Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir tenguerem una primera trobada per preparar la campanya electoral. De tots és sabut que la campanya de les eleccions generals implica menor mobilització a nivell local, per aquest motiu volguerem començar reunints els COmitès Electorals de Mallorca. El que havia de ser una jornada de treball es convertí també en un mediàtic aparador per presentar els candidats del PSOE de Mallorca a les llistes del Congrés i del Senat, encapçalats per Xavier Ramis al Senat i Antoni Garcies al Congrés, i amb el suport d'Elena Espinosa, ministra d'Agricultura, sentirem les primeres propostes del projecte Zapatero, que Garcies i Ramis representen a Balears i a Mallorca.

Molta gent omplia el local on ens haviem reunit, es respirava un moderat optimisme, tambe un lògic sentit de la responsabilitat ens embargava a tots. Pensam que ho tenim millor que mai, cert. Per això mateix creim que estam obligats a treure el millor resultat de la història.

Antoni Garcies no se'n va amagar del que pensa: si Unitat tregués un diputat seria a costa del PP, perque el Pp treurà menys vots que el PSOE a Balears, això seria tornar a la situació de 1986. Qui ha dit que és impossible? Les poques enquestes que hem conegut fins ara demostre un PP i un PSOE molt aprop l'un de l'altra, a pesar de la històrica fortalesa del PP balear.

Un missatge és clar, ens convé un nou govern Zapatero a Madrid... sabem el que és, ens ha permés tenir el nou Estatut, que incorpora millor finançament per Balears, com es veurà a mesura que s'apliqui. Però globalment Zapatero també ha representat dur més llibertat i més drets socials pel conjunt de la societat espanyola. El Govern de l'estat ja no demonitza els que pensen diferents, i en política exterior estam del bàndol d ela pau i de l'europeisme. Pel que fa a l'economia la desaceleració que s'intueix i es comença a veure demostra que hi ha una economia sòlida, i a més l'estat disposa d'un superàvit que pot revertir als ciutadans per incentivar l'economia (és la proposta dels 400 €)... front a això que hi ha? El Govern hipotètic de Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre, Pizarro i els bisbes? Jutjau voltros mateixos.

Els candidats, d'esquerra a dreta: Aurora Bonnín (Congrés), Tolo Homar (Congrés), Pablo Martín(Congrés), Cati Calafat (suplent Senat), Marta Aguirre (Congrés), MAria Francisca Servera (Senat), Antoni Garcias (Congrés), Xavier Ramis (Senat), Míriam Muñoz (Congrés) i José Ángel Prieto (suplent al Senat), acompanyats de Francina Armengol, Francesc Antich i Elena Espinosa. Experiència, joventut, il·lusió, serietat... una candidatura guanyadora

...però el PP darrerament dona molt de que parlar, entre els enfrontaments al PP balear (cas Ramis-Salom), els enfrontaments al PP estatal i la defenestració del més centrista dels líders del PP, en Ruiz Gallardón... la imputació avui mateix d'un alt càrrec del govern de la triomfadora Esperança Aguirre. No ens ha d'extranyar la desorientació del PP a tots els nivells, per exemple: el PP també ha emprat dos trànsfugues per fer-se amb una batlia. O també recentment a Mallorca després d'un mes de presionar per paréixer més proteccionistes rompen l'acord fonamentant-se en diversos arguments que no repetiré, però al dia següent d no votar a favor de la Norma Territorial Cautelar al Consell el portaveu del PP, Jaume Font, es fotografia amb el batle d'Escorca per defensar la construcció d'una urbanització de blocs de pisos a les muntanyes de Lluc. Aquest és l'esperit "proteccionista" del PP d'Estaràs i Font? La veritat que no sembla molt diferent del model andritxol d'Hidalgo, si em permeten la comparança.

Com deia...

no sé si val la pena fer més llenya de les divisions internes del PP i de la seva desorientació general. Desvirtuen el debat ideològic que hauria de produïr-se durant la campanya electoral. Però clar, fins i tot en aquest aspecte el PP sembla desorientat, després d'una legislatura de basar l'oposició en rompre el consens anti-terrorista, recolzar-se en l'Església més conservadora i antiquada per oposar-se a la política social del Govern, i emprar l'AVT d'Alcaraz per mobilitzar els ciutadans i crear un clima de crispació certament artificial... ara renuncien als seus aliats tant de l'Església com de l'AVT per aferrar-se a un discurs sobre l'economia en el qual també han perdut el seu referent amb major credibilitat, Rodrigo Rato, allunyat sembla que definitivament de la política per motius que desconec. En fí, tot plegat un panorama que a mi em recorda l'etapa de desorientació que també visquerem els socialistes entre el 1996 i el 2000, similituds n'hi ha. Però ja les comentarem un altre dia.

És una mala notícia per a la democràcia tenir a l'oposició un partit tan perdut com el PP, un partit desorientat, atrapat en la seva pròpia dinàmica extremista, un partit que cap al final de la legislatura, esgotats els arguments de la conspiració de l'11-M, i esgotades les energies darrera les dèries d'Alcaraz i companyia, s'han de recolzar en una part (insistesc: una part) de l'esglèsia catòlica espanyola, la part que ja ha oblidat el cardenal Tarancón i que és més bé hereua d'aquell cardenal Segura per qui fins i tot Franco era massa modern... en definitiva un PP que no ofereix cap plantejament de futur al país, i que ens deixa amb ben poques il·lusions. ¿Algú s'ha quedat amb alguna proposta en positiu de Rajoy? Algú recorda una proposta del PP que repercuteixi en el benestar dels ciutadans? Algú veu en aquest PP actual la capacitat de lideratge que necessitarà Espanya en els propers anys?

 

 

A tot plegat sumau-li, aquí a les Illes, un PP sense líder, suposam que ficat en una baralla interna silenciosa, tapada... però que de tant en tant guaita, a pesar de l'omertà que han aconseguit a la premsa, callats mentre a dos mesos de les eleccions encara no sabem qui seran els candidats al Congrés i el Senat per part del partit que presumeix de tenir un 46 % i pico del vot a les Illes Balears. Símptoma de desorientació? A pesar de tot sabem de la seva històrica fortalesa a les nostres Illes. Sabem que reaccionaran... o no... perque a Madrid no hi ha lideratge, i si a Balears tampoc...

No està bé que ho digui jo però és que a hores d'ara els únics que anam amb els deures fets som els socialistes, amb menys problemes i històries de les que voldrien els adversaris. Avui mateix hem elegit els candidats al Senat, tant en Xavier Ramis (portaveu del PSIB-PSOE a Inca) com Mª Francisca Servera (tinent de batle socialista a Artà) representen una fornada de nou socialisme, arrelat a la terra, de vocació i formació municipalista, capaç de connectar amb un projecte de país que entre tots estam fent cada dia. Que voleu, he començat el 2008 optimista, amb la sensació que el país va pel bon camí i que les dificultats (que hi seran) les superarem (les estam superant) amb feina i bona voluntat, per això estam on estam.

Molts d'anys a tothom!