Res Publica segons Cosme Bonet

I no parl del PP (Cas Ordines), ni de UM... La crisi financera mundial és com una bola de neu que creix dia a dia, una crisi de la que es parla per tot, es reclamen solucions a tots els nivells. Però a on correspon la major responsabilitat les solucions fallen. Les mesures extraordinàries anunciades i presentades per un president republicà (Bush), amb l'aval del candidat republicà (McCain) han estat derrotades pels mateixos republicans a la Cambra de Representants.

El Dow Jones cau com a reacció, personalment no en sé avaluar les conseqüències, tot i que no les augur massa bones si la gran mesura del govern nord-americà fracasa abans de començar, però a nivell polític representa un satrot de dimensions extraordinàries per als gestors de la Casa Blanca.

Bush ja havia fracassat en política internacional, en defensa de les llibertats... ara, a les darreries d'un mandat que la història voldrà oblidar, protagonitza un fracàs colossal, en l'àmbit polític i en l'econòmic. Tant de bò el seny s'imposi a la Cambra de Representants i el "gegant" americà prengui alguna resolució dràstica, abans no ens acabi d'arrastrar.

I mentrestant a les Balears... segueix el joc de cadires (UM)... i de grillons (PP). Com diria el savi Forges: "Pais...".

"Convendrá usted conmigo que gastarse el dinero público en prostíbulos es suficientemente grave para que se persiga. Si usted cree que es un trato discriminatorio yo la invito a que me lo explique. Va a ser difícil de entender. Si cree que perseguir la corrupción en el Ayuntamiento de Palma es discriminatorio, va usted en mal camino". Varen ser paraules del ministre de Justícia davant la pregunta de Maria Salom.
El ministro calificó las "acusaciones de la diputada de "desafortunadas" y pidió a Salom que denuncie la presunta corrupción judicial, si es que sabe algo, y no opte por taparla, como hace su partido habitualmente. (informa el Diario de Mallorca).

Ara la reflexió.

Maria Salom va provocar un debat bastant contraproduent pel propi PP, basat en una "teoria de la conspiració" nova que s'ha inventat el PP balear, acusant el sistema judicial, els fiscals, tot el que es posi pel mig, d'estar contra ells.

Molt malament ha d'estar el PP per no trobar altra línia d'oposició que tirar pedres sobre la seva pròpia teulada perque: si actualment estam parlant de corrupció és pel desgavell manifest de l'etapa de govern del PP 2003-2007. Aquells vents o aires frescs dugueren aquestes tempestes.

Ja en el súmmum del despròposit o de la incapacitat política els reprsentants del PP intenten girar els seus propis casos de corrupció, o els casos de corrupció que afecten el seu antic soci UM, cap al president Antich o l'equip de govern del Consell, en un exercici surrealista s'acusen a si mateixos, com a mínim de còmplices per silenci, apuntant amb el dit cap a un altra costat.

Debat absurd, si el que el planteja és qui més hi perd, i poc fructífer pel país, que té altres preocupacions en les que una oposició com a mínim intel·ligent podria fixar-se. En el fons el PP està demostrant que la llarga hegemonia conservadora de Balears s'està acabant, autodestruint si tant volen, i si no ho creuen mirin al seu voltant i se n'adonaran dels símptomes, per ventura reversibles, però inequívocs.

 

Al Consell. Mentre al carrer es parla de la corrupció del Govern Matas el PP intenta que tots mirem cap a una altra banda. En un intent desesperat de desviar l'atenció de l'opinió pública de l'actualitat el PP intenta tirar balons fora, o marcar gols en la porteria de UM. EL PP vol que s'investigui la gestió a la que ells mateixos donaven suport. ¿És un "mea culpa"? ¿Un reconeixement per boca del portaveu de l'oposició al Consell de Mallorca que el PP coneix casos de corrupció al propi Consell? ¿Perquè no els denúncia idò? ¿A que ve aquesta proposta, qualificable, com a mínim de demagògica? Cortina de fum.

 

Entenc que el PP en sap més que ningú de corrupció, i no estic dient que siguin uns corruptes però... el cert és que els pobres han hagut de patir més presència de "presumptes" malfactors més que qualsevol altra partit de l'espectre polític balear: Bitel, Bitel 2, De Santos, Andratx, CDEIB, Turisme Jove, Mapau, Túnel de Sóller, Cavallistes, Santa Margalida...

 

No ho faig molt sovint, però he rebut un vídeo a través de l'email, remés per un amic, i que és d'aquells que val la pena comparitr, aquí el deixo: VÍDEO.

Ha passat la Diada de Mallorca, ahir, amb l'acte institucional que es sol celebrar, conmemorarem un cop més el jurament dels "privilegis i franqueses" del Regne de Mallorca per part de Jaume II. Els actes amb motiu de la Diada no acaben, segueixen tot el mes, com hem dit en cada ocasió que n'hem parlat, per nosaltres, l'equip de govern del Consell, la Diada té sentit si aconseguim que la gent hi participi. I sí, ja ho sé, hauria de ser festiu...

 

No vull entrar en valoracions de la Diada d'enguany en si, no estaria bé pel fet de ser part implicada, de fet no volia fer-ne cap comentari al blog per evitar la inevitable discusió sobre si el 12 de setembre hauria de ser o no la Diada de Mallorca. El debat entre 12 de setembre i 31 de desembre té una mica de bizantí, no només per allò tan mallorquí del "Déu mos guard d'un ja està fet", sinó també perque des d'un punt de vista nacionalista tenir "un motiu més" per celebrar la identitat i exhaltar el sentiment de pertinença a una comunitat nacional podria ser aprofitat en positiu. En canvi els diferents partits nacionalistes solen discutir si és més Diada el 12-S o el 31-D. Sempre he pensat que si un dia una majoria àmplia del Consell volgués canviar la Diada al 31 de desembre no crec que a l'Ajuntament de Palma, fos del color que fos, els caigués massa bé.

Però sí he cregut que havia de fer un comentari de la Diada perque és la gran festa cívica de Mallorca, que si no existís hauria d'inventar-se, a pesar de les polèmiques, a pesar de les diferents percepcions que tots tendrem, a pesar de les banderes o dels mitjans de comunicació malintencionats que confonen la feina dels comercials d'una coneguda discoteca amb les iniciatives del Consell.

Res d'això mereix realment ser comentat, des del meu punt de vista, en canvi el que mereix realment ser destacat és un aspecte central en els actes de la Diada i que té una gran rellevància: les distincions, des dels Premis Jaume II a les medalles d'honor i gratitud de l'illa de Mallorca amb categoria d'Or, o la procalmació de Fill o Filla Predilecte.

Totes les distincions, amb unanimitat política, crec que enguany reflecteixen allò que realment hauriem de celebrar amb una gran Festa Cívica, sigui quin sigui el dia escollit, que no és altra cosa que el fet de formar part d'un poble, d'una comunitat, d'un país, que un dia a l'any decideix premiar alguns dels seus conciutadans, en qui es veu reflexat, o qui reflexen els valors que han de regir-nos en el nostre devenir. No és casualitat la presència d'esportistes, de gent del món de la cultura en molt diverses vessants artístiques, o de la solidaritat, a través de col·lectius, plataformes o l'exemple individual, com el d'Aina Maria Vadell. Per aquests premiats, que volen representar el millor de Mallorca en aquest any 2008, per ells i el que signifiquen sempre val la pena una Diada.

La capacitat del PP de canviar la cara davant el mal temps no deixa de sorprendre, a propis i a extranys. Ara es desperten amb un clam contra la corrupció, i demanen mesures, bàsicament per investigar els altres... Però senyora Estaràs, arriba amb quatre anys de retard.

El moment d'aturar l'espiral de corrupció no és ara, quan el desastre està fet, el malbaratament dels diners públics ja no té remei, i encara menys remei té la imatge que el PP de Jaume Matas ha deixat, escampant desconfiança entre els ciutadans.

M'indigna aquest burd intent del PP de tornar a fer creure que "tots són iguals". Ni d'aprop fer-hi, no s'inventin conspiracions, les coses podrien haver anat d'una altra manera amb un poquet més de control, amb una filosofia de fer política diferent... o que esperaven del "sin complejos" que anaven predicant fa un parell d'anys.

Ara és el temps dels "complejos", convé que tots tenguem complexes a l'hora de gestionar els doblers públics, i convé que comencin a canviar de filosofia aquells que ara es troben amb els efectes del seu "sin complejos", comencin aviat enlloc de voler embullar els altres, o seran com aquell ascensor del Palma Arena, que sembla dissenyat per fer la segona part de "La Cabina". Seran con l'ascensor perque aquesta política els durà al mateix lloc: enlloc.

 

 

Una de les primeres bones notícies polítiques que he llegit aquests dies, que quasi estam de retorn "oficial" de l'activitat política (si és que mai s'atura...), és la notícia que el Departament de Hisenda i Innovació del Consell de Mallorca ha posat en marxa els primers pressuposts participatius.

 

D'acord que dit així sembla que obrim un procés molt gran, però clar, passa a passa. Que algú em corregeixi si m'equivoc, però em sembla que és el primer cop que sent a parlar d'uns pressuposts "Participatius" en un àmbit supramunicipal, a les Illes segur, i crec que al nostre entorn més inmediat també deu ser així. La idea consisteix en donar facilitats als ciutadans per fer-nos arribar les seves opinions sobre com s'hauria de gastar el pressupost del Consell. D'acord que és un inici senzill, però la veritat és que estam parlant de la primera experiència. Per participar basta que aneu a la WEB DEL CONSELL, i allà un banner ben gros vos durà al qüestionari directament. Provau-ho i me comentau que vos sembla aquesta primera passa d'un camí que, estic segur, arribarà molt lluny.