Res Publica segons Cosme Bonet

Jaume Matas ofèn la inteligència dels ciutadans de les Illes Balears. Diu que no ha mentit, i no vull ser jo qui acusi el president de mentider, no vull pensar que el president ha pogut dir mentides des de l'operació "Voramar". Abans d'ahir mateix va dir que els únics casos de corrupció que hi ha a Mallorca són Andratx i Calvià... Calvià? Va oblidar que als jutjats hi ha: els investigats pel Cas Cavallistes (Ses Salines, Campos, Llucmajor, Selva, Montuïri, Lloret, Sa Pobla, Inca, Santanyí, Santa Margalida... ), a més del cas "Cintes" de Santa Margalida, el cas Rabasco a Llucmajor... No ho sap o diu una mentida? Vull pensar que el president està mal informat, lo que diu poc dels seus nombrosos assessors i de la capacitat del senyor Rodríguez.

El senyor Matas es confon tot solet en tot aquest assumpte, els primers dies canviava les seves declaracions cada dia, es reunia amb Rafel Perera i ara resulta que no, deia que havia dimitit Hidalgo i no era vera... i ara embulla amb els casos de corrupció oberts. De que va aquest president? D'embullar? Confondre? Tan mal informat i assessorat està? O és una altra cosa?

Jaume Matas s'ha reunit amb el Fiscal General i n'ha sortit "tranquil", en la seva fantasia, fruit d'un atac de pànic, m'imagin, ha escenificat una nou i estrambòtic episodi, que es suma a la  ja confusa comèdia d'embulls que el PP balear està protagonitzant des de la detenció d'Eugenio Hidalgo. I tanmateix hi segueix havent tot un seguit d'Ajuntaments del PP investigats pel Cas Cavallistes: Ses Salines, Campos, Llucmajor, Selva, Montuïri, Lloret, Sa Pobla, Inca, Santanyí, Santa Margalida (igual me n'oblid qualcún)... a més del cas "Cintes" de Santa Margalida, el cas Rabasco a Llucmajor,... casos denunciats en el seu moment pels partits de l'oposició, destapats per la premsa, i en tot cas invetigats per la Justícia. O és que Jaume Matas es pensava aturar la roda de la Justícia? Esperem que no fos així. I si no era així, tan poc tranquila tenia la consciència que ha hagut de viatjar a Madrid? Més incògnites sobre l'erràtica estratègia del PP. Tenc la sensació que durà temps trobar la "X" d'aquesta complexa equació.

A Pinochet ja només el jutjarà la història, que segurament serà implacable amb el terrorista d'estat i assassí amic de Margaret Tatcher.

La mort del monstre em recorda inevitablement la de qui ell va assassinar, a qui va voler destruir i en canvi convertí en màritr i en símbol: Salvador Allende. Vull parlar d'Allende i no d'un vulgar criminal, que no mereix ni la més mínima dedicatòria pòstuma, com no sigui per lamentar que no hagi estat obligat a demanar perdó davant les seves víctimes. És un bon moment per recordar que totes les víctimes mereixen homenatge i record, com a manera de reparar el greuge que significa la ignonímia de ser assassinat a una cuneta per ordre del govern. Sense dret a judici, sense una làpida on et plorin els teus familiars.

Allende, ell si mereix el nostre record, com a símbol de les demés víctimes. Tenc entre els meus llibres una senzilla edició de discursos d'Allende, una petita joia que de tant en tant inspira alguna bona idea, avui prenc el primer paràgraf, del primer discurs, a l'Estadio Nacional de Santiago el 1970:

"De los trabajadores es la victoria. Del pueblo sufrido que soportó, por siglo y medio, bajo el nombre de Independencia, la explotación de una clase dominante incapaz de asegurar el progreso y de hecho desentendida de él. (...) Pero ha llegado, por fin el día de decir basta. Basta a la explotación económica. Basta la desigualdad social. Basta de opresión política.
Hoy con la inspiración de los héroes de nuestra patria, nos reunimos aquí para conmemorar nuestra victoria de Chile y también para señalar el comienzo de la liberación. El pueblo al fin fecho Gobierno asume la dirección de los destinos nacionales."

No va ser així, va haver de passar el terrible parèntesi "pinochetista", avui segurament Chile respira més a ple, sense l'obra sinistra del terrible ex-dictador.

Em sorprenen, i a la vegada no, les declaracions de Pedro Ruiz : "Casos como el de Andratx son inherentes a la condición humana". Afirmacions com aquesta sempre m'han semblat fora de tò, l'excusa dellladre del refrany, ja sabeu, aquell de "cree el ladrón que todos son de su condición". I mirau, que ho digui un homorista, actor, showman, com en Pedro Ruiz, que a més presenta un espectacle titulat "Pandilla de mamones"... Val, ho puc acceptar. Que resulti que és la mateixa filosofia del portaveu del PP, Miquel Ramis, qui ho va dir la setmana passada (exactament:"la corrupció és inherent a la condició humana") ... ho deix a la vostra consideració.

Noves notícies escarrifoses sobre la Guerra d'Irak, un malson que no acaba. Un malson per la política exterior de l'imperi, però no em referesc a aquest principalment. El malson veritable és el de les víctimes civils de la política bel·licista dels Bush, Rumsfeld, Cheney i companyia. El propi Secretari General de l'ONU va dir públicament fa pocs dies que tot i estar sota una dictadura brutal els iraquians no havíen de patir per la seva vida només sortint de ca seva. És terrible, molt trist, increíble, que després d'una guerra de suposat "alliberament" s'arribi a la conclusió que "sota Saddam vivíem millor". Només aquesta conclusió hauria de fer reflexionar els que no s'han mogut dels seus postulats inicials.A Bush el missatge li ha arriabt ja per moltes vies: l'ONU, com acabam de dir; els seus aliats de cada vegada més (Espanya, Itàlia, i els escèptics de primera hora com França, entre d'altres); el Grup d'Experts Baker-Hamilton; i també l'electorat, que donà la majoria als Demòcrates constatant internament el fracàs exterior de la política imperialista de Bush.

Perquè, idò, no rectifica? Perquè no creu allò que li diuen els Baker-Hamilton, de cercar aliats a la zona, a Síria, a Iran, i oblidar aquella llista negra que va denominar absurdament, com treient el nom d'un còmic de Marvel: L'Eix del Mal. Per ventura demanar que es reconegui l'error és demanar massa a l'actual administració nord-americana, en això també es pareixen a l'anterior govern conservador espanyol.

Ahir la Constitució complia 28 anyets, i el PP, en contra del que solia predicar Aznar, aprofitava per llançar un missatge de la necessitat de reformar-la. Avui veig que ja es parla d'intentar el consens. Pens que el president Rodríguez Zapatero és un optimista, durant aquesta legislatura ha estat impossible aconseguir cap consens amb el PP, ni contra el terrorisme fonamentalista islàmic (11-M), ni contra el terrorisme abertzale, ni per lluitar contra la inmigració il·legal, ni a favor dels nous drets i llibertats que ha intentat impulsar el Govern socialista. Han votat a favor de lleis com la Llei Integral contra la violència de gènere o la Llei de Dependència, cert, només faltaria... Ara és Rajoy qui canvia el discurs "aznarià", que sempre va dir que la Constitució era intocable, i planteja reformes. Clar que ningú sap de que va la reforma de Rajoy... l'ha anunciada a la premsa i no se n'ha tornat a sebre res més.

Jo tenc algunes idees per suggerir... 

No són idees noves, són coses evidents, de les que ja s'ha parlat:

- la reforma del Senat per convertir-lo en una vertadera cambra de representació territorial, d'inspiració federal, com federalitzant és el nostre "Estat de les Autonomies".

- la incorporació de nous Drets, noves Llibertats... en la línia del que ha fet el Govern Zapatero durant aqueta legislatura, amb lleis innovadores com la de matrimoni homosexual, però també incorporant matisos que el 1978 no es van plantejar, relacionats amb el medi ambient i les noves tecnologies, o una nova definició de les persones depenents, com va suggerir ahir el Delegat del Govern, Ramón Socias. Tal com, per altra banda, s'ha intentat fer amb el nou EStatut d'Autonomia de les Illes Balears, amb el Capítol de Drets i Deures incorporat a petició socialista.

- la successió de la Corona, evidentment, modernitzant una institució en la mesura que és "modernitzable".

Evidentment no crec que la reforma de la Constitució hagi de ser un "punt i final" de la descentralització com algú apunta, de no ser que el punt i final signifiqui assumir d'una vegada per totes la vocació federal de l'estat espanyol, fent que el texte constitucional reflexi la complexitat de l'Espanya del segle XXI. Dic complexitat com es podria haver dit pluralitat, però amb una doble intenció, referint-me al difícil entramat institucional que hem construit, al qual hauríem de ser capaços de donar solidesa més enllà d'espuris interessos partidistes. Però complexitat també entesa per la part que correspon a una Espanya més plurinacional que mai. L'Espanya d'avui només es pot entendre, des del meu punt de vista, si som capaços d'entendre l'Espanya catalana, l'Espanya basca, l'Espanya gallega, l'Espanya castellana... i a més sabem incorporar-hi l'aportació de les moltes nacionalitats que ja formen part de la nostra societat: l'Espanya iberoamericana, l'Espanya africana. No sé si la Constitució de 1978 està preparada per assumir aquesta complexitat, en tot cas el debat seria bò, com sempre és bò el debat en democràcia.

Ahir vespre comentava que no ens havíen deixat parlar d'Andratx al Ple del Consell de Mallorca, un greu error de PP i sobretot UM, la sensació de l'opinió pública quan no es vol parlar d'un tema és que es té alguna cosa que amagar.

Aquest matí, en canvi, m'he aixecat pensant que el ciutadà que no segueix habitualment la política pot pensar que n'estam parlant ara de corrupció, i no ho hem fet durant tota la legislatura. No és cert. Si algún tema ha marcat l'agenda política han estat els diferents casos de corrupció, abús de poder o amiguisme que hem denunciat des de l'oposició. Val la pena fer una mica de memòria.... 

Com deia a un comentari anterior, el mes de setembre, com a conclusió de tot un any de diverses denúncies ja havíem hagut de plantejar una moció al Consell Insular demanant més mitjans per luitar contra la corrupció urbanística municipal.

Durant aquests mesos havíem hagut de parlar ja d'Andratx, denunciat a Fiscalia pel propi PSIB-PSOE, per UM, pel Consell, pel GOB, per particulars... i del cas Santa Margalida, el famós "cas cintes", tret a rotlo per una investigació d'un mitjà de comunicació.

Havíem hagut de parlar del cas de Llucmajor, que implica a l'ASI de Rabasco a més del PP local. I sobretot havíem denunciat, polemitzat i implicat fins a 11 ajuntaments del PP per haver emès certificats falsos en el Cas Cavallistes, les quadres i habitatge de l'ex-batle de Ses Salines.

Fa poc hem entrat a parlar dels increments extraordinaris del patrimoni personal, i hem hagut de veure sobre la premsa i al carrer, intensos debats sobre els interessos particulars que es sospita que es podríen amagar darrera els grans projectes (faraònics) del PP a Ciutat...

Corrupció ha estat una de les paraules més repetides aquesta legislatura, en les seves múltiples variants...  Han afavorit familiars i amics com en el cas de la Consellera d'Inmigració. I això que es varen escandalitzar quan el Ministre de Justícia va fer uns comentaris sobre l'urbanisme i la corrupció... 

Era l'estiu passat quan parlàvem del cas Cavallistes, del cas Llucmajor, quan encara parlavem de Bitel, de Mapau, de Rasputín (un altre cas d'un alt càrrec dimitit per ¿corrupció?), i treiem a llum la famosa llista dels 42 alts càrrecs del PP col·locats al Govern... 

La pregunta que jo em faig és: podríem parlar de tot això si no existís? O esperava el PP que complissim amb la "omertà" que imposen als seus socis?  

Avui al Consell de Mallorca hi ha hagut un Ple intens, centrat en les diverses iniciatives de l'oposició, aquelles propostes que passen desapercebudes per a l'opinió pública, que a penes aconsegueixen un breu als diaris. Entre aquestes propostes els socialistes en plantejàvem dues: una d'elles demanava a l'Institut de Serveis Socials i Esportius que destinàs més doblers a la prevenció de drogodependències, un tema de fons social, d'actualitat en la seva part "criminal" a través dels diferents titulars que han aconseguit els clans de la droga de Son Banya. Aquesta moció ha estat rebutjada per PP i UM.

L'altra moció demanava la modernització de la institució, des d¡un plantejament ampli, però amb clara voluntat de millorar la informació als ciutadans, la participació... com que era una declaració d'intencions s'ha aprovat per unanimitat.

L'horabaixa tots els grups de l'oposició havíem preparat una moció conjunta sobre el "Cas Andratx".

Era una moció per via d'urgència, això vol dir que només es pot parlar d'ella si la majoria absoluta dels consellers i conselleres insulars voten a favor de la urgència. Majoria que actualment tenen UM i PP, o en tot cas una majoria alternativa de PSIB, PSM, EU-EV més UM. Durant tot el dia hi ha hagut intents de consensuar la moció entre PSIB, PSM, EU-EV i UM. Els primers punts, més generals, parlàven de rebuig a la corrupció, genèricament, però el darrer dels acords feia referència a l'oferiment del Consell de Mallorca a l'Ajuntament d'Andratx per auxiliar-lo en la gestió i disciplina urbanística del municipi. Aquest darrer aspecte no ha estat assumible per UM. Perquè?

Els mitjans de comunicació apunten (fins i tot a nivell estatal) que la moció pretenia "assumir les competències d'urbanisme". Tampoc era tan taxativa. "Oferia" suport a l'Ajuntament, hi ha un matís important. Però cobrava major substància si tenim en compte que divendres passat Jaume Matas (president del Govern i del PP, el partit del ja ex-batle Hidalgo) i Jaume Porsell (batle accidental d'Andratx, també PP) signaven un consorci o protocol sense precedents per donar la gestió urbanística d'Andratx a un despatx de Madrid. Sona a cosa rara, no és ver?

Si després d'aquests fets el Consell s'hagués oferit, hagués donat la primera passa, haguéssim tengut la possibilitat de que fóssin funcionaris públics, no un caríssim despatx de Madrid pagat pel Govern (controlat pel PP, el Govern i segurament el despatx), qui tenguéssin la darrera paraula sobre la gestió de l'urbanisme a Andratx. Però no. UM donant la cara, i el PP per darrera, no han volgut.

Puc entendre, fent un esforç de posar-me en la seva pell i en les seves difícils relacions, que en virtut dels seus pactes no vulguin prendre un acord sobre la forma de gestionar l'urbanisme d'Andratx, però després d'una setmana com la que hem tengut no és comprensible que entre UM i PP es "pacti" el silenci (omertà en diuen a una cosa semblant). Silenciar el debat és silenciar l'opinió dels ciutadans, és amagar-se davant una realitat tossuda, i amb la que tanmateix es trobaran en sortir de la Sala de Plens del Consell Insular. Optar pel silenci, en aquest cas, és un gran error.

Els nervis han arribat al Consolat de Mar, s'acaba d'anunciar una petició de reunió de Matas amb el Fiscal General, Conde-Pumpido. Sembla ser que hi ha hagut noves filtracions, o una "cridada anònima" segons Matas. Curiós que avisin al PP, curiós que telefonin al Consolat de Mar per "avisar" de registres a cinc ajuntaments més.

El que jo em deman és que ha d'anar a parlar Matas amb el Fiscal General? Quin paper creu que pot jugar en la investigació? Deu sebre coses del seu ex-director general? Perque l'únic despatx que s'ha registrat del Govern ha estat aquest, la resta d'investigacions es limiten a l'Ajuntament d'Andratx, i, segons la filtració anònima, a cinc ajuntaments més.

La veritat és que cal que el president Matas parli clar, amb aquesta passa que acaba de donar s'ha posat enmig de tota la tempesta, resulta mal d'entendre, i ara fan falta moltes més explicacions. Que passa al Consolat? Que passa al PP? 

El que jo crec és que qui no té res que amagar li és igual si li registren el despatx o ca seva, és qui té alguna cosa que amagar que es posa nerviós. O això em diu el seny. 

Els agradava parlar dels malentesos del Pacte de Progrés, idò mirau-los ara, com el cà i el moix: De Santos diu que a presidenta del Consell l'ha amenaçat. Qualifica de "chapuza" la "reconstrucció" del Pont des Tren, no s'entenen per la façana marítima, vàren haver de retirar la Llei del Sòl (redactada per l'expert Jaume Massot, independent fitxat per Jaume Matas i Mabel Cabrer per la seva demostrada expeirència, en paraules del president), el conseller d'hisenda per no aplicar l'impost sobre benzines que va preveure el govern del PP per ajudar a finançar la sanitat es va inventar una "autotaxa" que ni tan sols va aplicar, a Montuïri els va caure un pont, han inaugurat trams de carreteres que després han tallat per seguir fent-hi obres, l'asfalt de la macro-autopista de Sa Pobla a dos mesos de la inauguració ja necessita ser canviat, per no parlar dels diferents accidents laborals a les carreteres, la destrucció de patrimoni durant aquestes mateixes obres, no han volgut fer un nou Hospital a Son Dureta per no-sé-quins extranys interessos, a Palma han destruït patrimoni i aixecat mitja ciutat per fer aparcaments que al final tampoc resolen el rpoblema de trànsit, no han fet ni un sol metre de nova via de tren, no s'han entesos per les obres del Teatre Principal, estan destinant els doblers de promoció turística a empreses privades, i a viatges a Rússia i a no sabem on ... i avui no parlam de corrupció ni de il·legalitat urbanístiques.

Quin és el pacte de "chapuzas"? Evidentmentel pacte Matas-Munar ens ha deixat més desastres i mals papers dels que mai havíem vist en aquesta Comunitat Autònoma, i alerta, que encara els queden sis mesos per davant!!