Res Publica segons Cosme Bonet

Era d'esperar: Merkel recull els éxits de la "gran coalició" i els socialdemòcrates paguen haver mantingut en el govern una canceller del centre-dreta. La CDU de Merkel perd punts, però l'SPD s'enfonsa en un dels seus pitjors resultats de la història. I tot això mentre creix el Partit Lliberal (el centre que aquí no existeix) i l'esquerra de l'SPD, entenc que un vot alternatiu als dels dos grans partits.

 

Donar suport a un govern implica assumir que el major protagonisme (que no és sinònim de major rèdit electoral) el tendrà un dels partits, s'entén que ha de ser el més votat de la coalició, tot i que n'hem vist de tot color. De totes formes en aquest cas la peculiaritat resideix en que la "gran coalició" unia els dos partits que s'han de mostrar com a alternatives l'un a l'altra, quan van junts, com és en aquest cas, es desdibuixen les fronteres ideològiques... i el vot més ideològic castiga al seu partit. Aquesta pot ser una de les explicacions de la baixda de l'SPD, i és possible deduïr que bona part de l'electorat socialdemòcrata hagi anat a l'abstenció. Un electorat que ha castigat el fet que es cedís el "protagonisme" al rival ideològic natural.Per altra banda també pot donar-se un vot de càstig d'una part de l'electorat, aquell menys ideologitzat, que hagi castigat que es mantigués l'SPD dins un govern al qual feia "oposició" o es "desmarcava" per mantenir un espai polític propi, és també habitual que l'electorat castigui aquest tipus de comportaments.

Sol passar que l'electorat de partits socialdemocràtes o de l'esquerra en general sigui més exigent amb els seus partits. A les nostres illes podria donar-se la paradoxa que mentre que els casos de corrupció afecten en especial a un partit molt concret, aquest reacciona amb la "teoria de la conspiració", tancant files, i radicalitzant-se, amb la idea de refermar el seu votant fidel... per contra el votant de l'esquerra, tot i que els seu referent partidari no es veu afectat per la corrupció, reacciona davant un panorama polític decebedor anant-se'n a l'abstenció. Una paradoxa o una constant que ens agrada oblidar: podria passar que l'ambient polític enrarit a les Balears acabàs canviant-ho tot per a que tot seguís igual.

 

De l'edició digital de "El País": "No es Berlín en 1933, pero es Madrid en 2009". La comunidad judía denuncia el aumento del antisemitismo en España.

Alguns extractes:

"Hay un incesante incremento del antisemitismo en España". Con esta preocupación anunció hoy el comienzo del nuevo año judío (el 5.770) el presidente de la Federación de Comunidades Judías de España (FCJE), Jacobo Israel Garzón.

Otra preocupación de las comunidades judías en este comienzo de año es la anunciada reforma de la actual ley orgánica de libertad religiosa, vigente desde 1980. Jacobo Israel expresó sus coincidencias con otras confesiones, como los protestantes o el Islam, en el sentido de que después de 30 años, esa ley no se ha desarrollado reglamentariamente en aspectos tan importantes como la asistencia religiosa en las fuerzas armadas, los hospitales y o las prisiones, y sobre las distintas normativas municipales en materia urbanística o en materia de seguridad en los centros de culto.

Tant de bò fos una anècdota, però per ventura la des-memòria contribueix a que la ignorància s'apoderi fins i tot de les aules de les Universitats, no és casualitat, el sr. Israel Garzón va ser insultat a una Universitat madrilenya, i allà pronuncià la sentència que encapçala aquest blog:"No és Alemanya el 1933, però..."

La situació política a Mallorca, a les Balears, pot semblar una obvietat, és la que és com a resultat de tota la història que duim al darrera, especialment resultat de la més recent: la gestió de l'anterior govern Matas i el resultat electoral posterior. De totes formes no tenc clar que tothom ho vegi així.

 

Seguint amb la reflexió, perque cal sebre d'on venim per sebre cap a on anam, possiblement l'actuació del Govern Matas només s'entén si ho relacionam amb el primer cop que l'esquerra arribà al Govern de les Illes Balears al 1999, cosa que aconseguí després de la desfeta del PP amb la marxa del president Cañellas pel cas Túnel de Sóller i la legislatura dels 3 presidents, una desfeta a la que hauriem de sumar la guerra oberta amb UM la legislatura 1991-1995, en que després de la coalició PP-UM Gabriel Cañellas volgué absorbir el partit de Jeroni Albertí, tot intentant convertir-se en un partit hegemònic, després de dos governs (1983, 1987) en minoria... I és que les casualitats no existeixen. La situació política actual no és fruit de la casualitat, però com deia al principi tenc el convenciment que n'hi ha més d'un que pensa que si el Partit Socialista està presidint un pacte de centre-esquerra és o bé fruit de la "dolentia" d'UM, o fruit de la "mala sort" amb els resultats electorals, o una anormalitat fruit d'extranys manejos... i tot això deu ser perque no creuen en la democràcia. És el poble qui, al votar, atorga majories i dóna victòries i derrotes, qui a la vista dels fets decideix optar per una opció o altra. I és clar que la gent es deixa influenciar per circumstàncies molt diverses, i que els grans partits tenim una gran massa de convençuts que ens votaran passi el que passi, però és igual de cert que a Mallorca ni el PSOE ni el PP mai han tengut una majoria absoluta, i si no ha estat així ha estat perque el poble no ho ha votat. Acceptar els resultats electorals com a fruit de l'exercici de la democràcia en la seva essència és la passa primera i fonamental per a recuperar una certa dignitat en la política del nostre país. Parlar de política, de les polítiques que reclama la ciutadania, fer pedagogia amb aquelles mesures que són necessàries i poder deixar de parlar de corrupció, pens que ha de ser el camí per recuperar la confiança de la nostra gent en les seves institucions. No creure en les casualitats, les conspiracions o la màgia negra, sinó en la democràcia. Honorar i prendre exemple de qui han portat amb dignitat i honradesa la representació que se'ls ha atorgat, n'és un bon camí.
Avui vespre els socialistes farem un homenatge als que han estat regidors i regidores d'ençà el 1979 fins ara, aquests són els dipositaris de la vertadera democràcia, els que han treballat en la primera trinxera de la política, l'Ajuntament, i els que mereixen, per damunt de tots, el nostre respecte i consideració.

"Apunte" de la Última Hora: "El PP considera que la remodelación evidencia que Antich 'sólo tiene autoridad' en el PSIB"... bé, i el president del PP no la té ni al PP.

En la seva desesperació del PP cerca on no n'hi ha, ahir pretenia auditar els comptes del pacte PP-UM, demanant una auditoria, al mateix temps que es posava nerviós perque acusava als partits de l'equip de govern de cercar els contractes de l'etapa de govern del PP al Consell durant el període 2003-2007, precisament el mateix que demanava auditar.

No només això, a un altra punt de l'ordre del dia exigia que l'equip de govern es botàs els procediments per fer pagaments sense seguir el camí que marca la llei.

Tot plegat un desgavell sense sentit que no fa sinó afegir més dubtes a la gestió anterior. Demanen "demostrar mans netes" als demés, després de just 2 anys de gestió, en un intent que de poc consistent cau per ell mateix.

Més interessant seria que l'oposició s'interessàs pels efectes de la crisi sobre les persones que no seguir amb aquestes estratègies de "ventilador" i "cortina de fum". Però com veirem ahir, a penes es van interessar per les explicacions del conseller de Benestar Social quan explicava els esforços que està fent el Departament per atendre aquells que estan pagant més directament els efectes de la situació econòmica.

Ho he escrit en qualque ocasió: hi ha formes més correctes de "treure pit" davant les investigacions sobre corrupció, i pens que inicialment el PP ho va fer bé. Ara, segurament per ordres de Madrid, l'estratègia resulta bastant erràtica. Tan erràtica com en Rajoy, que té la barra o la ignorància de comparar el puny en alt que aixecaren els treballadors als inicis del moviment obrer per demanar els seus drets amb el "saludo romano" de feixistes i nazis, inventat després de la I Guerra Mundial. Comparar un puny en alt que demanava reduïr la jornada laboral a 8 hores, vacances pagades, seguretat social, condicions dignes de treball, la fí del treball infantil... amb el "saludo romano" ("ibérico" pels ridículs imitadors espanyols) que exhaltava la pàtria fins al límit d'eliminar físicament el diferent, és d'una ignorància extrema.