanos, y por tanto el ámbito más directo de la democracia. Requieren compromisos de las instituciones supramunicipales de respeto a la autonomía municipal, de respeto a la autonomía competencial y de mejora sustancial de la financiación. Todo ello queda reflejado en este nuevo Estatut.(...)

Por primera vez nuestro Estatut contempla un título específico sobre financiación que representa un cambio histórico para Baleares.

Por primera vez en la historia un Gobierno de España ha reconocido públicamente los problemas de financiación que padece Baleares.

Por primera vez en la historia de Baleares un gobierno de España se ha comprometido, como se está demostrando, a paliar esta situación, injusta, para nuestra ciudadanía.

Del título de financiación quiero destacar cuatro  aspectos clave:

-  la creación de un fondo de insularidad, que deberá ser reflejado anualmente en los presupuestos generales del Estado para compensar el hecho insular de nuestra comunidad autónoma,

-  Y por último es justo que reclamemos unas inversiones extraordinarias del Estado para Baleares. Arrastramos históricamente un considerable déficit inversor. El refuerzo de la bilateralidad en la toma de decisiones financieras del Estado, con la creación de la Comisión Mixta de Economía y Hacienda; la creación de la Agencia Tributaria de les Illes Balears, 

No hay nada más perverso que tratar igual lo que es diferente. Y Baleares parte de una situación de clara desventaja en cuanto a financiación e inversiones. (...)

Los socialistas hemos puesto gran empeño en mejorar sustancialmente la financiación para Baleares con una única finalidad: servir mejor a la ciudadanía. (...)

...el nuevo Título sobre derechos, deberes y libertades ha sido una de las propuestas que con mayor vehemencia hemos defendido.

Nuestra sociedad ha evolucionado mucho desde mil novecientos ochenta y tres, y ahora, nos enfrentamos a nuevos problemas, nuevos retos, para los que no sirven las viejas soluciones.

La inmigración, la igualdad real entre mujeres y hombres o el acceso a nuevas tecnologías merecían una mención destacada en este Nuevo Estatut, acorde con los tiempos que vivimos, y los que vendrán. (...)

Nuestra historia, nuestra gente, nuestra voluntad de ser avalan el proyecto de nuevo Estatut que hoy les hemos presentado.

Finalmente quiero tener unas palabras de recuerdo, y al mismo tiempo de reconocimiento, para quienes me antecedieron en esta misma tribuna hace setenta y cinco años, cuando se debatieron en este mismo hemiciclo los primeros Estatutos de Autonomía.

Me refiero, entre otros, a los diputados de la República, Alexandre Jaume y Gabriel Alomar , escépticos en aquel momento sobre las capacidades para el autogobierno de les Illes Balears, y, sin embargo, firmes defensores del modelo autonómico.

Estoy segura de que hoy cumplimos con lo que en su momento fue su sueño inalcanzable.

Demostramos de esta forma que los ideales, y los sueños de ayer, son las realidades de hoy.

Vale la pena seguir luchando por la utopía.

Amb més alegria per uns i menys per altres, amb punts de vista per tots els gusts, avui l'Estatut de les Illes Balears ha passat el seu primer tràmit al Congrés dels Diputats. He pogut seguir tot el debat des d'allà mateix, tota una experiència vos ho assegur. Deixarem per un altra dia els detalls i anècdotes. Deixarem per un altra dia l'anàlisi acurat i a fons del que es va sentir en aquella tribuna. Però no puc estar-me de fer un breu comentari, un flaix. Em qued amb el "meló" de Jaume Matas. El president de les Illes Balears ha fet un discurs que ha començat recordant a la Mare de Déu de Lluc, i ha seugit disculpant-se davant el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana d'haver aprovat un Estatut, finalment ha rematat la jugada dient que si "s'obri el meló tots en volem un troç", o una cosa més o menys així. D'aquest debat en quedarà el meló de Jaume Matas, que ha vengut a dir que no tenim la maduresa suficient per aspirar a tenir un Estatut d'Autonomia de primer nivell, sinó que ho feim perque el veïnat ho fa. Sona embullat, però és que ha estat embullat.

Això sí, al final de les cinc reformes d'Estatuts d'Autonomia presentades fins ara és la que ha aconseguit més suports dels Senyors i Senyores Diputats. Tot un éxit, sols Esquerra Unida s'ha abstingut, vots en contra no n'hi ha hagut. 307 a favor i 6 abstencions. El nacionalisme català, basc, gallec i canari ha votat en bloc a favor d'aquest Estatut, que no deu ser tant de mínims pel que s'ha sentit a l'hemicicle. En seguirem parlant.

No puc deixar passar la Diada de Mallorca, aquesta en que la bandera ha tengut tant de protagonisme, recordant que també la varem lluir per Itàlia, com es comentava en un bloc anterior, aquí teniu la foto, tot un homenatge o no?

No és que sigui difícil, la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears arriba amb un suport ampli, molt ampli, per tant té garanties de tenir una tramitació més tranquila que d'altres que han hagut de passar el mateix envit. I l'oposició al mateix tampoc ha estat tan forta, per part del PP em referesc. Han hagut de sortejar les seves pròpies incoherències en aquesta qüestió, l'oposició frontal de Rajoy i els seus a l'Estatut català o a l'andalús, i el suport a determinats aspectes del balear (pràcticament idèntics als abans esmentats) faran que la postura que plantegi el PP estatal hagi de ser, per força, contradictòria amb el que han dit a tothom que els ha volgut escoltar. Pel PP avui no es romprà Espanya, tot i que les Illes aconseguim més competències, millor finançament, la dissolució del Parlament de forma separada... en definitiva avanços substancials que caldrà valorar com pertoca. Demà més, imagin.

Els antics romans haurien declarat l'11 de setembre dia "negre" o "dies atri", o per ventura "dies alienses", eren els dies en que els déus havien provocat una gran derrota, un gran fracàs, un gran desastre... quan estam a dia 11 de setembre no puc menys que tenir aquests tipus de pensaments, les efemèrides que es conmemoren tenen totes un tò negatiu: la derrota de 1714, per començar cronlògicament. Però podriem seguir amb el cop d'estat a Chile, que tengué com a conseqüència l'assassinat del President Allende, i després una brutal repressió, i una llarga dictadura sota la bota de Pinochet. I finalment l'11 de setembre de 2001, l'atemptat de les Torres Bessones... que més cal afegir? Que no n'ha fet de mèrits per ser un "dia negre"? Encara més...... es veu que el 1541 el mateix 11 de setembre un terratrèmol va destruir la ciutat de Guatemala, el 1898 va ser assassinada Elizabeth d'Austria-Hongria (Sissi), els nazis varen elegir aquest dia per començar els assassinats en massa del Ghetto de Minsk el 1943, veig dos avions estabellats o desapareguts el 1968 i 1974, es va clausurar l'Olimpíada de Munich, coneguda pel segrest dels atletes hebreus, el 1982 aquest dia les forces internacionals abandonaren el Líban... Un incendi a La Gomera acabà amb la vida de 20 persones, el 1992 tempestes monzòniques a la Índia i un huracà a Hawai causaren desastres i mort. Serà coincidència però són molts els desastres en un sol dia del calendari. Ara bé, no tot podia ser dolent: Un 11 de setembre de 1965 els Beatles acabaren de gravar el seu primer single, i el 1978 Jimmy Carter, l'egipci Saddat i l'israelià Begin signaren els acords de Camp David.

Sens dubte són massa coses per conmemorar l'11 de setembre, cada persona tendrà el seu particular 11 de setembre, imagin, i en aquest sentit les tres primeres esmentades, per diferents motius són "els meus 11 de setembre".

Dies irae, dies illa
solvet saeclum in favilla:
teste David cum Sibylla.

Informació complementària:

Dies Alienses
En algunos de los calendarios conservados aparece el día 18 de julio (ante diem XV kalendas sextilas) una peculiar nota que no vuelve a repetirse durante el resto del año: dies alliae. Conocidos comunmente como dies alienses, se trata de un día de luto, en donde se conmemoraba algún evento histórico desafortunado para la Ciudad (1), pues la religiosidad de los romanos atribuía a la ira de los dioses cualquier derrota o catástrofe abatida sobre ellos. Se creía que la impiedad y la relajación de las costumbres o la no observancia escrupulosa de los rituales atraía la cólera divina que se manifestaba abandonando su paternal protección sobre el pueblo (por ejemplo, infringiendo grandes derrotas militares). Como consecuencia, estos días se consideraban gafes y se evitaba cualquier actividad no esencial.

Font: Nova Roma

Los romanos no daban a los días nefastos un carácter de mal agüero, como se hace hoy; ese tipo de día, para ellos, eran los dies atri (días negros), jornadas malditas en las que no se realizaba ninguna actividad, a no ser de urgencia, ya que estaban condenadas al fracaso. Estros días fueron los de las grandes derrotas militares y catástrofes, los dedicados al culto de los difuntos (13 a 21 de febrero, 9, 11 y 13 de mayo), los dedicados al mundo subterráneo (24 de agosto, 5 de octubre y 8 de noviembre), el día en que Roma estaba desprotegida, por salir los escudos de procesión (1 de marzo) y todos los siguientes a las Kalendae,  Nonae e Idvs

Font.

Cadascu té el seu punt de vista, però en Rajoy acaba de demanar endurir la Llei d'Estrangeria (que és la mateixa que va aprovar el propi PP, tot i que amb un Reglament diferent), i les Comunitats Autònomes governades pel PP (entre elles Balears, és clar) comencen una estratègia de posar pegues a l'acollida d'immigrants arribats, bàsicament a les costes Canàries.
Jo no dic que el PP estigui demostrant una trista insolidaritat, però el que fan... per una part esmenar-se a si mateixos (torna a fer rialles, Senyor Rajoy) i per l'altra posar pegues a l'acollida solidària dels irregulars arribats a les costes espanyoles (Rosa Estaràs ha estat qui ha jugat aquest paper pel que he sentit, en el nostre cas)... tot plegat me fa pensar que sí, que el PP està demostrant ser molt insolidari.
I llavors organitzaran festes, fires i saraus diversos a càrrec de la Conselleria que encapçala Encarna Pastor. Però a l'hora de ser solidaris els giren l'esquena. Trist.

Hi ha molta gent que directament li diu "TeleMunar", per la meva part pens que no mereix aquest nom, almenys de moment s'ha de reconéixer que ha guardat les formes, que als informatius s'ha donat cabuda a totes les formacions polítiques i també a les plataformes socials més crítiques, cosa que no sempre ha estat així... IB3 directament les ignora, i quan el Centre Territorial de TVE va emetre l'especial "Salvem La Real" cal recordar que el PP reclamava amb vehemència que es suprimís aquest programa. La forma com ha nascut aquesta televisió explica que sigui tan plural, en els seus inicis. Ha aconseguit unanimitats gairebé impensables dins el Consell de Mallorca, aquest és un factor important, perque el vot unànim és difícil d'aconseguir sense un mínim de garanties. Però hi ha dos factors més que marquen el seu naixament: en primer lloc que aparegui després de que IB3 s'hagi destapat clarament com el que està essent, per desgràcia: una televisió de partit (del Partit Popular, s'entén). Però en segon lloc la participació des del primer moment de les televisions locals de l'illa, "salvades" de la desaparició a la que les condemnava la llei aprovada pel PP, gràcies a la fórmula escollida pel Consell per posar en marxa la seva televisió insular. Cal recordar que el Conseller d'Economia i Hisenda del Govern va enviar cartes per fer tancar les televisions locals, idò entre els assistents a la magnífica i original festa d'inauguració de la TVMallorca s'hi podia veure l'esmentat conseller, que no hagués volgut mai que es salvassin les TVs Locals.

El secretari general del PP s’inventà ahir al Parlament uns expedients urbanístics inexistents per intentar confondre el debat sobre corrupció, tanmateix no va ser capaç de replicar les acusacions de la portaveu socialista. El que s’està demostrant a poc a poc, dia a dia, i està essent investigat per la justícia per la fiscalia o als tribunals denunciat pels ciutadans o per la premsa, a municipis com Santa Margalida, Calvià, Ses Salines o Andratx són o tenen tota la pinta de ser trames organitzades per afavorir determinats particulars o cobrar comissions.

Rodríguez, com a defensa d’una qüestió que no tenia defensa, va insinuar que alguns regidors socialistes tenien expedients urbanístics oberts, cosa que és falsa. Si Rodríguez tengués constància de il·legalitats urbanístiques la seva obligació seria denunciar-les davant els ajuntaments afectats, i no llençar acusacions sense cap fonament al Parlament, en canvi va oblidar mencionar les il·legalitats del xalet d'un regidor del PP d’Inca, el restaurant il·legal d’una diputada del PP, o les obres també il·legals d'un batle i diputat del PP.

El president Matas, fent gal·la de covardia, va anar-se’n del Parlament quan la interpel·lació del Grup Parlamentari Socialista anava dirigida a ell, deixant tota la “feina bruta” a José María Rodríguez, qui habitualment s’encarrega d’aquests afers.

La portaveu socialista va acusar el PP d’emprar les institucions en benefici particular, i posar com a exemple el dinar pagat amb diners públics a Ses Salines, en el qual Rodríguez va anar a negociar amb el grup independent Sud Unificat, com a exemple del tarannà del PP.