Res Publica segons Cosme Bonet

Un dels efectes "colaterals" dels nombrosos escàndols o investigacions sobre casos (pressumptes) de corrupció, que afecten bàsicament al PP, tant a Espanya com a les Illes Balears, és la creixent desconfiança dels ciutadans envers la política.

 

Com se sol dir això és "afegir al banyat", la decepció, desconfiança, desencant cap a les institucions democràtiques i els seus representants no és res nou, per desgràcia, però l'evidència de l'aprofitament dels càrrecs públics per a l'enriquiment personal no fa més que augmentar encara més la desconfiança, a allunyar de l'activitat política a persones que en circumstàncies normals haurien d'estar en bona predisposició cap al servei públic a la societat.
Perque la política ben entesa és això: un servei públic. Per una democràcia és necessari, absolutament necessari, que hi hagi persones interessades en dedicar una etapa de la seva vida al servei públic des de la política, en general més mal pagat que l'empresa privada, amb més responsabilitat, però amb una sèrie de satisfaccions males de definir, que només s'expliquen des del punt de vista de les vocacions.

Pensant en aquest "efecte colateral" crec que resulta especialment perjudicial la reacció dels partits polítics, d'alguns, davant la corrupció. La reacció més adequada hauria de ser el rebutjar de pla les actuacions corruptes, i en aquesta línia la redacció de Codis Étics de conducta, la creació de Comitès d'ètica, els expedients informatius als implicats en aquests casos, fins i tot la suspensió de militància preventiva, les dimissions més o menys forçades, i evidentment el passar a un segon plànol de la vida pública, són totes elles actuacions recomanables en aquest cas i que, val la pena recordar, són les que va prendre inicialment el PP de Rosa Estaràs, fa cosa d'un any. Ara, en canvi, enlloc d'aquesta reacció més lògica i recomanable assistim a un altre tipus de plantejaments.

Aquests nous plantejaments provenen del clàssic "tots són iguals", que resulta una excusa de mal pagador quan la realitat demostra que NO tothom actua igual quan està en política. El "nou plantejament" torna a ser una "teoria de la conspiració" a la qual ens té tan acostumat el PP "rajoista", després de l'11-M (un fracàs absolut d'estratègia del PP vist el resultat), ara és un "estat policial" qui persegueix el PP. Encara no s'han donat compte que només els fanàtics creuen tals teories. I ha obligat, per exemple, al PP de Balears a substituir una estratègia més normal, i més seriosa, a apuntar-se a les teories conspiratives, desdir-se dels plantejaments anteriors, congelar el Comitè d'Ética, i emprendre un nou i erràtic camí, que acaba en una renovació profunda, o en un descrèdit que segurament els passarà factura, ja que fins i tot el "vot captiu" del PP algun dia començarà a estar-ne desenganat.

A tot això, la prudència de la resta de formacions polítiques ha estat la tònica fins ara, el PP no podrà dir que la resta de partits hagin volgut fer "sang" d'aquest assumpte. Per ventura tots estam una mica astorats, perque si bé es sospitaven actuacions irregulars crec que ningú havia estat capaç de preveure tal volum de milions d'euros de sospitosa procedència i pressumpte final... el temps, la investigació, la justícia ens ho diran, i convé que tots estem preparats pel que pugui passar, especialment el PP, que algún pensament haurà de fer, sobretot quan s'esgoti el crèdit de la teoria de la conspiració. Temps al temps.

El mes d'agost es consumeix en mig d'una onada de calor, s'acosta l'inici del curs, del curs polític vull dir, que es presenta tan calent com aquests dies passats, amb grans temes i grans incògnites:

- Cas Palma Arena, finançament il·legal del PP o no? Vendrà Jaume Matas a declarar? Marcarà aquest afer el curs que tenim per davant. Ja vàrem quedar espantats dels casos anomenats De Santos, Turisme Jove, Bitel 2, Ordinas, etc... però Palma Arena els supera a tots amb escreix, i insistesc, si no és un cas de corrupció aberrant és un nyap aberrant que desqualifica i exemplifica la gestió de l'anterior govern.
- Seguirà el PP amb la seva estratègia de la "teoria de la conspiració"? Dimitirà De Cospedal per les seves declaracions de platja contra jutges i policia? Seguirà el PP igual amb tota la barra del món? Després d'anunciar la candidatura de Camps i Barberà, anunciarà Rajoy la candidatura de Matas a la presidència de les Illes Balears pel 2011?
- S'apujaran els imposts per augmentar les polítiques socials i la inversió pública o aplicarem la recepta d'Arenas (Javier, no Palma): baixar imposts, pujar inversions, flexibilitzar el mercat laboral (ell diu "reformar" però sense dir què... ni d'on treurà els doblers) en fí, el no-res com a alternativa.
- Què farà el Constitucional amb l'Estatut de Catalunya? Ampliarà les seves funcions per passar al camp de la filosofia política i incorporar a la politologia un nou concepte de "nació", o per ventura es refermarà en el "vell" concepte de nació: Una i indivisible (jo pensava que el temps ens havia demostrat que no era així... en fí).

Segur que hi ha més temes, però aquests crec que seran cabdals pel nostre inici de curs, tan calent segurament com el final de l'agost. Disfrutau-lo si podeu, vull dir l'agost, no el curs, que serà difícil.

"M. es va veure amb D. que estiueja a X. però no hi era present N. que també és per allà". Quin interès informatiu té això?
Vol dir que M. i D. conspiren contra N., o simplement que els uneix una amistad més intensa i per tant han sopat o dinat plegats? O per ventura parlàven d'alguna qüestió cabdal pel futur del país? O tramaven una nova aliança interna? O una estratègia de cara a les properes investigacions judicials que intueixen en l'horitzó polític proper?

 

O simplement són ganes de sortir als diaris en plan "beautiful people", VIP, jet set... però a qui interessa que tothom sapi com i a on estiueja, amb qui sopa i deixa de sopar... N., D., M. o F.
Informació de poc interés en tot cas, parcial, ja que no sabem que a X. a més de M. amb D., també N. fa els seus contactes, es veieren N. i P., i F. amb C., parlant de G., i hi era present L. I per ventura de tanta coincidència s'ha aclarit alguna cosa dels conflictes interns dins Y., o la propera remodelació del Govern, qui sap,"chi lo sa". Són notícies d'estiu.

 

 

De cada dia està més clar que les declaracions inflamades i/o inflamatòries, infamants i infamatòries, del PP, van dirigides a crear una cortina de fum, com una estratègia un poc borda, acusant a tot l'estat de dret de perseguir-los. Una acusació que d'absurda que és cau per si mateixa...

.. algú pot creure de veres que el Govern, la Policia Nacional, els Jutges, el PSOE, la Fiscalia General, els Fiscals Anticorrupció, la Guàrdia Civil i els mitjans de comunicació... s'han posat tots d'acord a les ordres de Zapatero per anar contra el PP?

Resulta absurd, però el PP amb la seva estratègia aconsegueix el que vol, aconsegueix que per exemple en aquest blog parlem d'aquest doi. Idò no.

Crec que al ciutadà li preocupen més tota una sèrie de preguntes sense respondre que queden en l'aire, per posar-ne només alguns exemples:

- Perquè el Palma Arena està costant a la butxaca del ciutadà més del doble del que es va presupostar (i estam parlant de 130 milions d'euros aproximadament, és a dir, al voltant de 21.666.190.000 de pessetes!!!!) ???

 Si no és corrupció és una gestió nefasta, abominable, almenys admetin això.

- Per quin motiu el PP va demanar la dimissió de Bartomeu Vicens per haver sortit en llibertat sota fiança i ara oblida la seva pròpia filosofia per tal de mantenir a Rafel Duràn al capdavant del Grup Municipal del PP de Palma? I alerta! no estic criticant la filosofia sinó que UN COP MÉS el PP aplica les receptes segons sigui a si mateixos o als altres, i cara alta! Que no m'expliquin res de pressumpció d'innocència, res tenc a dir sobre aixó, que expliquin perque, segons la seva portaveu, abans el Govern es sustentava sobre el vot d'un corrupte i ara el PP NO es sustenta sobre el vot d'un pressumpte corrupte (que igual no ho és, ni tan sols el principal de la trama... segur).

- Amb la mateixa lògica... a on han quedat les reaccions fulminants del propi PP contra els primers casos de corrupció pressumpta, com el cas De Santos, el Cas Bitel 2 (aquell que no sabia dir que no), el cas Ordinas, el cas Turisme Jove... a on han quedat les suspensions de militància i el Comitè d'Ética?

- Algú de l'anterior Govern reconeixerà alguna vegada que si no hi havia una "pressumpta corrupció" generalitzada almenys hi havia un descontrol generalitzat i una gestió d'una ineficàcia tan espantosa que ens costarà anys superar-la?

Ja no parl de corrupció, parl de descontrol, de mala gestió, de incapacitat per portar les regnes del Govern autonòmic. Algú ho reconeixerà? O seguiran bravejant parlant dels "éxits" de l'anterior Govern? A quins éxits es refereixen? No deuen ser éxits del país sinó éxits personals...

En fí, algú escrivia fa pocs dies que el PP necessita una refundació, no me consider la persona adequada per donar consells a l'adversari polític, però sí que procur tenir una mica de memòria i repassar la història... i aquestes crisi internes (perque la situació del PP, per molt que no ho reconeixin és crítica) només es superen amb un canvi de líders, de portaveus, de programa... amb una proposta nova, un partit renovat, per tornar a ser alternativa de govern.

Sé que el PP manté una sòlida base de votants que semblen no veure's afectats pels casos de corrupció, i que en el passat recent estratègies d'inflamació del seu propi electorat més radical els han funcionat (cas 11M, ara amb això...), funcionen per mantenir una base gran mentre esperen pacientment un "canvi de cicle" que els torni al poder. La idea imagin que és  "faran net" quan tornin al poder algún dia, almenys neta la cara, no el fons, cosa per la qual estaran incapacitats, fermats per la seva pròpia estratègia.

Per ventura mantendran un vot fidel (ells en deien als anys 90 "VOTO CAUTIVO", però clar parlaven del PSOE no d'ells mateixos, jo pens que és el mateix), aquest vot fidel (o captiu) a la llarga costarà a la democràcia una pèrdua de credibilitat agumentada i inflamada per una oposició irresponsable, que tanmateix arrastrarà la seva crisi interna fins el dia que es decideixin de veres a fer una regeneració profunda dels seus quadres.

Això és el fons de l'assumpte, i la resta, focs artificials.