Res Publica segons Cosme Bonet

El 2009 Michael Moore estrenava el seu documental "Capitalisme, una història d'amor", en ell devetllava un informe intern de Citigroup, de l'any 2005, en el qual es feien afirmacions com aquesta: "The World is dividing into two blocs - the Plutonomy and the rest. The U.S.,UK, and Canada are the key Plutonomies - economies powered by the wealthy. Continental Europe (ex-Italy) and Japan are in the egalitarian bloc."Plutonomies o plutocràcies front al bloc igualitari. Si la crisi econòmica podia interpretar-se com una fallida del model capitalista salvatge dels darrers anys, hom té la sensació que els defensors de la plutocràcia, de les economies "powered by the wealthy" estan aconseguint imposar el seu model front a aquell bloc igualitari esmentat per Citigroup el 2009. Entre d'altres coses, el 2010 serà recordat per ser l'any en que la Unió Europea va haver d'impulsar plans de rescat per les economies de Grècia i Irlanda, i de les mesures dels govers d'arreu del continent per reduïr el dèficit públic, com una fórmula per contribuir a la recuperació econòmica, diuen.

França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia, Grècia o Espanya han vist com els retalls de la despesa pública i les reformes que s'han impulsat han esta contestats al carrer, sense aconseguir la rectificació d'aquestes mesures, ans al contrari, cada vegada que "Moody's" o una agència de qualificació ha parlat els ministres d'economia i fnances de la Unió s'han reunit per acordar nous retalls. Sorprèn que aquestes mateixes agències, que varen assignar la màxima qualificació a les anomenades obligacions de deute colateralitzada (collaterized debt obligation), un dels focus de la crisi financera, dictin ara als governs la política econòmica a seguir. Tota una incongruència als ulls d'un no iniciat.

Pesa més, cal conloure, l'opinió d'aquests "experts" internacionals que la dels ciutadans? S'imposa el model de les "economies powered by the wealthy"? És aquesta la nova concepció del món que s'imposarà a la dècada que comença? És aquesta la lluita que ens espera?

Si és així preparem-nos per estar contra la plutocràcia, i pensem que no és ja la visió de Keynes la que haurem de resuscitar, sinó el pensament d'un socialista humanista com Fernando de los Ríos, que amb molta raó feia una afirmació que encara sona plenament actual: "Si volem fer a l'home lliure hem de fer l'economia esclava".

Me qued amb algunes reflexions llegides a El País d'avui, la primer aquesta: "el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes." Resumeix tres temes del dia: la vaga salvatge dels controladors, les darreres mesures contra la crisi i la caiguda en picat de la valoració del Govern amb les seves conseqüències electorals. I em duu a pensar: estic segur que en Rajoy és la persona a qui menys interessa un avançament electoral, és molt còmode poder ser de vacances a Canàries i veure els bous des de la barrera, amb la convicció que la fruita està madura i caura tota sola.

Seguim amb l'editorial de El País, alguns fragments il·lustradors de la jornada d'ahir i abans d'ahir:

"La reforma de febrero devolvía la organización del trabajo a AENA (los controladores se la habían apropiado con Álvarez Cascos de ministro de Fomento), preveía la concurrencia de empresas privadas para el control aéreo y facilitaba la formación de nuevos controladores -350 con carácter inmediato, dijo entonces el ministro Blanco-. Solo un nuevo y urgente marco laboral será capaz de arrebatar a los 2.300 trabajadores del sector la capacidad de tomar como rehenes a centenares de miles de personas para hacer valer algunas de sus extravagantes reivindicaciones. Una capacidad que presumiblemente recuperarán si el Gobierno no corta por lo sano cuando, en 15 días, el servicio deje de estar militarizado.

Resulta posible discutir, como hace el PP, si el decreto que cuantificaba las obligaciones horarias de los controladores tenía que aprobarse el mismo día en que se iniciaba el largo y esperado puente de diciembre, o debía haberse hecho antes. Argumentos que en ningún caso justifican la virulencia de su portavoz, González Pons, al arremeter contra el único Gobierno que ha intentado hasta ahora organizar de manera razonable un sector tan crucial y con tal potencial para dañar los intereses colectivos. Una capacidad de intimidación adquirida en parte con la anuencia de Gobiernos del partido del señor Pons que prefirieron mirar hacia otro lado y eludir sus responsabilidades en este ámbito. El PP, una vez más, ha sido incapaz de renunciar a sus bajunas tácticas electoralistas mientras más de medio millón de personas permanecían atrapadas en los aeropuertos españoles.

En su perfil actual, este colectivo no es de fiar, como crudamente ha quedado demostrado."

Acabam com hem començat, amb la totalitat del paràgraf del que extreia la primera cita:

Probablemente, los controladores han calculado mal. Ya hace un año, el ministro de Fomento empezó a recortar sus privilegios. Si ahora pensaban en tomarse la revancha se han equivocado porque el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes. "No miramos a corto plazo. Nuestra política es firmeza y determinación. Nos cueste lo que nos cueste. Esa firmeza nos ha servido para que España salga reforzada de la última convulsión financiera y nos servirá con los controladores", decían ayer en la cúpula del Gobierno.