Res Publica segons Cosme Bonet

Les "Nadales" són una d'aquestes tradicions de les Festes que estam vivint aquests dies que, si no es fan embafoses, donen un aire d'optimisme, festes familiars i bones intencions que es suposa que han de ser la norma. D'entre les nadales que conec, una de les més curioses que he sentit és "Mele Kalikimaka": es suposa que és la forma de dir "Bon Nadal" a Hawaii, precisament l'estat que va veure néixer l'actual president electe dels Estats Units, Barack H. Obama. Idò això: Bones festes.

 

 

 

I la lletra...

... per si algú s'anima a cantar-la:

Mele Kalikimaka is the thing to say,
On a bright Hawaiian Christmas Day,
That's the island greeting that we send to you
From the land where palm trees sway,
Here we know that Christmas will be green and bright,
The sun to shine by day and all the stars at night,
Mele Kalikimaka is Hawaii's way
To say "Merry Christmas to you."

Les festes de Nadal són propícies per tenir tots una certa actitud de "bon rotllo", més postissa o més sincera, però en general fins i tot en l'agre enfrontament polític que vivim de vegades es produeix una certa "treva".

Supòs que per això que me sap més greu encara que el portaveu del PP de Capdepera hagi esperat a damunt festes per amenaçar de posar denúncies i intentar aprofitar demagògicament el sinistre laboral de Cala Rajada per treure'n "tallada política". Aquest portaveu és el mateix Ferrer que es va posar del costat de Delgado en les lluites fraticides del PP balear, i sembla que ara vol seguir les mateixes estratègies que el seu mentor (també un aspirant a president del PP derrotat), recordem que Delgado va fer de les denúncies judicials "polititzades" tota uan estratagema per vèncer a Nàjera. Recordemque la Fiscalia no el va seguir en cap cas (a diferència d'altres casos), i recordem que en totes i cadascuna d'aquestes denúncies tan polititzades els jutjats li han entaferrrat per la cara al PP una decisió d'arxivar la causa, avui surt als diaris, precisament, la darrera: La Audiencia archiva también el caso Estrategia Local de Nájera.

Si Ferrer vol fer de Delgado ha pres el pitjor camí, un "rookie" com era Delgado en el seu moment es pot permetre algunes llicències, però un que no comença del no-res, sinó que ha estat 4 anys de batle, i va perdre les darreres eleccions, té una història al darrera, i per ventura no massa exemplar com per anar exigint en pla "Torquemada" el cap "polític" dels seus adversaris, aprofitant-se demagògicament, insistesc, d'un sinistre laboral amb víctimes mortals.

 

En fí, en dies com els de Nadal en que les festes són tan familiars, encara te sap més greu i et sents més soldiari amb aquelles famílies que no podran passar-les amb l'alegria d'altres anys. Per això precisament els polítics també hauríem de ser una mica sensibles i esperar a tornar a la "normalitat" per seguir amb les nostres dèries.

Sincerament, a tothom: molts d'anys i bones festes.

La Ministra més jove en la història recent d'Espanya, Bibiana Aído, va visitar ahir la nostra illa, una Ministra jove i blogaire, val a dir. Va venir a inaugurar una Fira sobre empreses gestionades per dones, no debades és la ministra que s'ocupa de la igualtat, així com també de la joventut.

Bibiana Aído va ser objecte de crítica inmediata per part de la dreta més disposada sempre a criticar totes i cadascuna de les decisions de Zapatero, o de l'esquerra en general. Ja vàrem comentar en el seu moment que Carme Chacón, dona, mare, catalana... havia estat posada en dubte com l'opció més idònia per dirigir el Ministeri de Defensa. Aído, a més de la seva condició de dona suma la de jove, i el fet d'assumir un Ministeri, denominat d'Igualtat, al qual alguns han volgut considerar buit de contingut. No puc compartir de cap manera aquesta opinió, de fet al Consell de Mallorca que presideix Francina Armengol, ja vàrem crear fa any i mig un Departament de Joventut i Igualtat, únic en el nostre entorn, el qual a pesar que heretava una bona feina en quant a joventut, ho tenia tot per fer en igualtat. Val a dir que l'equip que dirigeix Pepa Ramis s'hi està esforçant i demostrant que hi ha feina per fer, i bona feina a més.

Per altra banda, pel que fa a l'existència mateixa del Ministeri d'Igualtat, voldria aportar una reflexió de caire general: l'estat de cada dia té menys competències de gestió directa, és un procés lògic i desitjable en un estat tan altament descentralitzat, federalitzant de fet, com és l'Espanya actual. Per tant a la llarga serà normal que els Ministeris que perdurin o bé corresponguin a àrees clarament d'interés supra-autonòmic, per no dir-ne federal, com relacions exteriors, defensa o una política comuna de seguretat interior, o bé marquin unes línies generals pel comú de l'estat, com podem observar que ja passa amb l'Economia, l'Educació o, també, Igualtat.

El repte d'Aído per tant és doble, per un costat omplir de contingut netament polític un Ministeri que no per nou és buit de contingut, sinó més bé al contrari, però per altra en una societat encara cripto-masclista, demostrar el que no hauria d'haver de demostrar: que una dona jove pot ser Ministra, i tenint clar que, injustament,  des de determinats sectors estaran sempre a punt per a criticar-la més que per alabar-la, i se li exigirà més del que s'hagués exigit a un home de mitjana edat, per posar el cas contrari.

La sensació personal que em va causar la protagonista d'aquest post d'avui va ser positiva, la d'una al·lota viva, intel·ligent, disposada a escoltar i aprendre, no debades encara manté el seu blog actiu i al dia, tot un signe de proximitat i de modernitat, a més crec que és la única Ministra que ho fa. Bona impressió política, per tant, ara cal que els fets demostrin que la confiança i el risc assumit pel President del Govern han valgut la pena. Els millors desitjos des d'aquí.

 

Un titular em crida l'atenció: La desaparición de ´Tomeu´ llega a los tribunales. Al Diario de Mallorca d'avui, diumenge 7 de desembre.

La notícia és digna d'aquesta secció, Balearic Show:

 

B.P. / M.O.I. PALMA. ¿Qué fue de Tomeu? El caso de este gato, que desapareció misteriosamente en agosto pasado del taller en el que llevaba viviendo diez años, ha llegado a los tribunales. Sus dueños denunciaron que una mujer había cortado la correa que lo sujetaba, mientras dos cómplices les entretenían haciéndose pasar por simpatizantes de Unió Mallorquina. La denunciada ha sido absuelta y de Tomeu no hay ni rastro. ¿O sí?

* "¡El gato me lo llevé yo!". El juzgado de instrucción número 12 de Palma tenía previsto celebrar el miércoles pasado el juicio por el hurto del animal. Aunque se vivieron momentos de tensión, las partes llegaron a un acuerdo y la jueza absolvió a la denunciada, ya que los dueños de Tomeu decidieron renunciar a la acción penal. La acusada negó su implicación en el robo, pero no así otra mujer que la acompañaba. Ya en los pasillos del juzgado y ante numerosos testigos, esta exclamó: "¡El gato me lo llevé yo, y está bien!". Todo ello ante la indignación y estupefacción de los amos del gato, que sostienen que el animal, que precisa medicación diaria y comida especial, ha salido de la isla y podría haber viajado hasta Alemania.

Més coses sobre qüestions d'animals, cavalls en aquest cas. Fins ara no he volgut comentar res del cas cavallistes, seguirem així de moment, però l'article de Maties Vallès d'avui m'ha fet recordar una reflexió de collita pròpia sobre el cas, Vallès diu:"De momento, evocaremos las cenas del ventrílocuo en Mallorca con Matas, jefe de programación de la radio y la televisión autonómicas en la anterior legislatura. Amén de ilustre veraneante en la Colònia de Sant Jordi, municipio de Ses Salines. Mallorca, la isla donde todo cuadra o donde todo acaba en una cuadra."
Des del principi d'aquest tema he pensat, i he dit a qui m'ha volgut escoltar, que 11 batles i 4 conselleries no es posen d'acord per casualitat, qualque cosa no quadra, i coincidesc en que encara fa falta trobar el "gran germà" que ha ficat els batles en aquest embolic, Vidal inclòs. De moment ningú l'ha esmentat, però seguesc pensant que hi ha algú més al darrera de tot això.

Els Dies Mundials o internacionals serveixen per conscienciar la societat d'un problema existent, avui, 1 de desembre, el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, crec que la millor manera de promoure el coneixement de la malaltia, els seus efectes, la seva incidència social, de parlar-ne en definitiva, és recomanar-vos visitar l'exposició del fotògraf Pep Bonet a La Misericòrdia.

La presentàrem dissabte passat i, sens dubte, resulta corprenidora per la cruesa com ens mostra la realitat del SIDA a zones marginals d'Hondures, i com ho tracta el fotògraf Pep Bonet, qui no és el primer cop que en fa un magnífic treball. Si podeu, visitau-la.

No vos perdeu els enllaços, valen la pena:

http://www.pepbonet.com/

 

http://www.fonart.com/net/posithiv/esp/index.htm