Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir es tancà la polèmica, el ministre Blanco, vestit de vicesecretari general del PSOE, va afirmar sense cap mena de dubte que mantindria els descomptes aeris, i ho feu davant un auditori ple de militants socialistes, davant mitjans de comunicació locals i externs, i al costat dels responsables polítics illencs que li havien plantat cara durant la recent polèmica, tan incomprensible com poc afortunada. De vegades un arriba a pensar que hi ha gent esperant qualsevol llenegada per atiar els focs de la polèmica, pensant en guanyar-hi dins l'embull. Bé, no és ben bé pensar-ho, és gairebé una certesa.

 

Avui afirm, igual que l'altre dia, que ni Matas, ni cap Maria Salom com a diputada a Corts, ni cap dirigent del PP hagués aparegut als mitjans locals declarant res que anàs contra una afirmació, real o suposada, de qui fora Ministre de Foment, Sr. Álvarez Cascos. És cert que ara hi intentaran seguir alimentant una polèmica jo diria que liquidada, però ja sabem on s'amaguen els mopis mediàtics d'aquesta comunitat.

L'acte d'ahir era un "all star" del PSIB, la fotografia que feia visible allò que vàren afirmar alguns dels protagonistes: la força política més seriosa, el projecte més viable, el que pot generar més il·lusió, els únics que tenim candidats, un equip guanyador, que ha fet bona temporada i no cal renovar a fons, com hauran de fer altres més "galácticos", i que igual que el Real Madrid d'en Mourinho, se pensen tenir la lliga guanyada abans de jugar-la.

Tots aquests dubtes que intenta generar el PP i la dreta mediàtica, amb les seves enquestes i els seus lemes i polèmiques tan simples com demagògics, van ser desmuntats per uns i altres intervinents, el "no fan res" cau pel seu propi pes davant les xifres presentades pel President Antich, tres dades: 500.000 persones veuran totalment reformat o fet de bell nou el seu centre de salut durant la present legislatura, fruit de la important inversió feta en obra sanitària bàsica; hem passat de ser la darrera comunitat autònoma en matèria d'habitatge públic a ser la primera; una quarta part de les empreses creades a l'estat durant els primers set mesos de l'any ho han estat a Balears. Algú dubta del que es fa davant dades reals?

O és que alguns esperen veure nous Palmas Arenas i desbarats similars per considerar que hi ha feina feta. Cert que recordam als faraons per les piràmides, i recordarem a Jaume Matas pel Palma Arena, però els bons governants no són els que es fan monuments a la seva major glòria sinó els que treballen per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

És per això que és important recordar que ha estat durant la present legislatura quan s'ha desbloquejat l'aplicació de la Llei de Dependència, que a comunitats com Madrid o València segueix endarrerida perquè senzillament els governants no hi creuen. És important recordar que durant la present legislatura hem reformat tots els centres de menors de Mallorca, o els centres de dia que hem posat en marxa. O que hem aconseguit el conveni de carreteres més important de la història recent de Balears, així com també el finançament per part de l'estat més alt de tota la història de la nostra comunitat autònoma.

Això és política i són fets, menys espectaculars que una piràmide o un Palma Arena, però sens dubte més útil al ciutadà.

 

Dies iræ, dies illa,

Solvet sæclum in favilla,

Dies de la ira, aquells
en que els segles es convertiran en cendres

(traducció una mica lliure).

Algú pot creure que els mallorquins serem més sicilians que els sicilians de Lampedusa, i que farem del que "tot ha de canviar per seguir igual", del Gattopardo, la quinta essència de la nostra personalitat?

Fa vertígen llegir un diari avui, 23 de setembre del 2010, inici de tardor, i qualsevol en un país normal pensaria que és la tardor de l'hegemonia de la dreta: dimiteix Jaume Font de portaveu del Consell de Mallorca, una de les personalitats més rellevants del PP durant els darrers 20 anys, senador, batle, conseller... i ara expulsat pels seus de les llistes electorals, amb uns criteris que no apliquen, per exemple, a la veïna Comunitat Valenciana.
Es presenta un partit escindit del PP a Calvià, a on Carlos Delgado havia creat una de les baronies més poderoses dins el PP balear, i que està abandonant en virtut de les seves ambicions superiors, curiosament lidera el nou partit un ex-conseller del PP, una altra figura rellevant del gloriós passat popular com Antoni Rami, i porta un nom tan significatiu com "Transparència per Calvià".

Antoni del Olmo, també significat batle del PP abandona el partit.
A Felanitx 33 militants d'UM abandonen també la formació de centre-dreta nacionalista, per ser massa "esquerranosa", i es sumen a l'escissió unànim de la UM de Campos.

Tot això en un sol dia.

A tot això sumau-hi les investigacions que impliquen a quasi la totalitat del darrer Govern del PP a Balears, inclòs el seu president i ex-ministre, Jaume Matas. Sumau-hi que la cúpula històrica d'UM també està essent investigada. Sumau-hi la caiguda els darrers anys de tots aquells imperis econòmics que just fa 4 anys creiem imbatibles.

I tot plegat enmig de la crisi econòmica més greu de la història recent, a la qual s'ha hagut de fer front des dels Govern autonòmic després de 4 anys de "vaques grasses" que fóren els més malbaratadors, "despilfarradors" perquè ens entenguem, que mai hi hagi hagut, i vàrem tenir sort que la idea de l'Òpera enmig de la mar només se'ls va acudir quan ja no tenien temps per fer-la efectiva.

Què passa a les Balears? O que passarà? Canviarà tot per seguir igual, o res no tornarà a ser igual?

 

 

... hagués plantat cara Jaume Matas a Álvarez Cascos si, per casualitat, el PP hagués arribat a aprovar el 50 % dels descomptes en els vols, i després el mateix  Álvarez Cascos n'hagués anunciat la reducció o revisió?

El projecte caducat, inoperant, esgotat a les Illes Balears és el que representa el PP de Rajoy, Rodríguez, Delgado i Bauzá, que han elegit l'ombra protectora de l'àguila imperial de Sa Feixina per fer un assaig d'acte electoral. Cridant a taula a la militància, la figura estelar ha estat qui fora conseller d'Interior del Govern Matas, super-regidor dels equips de Fageda a Cort i Secretari General durant l'etapa Matas, tot un exemple de renovació. La mateixa que representa Mariano Rajoy, ex-ministre d'Aznar i derrotat en dues ocasions, émul, per tant, de la trajectòria del seu pare polític, Fraga, ex-ministre de Franco, i derrotat en més de dues ocasions per la UCD i pel PSOE. Només la seva marxa i un cert viatge al centre (d'anada i tornada, com podem veure) possibilitaren la victòria del PP el 1996. De vegades val la pena revisar la història perquè la humanitat tendeix a repetir segons quins comportaments, els quals s'obliden i per tant no es pot aprendre d'ells.

 

Mariano Rajoy deu haver somniat en convertir-se en el Franklin D. Roosvelt de la crisi econòmica actual, pensant que Zapatero seria una mena de Herbert Hoover, el president republicà dels Estats Units que no donà respostes des del govern davant la crisi econòmica. Els republicans de Hoover consideràven que "a la llarga" l'economia es redreçaria, la resposta de Harry Hopkins, un dels arquitectes del New Deal, era:"la gent no menja a la llarga sinó cada dia". Igualment Rajoy deu pensar que a la llarga acabarà guanyant les eleccions, però mentres tant no sabem que pensa fer front a la crisi, més bé tenim la sensació que espera a veure si acabarà per si mateixa i pot permetre's el luxe de no proposar res. Ha criticat el retall dels comptes públics, el dur ajustament fet pel Govern central i a tots els nivells, però no ha detallat com hagués reduït el dèficit el PP, ara que no disposa d'empreses públiques per vendre.Ha criticat la reforma laboral, però encara no hem aclarit si està de part dels sindicats o de la patronal, ha fet llarg o ha fet curt la reforma laboral?

En canvi, ha criticat poc el Pla E, perquè segurament aquesta aposta del Govern central per la inversió a nivell local haurà salvat la cara a molts d'Ajuntaments del PP que, per l'endeutament que arrosseguen, sense el Plan E de Zapatero, no haguéssin pogut fer res en tota la legislatura, per no posar cap exemple local de la perifèria de Palma, direm que l'Ajuntament de Madrid és el més endeutat de l'estat.

Fins aquí el projecte caducat abans de començar de Mariano Rajoy, el qual "a la llarga" pensa que les coses es solucionaran, no debades comparteix posicions ideològiques amb l'esmentat Herbert Hoover, a més de l'actitud davant la vida, pel que sembla.

Sota l'ombra de l'àguila dos apunts preocupants: José Ramón Bauzá cridant a traslladar la normalitat del mallorquí-menorquí-eivissenc-formenterenc a les aules, i la lliure elecció de llengua. Rodríguez, criticant la immigració no reglada "permesa" per l'Ajuntament de Palma, "sense possibilitat d'integració", ha dit, pot ser pensant en solucions "à la Sarkozy"?

Blaverisme, la visió de la immigració com un problema... elements preocupants d'un PP balear de cada dia més escorat a la dreta, i que definitivament està abandonant les senyes d'identitat que un dia van caracteritzar l'AP triomfant dels anys 80 i principis dels 90, éxits dels qual encara en viuen electoralment. El que s'usa ara és un PP calcat del madrileny o del valencià, més sucursalista que mai, i que inicia el seu camí cap a les eleccions sota un lema que ve d'avior: "Una, grande y libre".

 

Article publicat a LA VEU DE MALLORCA.

Jaume Matas va decidir que el que havia de ser la variant de Llucmajor seria una autopista, del tamany desproporcionat que li agradava a aquell Govern, però al final enlloc d'una autopista en feren mitja, que actualment acaba a un coll de botella a les afores de Llucmajor. Ahir el PP es va despertar al Ple del Consell demanant que s'acabàs l'autopista fins a Campos, una autopista que fos quin fos el tamany acabaria al coll de botella de l'entrada de Campos.
Va fer com si no fóssin importants dos detalls: per complir la legalitat vigent s'ha de modificar el Pla de Carreteres o almenys argumentar tècnicament, un Pla aprovat fa poc més de mig any. I en segon lloc, per finançar aquesta obra se n'ha de deixar de fer una altra.
El curiós de tota la història és que durant la recent tramitació del Pla (fa un any poc més o menys), els únics interessats en avançar aquesta obra de Llucmajor a Campos fóren les Agrupacions Socialistes de Campos i Felanitx, i donat el seu interés transmeteren aquesta proposta al llavors Conseller d'Obres Públiques a través del Grup Socialista. La resposta fou que els tècnics tenien arguments per posposar-ho, i tal i qual. Quedà com ho havia proposat el Conseller del moment, imagin perquè en aquell moment UM de Campos, encara, no va tenir tampoc interés en avançar l'obra. En tot cas així va quedar i així es va aprovar el Pla.
Resulta molt curiós i sorprenent que després, durant el període d'al·legacions ni el PP (ni el de Palma ni el de Campos), ni UM (ni a Palma ni a Campos) parlàssin mai de modificar aquest aspecte del Pla de Carreteres, en canvi ho han proposat la primera setmana de setembre. Creis en les casualitats? Ha estat la setmana en que UM s'ha quedat sense grup municipal a Campos, i ha començat la batalla política pels vots que quedaran pel camí.
El Conseller d'obres públiques actual va anunciar que des del seu Departament ja s'estava treballant en la carretera, en un estudi sobre la seva perillositat (equiparable a altres), i que es podrien prendre mesures inmediates que no signifiquen fer una perllongació de l'autopista estil Matas.
Un cop més vàrem haver de debatre sobre les coses mal fetes de la legislatura de Matas, i haver de carregar amb la responsabilitat de no haver arreglat un nyarro més. El que lament és que hi hagi gent o partits polítics que es sumin al carro de l'oportnisme i oblidin que quan hi haurien pogut fer alguna cosa van decidir no fer-ho, i ara demanen allò que saben que és pràcticament impossible.

"Importa molt més el que tu penses de tu mateix que el que opinen els altres de tu." Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) filòsof romà.

Recordava, a la darrera reunió de la comissió executiva dels Socialistes de Mallorca, que fa 10 anys Francesc Antich va ser elegit Secretari General del PSIB-PSOE, i na Francina Armengol, Secretària General de la Federació Socialista de Mallorca. En aquests 10 anys els socialistes de les Illes no hem deixat de fer una feina constant, tranquil·la i ferma, i no hem deixat de créixer i ampliar la força del partit fins al punt d'arribar a ser la força més votada de les Illes Balears el 2008, i haver reduït considerablement les distàncies amb el PP en tots els àmbits, tant electorals com institucionals.

 

El punt de partida no era fàcil: si bé el 1999 Francesc Antich s'havia convertit en el primer president d'esquerres de les Illes Balears, el cert és que la situació electoral i d'implantació territorial dels socialistes estava molt lluny de ser òptima, i això es comprovà especialment en les eleccions generals de l'any 2000, quan obtinguerem un dels pitjors resultats electorals de la història recent. Però a partir d'aquell moment, i dels Congressos que tengueren lloc els mesos d'estiu i setembre del 2000, i fins avui en dia, no hem deixat de créixer. Vàrem superar la derrota del 2003 mantenint l'estructura, sense perdre terreny front al PP i presentant el major nombre de candidatures municipals de la història del socialisme a Mallorca. El 2007, si un mira cap enrere amb deteniment, se n'adona com de difícil era afrontar la campanya front a un PP crescut a tots els àmbits, controlant el Govern i l'Ajuntament de Palma, amb aspiracions de derrotar a Zapatero a les següents eleccions generals del 2008. Però el resultat fou que ni majoria absoluta, ni retrocés dels socialistes, i com a resultat de la campanya de destrucció de UM que havien protagonitzat la gent de Matas durant els darrers temps, tots els ponts romputs amb el partit de Munar.

És curiós constatar com habitualment al llarg d'aquests anys el PP ha aconseguit aparéixer com a partit guanyador indiscutible, i quantes vegades s'ha donat per feta la seva majoria absoluta o victòria aplastant, i front a això s'han produït sonats errors de càlcul, no només a les darreres autonòmiques, a on alguns donàven gairebé per feta la majoria absoluta de Matas a tots els nivells, també a les generals del 2004 o del 2008 s'especulava amb una victòria aplastant del PP front al PSOE, es parlava d'un 6 a 2, o fins i tot que aquell experiment anomenat "Unitat" es menjaria un diputat a corts Generals del PSOE. Res d'això es va produïr, és més, es va infravalorar la força dels socialistes i sobrevalorar la capacitat del PP.

Ara, a l'inici del curs polític, tenc la sensació que torna a passar el mateix: es torna a sobrevalorar la capacitat del PP (que és molta), i es tendeix a alimentar comentaris derrotistes a l'entorn del Partit Socialista. Tanta coincidència, la veritat, fa olor a sacorrat, fa olor a estratègia d'alguns per vendre el PP com a clar guanyador i rapinyar abstencions dins el derrotisme de l'esquerra. Que s'ho pensin, noltros tenim els candidats clars, el partit unit, i la maquinària en marxa. No és la maquinària de Rodríguez, tan lloada per tants d'aduladors, però... que torni a emprar les mateixes persones que fa 20 anys per muntar plataformes sona una mica estantís.

Pel maig comptarem, i veurem si els ciutadans voten en clau estatal o autonòmica, si castiguen Zapatero (que és la única esperança del PP) o bé fan com el 2003, quan no castigaren Aznar i es votà en clau local i autonòmica.

Com deia: tenim els candidats clars, el partit unit, i la maquinària en marxa, i ni tan sols el PP pot subscriure aquestes tres afirmacions.