Res Publica segons Cosme Bonet

La pre-campanya comença amb els anuncis increíbles (per no creíbles) del PP. Si l'altre dia anunciaven la deasparició del pagament de l'IRPF a determinades persones, ara Mariano Rajoy ofereix "consens" a l'oposició, a una futurible oposició que ell suposa que seran uns altres... que ha de fer!

Com dirien en castellà i Mariano ens entendria: "a buenas horas mangas verdes". Novament ens sorprèn el PP amb els seus canvis de careta, i aquell que ha estat la imatge de la destrucció de tots els consensos, ara vol consens.

Quin consens, Mariano? El que tu has oferit al govern en matèria anti-terrorista? O el consens en matèria de política internacional? Per ventura el consens a l'hora d'afrontar el canvi climàtic?

Mariano Rajoy, faltat de credibilitat en tants de camps, entra a la pre-campanya en el camp que menys credibilitat té: el de la manca de consensos. Per molt que ara es vulgui vestir la pell de l'anyell ens ha demostrat sobradament que no és un xotet, sinó el llop. Certament no és el llop més ferotge del seu entorn. De tant d'oferir consensos i no complir-los en Mariano Rajoy acabarà reproduïnt la faula de "Pere i el llop", però en aquest cas no farà de llop sinó de Pere, i quan demani consensos de veres cap el creurem de tantes vegades que ens han enganat. Ja ho he dit en alguna ocasió, arriba a cansar oferir la mà a una oposició que enlloc d'agafar-la, la mossega. I no cal anar a Madrid.

És fàcil dir ara "havia de passar", "ho véiem venir", "tard o d'hora"... l'abús de la telebasura ja té víctimes.

El cas, per qui no el conegui, és el d'una dona que va ser enganada perque assistís a un programa dels anomenats "telebasura", a on es posen davant les càmeres qüestions familiars, personals, que en teoria s'han de resoldre davant el públic... un dels assitents planteja el tema i la producció del programa duu a l'altre enganat.

L'enganada era Svetlana, qui pensava anar a parlar de qüestions laborals (crec) i va trobar-se amb el seu maltractador demanant-li per casar-se. La situació és abominable.

Svetlana davant aquesta situació va rebutjar al maltractador,... 4 dies després ell l'assassinava. No sé si podem parlar de causa-efecte, en tot cas cal fer-s'ho mirar. Quina gent duen a aquests programes? Ningú va pensar que podia passar? Sobretot si és cert, com ja he sentit comentar, que no és el primer cas.

La televisió, per principis, ha de informarmar, entretenir i educar. La dictadura del mercat ha fet que la telebasura i els programes dits "rosa" ocupin les hores de més audiències condemnats horaris tan sensibles com els horabaixes quan els nins i nines ja han sortit d'escola amb shows que cerquen el titular fàcil, barato, el programa de plató fet amb dos duros i 0 contingut.

Les televisions han anat massa enllà en el tractament "basuril" de la programació, molta gent ho diu. Cal que plantegem el debat sobre si per llei s'hauria d'obligar a uns continguts educatius, no vull dir moralitzants, però éticament responsables.

Fa temps es va sentir a parlar de codis deontològics... paper banyat pel que veim. Ara la "telebasura" ja té víctimes.

El mateix dia que Svetlana tristament ocupa la nostra atenció també perdem a un mestre com era Fernando Fernán Gómez, la seva cara, ens recorda un altre tipus de pel·lícules, de televisió. Quin contrast, quin dia més trist en tots els aspectes.

Aquest bloc avui parla de curiositats, és fruit de l'afició a la història i de la casualitat d'haver vist un trocet d'un programa de TV del tot recomanable: TeleMonegal. Qui no conegui el programa de Ferràn Monegal (imperdonable!) ha de sebre que aquest veterà periodista dedica el mateix a fer una crítica, dura, irònica, divertida... de la programació televisiva en general. Ves per on que aquesta mateixa setmana veig que ha donat un espai de participació al públic, en el qual un anònim televident fa referència a un programa o a part d'un programa televisiu que crida l'atenció. El cas que vaig veure crida l'atenció, certament, per l'absurd enfocament que feu una televisió privada d'àmbit estatal d'una notícia.

La notícia en concret es referia a un debat sorgit a Geòrgia, una república ex-soviètica del Càucas, sobre la possible restauració de la monarquia en la figura del darrer descendent de la dinastia dels Bagrationi. Qui tengui coneixement de història, o hagi llegit "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi, no li resultarà desconegut el nom Bagration, ja que Pyotr Bagration fou un destacat general rus d'aquella época, destacat protagonista de les guerres napoleòniques, morí a la batalla de Borodino el 1812.

Geòrgia és un antiquíssim principat de història apassionant, i els Bagrationi una dinastia que es remunta al segle IX, la qual té el seu darrer representant en la persona de Jorge de Bagratión, resident a Espanya, pel que sembla un aristòcrata a l'antiga, que en la seva joventut fou pilot de carreres. Ves per on! Aquí volia arribar. Mirau si hi ha tema a comentar sobre els Bagration, sobre Geòrgia, sobre la situació actual de Geòrgia... Idò la única pregunta que li fan durant el reportatge al senyor Bagration és... què pensa sobre Fernando Alonso! I si guanyaria el mundial de Fórmula 1!