Res Publica segons Cosme Bonet

Miquel Ramis, el crispador professional del PP-balear, acusa de "crispador" al PSIB-PSOE. Resulta increíble que el partit que ha fet de la crispació, l'exageració, l'histrionisme, l'histerisme, la demagògia furibunda, l'estil inquisitorial, la proclama incendiària... ara resulti que consideri que el PSIB-PSOE "crispa" la política balear.

Per favor, ja basta de que ens prenguin per beneïts.

Qui "crispa" la política balear són els casos de pressumpta CORRUPCIÓ, que tenen un denominador comú: el PP.

 

I no en parla el PSIB-PSOE, senyor Ramis, en parla la premsa, en parlen els ciutadans... Parlen d'Andratx, i d'Eugenio Hidalgo, parlen d'un director general del Govern, Massot, implicat en la trama d'Andratx, parlen de Santa Margalida, parlen de Ses Salines i dels 11 ajuntaments que falsificaren documents, parlen de Felanitx, parlen dels casos "bosses" i Blanca Iglesias a Inca, parlen de la soll del batle de Campos, parlen d'un candidat del PP a Algaida condemnat per pederastia, i que era (o és) assessor de la Conselleria d'Educació, parlen dels enxufats del PP al Govern i a S'Institut...

I ja no parlen, però en varen parlar molt de temps, del cas Rasputín...  No és cosa s'ara, senyors del PP.

Senyor Ramis: vol fer callar a tothom?

Au, au, que els temps de fer callar tothom ja han passat, prengui una til·la i ho veurà tot amb més calma.

Andreu Buenafuente no vol compartir premi amb Jiménez Losantos, i per tant rebutja el premi "micròfon d'or" que també han concedit al summe inquisidor de la dreta mediàtica, tal com informa El País avui.

Els gestos van més enllà de les paraules, de vegades, i aquest és un d'aquells gestos que a un li alegren el dia. Buenafuente parla clar, es converteix en altaveu mediàtic de molts que no consideren el que fa Jiménez Losantos periodisme... és una altra cosa, però certament no és periodisme.

Buenafuente, des de Mallorca, l'enhorabona i molt de coratge, perque ara t'espera una bona arruixada d'aquesta gent. 

Com un Sant Pere de la política balear en Jaume Matas negà fins a tres vegades la realitat en la qual està inmersa la nostra comunitat autònoma, particularment el seu partit, el PP. De cop i volta el president de la comunitat autònoma i del Partit Popula de Balears va oblidar els certificats falsos del "Cas Ses Salines" i els 9 batles i 2 tinents de batle imputats per pressumpta falsificació documental, va oblidar que Eugenio Hidalgo era un candidat del PP avalat pel seu secretari general, va oblidar que Jaume Massot era director general del seu Govern, va oblidar que Lluc Tomàs és batle pel PP de llucmajor, imputat en el cas Rabasco, va oblidar a Antonio del Olmo, a qui han fet dimitir recentment, va oblidar els batles d'Eivissa o el regidor de Ciutadella també del PP imputats en diferents casos....

Matas oblida, o fa com si oblidar, això per ventura no és mentir.... ara bé l'afimació "només hi ha una persona imputada per corrupció que és Margarita Nájera" és una mentida com una catedral. Una mentida conscient? Voldria pensar que no, voldria pensar que Jaume Matas s'ha acostumat tant a la demagògia característica del PP ultra d'Acebes (mestre de la tergiversació), Zaplana (summe sacerdot de la prepotència) i Rajoy (Senyor de los Hilillos) que ja no pot controlar-se. Rectifiqui, senyor Matas, o haurem de començar aquella cançoneta de "vagi-se'n senyor Matas, vagi-se'n..."

Avui llegim les bajanades d'Ana Pastor, acusant el Govern de l'estat poc més que de repartir "maria" entre la joventut perque fumin porros (definitivament el PP ha perdut el cap... que deuen fumar a les reunions per preparar les estratègies?)... llegim a na Rosa Estaràs afirmant que la seva gestió és "imbatible" (gestió d'interessos particulars vol dir? perque l'altra?)... i també llegim a la premsa la més vergonyosa cara de la política: les amenaces a un company socialista per haver exercit el seu paper de denunciador de les pressuptes irregularitats urbanístiques a Felanitx.

Aquesta és la notícia que més ens ha de preocupar avui: El conseller Nadal del PSOE denuncia haber recibido amenazas de muerte y del juez de paz sustituto.

En Toni Nadal, socialista, és el conseller més jove del Consell Insular, i va denunciar en una roda de premsa conjunta amb Antoni Alorda (PSM) i M. Àngel Llauger (EU-Verds) les pressuptes irregularitats urbanístiques pel "cas llicències" de Felanitx, que durant la setmana ja havien aparegut en forma de notícia al Diario de Mallorca. Nadal va fer el seu paper, correctament, com pertoca en democràcia. La dreta no ho ha entés. Dubt que ho entengui mai.

Ens ha de preocupar el "mal perdre" d'alguns. Mal perdre l'anonimat vull dir. Negocis sota mà als despatxos d'urbanisme es poden fer mentre no hi hagi molta publicitat, mentre es coservi l'anonimat, mentre un silenci semblant a la siciliana "omertà" garanteixi que són pocs els privilegiats que poden gaudir de les bondats de l'informació privilegiada.

En el cas de Felanitx resulta especialment preocupant perque l'oposició no ha fet cap acusació tan directa com per provocar la reacció enfurismada i completament fora de lloc de la dreta local felanitxera.

No és la primera vegada que la dreta reacciona d'aquesta manera, un servidor ja va haver de patir els improperis de l'ex-batle del seu poble, els companys d'Andratx (i també la gent d'UM) saben bé el que és la persecució d'un batle que "va a per tú". I a tants d'altres municipis, com Santa Margalida, la dreta ha demostrat que pot reaccionar de la pitjor manera possible.

I llavors resulta que són del mateix partit que convoca manifestacions contra el Govern (d'amagatotis) a on es crida: Zapatero asesino. Resultarà que ells ens poden dir amics d'ETA, i assassins... i quan tu destapes les proves d'una suposada trama urbanística com a Felanitx ells es fan els ofesos.

La reflexió final a que ens ha de portar tot això és clara i senzilla, de sentit comú: si no tenguessin res que amagar, si no haguessin fet res mal fet, no tendrien tan mala conciència, ni tants de nervis.

 

Amb l'abstenció del PP i (en part) d'UM el Consell ha aprovat una moció del PSIB-PSOE sobre la recuperació de la memòria històrica a Mallorca. M'ha correspost l'honor de defensar-la. Dic l'honor perque sempre és un orgull poder defensar a la primera institució de la nostra illa la recuperació de la dignitat per unes persones que varen ser vilment ajusticiades i silenciades durant més de quaranta anys.

En aquesta moció els socialistes, fent-mos ressò de les propostes de ressolució de condemna del cop d'estat franquista de 1936, també recentment aprovades pel Consell de Mallorca, instàvem a l'equip de govern a dona suport a els iniciatives de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Però també fixava la seva atenció en la declaració com a Fill Predilecte de Mallorca de Jaume Garcias Obrador.

 

En la meva defensa de la moció he insistit en que la figura de Jaume Garcias representa per a nosaltres el símbol adequat per identificar en ell la recuperació de la memòria i la dignitat de tantes víctimes de la barbàrie feixista. I és el símbol adequat perque va ser el darrer President democràtic de la Diputació Provincial de Balears, institució desapareguda el 1979 i que va ser substituïda pel Consell Insular de Mallorca, a on hem debatut la moció.

Jaume Garcias, nascut a Palma, electricista, de formació autodidacta, sindicalista i dirigent socialista, va arribar a ocupar alguns dels més importants llocs de responsabilitat dins el PSOE i la UGT a les Illes Balears, va ser col.laborador de "El Obrero Balear", representant dels Socialistes de Balears al Comité Nacional del PSOE després de la mort de Llorenç Bisbal. Va ser Tinent de Batle de l'Ajuntament de Palma, i finalment el 1936 després de la victòria del Front Popular, va ser President de la Diputació Provincial de Balears.

A la "Història de la UGT a les Illes Balears" es fa un breu i exacte retrat del personatge: Jaume Garcias Obrador (Palma 1894-1939) ocupà diversos càrrecs des de 1920: president de la Societat d'Electricistes l'Energia, president de l'Agrupació Socialista de Palma i de les Joventuts Socialistes, vicepresident de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, a més de col·laborador habitual d'El Obrero Balear. Fou elegit president de la UGT el 1933 i de la Diputació Provincial el 1936. ("Història de la UGT a les Illes Balears". A. Comas, J. Huguet, M. Santana.)

Al mateix llibre es destaca la seva feina per la reconstrucció del Partit Socialista després de la Dictadura de Primo de Rivera. El 1936 el trobam a Inca intervenint en un míting i en la inauguració de la plaça dedicada a Llorenç Bisbal (" La repressió a Inca. La República i la Guerra Civil", A. Armegol, J. Armengol)

Els detalls de la seva detenció i assassinat es troben al Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, citats a la web de "Memòria de les Illes".

En definitiva, en Jaume Garcias creiem que es resumeix la ignonímia del cop d'estat i repressió posterior, ja que va ser assassinat una vegada acabada la Guerra. És, com hem dit, un símbol, que si no hi ha més entrebancs, es convertirà ben aviat en Fill Predilecte d'una Mallorca que ara comença a sortir de les boires de l'oblid que encara ens envolten.
 

 

 

Ser un partit "caudillista" com el PP té els seus inconvenients, i no em referesc a que Aznar comandi més que Rajoy encara ara, que també és un bon problema, sinó al "rumor" que està cobrant força de que el PP de Mallorca no troba candidat/a a presidir el Consell Insular de l'illa gran del nostre arxipèlag.

 

Avui ho comenta un periodista ben relacionat amb el partit de la dreta a una revista d'àmbit local, diu clarament que el PP es planteja repetir la mateixa llista tant al Consell com al Parlament. Resulta increíble: reformar l'Estatut per separar les llistes i ara no ser capaços de fer-ne dues.

Ja vaig fer-ne un comentari al Bloc de l'amic Toni Roig, en el qual defensava que la qüestió de la separació de les llistes és (o era) fonamentalment un problema de Mallorca, davant el qual el que s'argumentava abans és que el Consell de Mallorca ha tengut una imatge fins ara de institució de segon ordre perque, entre d'altres coses, no ha existit fins ara candidat a presidir-lo, és a dir, el candidat per Mallorca al Parlament ha estat sempre el candidat a presidir el Govern de les Illes Balears. El candidat/a a presidir el Consell era el mateix, o era el número 2 de la candidatura. Que és el que planteja el PP, ara , després d'haver fet la històrica reforma de l'EStatut.

Basta recordar l'etapa de Gabriel Cañellas al front del PP i del Govern. Es presentava (com tots els candidats entre el 1983 i el 2003) a presidir el Govern i al mateix temps a presidir el Consell de Mallorca, clar que finalment era Joan Verger qui havia d'assumir la presidència de la institució insular.

La lògica ens diu que si hi ha dues candidatures diferenciades per dues institucions que ja són diferents, els Partits polítics que opten a les dues institucions optaran per presentar candidats/es diferenciats a les dues institucions. Això, realment, és aplicable a PP i PSIB.

Els partits petits, tipus UM o el Bloc, que per ventura saben que no poden aspirar a presidir les dues institucions, pot entendre's que optin a repetir el candidat/a al Parlament i al Consell, com a opció de partit en realitat no té molt de sentit reclamar dues llistes diferenciades i després fer com si no s'haguessin diferenciat.

En el cas del PP, cal insistir en això, és especialment sorprenent, perque possiblement és el partit amb més aspiracions a presidir les dues institucions (o no?), és l'únic que històricament ho ha fet (Cañellas i Verger, recordau?). Que Jaume Matas vulgui ser candidat al Consell i al Parlament, o que no pugui permetre's elegir un candidat/a diferent per al Consell ens genera tota una sèrie preguntes sobre l'estratègia del PP a Mallorca.

Es deu a la incapacitat d'un Partit "caudillista" com el PP per elegir un segon líder del Partit sense generar un enfrontament dins Mallorca?

Resulta evident que presentar un candidat/a a la presidència del Consell de Mallorca pel PP és promocionar algún d'ells (Rotger? Estaràs? Font?) per sobre dels altres, en el cas del PP això indica que no tenen clares les jerarquies. És a dir, no tenen clar qui va després del "caudillo", en referència al model "caudillista" de Partit que practiquen.

Això obliga a tots a demanar-nos, però especialment als votants del PP, que passarà si el PP pot presidir les dues institucions, qui serà el president o presidenta del Consell? O el PP ja descarta directament presidir el Consell de Mallorca?

O serà que a Jaume Matas no li interessa tenir el seu "Verger" que li organitzi l'oposició interna al voltant d'una institució?

Més greu és encara si no només es planteja en el cas del número 1, sinó, com diu aquest periodista, tota la llista sigui idèntica: què passa al PP? És que no tenen gent suficient? O en tenen massa esperant?

A la pàgina del costat de la mateixa revista una coneguda periodista parla dels "militantes de verdad" del PP, entenc que fent referència a la quantitat de sous que paga el Govern, l'Ajuntament de Palma i S'Institut als afiliats que mantenen activa l'organització del PP arreu de Mallorca. Per ventura amb la creació de 2 llistes tots aquests "militantes de verdad" a sou han cregut possible aspirar a anar a alguna d'elles? O ja no estan tan segurs de poder mantenir la seva "militància" després de l'esclat dels casos de corrupció urbanística que s'han produït recentment?

Els "militantes a secas", que ho són per ideologia i no per sou, estaran a l'espera del que passa amb les llistes electorals del PP, perque, pel que sembla, la maquinària de la dreta no va tan llatina com ens han volgut fer creure fins ara. Estarem a l'aguait.

 

 

Fa temps que tenia ganes de parlar-ne, d'aquesta manera de fer política que alguns polítics, especialment els màxims dirigents del PP estatal, que es dediquen no només a criticar sinó que arriben a insultar sense cap control, arriba a semblar part de la seva estratègia de critica permanent, constant, sense treva, sense cap tipus de respecte per l'adversari, ni pels ciutadans.

El PP ha instal·lat una manera de fer política agressica, de bronca, que també podem anar comprovant en els blogs i chats, a on els "anònims" bloguers o xaters que s'identifiquen amb la dreta, tenen aquest estil de bronca i d'insult permanent.

Recoman l'article de Luis Solana que deix enllaçat aquí.

I perque quedi constància aquest breu recull d'alguns dels "insults" de la dreta aquests darrers anys, jutjau voltros mateixos:

Rajoy acusa a Zapatero de desleal, irresponsable, insensible, y de no estar en sus cabales (EL MUNDO).

(Reuters) - El presidente del Partido Popular, Mariano Rajoy, respondió el lunes a las declaraciones realizadas el día antes por el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y aseguró que 'es mucho más peligroso un bobo solemne que un patriota de hojalata'.

RAJOY: "Para ser presidente del Gobierno deberían exigir algo más que ser mayor de 18 años y ser español"

Eduardo Zaplana, que ha acusado a la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, de "disfrazarse de vez en cuando" en referencia a su reciente viaje a Kenia y Mozambique, en el que lució vestimentas típicas africanas.

Insults de Rajoy al President del Govern: bobo solemne, cobarde, irresponsable, acomplejado, falto de valor, grotesco, inestable, zafio, maniobrero, manipulador, inconsecuente, veleidoso, frívolo, inexperto, antojadizo, chisgarabís, sectario, agitador, radical, ambigüo, débil, indigno, perdedor, turbio, oscuro, hooligan, traidor y maniobrero que habla ya en batasuno.

El president del PP canari, José Manuel Soria: "cuando ha gobernado y ha tenido que secuestrar, ha secuestrado”, “cuando ha tenido que matar a matado” y “cuando ha tenido que aprovecharse de su condición de Gobierno para montar una red de financiación, la ha montado".

Ho vaig veure a una notícia per internet, i em va impresionar. Els horrors de la guerra no són sols un recurs retòric, són una realitat constatable en els atemptats diaris a Irak, els més dèbils de la societat són els que ho paguen... i, com no, també els soldats americans que defensen la frontera de l'Imperi. Per als americans el rostre de la guerra es diu avui Ty Ziegel.

a la fotografia apareix amb un senador dels Estats Units, convertit en heroi, a més de símbol de l'absurda guerra d'Irak.

Em permet citar un fragment de Periodista Digital:

Tras volver a su país hecho pedazos ha recorrido varios hospitales, decenas de quirófanos y, finalmente, un altar. Pero no para su funeral, sino para contraer matrimonio con su prometida, tres años menor que él. A pesar de todo, su calvario aún no ha terminado. Pagará los horrores de la guerra el resto de sus días, con sólo dos dedos, un trozo de cráneo incrustado en la cintura y otro trozo cubierto de plástico, un ojo dañado, ni nariz, ni orejas y decenas de implantes de piel. 

Su historia es un ejemplo para los veteranos. ¿Lo será también para los futuros soldados?