Res Publica segons Cosme Bonet

Dos dies intensos m'han impedit poder ocupar uns minuts en seguir amb aquest "Diari de Campanya". Ahir va tocar seguir a la candidata pràcticament tot eldia, a una reunió amb entitats a Capdepera, a un gran centre comercial,... acabant a una reunió de l'Agrupació Socialista de Campos. Ja som al carrer, en tots els sentits, algú comenta que de cada dia fem menys mítings, però ens creim més el porta a porta.

Nervis, presses, coses que fallen... i d'altres que surten bé. La visita del president del Govern es prepara amb molta il·lusió, tothom està omplint autobusos, tenim més agents electorals que mai. L'ambient és cordial, tens a moments, per la quantitat ingent de feines acumulades, i la sensació de tenir entre les mans una campanya important.

Avui s'afegeix al dia a dia electoral l'enquesta de la Cadena Ser, massa positiva per creure'ns-la del tot, diu algú. Pot ser. Fixem-nos en les tendències. El PP segueix allunyat de la majoria absoluta a Mallorca que es va marcar com a objectiu. L'electorat castigaria el pacte PP-UM, segons aquestes dades. Per ventura ens donaria l'oportunitat d'un govern nítidament de progrés.

Curiosament a l'equip de campanya l'enquesta no provoca eufòria. El 2003 l'eufòria va fer més dur el fet d'assumir el resultat. La prudència és la constant.

La candidata ha passat el dia a Sóller, després de visitar el mercat de Santa Catalina, no li he pogut comentar les increibles paraules d'una Estaràs "increíble" (és a dir no-creible). Crida al vot "d'esquerra" perque l'únic vot útil per treure UM del Consell és el vot a Estaràs. El PP segueix tractant als ciutadans de curts de gambals. L'únic vot útil és el que impedeixi que el pacte PP-UM, és a dir, el pacte Estaràs-Munar, segueixi condemnant el futur de Mallorca. El Vot a Estaràs només és útil per uns quants, com s'ha vist darrerament, o Estaràs no recorda que Massot era del seu Govern? Que ella pertany al Govern del Rasputín? Que ella ha controlat l'obscurantista Institut? O que Hidalgo, Vidal, Del Olmo... pertanyen al seu mateix partit? Votar útil? Votar PSIB-PSOE, és clar.

Campanya de proximitat significa tocar a les portes, i amb la força de la paraula, de les idees i de la convicció, cercar el suport, el vot del ciutadà. Militants de base, candidats, i primeres "espases" s'aboquen aquests dies a visitar les cases dels ciutadans corrents. Sense un plat de porcella rostida, ni cap promesa buida, amb les mans netes, això sí. No tots ho poden fer.

Aina Calvo, Francina Armengol, Francesc Antich, han sortit junts a fer aquesta campanya "de proximitat", menys cridanera que els milions gastats en publicitat pel PP (sia institucional o partidària... tanmateix), tan poc valorada pels opinadors professionals, tan difícil i poc agraïda, de vegades. La compensació ve de les paraules d'ànim dels simpatitzants que t'obre la porta i no només t'escolten sinó que volen que entris a prendre un cafè.

Parlarem amb molta gent, estam parlant amb molta gent. Tenim les mans netes, les idees, la convicció,... armes suficients per la dura i épica batalla que ens espera d'aquí al 27 de maig. Però sempre hem "combatut" així els socialistes, des dels temps de Pablo Iglesias, de qui Machado deia "La voz de Pablo Iglesias tenía para mí el timbre inconfundible de la verdad humana."

I afegia:" Era yo un niño de trece años; Pablo Iglesias un hombre en la plenitud de su vida. Recuerdo haberle oído hablar entonces - hacia 1889 - en Madrid, probablemente un domingo (¿un primero de mayo?), acaso en los jardines del Buen Retiro. No respondo de la exactitud de estos datos, tal vez mal retenidos en la memoria. De lo único que puedo responder es de la emoción que en mi alma iban despertando las palabras encendidas de Pablo Iglesias.

Al escucharle hacía yo la única honda reflexión que sobre la oratoria puede hacer un niño: "Parece que es verdad lo que ese hombre dice"... Porque antes de Pablo Iglesias habían hablado otros oradores, tal vez más cultos, tal vez más enterados o de elocuencia más hábil, de los cuales sólo recuerdo que no hicieron en mí la menor impresión...

Lo cierto es que las palabras de Iglesias tenían para mí una autoridad que el orador había conquistado con el fuego que en ellas ponía y que implicaban una revelación muy profunda para el alma de un niño. De todo el discurso, en el que sonaba muchas veces el nombre de Marx y el de algunos otros pensadores no menos ilustres... sacaba yo esta ingenua conclusión infantil: "El mundo en que vivo está mucho peor de lo que yo creía. Mi pobre existencia de señorito pobre reposa, al fin, sobre una injusticia"... Mucho he pensado durante mi vida sobre esta primera meditación infantil, que debía a las palabras del compañero Iglesias”

Antonio Machado

La caravana socialista visitava diumenge dos municipis destacats per les "males arts" del PP: Calvià i Llucmajor. Manuel Chaves, rpesident socialista de la Junta d'Andalusia era a Calvià amb Antoni Manchado, Francesc Antich i Francina Armengol. Na Francina fa "doblete" i se'n va a reforçar amb a seva presència la campanya de Joan Jaume a Llucmajor.

Tant Llucmajor com Calvià han destacat per un poc recomanable protagonisme als mitjans de la mà dels socis Lluc Tomàs i Rabasco, imputats ambdós, i Calvià per casos de transfuguisme, nepotisme i favors urbanístics de difícil explicació. Calvià i Llucmajor necessiten deixar el PP a l'oposició per recuperar el bon nom i l'empenta d'altres époques.

Presència socialista als nombrosos mercats i Fires d'aquest diumenge, a això es dediquen els nostres candidats, al contacte personal amb la gent a Sóller, Campanet, Muro, Santa Maria o Felanitx. 

Al PP sembla que no li agrada el resultat de la darrera enquesta, que com totes no ha de ser presa com una anticipació segura del 27M, però sí que comparada amb altres mostra les tendències. Tendència a la baixa del PP. Aquesta és la conclusió més clara. Tendència que el PP voldrà canviar a cop de talonari. Alerta! No em referesc a que compri vots, però compra campanyes i prova de comprar voluntats convidant a dinars i sopars. Estan fent escabetxina de bous a la nostra illa, a Algaida no sé quants n'han torrat, aviat pegaran al d'Osborne, que entre Algaida i Montuïri vigila el desdoblament.

El símbol de l'espanyolisme per antonomàsia em duu al cap el "Caiga quien caiga" de divendres passat. L'acte d'inici de campanya del PP a Madrid, banderes "rojigualdas"(gualdirrojas segons un que era per allà), una senyora dient "Arriba ESpaña" als micros de la cadena, i un jovenet amenaçant:"Si el 27 mayo no nos dais el poder, marchamos sobre Madrid y lo tomamos!". Aquest és el PP de Rajoy, l'herència d'Aznar?

No és extrany que ocultin les sigles d'aquest PP a tants de municipis de Mallorca. Aire fresc o ranci? Més ens valdrà a tots que s'en vagin a prendre l'aire tots quants són. El PP, acomodat al poder des de 1983 i abans sota altres noms i sigles, vol paréixer nou, i és com ha estat sempre: confonen la conselleria d'Agricultura amb la sectorial d'Agricultura del PP. I clar... tabé tenen un conseller-secretario general del... Partido Popular de Baleares. Tot canvia, per tot seguir igual, deia el Príncep Da Salina. Parlava de Sicília, però podria haver estat parlant d'aquesta Mallorca nostra.

Primer dissabte de campanya, el president d'Andalusia fa la seva aparició a Inca, com a l'any 1991, quan Jaume Armengol esdenvengué batle socialista de la capital del Raiguer, liderant una coalició de progrés. L'Agrupació Socialista d'Inca, amb el candidat Xavier Ramis al capdavant, s'estan deixant la pell en una campanya de molta proximitat, feina diària, contacte personal. Una campanya que es suma a quatre anys de bona feina d'oposició. Esperam veure'n bons resultats.

La candidata a Presidenta del Consell començava el dia a Palma, amb compromisos amb la premsa, una roda compartida amb Francesc Antich i Aina Calvo, i una entrevista al diari "El Mundo", que així culmina aquests dies d'especial atenció amb na Francina. Després correspon anar a Inca, a donar suport als companys inquers, i acabar el vespre presentant al candidat i actual batle socialista d'Alaró, Miquel Deyà. Una Agrupació i un municipi de "pedigrí" socialista. Una Placeta del Rosari plena, com sempre. Míting encés, mentre a un bar proper anam sentint com el Reial Madrid marca els gols de la victòria.  A la mateixa plaça ens observen les cares dels candidats locals del PP i d'UM.  Una curiositat a destacar: el PP d'Alaró amaga les sigles del seu partit. Per vergonya? Per ventura les sigles del PP resten vots enlloc de sumar-los? Podria ser (Andratx, Santa Margalida, Rasputín, 11M...). No és l'únic municipi de Mallorca on passa això (Factor X). Simptomàtic? Anècdota? Es veurà.

Resulta al·lucinant que el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana acusi al PSIB de fer una oposició "negativa"... com si es pogués ser positiu davant els casos de corrupció de RASPUTÍN, ANDRATX, CAVALLISTES, CINTES DE SANA MARGALIDA, BOSSES D'INCA, COL·LOCACIÓ DE MILITATNS DEL PP A L'HOSPITAL D'INCA, SA REPARTIDORA DE S'INSTITUT... davant aquest panorama no ja gris sinó NEGRE que ens deixa el PP... com es pot ser positiu?

Jaume Matas s'amaga darrera la roca per no donar la cara i explicar com pot comprar a un quart del seu preu un Palau al centre mateix de Palma.... la resposta, de moment, ha estat intentar tirar la pilota fora de camp. Amagar-se darrera la roca. Una actitud que, com fa estona que comentam, és "l'estratègia" de Jaume Matas: no donar la cara.

Per qui no ho conegui, hem sabut que Matas pagà 950.000 Euros per un Palau que es valora al mercat en més de 4.000.000 d'Euros. Increíble, no? Sens dubte un bon negoci per Jaume Matas.

És el mateix Jaume Matas que ENS HA PUJAT LES HIPOTEQUES A TOTS, sí, com ho llegeixen, ja que va augmentar un 100 % l'impost d'actes jurídics documentats... o és que això ho han oblidat? El primer any el Govern del PP va pujar un 100 % l'impost que grava les hipoteques de tants i tants de ciutadans de les illes...

I mentrestant en Jaume es compra un Palau i, pel que diuen, un dúplex a la Colònia de Sant Jordi, a primeríssima línia, acabant amb un pinar per tenir una magnífica vista de Na Guardis i de Cabrera en l'horitzó.

A Jaume Matas li ha valgut la pena la legislatura, ara el mínim que pot fer és explicar com ha estat possible que en 4 anys li hagi anat tan bé. Si és bò d'explicar que ho expliqui. Si segueix amb la callada per resposta haurà de comprendre que la nostra imaginació començarà a cercar-hi explicacions.

Francina Armengol, la dama d'adamantium de la política balear. Afirmació sorprenent, atractiva per un afeccionat al còmic com jo mateix. Curiosament la comparança és d'una persona tan ideològicament diferent de mi com Romàn Piña. De totes formes, coincidesc amb ell. Curiosament avui començ el dia amb la lectura d'El Mundo-El Dia de Baleares, lectura obligada després que la candidata assistís al FORO d'aquest diari.

Román Piña diu: "Francina Armengol es la dama de hierro. Qué digo. El hierro es una antigualla. Francina Armengol es la dama de adamante, ese material imposible fraguado con diamantes que inventó la imaginación de los griegos para adornar las armas de Crono y Hefesto, y que llegó hasta los cómics Marvel para recubrir el esqueleto de Lobezno, la estrella de X-Men."

Ahir va ser un dia intens, avui no ho deixa de ser, la candidata, després de veure la premsa breument amb l'equip de campanya,  ha de visitar la Casa de la Família, diversos mitjans de comunicació, i anar a una trobada amb assocacions i col·lectius ciutadans a Binissalem, en un acte polític innovador, en el que la idea és que al candidata respongui a les preguntes dels representants de la societat civil. Anomenam aquestes trobades "Francina Respon". I els puc assegurar que respòn molt bé. 

Breu descans abans d'anar a inaugurar una Exposició a Manacor, 18", amb la directora de l'Instituto de la Mujer i la candidata manacorina del PSIB-PSOE, Júlia Román. Acabarà la jornada presentant la candidatura socialista de Capdepera, encapçalada per Tomeu Alzina. 

La Part Forana ocupa molt de temps a la candidata, és un referent cada dia més destacat pels socialistes forans, i la reclamen. Alguns em recriminen que no li donem més espai, em diuen que hi ha pogues tanques. Les campanyes no es guanyen amb fotos, i menys amb photoshops. No anam de campanyes faraòniques, anam a respondre als ciutadans, a respondre la necessitat de canvi que es respira a Mallorca. I els assegur, com he dit abans, que a pesar de la manca de fotos o de mitjans, i de l'intent del PP de tapar-nos a doblers, Francina Respon.

Inici de campanya. Acte simbòlic dels socialistes amb penjada de pancartes, un centenar de persones de les candidatures i de les Joventuts Socialistes, brindis amb cava, i missatges amb vídeo per bluetooth. Aquest sí que funciona, el del PP de la Pça. Espanya es veu que no.

Però l'inici real el tenguerem el 8 de maig. Felipe González va omplir fins a vessar l'Auditori de La Salle. "Perquè no l'heu duit a un lloc més gran?" em demanàven. No sempre pots triar. En tot cas les més de 1500 persones assistents escoltarem amb atenció les paraules de l'expresident, de l'estadista, que ha guanyat amb els anys.

Inici de campanya? Oficial. Dilluns presentàvem les propostes de Cultura de Palma i Mallorca, Aina Calvo i Francina Armengol, "mano a mano", davant un auditori qualificat. Paraules engrescadores, ambient optimista. D'un optimisme soterrat que els milions d'euros del PP en publicitat no poden tapar. No ho dubteu.

Ahir també parlàrem de política social, després de visitar el Foro d'El Mundo. "Territorio Comanche" pensarà algú, però Francina Armengol té taules, i moltes. Ho saben bé als escons del PP, i així ho afirmà Eduardo Inda "in person".

Amparo Valcarce, la Secretària d'Estat que ha creat el quart pilar de l'estat de benestar, la Llei de Dependència, acompanyava na Francina en aquesta presentació. Roda de premsa, conferència a la UIB. Els socialistes SÍ que creim en la Llei de Dependència, el PP ni tan sols ha informat als col·lectius afavorits per la Llei de com han de fer per començar a gaudir d'aquest nou Dret creat per llei del Govern socialista.

El PP, com sempre, buit de contingut i de realitats. Façana. Com a la Plaça d'Espanya: molta façana, però no funciona.

Arriba a les meves mans un fulletó de Rosa Estaràs i Jaume Matas. La proposta més potent és l'Òpera de Matas, només li falta prometre una Piràmide o dues, i aspirar a una de les Set Meravelles del món.

M'admira la capacitat de vendre fum del PP. M'admira encara més que siguin capaços de pensar en una obra de Calatrava que pugui rivalitzar amb les nostres Seu i Almudaina. Ho dic perque anit passava en cotxe per Antoni Maura, i m'ha corprès, un cop més, la monumentalitat de l'acròpolis palmesana. Eren les 23:00 h., anava cap a la seu del PSIB-PSOE, començava la campanya electoral del 2007. Per ventura 15 dies que passaran a la història.

Aznar resultaria còmic si no fos perque fa por... la darrera: Aznar fent apologia de l'alcoholisme. Aznar, víctima de la seva prepotència, tornar a amollar una barrabassada, a la qual els seus acòlits, encara enfosats per la pèrdua del poder, diuen "amèn, amèn" fent el ridícul més espantós... el PP de Rajoy ja ens té acostumats a fer ridículs, un més al "suma y sigue".

 

Lament haver sentit l'altre dia com un regidor del PP de Ciutat, Rafel Duran, a qui tenc un cert respecte a nivell personal, defensar les afirmacions d'Aznar. Lament que per no contradir el "president d'honor", es mengin l'animalada amollada per Aznar. Aznar va frivolitzar amb la vida de les persones víctimes de l'abús de l'alcohol a les carreteres. Davant això és senzill, simple, dir, "crec que Aznar es va equivocar". Enlloc d'això "tapen les vergonyes", li donen la raó a mitges, canvien de tema o fan com si no ho haguessin sentit dedicant-se a una altra cosa.

Però el poble no oblida: no oblida les mentides de la Guerra d'Irak, no oblida les mentides del PP en relació a l'11-M, no oblida que Rosa EStaràs, per exemple, defensava l'existència de les inexistents armes de destrucció massiva... i recorda que el PP és qui ha governat a Andratx, a Santa Margalida, a Selva, a Ses Salines... durant una legislatura que, estic segur, al PP li agradaria oblidar.  Molt me tem que els electors no obliden, o així ho apunta l'enquesta del Diari de Mallorca. Es veurà, com sempre, la darrera la paraula la tenen els ciutadans. I, com el 14-M, actuaran amb intel·ligència i contudència.