"Només ens faltava l'església catòlica que, per boca del bisbe Cañizares, beneeixi la turba contra un govern que, segons ell, protegeix la vida d'un assassí mentre facilita la mort a una malalta terminal." (Ferràn Aguiló dixit al DdB d'avui).

Llorenç Capellà anava més lluny i comparava el Delegat del Govern, el company Socias, amb el Governador Civil del 1936, el republicà Antonio Espina, a qui Goded va enganar aquells dies nefastos de juliol.

Jo no aniria tan enfora però...

 

...estic preocupat per la plasmació de la deriva "ultra" del PP en una presència al carrer d'elements violents, que fa alguns dies ja tiraven còctels molotov contra seus de partits democràtics. El cert és que l'estil d'oposició del PP, més propi dels anys 30 del segle passat que del segle XXI, aboquen els incontrolats a sortir al carrer amb banderes pre-constitucionals, i animen a una ultradreta adormida des de feia uns 30 anys. És d'una irresponsabilitat increíble.

Acebes mateix reconeixia que tant se'ls enfot tot, que lo únic que els interessa és guanyar les eleccions i només així aturaran la crispació. Talment ho va dir ahir. És de bojos.

L'economia espanyola, per la seva banda, va bé. Tenim més drets socials que mai. El nostre paper internacional s'ha reforçat des que no anam de xotet de cordeta de Bush... el PP té pocs arguments per fer oposició, és comprensible que es centrin en la política antiterrorista.

Ja no és tan comprensible que es dediquin a mentir descaradament. Cal que facem permanentment un exercici de memòria per destapar la hipocresia del principals protagonistes de la crispació actual, entre ells Pedro Jota Ramírez, que va publicar fa anys un article que m'ha fet arribar un amic a un comentari: Prohibido suicidarse en primavera.

Tothom té dret a canviar d'opinió, però... no ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, que per això ja tenim en bisbe Cañizares (un nou cardenal Segura, Llorenç Capellà? ).

 

 

 

Francina Armengol va ser contundent el dia de la presentació de la candidatura socialista al Consell: la candidata del PP a presidir el Consell de Mallorca és (era) Maria Antònia Munar. Una afirmació que fa tenir força ressò a El Mundo, i que va fer que UM contestàs a través d'un altre diari.

El PP va contestar ahir i va elegir a Rosa Estaràs com a candidata al Consell de Mallorca.

 

És un canvi de cartell, és una resposta a una nova realitat, es una nova estratègia... sembla, en tot cas, una mica improvisat. Anunciat per Matas un dia que hi ha Ple al Parlament, amb una elecció poques hores després, poc glamour, i declaracions poc afortunades... molts de temes mesclats, el mateix dia que s'està parlant de IB-3 i els seus programes-espies a Son Espases, les manifestacions que confonen el PP i la ultradreta, i els diaris van carregats amb la reprovació del Consell a Rodrigo de Santos...

...un mal dia per fer un anunci tan important, o un dia mal calculat... l'aparell del PP perd gas, o improvisa, que és el que fa la sensació, amb un Matas "faltat d'il·lusió", i això que el seu lema és "Ple d'Il.lusió", un Matas que menysprea el Consell de Mallorca, pel qual Rosa Estaràs vol dignitat i transparència, en unes afirmacions que semblen un míssil contra Maria Antònia Munar i contra el govern del Consell, que per cert és del PP en pacte amb UM.

Amb aquesta decisió el PP torna al camí de la lògica: llistes separades, candidats diferenciats.

Però ens segueix generant dubtes sobre la seva equívoca actuació fins ara (l'excusa de la publicació al BOE de l'Estatut sona també improvisada), dubtes compartits per opinions tan qualificades com Maria Antònia Munar:

- Perque el PP rectifica la seva estratègia de "doblete" de Matas ara?

- Tenen enquestes, com s'ha dit, que els auguren un "càstig" pels nombrosos casos de Corrupció que marquen aquesta legislatura (la "legislatura de les corrupcions", no de les solucions)?

- Perque Rosa Estaràs parla ara de "majoria suficient" i no "majoria absoluta"?

- Tornen a jugar a un escenari de pactes amb UM?

- Estaràs parla de fer campanya en positiu, no mirar al passat... s'avergonyeix de la gestió d'1/3 del pressupost del Consell que han fet aquesta legislatura des de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca?

- Sabia vosté que Rosa Estaràs és qui ha dirigit, des de l'ombra, aquest Institut?

- I que passa amb Pere Rotger? No és el president del PP-Mallorca? Finalment Matas ha aconseguit arraconar-lo del tot?

- Creuen vostés que si Matas no té cap il·lusió per presidir el Consell, Rosa Estaràs sí que en té? No devia esperar l'eterna successora una oportunitat...? O és que el PP prepara l'escenari d'una virtual derrota a tots els fronts?

Un panorama interessant, no ho dubtin. I encara més interessant quan comencem a parlar de les llistes del PP, i, sobretot, de com tanca el PP el desgavell intern que té a Palma.

Perque al PP i adlateres mediàtics els agrada parlar dels altres, però ells són els que tenen més brou intern, i de molt.... atenció que l'únic partit que té llistes electorals tancades al Parlament, Consells, principals Ajuntaments és el PSIB-PSOE... insistim: l'aparell del PP perd gas, ja no és el que era.

Estiguin atents al que passarà a partir d'ara, serà interessant, els ho assegur.

 

 

Acebes creu que la crispació acabarà el dia que Zapatero perdi unes eleccions, al demagog professional li surt la vena sincera: l'estratègia de crispar la societat espanyola és una estratègia electoral permanent del PP. És a dir: realment no n'hi ha per tant, però al PP li interessa que els espanyols estiguin en estat de guerra permanent.

Estat de guerra permanent, de guerra civil... aquest és el panorama que la cúpula del PP creu que li convé. Anam arreglats.

Acebes desviava l'antenció davant l'evidència de la seva doble moral, quan s'ha començat a veure que el PP d'Aznar va tenir més màniga ampla amb els Etarres de la que ha tengut fins ara el Govern de Zapatero...

 

Aquest és el resum dels fets:

-          ETA secuestró al funcionario de prisiones José Antonio Ortega Lara el 17 de enero de 1996.  A cambio de la liberación del secuestrado, la banda exigía el reagrupamiento de los presos etarras en cárceles próximas al País Vasco. 

-          Entre 1996 y 1997 el Gobierno del Partido Popular reagrupó a 43 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco.  

-         Al menos 13 de esos presos tenían delitos de sangre. Entre todos sumaban 26 asesinatos.

-         Los acercamientos se realizaron mientras ETA mantenía secuestrado al funcionario de prisiones José Antonio Ortega Lara 

-         El Gobierno dijo abiertamente que la medida se tomaba para intentar que ETA liberara a Ortega Lara. 

o       El Delegado del Gobierno en el País Vasco Enrique Villar dijo que “los movimientos que se están produciendo van en la línea de conseguir que estas personas que lo tienen retenido cambien de alguna manera su salvaje comportamiento y se obtenga la libertad de este señor”.  

o       El Ministro del Interior, Jaime Mayor Oreja, dijo que la medida se había tomado para quitarle a ETA argumentos con los que pudiera justificar el asesinato de Ortega Lara: “los miembros de ETA, en el supuesto de que en un momento determinado decidieran una actuación, que ojala no se produzca, lo tienen más complicado en el sentido de que no pueden justificar que aquí se ha producido una cerrazón y una intransigencia por parte de Interior” 

o       El Ministro del Interior Jaime Mayor Oreja solemniza el 29 de junio de 1996 el primer acercamiento de presos en una rueda de prensa junto al Delegado del Gobierno en el País Vasco y al Director General de Instituciones Penitenciarias. Mayor Oreja asegura que el reagrupamiento se realiza “en función de las actuales circunstancias” y en el marco de una estrategia pacificadora “que sirva igual con tregua y sin tregua”. Mayor Oreja añadió que "el Gobierno va a actuar desde la serenidad, sin situarse ni en la precipitación ni en la intransigencia".

LOS PRIMEROS 32 ETARRAS REAGRUPADOS Con delitos de sangre 

- Begoña Uzcudun Echenagusias. Acusada de tres asesinatos y varios intentos de asesinato

- Luis María Lizarralde Izaguirre. Acusado de seis asesinatos y varios intentos de asesinato- José Manuel Arzallus Eguiguren. Acusado de dos asesinatos y otros delito de terrorismo

- Ernesto Alberdi Olano. Acusado de dos asesinatos, un intento de asesinato y otros delitos de terrorismo                       

 - José María Zubiaurre Portugal. Acusado de cuatro asesinatos                       

- María Amor Sagastume Arrieta. Condenada por dos asesinatos

- Pedro María Aira Alonso. Acusado de un asesinato y de dos intentos de asesinato

- José Ignacio Picabea Burunza. Condenado por un asesinato y otros delitos de terrorismo- Iciar Galardi Sagardía. Condenado por un asesinato y colaboración en otros dos asesinatos

- Ignacio Mendiburu Iturrain. Condenado por un asesinato y otros delitos de terrorismo                       

- Miguel Ángel Osa Aldecoa. Condenado por un asesinato                       

- José Manuel Olaizola Eizaguirre. Condenado por un asesinato

- José Miguel Arbelegui Acusado de un asesinato, un secuestro y varios intentos de asesinato 

El resto estaban acusados o condenados por secuestros, intentos de asesinato,  colaboración con banda armada etc.

- María Cruz Careaga  Mezo.

- Pedro María Iriondo Mallablabarrena.

 - Miguel Ángel Zarrabe.                       

- José Antonio Ostolaza Izaguirre.

 - David García Gómez                       

- Juan Luis Aparicio Benito

- José Ignacio Aizpurúa.                        

- Iván Illaramendi Ortiz.                        

- María Begoña Arrondo Iruín.                        

- María Begoña Arroyo Pérez de Nanclares.                        

- Ignacio Hernández Martos.                        

- José Alberto Arribas Puerto                       

- Santiago Euba Echevarría.                       

- María Jesús Onaindía Susaeta                      

  - José María Aramburu Lete                       

- Agustín Illareta Casas.                        

 - Anakoz Bilbao Mezo                       

- José Fernando Cuerdo Rodríguez                        -

 Juan Francisco Franco Argibay 

CRONOLOGÍA 

• 17 de enero de 1996. Ortega Lara es secuestrado por ETA (bajo el Gobierno de Felipe González)

 

• Enero de 1996. ETA reivindica el secuestro y exige el reagrupamiento de sus presos en cárceles próximas al País Vasco como condición previa para la liberación del funcionario

 

• Mayo de 1996. Aznar jura su cargo como Presidente del Gobierno

 

• Junio de 1996. El Gobierno revela que está estudiando reagrupar a unos 150 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco.

 

• 23 de junio de 1996. ETA declara una tregua de una semana.

 

• 29 Junio de 1996. Mayor Oreja anuncia el reagrupamiento de 32 presos de ETA en cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

            13 de los etarras tenían delitos de sangre.                         

• 30 de junio de 1996. Finaliza la tregua declarada por ETA.

 

• 8 de enero de 1997. ETA asesina a Jesús Cuesta

 

• 10 de enero de 1997. ETA asesina a E. Olaciregui.

 

• 7 de febrero de 1997. El Gobierno anuncia el traslado de 5 presos a cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

 

• 10 de febrero de 1997. ETA asesina a Domingo Puente y Rafael Martínez Emperador

 

• 11 de febrero de 1997. ETA asesina a Francisco Arratibel

 

• 17 de febrero de 1997. ETA asesina a Modesto Rico

 

• 11 de marzo. ETA asesina a F. J. Gómez Elósegui

 

• 24 de abril. ETA asesina a Luis A. Samperio

 

• 3 de mayo. ETA asesina a J. M. García Fernández

 

• 19 de junio de 1997. El Gobierno anuncia el traslado de 6 presos a cárceles del País Vasco o próximas al País Vasco

 

• 1 de julio de 1997. La Guardia Civil libera a José Antonio Ortega Lara

    DECLARACIONES 

Ø      El Delegado del Gobierno en el País Vasco Enrique Villar relacionó el 17 de junio de 1996 la política de reagrupamiento de los presos de ETA con el intento de lograr la liberación de Ortega Lara. Villar declaró en Bilbao que “los movimientos que se están produciendo, este cambio de alguna forma en la política, van en la línea de conseguir, primero el cumplimiento de la ley manteniendo la dignidad y, segundo, que estas personas que lo tienen retenido cambien de alguna manera su salvaje comportamiento y se obtenga la libertad de este señor”. 

Ø      El Ministro del Interior, Jaime Mayor Oreja, dijo que la medida se había tomado para quitarle a ETA argumentos con los que pudiera justificar el asesinato de Ortega Lara: “los miembros de ETA, en el supuesto de que en un momento determinado decidieran una actuación, que ojala no se produzca, lo tienen más complicado en el sentido de que no pueden justificar que aquí se ha producido una cerrazón y una intransigencia por parte de Interior” 

Ø      El Ministro del Interior Jaime Mayor Oreja solemniza el 29 de junio de 1996 el primer acercamiento de presos en una rueda de prensa junto al Delegado del Gobierno en el País Vasco y al Director General de Instituciones Penitenciarias. Mayor Oreja aseguró que el reagrupamiento se realizaba “en función de las actuales circunstancias” y defendió una estrategia pacificadora “que sirva igual con tregua y sin tregua”. También dijo que "el Gobierno va a actuar desde la serenidad, sin situarse ni en la precipitación ni en la intransigencia".  

El primer cambio de cárcel de los presos de ETA se produjo en la misma semana en la que la organización terrorista había iniciado una tregua de siete días y en la que pidió al presidente Aznar, en un comunicado que publicó un diario vasco, que se pronunciase sobre "sus intenciones para superar el conflicto entre Euskal Herría y España".

Un grupo de desconocidos ataca con cócteles molotov la sede del PSOE en Alcalá de Henares. (El País, avui)

Afegeix: En la fachada se pueden leer pintadas alusivas a Rodríguez Zapatero que indican 'ZP traidor' y 'Z-ETA-P'

 

Aquest és el resultat de la irresponsabilitat del PP i dels seus màxims dirigents.  Ja no són banderes amb l'àguila imperial franquista, ni crits d'assassins i "Vete con tu abuelo"... els seguidors de les consignes del PP ara ja han passat al cóctel Molotov. El PP hauria de condemnar aquests fets, el PP hauria de condemnar la violència... o només en condemna segons quina?

LLegesc amb preocupació la deriva ultradretana de les darreres crides del PP a les concentracions ciutadanes, ahir ja ho insinuava, avui sembla que comença a ser una preocupant realitat: 'Al grito de "Todos a Ferraz" unos 1.000 manifestantes han permanecido concentrados una media hora en las inmediaciones de la sede socialista coreando gritos como "Zapatero dimisión" y "Viva España", con muchos de los asistentes enarbolando banderas constitucionales de España, preconstitucionales, y otras con los símbolos franquistas del yugo y las flechas.' (El País)

 

Atenció al que s'està produïnt a Espanya. És qüestió de temps que l'estratègia d'excitar la irracionalitat que està practicant el PP acabi derivant en un renaixament dels moviments ultradretans. A Palma ja s'ha vist, ahir mateix, a Plaça de Cort... 

El PP balear, amb la vicepresidenta del Govern Rosa Estaràs al capdavant, participà en la protesta, que des del principi agafà un caràcter extremista per l'activa participació de grups ultradetans. (Diari de Balears)

 

I del mateix diari:  ...dirigit a «los españoles de bien», fou constantment interrompuda per crits d'estil feixista com «una, grande y libre»», o antidemocràtics, com els que instaven a protagonitzar un «golpe de Estado». Per si fos poc, grups pronazis d'estètica skin head arribaren al final de la concentració passejant amb banderes de «Democracia Nacional».

 

Alguna cosa "lletja" està passant a Espanya, i el PP, amb Rajoy al capdavant, està tenint el mateix paper irresponsable que ahir mateix es recriminava als presidents del Betis i del Sevilla, que amb les seves declaracions exciten els ànims dels grupúsculs radicals.

Rajoy i la seva cort d'Acebes i Zaplanas, amb el seu verb incendiari, inquisitorial, exciten els grups ultradretans, que es creuen novament amos del carrer, recuperen les banderes pre-constitucionals i comencen a demanar cops d'estat a crits.

 

Atenció! Si queda una mica de seny al si del PP haurem de tenir confiança en que actui, abans no sigui massa tard. 

Sabem que Rajoy no està preparat per ser president del Govern de tots els espanyols, li manca la visió d'estat, i s'esforça en demostrar-ho contínuament, com ha fet ara amb el cas "De Juana Chaos" i l'anunci d'una "marxa". Li manca capacitat de lideratge, no lidera ni el seu propi partit. I li manca valentia, a ell, que li agrada insultar i titllar de "covard" al President Zapatero, ell és el més covard de tots, incapaç d'enfrontar-se al búnker ultra del seu partit, incapaç de liderar el centre polític en un acte de responsabilitat per contribuïr a l'anhelada pau a Euskadi.

 

 

 La decisió d'enviar a De Juana a Euskadi per controvertida és valenta. El Govern del President Zapatero sabia que aquesta seria una decisió mal entesa i àmpliament utilitzada per una oposició irresponsable i mancada del sentit de la mesura, però tot i així ha pres la decisió difícil, la única possible en democràcia: posar la vida humana per damunt dels interessos partidistes.

Al final aquest era el vertader dilema: deixar morir De Juana de inanició, i evitar així l'atac brutal que era previsible de la dreta, o continuar amb De Juana a Madrid, alimentat per sonda, i lograr una certa unanimitat entre els sectors més radicals de les víctimes del terrorisme i de l'oposició.

La decisió ha estat la més valenta: enfrontar-se a la incomprensió, assumir el debat públic, respondre a la manipulació que fa la dreta política i mediàtica, però posar la vida humana i la llei per damunt dels interessos purament partidistes.

Rajoy no ha decebut, o ha tornat a decebre, segons es miri, i com a resposta "convoca una marxa" cotnra la negociació, la rendició... i tot això que sempre diu.

Quan encapçali la seva marxa, a la qual ha volgut titular "rebelió cívica", Rajoy s'apropa perillosament a les estratègies dels partits de la dreta dels anys 30, que acalmaven al "Jefe", feien marxes, vestien d'uniforme... alguns es vestien la camisa negra i exigien la presidència del Govern per a ells. Esper que el senyor Rajoy no prengui aquests exemples, i torni al camí del seny.

El PP s'ha acostumat a tergiversar la realitat segons li convengui, i dins aquesta estratègia a plantejar dubtes (raonables o no) sobre qualsevol cosa que no estigui d'acord amb els seus principis, assumint que ells tenen la veritat absoluta, i adoptant un estil "inquisitorial" ... demanen explicacions sempre seguit, però no en donen cap sobre "sospitoses" actuacions d'ells mateixos. Aquí van algunes preguntes sobre l'actuació del PP que molta gent es fa:

Per quin motiu per al PP és "políticament" positiva l'OPA d'E-On i és "políticament" negativa la compra d'accions d'Endesa per part d'Enel?

Quins interessos fan coincidir al PP amb E-On? I perquè el PP converteix l'OPA d'E-On per apoderar-se d'Endesa en qüestió principal de la política estatal?

Per quin motiu el PP desitja que es deixi morir de De Juana Chaos?

Quins interessos fan coincidir el PP amb una part de l'entorn d'ETA que desitgen la conversió de De Juana en un màrtir?

Per quin motiu el PP no vol una Llei del Sòl? Perque voten en contra?

Perque tenen tant d'interés en mantenir la legislació estatal del sòl amb la normativa actual quan s'estàn produint tants de casos de corrupció urbanística?

A que es deuen les coincidències entre l'empresa que feu la campanya electoral del PP del 2003, fa campanyes per la Conselleria d'Interior, encapçalada pel Secretari General del PP, i al mateix temps manté reunions amb un càrrec del PP (Miquel Ramis) per parlar "del 2007"?

Per quin motiu el Govern Aznar no tenia cap unitat de la policia o la guàrdia civil a vigilar el terrorisme islàmic després d'haver-se implicat en la Guerra d'Irak i de ser públiques i notòries les amenaces d'Al-Qaeda contra Espanya?

 

Deix de banda les moltes preguntes sobre el cas Andratx que ens hem fet durant els darrers mesos, només deix aquí escrites les que em faig després d'un dia políticament bastant mogudet... un dia festiu per a les nostres illes: el BOE publica el Nou Estatut.