Res Publica segons Cosme Bonet

Quan un reflexiona sobre la legislatura que s'acaba, i pensa en quines coses deixarà per a la posteritat tenc una impressió que ja he manifestat en altres "posts": tenim més drets, tenim més llibertat.

Algú recorda els darrers anys de l'aznarisme? Va ser una etapa emocionant, el país ficat en la Guerra d'Irak, desastres ecològics mentre els ministres eren de caça major, els "Telediarios" de l'Urdaci, dient allò dels C-C-O-O obligat pels Tribunals, el "Decretazo", la LOCE, la LOU... amb els estudiants al carrer, la persecució mediàtica sistemàtica de tot allò que fes "olor" de nacionalisme (nota: no entenc com els de Unitat es poden plantejar votar en Rajoy de president...). Quatre anys després l'aire que podem respirar és de més llibertat. Així de clar. Mires TVE i veus pluralitat.

Repasses les lleis aprovades durant la legislatura i veus una línia claríssima que fa de les persones i les seves necessitats el centre de tota l'acció política: la primera llei fou contra la Violència de Gènere, la Llei de matrimonis homosexuals, la Llei d'Atenció a les persones depenents, la llei d'autònoms, la Llei de Igualtat de la Dona... l'augment de les pensions, del salari mínim interprofessional.

Per altra banda es va fer un important esforç en avançar en el model d'estat, les reformes d'estatuts d'autonomies més ambicioses des de principis dels anys 80 s'han fet durant aquesta legislatura, l'exemple de Balears és claríssim, a pesar de les crítiques fetes des del nacionalisme maximalista d'un costat i d'altra, per uns mai serà suficient (sinó perdrien sentit com a moviment polític) pels altres sempre serà massa perque "romp Espanya".

Fins i tot en les coses que no han sortit be no es pot negar el voluntarisme del Govern, estic parlant per exemple de la política d'habitatge, a on la lluita contra els gegants difícilment veurà fruits no ja en aquesta legislatura sinó en anys propers... o la mateixa lluita contra la violència de gènere, una lacra que va més enllà de la legislació i les mesures policials. O la immigració, a on el procés de regularització, tota una necessitat humanitària, es complementa amb mesures per evitar l'arribada massiva, mesures no sempre tan efectives com es desitjaria.

I hi ha l'economia, el superàvit assolit per Solbes any rera any i que ara podria revertir per mitjà de devolució de l'IRPF en les famílies, o la xifra històrica d'ocupats, assolida poc abans de que es comencessin a a donar els primers símptomes de la recessió mundial.

I hi ha el terrorisme, desgraciadament s'ha hagut de combatre la lacra d'ETA amb una oposició que ha romput un dels consensos bàsics de la democràcia espanyola i l'ha utilitzat políticament, demagògicament. Fins ara. Ara ja no l'utilitza, el PP ha deixat de centrar la campanya en ETA perque sap que el ciutadà espanyol mitjà no accepta el "tot val" en política... com tampoc els ha acceptat el "tot val" de l'absurda "teoria de la conspiració", feliçment enterrada entre els folis de la sentència de l'11-M.

El balanç té ombres, és clar, però és positiu. Per mi es resumeix en una frase: em sent més lliure.

Per poc que es deixin anar els del PP ens deixen veure la poteta del llop per sota de la pell del xotet, quin millor exemple que les paraules del senyor Arias Cañete, capitost del PP, sobre la immigració: "La mano de obra inmigrante no es cualificada. Ya no hay camareros como los de antes" o aquest altre titular, que no té pèrdua: Arias Cañete achaca a los extranjeros el colapso en las urgencias.

Tota la polèmica sorgeix per la idea "brillant" de Mariano Rajoy de fer signar un contracte als que arribin per comprometre'ls a respectar les costums d'Espanya. I té raó en Rubalcaba quan es demana: qui decidirà quines són les bones costums? 

Seran anar a missa cada diumenge, a una manifestació mensual, no tenir relacions abans del matrimoni, ni acceptar els matrimonis homosexuals,... ?

En fí, molt perdut veig el PP. Sinó quedau-vos amb la proposta d'avui: si el PP guanya sembrarà 1500 arbres per minut durant els propers 4 anys.

Espantats? Jo també, perque tal exageració només demostra que el compromís de Mariano d'avui és una xifra buida de contingut. Així no anam, senyors del PP. 

I els deixareu governar? En fi, amb barbaritats com les que proposen cada dia esper que arribem al famós 80 % per mantenir el país pel camí del progrés... i del seny. 

Resultarà que el president Zapatero és més bon cristià que en Rouco, en Martínez Camino i demés "defensors de la fe". Posa "l'altra galta", i els reconeix que poden demanar el vot pel PP, però que no haurien de parlar de terrorisme en campanya electoral. No sé si és exercici de tarannà ("Talante" en bon català) o una elegant manera de contestar a la famosa pastoral. En tot cas tenc la sensació que la cosa de posar l'altra galta els bisbes no ho practiquen. Supòs que no resultarà sorprenent que la intervenció dels bisbes en la campanya electoral m'hagi fet pensar precisament en la Bíblia, no debades, i com quasi tothom, he rebut una educació impregnada de catolicisme. Idò bé, he recordat aquell famós passatge:

Mc 12,13-17
Llavors li enviaren alguns dels fariseus i dels herodians per agafar-lo en alguna cosa que digués.
El van a trobar i li diuen: "Mestre, sabem que ets sincer i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes, sinó que ensenyes de veritat el camí de Déu. ¿És permès de pagar l'impost al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?"
Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: "Per què em voleu comprometre? Porteu-me un denari, perquè el vegi."
Ells la hi van donar. I ell els preguntà: "De qui són aquesta efígie i aquesta inscripció?" Ells contesten: "Del Cèsar."
Llavors Jesús els digué: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu." I es van quedar atònits.

I encara més, rellegint la Bíblia es pot trobar algún interessant passatge referent a l'afició dels summes sacerdots per ficar el nas en política.

Jn 11,45-53
Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: "Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles.
Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se'ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país."
Un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: "Vosaltres no ho sabeu entendre.
¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?"
Això no va sortir d'ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació,
i també per tal d'aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats.
D'ençà d'aquell dia, estaven ben decidits a matar-lo.

Mirau per on, "el Llibre" (així, amb majúscules) té paràboles, exemples, històries que han guiat a la humanitat (o a part d'ella) durant uns dos mil anys, i ens il·lustra en la polèmica actual. No és la meva voluntat fer un sermó (viquipedia: Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana )... però m'inquieta la imatge del Caifàs, el gran sacerdot, fent aquesta reflexió, tan nacionalista per altra banda, de que "convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi". Reflexió que per ventura es podria compartir, però aquí hi ha el detall: són els "principals sacerdots i els fariseus" qui decideixen quin és el bé de la nació. No resulta sorprenentment propera l'escena?

 

... que naixia a Montpeller el Rei En Jaume, a qui deim "El Conqueridor". Enguany serà any de cel·lebracions amb aquest motiu, el primer acte a les 11 d'aquest matí al Consell de Mallorca. Des d'aquest bloc m'afegesc a la idea de recordar aquest dia publicant un fragment del "Libre dels Fets", i quin fragment més adeqat que aquell en el que el propi Rei conta com va néixer i com va ser escollit el seu nom:

E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme.