Res Publica segons Cosme Bonet

Pens que aquest vídeo, aquest tema, aquesta qüestió, és la que més clar deixa la importància de aprticipar i anar a votar a les eleccions al Parlament Europeu el proper diumenge 7 de juny --->

 

 

 

Un sou polític, per alliberar, premiar, casigar, allunyar, jubilar algú que es veu "obligat" a deixar el seu espai polític sigui a l'àmbit autonòmic (cas de la nostra Rosa Estaràs) o com fou el cas en el seu moment de Mayor Oreja.

Al debat d'ahir es va demostrar el que cerquen els de Rajoy i Aznar amb aquesta campanya: debilitar el govern central,fer de la campanya europea una espècie de plebiscit sobre la crisi econòmica mundial, que segons ells té un gran culpable: Zapatero. Pot ser mai que Obama no se n'hagi adonat!! Basta canviar a Zapatero per Rajoy (o Ansar) per solucionar la crisi econòmica mundial!! A que esperen els marines?

 

En fí, la traducció en "balear" del tema fou molt gràfica a la visita de Rajoy per fer el seu acte central (el més petit que es recorda d'u primera espasa d'àmbit estatal), i va ser la forma de deixar a un costat, silenciat, al que ha estat l'europarlamentari del PP Balear fins ara, el senyor López Istúriz, l'únic que pot parlar amb una certa propietat d'Europa.

Que veuen el Parlament Europeu com un sou ho demostra el fet que la candidata conservadora Estaràs ha criticat a Teresa Riera dient que no ha estat a Balears sinó a Brussel·les i EStrasburg (les dues seus del Parlament)... a on havia d'estar sinó? Perquè li paguen el sou? Ara bé, una cosa és defensar la insularitat, o diferents qüestions d'interés per Balears al PArlament Europeu... i una altra és venir a fer la papallona per Mallorca amb els galons d'europarlamentari. Crec que no és seriós plantejar tan clarament que es desitja un sou europeu per venir a gaudir-lo a Mallorca. Poc seriós i un insult als votants.

De Mayor Oreja ja en saben la poca dedicació que n'ha tengut, va sortir publicada a un mitjà de tirada nacional. I, la veritat, jo només el record per una intervenció al Parlament Europeu: negar-se a condemnar el franquisme.

Amb aquests mimbres... no en tengueu dubte, el 7 de juny val més votar per diputats disposats a fer feina, i defensar els nostres interessos, però des dels escons de Brussel·les i Estrasburg, i no siputats que cerquen un escó per cobrar i... anar i venir a fer no sabem ben bé que. I sobretot, diputats que defensin una Europa de futur, i no es quedin ancorats en la defensa del franquisme.

El 7 de juny votau futur, votau una cosa moderna, de fiar, votau socialista.

Hi ha dies que llegeixes aritcles que creus que val la pena compartir, un cop més coincidesc amb el pensament de Suso del Toro al seu article: "La España real es plural". Publicat avui a El Pais, subtitula l'article amb una afirmació contudent i, des del meu punt de vista, molt encertada: Los nacionalistas españolistas y los nacionalistas periféricos pesan mucho más en España que los escasos federalistas. No obstante, la visión de estos últimos se corresponde mejor a la historia y la realidad.

Cert que abocats a una confrontació entre nacionalismes, aquesta impedeix veure la realitat de la convivència i de les possibilitats polítiques que té un plantejament federal de l'estat. En fí, un article del tot recomanable.

Algunes cites:

Las autonomías, pues, no fueron una chapuza de politicastros para destruir España, sino un logro político democrático y una necesidad para sectores de la ciudadanía que sentían formar parte de una comunidad política propia, de forma exclusiva o no. Reflejan nuestra realidad demográfica, cultural, económica y política, paliaron desigualdades y crearon una España más dinámica y con más oportunidades. (...)

La España que integre su diversidad interna, el federalismo español, no tiene apenas soporte intelectual, social y político. La historia oficial, como toda historiografía nacionalista basada en invenciones ideológicas, impide que hablemos del mismo país. (...)

Azaña, intelectual puro, odió y amó la ciudad, su visión crítica es la de quien la vive como un destino personal, pero además comprendió que un país necesita una capital y por ello preconizó un Madrid "capital federal". Nunca ha estado más lejos de ello que hoy. Sus medios de comunicación, los grupos de intereses, el desconocimiento y desdén hacia el conjunto de la realidad española, la mirada ensimismada u hostil hacia las otras lenguas y capitales hacen que muchos ciudadanos no podamos verla como nuestra capital.

(...)

A El País: SUSO DE TORO 21/05/2009 

Alguns aconteixements polítics recents m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la volatilitat de les coses que es fan o es diuen en política, dels girs inesperats que dóna el món real, com si imitàs un "culebrón" o una comèdia d'embulls, digna d'en Xesc Forteza.

 

El recentment firmat pacte PP-UM al municipi de Llucmajor és el fet que m'ha fet pensar això. Jutjau voltros mateixos la curiosa història que s'ha produït. Anam retrocedint en el temps:

PP i UM han pactat perque el PP governava en minoria.
El PP governava amb minoria perque el nou batle Joan Jaume (PP) no tenia/no volia/ no podia arribar a un acord amb el seu antic soci ASI (el regidor que succeí a Rabasco).
El PP governava en minoria després que el "Cas Rabasco" hagués obligat a dimitir al dirigent d'ASI així com al batle del PP, Lluc Tomàs.
El "Cas Rabasco", que implicà PP i ASI, es va moure, entre d'altres motius, per una denúncia del grup socialista, signada per un dels regidors.
Curiosament aquest regidor ja no milita al PSOE... i aquí ve la curiositat de tota la història, que tanca aquest  cercle: actualment té un alt càrrec a l'administració autonòmica a les ordres de... UM!

Mirau si dona voltes el món, si canvien els pactes, les aliances, les persones... La política "è mobile qual piuma al vento"... i encara més " muta d' accento - e di pensier."

Cita de Rigoletto, amb el permís del mestre Verdi:

        È sempre misero
        chi a lei s' affida,
        chi le confida - mal cauto il cor!

        Pur mai non sentensi
        felice appieno
        chi su quel seno - non liba amor!


Resulta sorprenent com són d'aplicables els versos a segons quines anades i vengudes de la política! La tradució a la wikipedia. I no oblideu  substituir "donna" per "política"

El PSOE publica un manifest amb motiu del dia d'internet. Una relfexió prou interessant que vos convid a llegir i signar si compartiu.

La meva aportació ve en forma de reflexió personal: el 1995 (crec) estava acabant la carrera i vaig tenir el privlegi (llavors era privilegi) de tenir una clau d'accés i un compte d'email a la sala d'ordinadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al fet de presidir un associació universitària. Després dels emails, les pàgines de comentaris, els cercadors, els chats, els primers correus (hotmail, yahoo...) personals... vaig atrevir-me a fer una web pròpia, aquest blog... ara estam amb les "xarxes socials". Resulta impresionant girar l'ullada cap enrere i comprovarcom han canviat les coses. Un detall més de collita personal: el 1997, quan vaig assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes, ens arribà un ordinador regalat per la Comissió Executiva Federal, i un módem! Primer tenguérem connexió a internet a les JSI que al PSIB. I al Parlament, només es podia accedir a internet a un únic ordinador situat a un reconet de la impressionant biblioteca de l'antic "Círculo Mallorquín".Fa poc més de deu anys... i mirau com estam ara. No s'entén la política sense les TIC.

I estic segur que d'aquí a 10 anys més encara ens sorprendrà més recordar com estam ara. Feliç dia d'internet!

Sentint el portaveu del PP al Consell, que mesclava l’Alemanya nazi, la Rússia stalinista, amb les crisis del petroli dels anys 70 i el crack del 1929, i tot plegat per venir a comparar l’actuació del Consell contra la crisis amb Herbert Hoover, el president republicà que va haver de fer front a la crisi del 1929, pensava que s’havia equivocat de debat, però no, el motiu era pintar una situació suficientment catastrofista per abordar la crítica de la gestió del Consell de Mallorca (al·lucinau!)

El PP reclamava prioritzacions pressupostàries extraordinàries, demostrant  o bé un absolut desconeixement del funcionament de la nostra Comunitat Autònoma i del sistema de finançament dels Consells Insulars, o bé tornant a fer gala de la demagògia i el catastrofisme en torn a la crisi a la que ens té acostumats la tropa d'en Rajoy.

Amb el seu habitual estil ampul·lós, exagerat, semblava que si el Consell no feia mesures “extraordinàries”, seriem els responsables de la “catàstrofe” econòmica mundial. Res nou, el manual del PP. Crec que la gent del PP sap (o hauria de saber) que el finançament del Consell de Mallorca actualment necessita una profunda revisió, és just, no permet grans maniobre. A més els doblers arriben vinculats per les lleis de transferències o per convenis a l'exercici d'unes determinades competències; i a pesar d’això el Consell, amb el seu escàs pressupost, ha donat passes a Madrid, al Consolat, a Europa, a treure nous convenis, noves inversions. Perquè recursos propis no n’hi ha.

A tot això cal recordar que es tracta d'un pressupost que ha augmentat 25 % el pressupost dels Serveis Socials, i un 141 % la inversió pública pel 2009. Dues mesures clarament "anti-crisi". La reacció del Consell front a la crisi econòmica no s'ha de reclamar ara: ja es va produir a finals de 2008, en redactar el pressupost, i en 2 línies de feina bàsiques:
1) Augmentar les polítiques de Benestar Social.
2) Augmentar la inversió pública.

Aquests objectius ja es troben reflectits al pressupost, però, com deia abans, a més hem anat cercant recursos nous i fórmules d’ajut a les empreses i als ciutadans. Dos exemples: la reducció de la taxa d’enderrocs, i la segona la modificació de crèdit de més d’1’5 milions d’euros aprovats al Ple de maig per més mesures de política social i per incrementar la inversió. Unes propostes a les quals el PP no ha donat suport. Això són fets, i no només retòrica.